Caeculus

rdf:langString Cècul

rdf:langString Segons la mitologia romana, Cècul fou un heroi, fill de Vulcà i de Preneste. Fou abandonat per la seua mare vora el fogar d'un temple, on el van trobar unes donzelles. Aquestes el portaren a la família de la mare, que l'adoptà sense saber-ne l'origen. De gran va fundar al Laci una ciutat anomenada Preneste (l'actual Palestrina). Tenia el poder de passar a través del foc sense cremar-se. Una mica diferent és el relat que Servi dona de la seva història, que diu que a la regió de Preneste hi vivien dos germans pastors, els Depidis, (que representarien als lars i als penats). Tenien una germana que fou prenyada per una espurna que havia saltat d'un foc davant el qual s'havia assegut. Va donar a llum a un fill que es va dir Cècul, al qual va abandonar prop del temple de Júpiter. Unes noies que anaven a buscar aigua a una font que era a la vora, el van trobar al costat d'un foc encés, i el van portar als dos Depidis que el van criar. Li van posar Cècul perquè quan el van trobar tenia els ulls irritats pel fum del foc i semblava cec (caecus, en llatí, significa cec). Aquest noi va créixer i es va dedicar al bandidatge junt amb altres camarades i de més gran, tots junts van fundar la ciutat de Preneste. Per la festa de la inauguració de la ciutat va convidar els veïns que hi havien acudit, a instal·lar-s'hi i per persuadir-los va demanar al seu pare Vulcà un prodigi. Aquest va enviar unes flames que van encerclar la multitud, i que es van apagar a una ordre de Cècul. Aquest miracle va suposar bona fortuna per la ciutat, ja que hi van anar molts habitants a establir-s'hi, contents de la protecció de Vulcà i del seu fill. La Gens Cecília es considerava descendent de Cècul. La llegenda d'aquest heroi recorda a la de Servi Tul·li en relació a Roma, que va ser coronat amb un núvol de foc.