Byzantine army
http://dbpedia.org/resource/Byzantine_army an entity of type: WikicatArmies
الجيش البيزنطي يمثل القوات النظامية للإمبراطورية البيزنطية, وهو سليل التقاليد العسكرية التي كانت متبعة في الإمبراطورية الرومانية والجيوش الإغريقية .وقد حافظ الجيش علي درجة عالية من الانضباط، والكفاءة التكتيكية وحسن التخطيط.
rdf:langString
Ο Βυζαντινός στρατός ή ανατολικός ρωμαϊκός στρατός ήταν το κύριο στρατιωτικό σώμα των βυζαντινών ενόπλων δυνάμεων, που υπηρετούσε παράλληλα με το Βυζαντινό Πολεμικό Ναυτικό. Αποτελούσε τη φυσική συνέχεια των Λεγεώνων της αρχαίας Ρωμαϊκής αυτοκρατορίας και διατηρούσε το ίδιο επίπεδο πειθαρχίας, δυναμισμού και οργάνωσης. Μάλιστα, για ένα μεγάλο κομμάτι της ιστορίας του, ο Βυζαντινός στρατός συνιστούσε την πιο ισχυρή και αποτελεσματική στρατιωτική δύναμη ολόκληρης της Ευρώπης.
rdf:langString
Das Byzantinische Heer stellte den Hauptteil der Streitkräfte des Byzantinischen Reiches dar und war eine der beiden Teilstreitkräfte, die andere war die Byzantinische Marine. Es stand in der Tradition des römischen Heeres und war aufgrund des Charakters des Reiches als Fortsetzung des Römischen Imperiums streng genommen wesensgleich mit ihm. Die militärischen Tugenden Roms wie Disziplin und effiziente Organisation wurden von der byzantinischen Armee vielfach in Ehren gehalten und machten sie während eines großen Teiles ihrer Existenz zu einer der effektivsten Streitmächte Europas und Asiens.
rdf:langString
O exército bizantino, ou seja, o exército do Império Bizantino ou Império Romano do Oriente, começou como uma versão renovada do exército romano, mantendo uns níveis similares de disciplina, valor e organização, e foi evoluindo para um exército medieval baseado na cavalaria.
rdf:langString
Військо́ва спра́ва Візантії́ — одна з найважливіших частин візантійської культури. Особливості військової справи у Візантійській імперії залежали від загального розвитку візантійського суспільства і одночасно візантійська армія та візантійська військова думка були спадкоємцями піздньоантичних військових традицій. Ця спадкоємність виражалася, як в організації та озброєнні військ, так і в розробці стратегії, та тактики. Одночасно військова організація мала весь час знаходити відповідь на нові військові виклики через те, що Візантійська імперія впродовж більшої частини своєї історії знаходилась у стані війни. Спадкоємність по відношенню до античної традиції та деякі інші особливості дозволяли візантійській армії бути однією з наймогутніших у Європі впродовж довгого часу.
rdf:langString
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps. La seua estratègia defensiva es fonamentava en la utilització de fortificacions com a suport per a vèncer a exèrcits més grans. A més a més, la marina romana d'Orient va destacar per ser l'hegemònica en la Mediterrània Oriental. L'exèrcit romà d'Orient va ser durant segles el més poderós de tots. Hereu del victoriós exèrcit romà, durant els segles III i IV va ser substancialment reformat, desenvolupant sobretot la cavalleria pesant (catafracta), d'origen sàrmata.
rdf:langString
The Byzantine army was the primary military body of the Byzantine armed forces, serving alongside the Byzantine navy. A direct continuation of the Eastern Roman army, shaping and developing itself on the legacy of the late Hellenistic armies, it maintained a similar level of discipline, strategic prowess and organization. It was among the most effective armies of western Eurasia for much of the Middle Ages. Over time the cavalry arm became more prominent in the Byzantine army as the legion system disappeared in the early 7th century. Later reforms reflected some Germanic and Asian influences[[[Wikipedia:Citing_sources|page needed]]]_2-0" class="reference"> – rival forces frequently became sources of mercenary units e.g.; Huns, Cumans, Alans and (following the Battle of Manzikert) Turks, me
rdf:langString
El ejército bizantino, es decir, el ejército del Imperio romano de oriente; es la continuación medieval del Ejército Romano y del elemento activo de ésta, el cual fue la legión romana. Este ejército estuvo en actividad desde el siglo V hasta mediados del siglo XV d. C. y durante todo este tiempo se mantuvo en guerra constante, combatiendo a bárbaros, persas, árabes, búlgaros, turcos selyúcidas, otomanos y muchos otros pueblos que hostigaban las fronteras del imperio.
rdf:langString
Angkatan Darat Romawi Timur (juga disebut Angkatan Darat Bizantium) adalah kesatuan militer utama dalam angkatan bersenjata Kekaisaran Romawi Timur, bertugas bersama dengan Angkatan Laut Romawi Timur. Sebagai penerus langsung Kekaisaran Romawi, pasukan Romawi Timur memiliki tingkat disiplin, keunggulan strategi dan organisasi yang serupa dengan pasukan Romawi. Pasukan ini merupakan salah satu pasukan paling efektif di Eurasia barat untuk waktu yang lama pada Abad Pertengahan. Pasukan Romawi Timur awal memperoleh banyak kemenangan maupun kekalahan - akibatnya persenjataan kavaleri menjadi lebih terkenal menyusul dihapuskannya sistem legiun pada awal abad ke-7. Pada reformasi selanjutnya, pasukan Romawi Timur dipengaruhi oleh aspek-aspek dari Jerman dan Asia - dengan setiap bentrokan melawan
rdf:langString
L'armée byzantine était le corps militaire terrestre des forces armées byzantines, servant côte à côte avec la marine byzantine. Descendante directe des légions et de la marine romaine de l'ancien Empire romain, l'armée byzantine maintint un niveau similaire de discipline, de prouesse stratégique et d'organisation. Pour une grande part de son histoire, l'armée byzantine fut la plus puissante et la plus performante force militaire de toute l'Europe. La tactique militaire byzantine commença à évoluer de manière autonome après la chute de l'Empire romain d'Occident et la disparition des légions romaines.
rdf:langString
L'esercito bizantino fu il braccio militare dell'impero bizantino. Esso subì forti mutamenti nel tempo, attraversando tre fasi principali:
* nella prima fase, dalla fine del IV fino alla metà del VII secolo, l'esercito bizantino può considerarsi la continuazione vera e propria del tardo esercito romano;
* la seconda fase, dalla seconda metà del VII secolo fino al 1081, è l'epoca dei themata. In questo periodo i soldati, gli stratioti, divenivano contadini in periodo di pace, per poi tornare alle armi in caso di guerra;
* la terza fase inizia dal 1081 (anno in cui Alessio I Comneno fece la riforma dei pronoia) e dura fino al 1453 (anno in cui cadde l'impero bizantino). In questo periodo l'esercito era composto da reparti mercenari, i tagmata e soprattutto dai Pronioiardi.
rdf:langString
Армия и флот Византийской империи на протяжении столетий обеспечивала безопасность границ государства и поддерживала внутренний порядок в империи. Особенности военного дела в Византийской империи соответствовали общему развитию византийского общества, а, кроме того, византийская армия и византийская военная мысль были наследниками позднеантичных военных традиций. Эта преемственность выражалась как в организации и вооружении войск, так и в разработке стратегии и тактики. Одновременно военная организация должна была всё время находить ответ на новые военные задачи, поскольку Византийская империя на протяжении большей части своей истории находилась в состоянии войны. Тем не менее, общее разложение и упадок империи непосредственным образом затронули и армию, вследствие чего Византия в XIV—XV в
rdf:langString
Den bysantinska armén var det bysantinska rikets landtrupper som tillsammans med den bysantinska flottan ärvde den romerska arméns disciplin, strategi och organisation. Under större delen av sin existens var den bysantinska armén medelhavsvärldens mäktigaste och mest effektiva armé. Den bysantinska arméns svåraste nederlag kom med slaget vid Manzikert 1071, varefter det aldrig återhämtade sig.
rdf:langString
rdf:langString
Byzantine army
rdf:langString
الجيش البيزنطي
rdf:langString
Exèrcit romà d'Orient
rdf:langString
Byzantinisches Heerwesen
rdf:langString
Βυζαντινός στρατός
rdf:langString
Ejército bizantino
rdf:langString
Armée byzantine
rdf:langString
Angkatan Darat Romawi Timur
rdf:langString
Esercito bizantino
rdf:langString
Армия Византийской империи
rdf:langString
Exército bizantino
rdf:langString
Bysantinska armén
rdf:langString
Армія Візантії
rdf:langString
Byzantine army
xsd:integer
2024951
xsd:integer
1123198485
rdf:langString
c. 395–1453
rdf:langString
the wars of the Byzantine Empire
rdf:langString
Huns, Lombards, Armenians, Georgians, Serbs, Croats, Principality of Arbanon , Crusader states, Anatolian beyliks, Khazars, Axum, Avars, Rus', Magyars, Heruli
rdf:langString
Strategos
rdf:langString
Imperial flag of the Palaiologan era
rdf:langString
A.
rdf:langString
Kazhdan
rdf:langString
Goths, Huns, Sassanid Persia, Vandals, Ostrogoths, Avars, Slavs, Muslim Caliphate, Bulgaria, Rus', Normans, Albanians under House of Anjou-Durazzo, Armenians, Crusader states, Seljuks, Anatolian beyliks, Ottomans and others
xsd:integer
1964
rdf:langString
الجيش البيزنطي يمثل القوات النظامية للإمبراطورية البيزنطية, وهو سليل التقاليد العسكرية التي كانت متبعة في الإمبراطورية الرومانية والجيوش الإغريقية .وقد حافظ الجيش علي درجة عالية من الانضباط، والكفاءة التكتيكية وحسن التخطيط.
rdf:langString
L'exèrcit romà d'Orient (330-1453) trobà la seua base en l'exèrcit romà i va anar evolucionant amb el temps. La seua estratègia defensiva es fonamentava en la utilització de fortificacions com a suport per a vèncer a exèrcits més grans. A més a més, la marina romana d'Orient va destacar per ser l'hegemònica en la Mediterrània Oriental. L'exèrcit romà d'Orient va ser durant segles el més poderós de tots. Hereu del victoriós exèrcit romà, durant els segles III i IV va ser substancialment reformat, desenvolupant sobretot la cavalleria pesant (catafracta), d'origen sàrmata. En un primer moment existien dos tipus de tropes: els limitanei, les guarnicions de la frontera, i els comitatenses. A partir del segle vii l'Imperi va ser organitzat en temes, circumscripcions tant administratives com militars dirigides per un estrateg, amb el que es va millorar la capacitat defensiva de l'Imperi davant els seus nombrosos enemics exteriors. En la defensa de l'Imperi Romà d'Orient va tenir un important paper l'hàbil diplomàcia dels seus emperadors. Els pagaments de tributs van mantenir molt de temps la pau amb alguns dels seus enemics, i el seu servei d'espionatge va ser una autèntica agència d'intel·ligència que recollia informació dels rivals de l'imperi amb diversos sistemes de recollida d'informació. Una de les debilitats de l'exèrcit romà d'Orient, que va anar accentuant-se amb el temps, va ser la necessitat de fer servir tropes mercenàries, de fidelitat dubtosa. Entre els cossos mercenaris més coneguts hi havia la famosa guàrdia varega, provinents dels pobles nòrdics, i els almogàvers que generaren una crisi terrible dins l'imperi amb la seva revolta durant el segle xiv. L'estratègia militar va tenir un auge en època romana d'Orient i diversos emperadors, com és el cas de Maurici, van escriure tractats sobre l'art de la guerra on, entre altres qüestions, es lloava el sigil, la sorpresa i el lideratge dels comandants.
rdf:langString
Ο Βυζαντινός στρατός ή ανατολικός ρωμαϊκός στρατός ήταν το κύριο στρατιωτικό σώμα των βυζαντινών ενόπλων δυνάμεων, που υπηρετούσε παράλληλα με το Βυζαντινό Πολεμικό Ναυτικό. Αποτελούσε τη φυσική συνέχεια των Λεγεώνων της αρχαίας Ρωμαϊκής αυτοκρατορίας και διατηρούσε το ίδιο επίπεδο πειθαρχίας, δυναμισμού και οργάνωσης. Μάλιστα, για ένα μεγάλο κομμάτι της ιστορίας του, ο Βυζαντινός στρατός συνιστούσε την πιο ισχυρή και αποτελεσματική στρατιωτική δύναμη ολόκληρης της Ευρώπης.
rdf:langString
The Byzantine army was the primary military body of the Byzantine armed forces, serving alongside the Byzantine navy. A direct continuation of the Eastern Roman army, shaping and developing itself on the legacy of the late Hellenistic armies, it maintained a similar level of discipline, strategic prowess and organization. It was among the most effective armies of western Eurasia for much of the Middle Ages. Over time the cavalry arm became more prominent in the Byzantine army as the legion system disappeared in the early 7th century. Later reforms reflected some Germanic and Asian influences[[[Wikipedia:Citing_sources|page needed]]]_2-0" class="reference"> – rival forces frequently became sources of mercenary units e.g.; Huns, Cumans, Alans and (following the Battle of Manzikert) Turks, meeting the Empire's demand for light cavalry mercenaries. Since much of the Byzantine military focused on the strategy and skill of generals utilizing militia troops, heavy infantry were recruited from Frankish and later Varangian mercenaries. From the 7th to the 12th centuries, the Byzantine army was among the most powerful and effective military forces in the world – neither Middle Ages Europe nor (following its early successes) the fracturing Caliphate could match the strategies and the efficiency of the Byzantine army. Restricted to a largely defensive role in the 7th to mid-9th centuries, the Byzantines developed the theme-system to counter the more powerful Caliphate. From the mid-9th century, however, they gradually went on the offensive, culminating in the great conquests of the 10th century under a series of soldier-emperors such as Nikephoros II Phokas, John Tzimiskes and Basil II. The army they led was less reliant on the militia of the themes; it was by now a largely professional force, with a strong and well-drilled infantry at its core and augmented by a revived heavy cavalry arm. With one of the most powerful economies in the world at the time, the Empire had the resources to put to the field a powerful host when needed, in order to reclaim its long-lost territories. After the collapse of the theme-system in the 11th century, the Byzantines grew increasingly reliant on professional Tagmata troops, including ever-increasing numbers of foreign mercenaries. The Komnenian emperors made great efforts to re-establish a native army, instituting the pronoia system of land grants in exchange for military service. Nevertheless, mercenaries remained a staple feature of late Byzantine armies since the loss of Asia Minor reduced the Empire's recruiting-ground, while the abuse of the pronoia grants led to a progressive feudalism in the Empire. The Komnenian successes were undone by the subsequent Angeloi dynasty, leading to the dissolution of the Empire at the hands of the Fourth Crusade in 1204. The Emperors of Nicaea managed to form a small but effective force using the same structure of light and heavily armed troops, both natives and foreigners. It proved effective in defending what remained of Byzantine Anatolia and reclaiming much of the Balkans and even Constantinople itself in 1261. Another period of neglect of the military followed in the reign of Andronikos II Palaiologos, which allowed Anatolia to fall prey to an emerging power, the Ottoman emirate. Successive civil wars in the 14th century further sapped the Empire's strength and destroyed any remaining chance of recovery, while the weakening of central authority and the devolution of power to provincial leaders meant that the Byzantine army was now composed of a collection of militias, personal entourages and mercenary detachments.
rdf:langString
Das Byzantinische Heer stellte den Hauptteil der Streitkräfte des Byzantinischen Reiches dar und war eine der beiden Teilstreitkräfte, die andere war die Byzantinische Marine. Es stand in der Tradition des römischen Heeres und war aufgrund des Charakters des Reiches als Fortsetzung des Römischen Imperiums streng genommen wesensgleich mit ihm. Die militärischen Tugenden Roms wie Disziplin und effiziente Organisation wurden von der byzantinischen Armee vielfach in Ehren gehalten und machten sie während eines großen Teiles ihrer Existenz zu einer der effektivsten Streitmächte Europas und Asiens.
rdf:langString
El ejército bizantino, es decir, el ejército del Imperio romano de oriente; es la continuación medieval del Ejército Romano y del elemento activo de ésta, el cual fue la legión romana. Este ejército estuvo en actividad desde el siglo V hasta mediados del siglo XV d. C. y durante todo este tiempo se mantuvo en guerra constante, combatiendo a bárbaros, persas, árabes, búlgaros, turcos selyúcidas, otomanos y muchos otros pueblos que hostigaban las fronteras del imperio. Durante mucho tiempo el ejército bizantino fue relativamente marginado por los historiadores, sobre todo porque no atrajo mucho interés en Europa y se hablaba del imperio bizantino con cierta animadversión o severidad, hablando de "mil años de putrefacción"; debido a sus innumerables intrigas de palacio, asesinatos, inconformidades religiosas, partidos fanáticos, discursos feroces sobre cuestiones superfluas, etc. Lo cierto es que gracias a investigaciones modernas se ha conseguido re valorar el poderío de este imperio y según la opinión de estas es erróneo referirse a los ejércitos de Bizancio como ejércitos débiles, incompetentes o desorganizados, excepto en épocas de debilidad o decadencia, como es el caso de la dinastía Paleólogo. El ejército bizantino fue muy poderoso y una de las principales causas de su poderío fue el hecho de que su privilegiada ubicación geográfica, que era la encrucijada de dos mundos (Occidente y Oriente), le proporcionara una serie de elementos tanto culturales como militares, esto ocasionó que el ejército absorbiera tanto nuevas unidades como tácticas que no eran propias del Imperio romano sino más bien de otros Imperios o regiones (ejem: El helenismo de Grecia y las tácticas griegas, La caballería persa, las tácticas de los bárbaros, las legiones de Roma, los arqueros de Oriente, etc) haciendo de este último en una fuerza poderosa y actualizada, capaz de enfrentarse con los persas de Oriente como con los bárbaros de occidente. Con el paso de los años el Ejército fue evolucionando hacia ejército medieval basado en la caballería. Fue uno de los ejércitos más eficaces de Europa, Asia y África durante gran parte de la edad Media
rdf:langString
L'armée byzantine était le corps militaire terrestre des forces armées byzantines, servant côte à côte avec la marine byzantine. Descendante directe des légions et de la marine romaine de l'ancien Empire romain, l'armée byzantine maintint un niveau similaire de discipline, de prouesse stratégique et d'organisation. Pour une grande part de son histoire, l'armée byzantine fut la plus puissante et la plus performante force militaire de toute l'Europe. La tactique militaire byzantine commença à évoluer de manière autonome après la chute de l'Empire romain d'Occident et la disparition des légions romaines. La langue utilisée dans l'armée était au départ toujours le latin. Cependant, progressivement, et particulièrement à partir du VIe siècle, le grec a commencé à s'imposer, de la même façon qu'à la même époque il est devenu la langue officielle de tout l'empire. À la différence des légions romaines, sa force résidait dans l'utilisation d'une cavalerie lourde, appelée kataphractos (cataphractaire), qui était une évolution des clibanarii utilisés dans l'Empire romain dès le règne d'Hadrien. L'infanterie était encore employée mais principalement dans un rôle de soutien et comme base de manœuvre pour la cavalerie. La plus grande partie des fantassins de l'empire constituait ce que l'on pourrait appeler « l'infanterie lourde » — Skutatoi et plus tard, Kontarioi (pluriel de Kontarios) —, le reste formant « l'infanterie légère », avec les archers — Psiloi. Le « Ρωμαίοι στρατιώται » était une force fidèle constituée de citoyens prêts à mourir pour défendre leurs maisons et leur État, et elle était renforcée par des mercenaires. La conscription était encore pratiquée pour l'infanterie, comme dans l'armée romaine, chaque citoyen étant susceptible d'être appelé pour servir. La formation était très poussée, comme celle des légionnaires, avec les soldats enfermés dans des casernes, apprenant les techniques de combat avec leurs épées. Mais comme vers la fin de l'Empire romain, le tir à l'arc était intensivement pratiqué.
rdf:langString
Angkatan Darat Romawi Timur (juga disebut Angkatan Darat Bizantium) adalah kesatuan militer utama dalam angkatan bersenjata Kekaisaran Romawi Timur, bertugas bersama dengan Angkatan Laut Romawi Timur. Sebagai penerus langsung Kekaisaran Romawi, pasukan Romawi Timur memiliki tingkat disiplin, keunggulan strategi dan organisasi yang serupa dengan pasukan Romawi. Pasukan ini merupakan salah satu pasukan paling efektif di Eurasia barat untuk waktu yang lama pada Abad Pertengahan. Pasukan Romawi Timur awal memperoleh banyak kemenangan maupun kekalahan - akibatnya persenjataan kavaleri menjadi lebih terkenal menyusul dihapuskannya sistem legiun pada awal abad ke-7. Pada reformasi selanjutnya, pasukan Romawi Timur dipengaruhi oleh aspek-aspek dari Jerman dan Asia - dengan setiap bentrokan melawan musuh yang berbahaya Bizantium sering kali menggunakan tentara bayaran yang berasal dari kelompok orang Hun, Cuman, dan (menyusul Pertempuran Manzikert) Turk, yang membantu Kekaisaran Bizantium dalam hal menyediakan tentara bayaran kavaleri ringan. Karena sebagian besar militer Romawi Timurlebih difokuskan pada strategi dan kemampuan para jenderalnya dalam mengerahkan pasukan milisi, infantri berat dalam pasukan Romawi Timur kebanyakan direkrur dari bangsa Frank dan di kemudian hari menggunakan tentara bayaran .
rdf:langString
L'esercito bizantino fu il braccio militare dell'impero bizantino. Esso subì forti mutamenti nel tempo, attraversando tre fasi principali:
* nella prima fase, dalla fine del IV fino alla metà del VII secolo, l'esercito bizantino può considerarsi la continuazione vera e propria del tardo esercito romano;
* la seconda fase, dalla seconda metà del VII secolo fino al 1081, è l'epoca dei themata. In questo periodo i soldati, gli stratioti, divenivano contadini in periodo di pace, per poi tornare alle armi in caso di guerra;
* la terza fase inizia dal 1081 (anno in cui Alessio I Comneno fece la riforma dei pronoia) e dura fino al 1453 (anno in cui cadde l'impero bizantino). In questo periodo l'esercito era composto da reparti mercenari, i tagmata e soprattutto dai Pronioiardi. L'esercito bizantino come anche la marina bizantina, era attivo dal 5 maggio (San Giorgio) al 26 ottobre (San Demetrio).
rdf:langString
O exército bizantino, ou seja, o exército do Império Bizantino ou Império Romano do Oriente, começou como uma versão renovada do exército romano, mantendo uns níveis similares de disciplina, valor e organização, e foi evoluindo para um exército medieval baseado na cavalaria.
rdf:langString
Армия и флот Византийской империи на протяжении столетий обеспечивала безопасность границ государства и поддерживала внутренний порядок в империи. Особенности военного дела в Византийской империи соответствовали общему развитию византийского общества, а, кроме того, византийская армия и византийская военная мысль были наследниками позднеантичных военных традиций. Эта преемственность выражалась как в организации и вооружении войск, так и в разработке стратегии и тактики. Одновременно военная организация должна была всё время находить ответ на новые военные задачи, поскольку Византийская империя на протяжении большей части своей истории находилась в состоянии войны. Тем не менее, общее разложение и упадок империи непосредственным образом затронули и армию, вследствие чего Византия в XIV—XV вв. оказалась неспособной противостоять вторжениям турок-османов и потеряла независимость, став частью молодой Османской империи.
rdf:langString
Den bysantinska armén var det bysantinska rikets landtrupper som tillsammans med den bysantinska flottan ärvde den romerska arméns disciplin, strategi och organisation. Under större delen av sin existens var den bysantinska armén medelhavsvärldens mäktigaste och mest effektiva armé. Den militära utvecklingen i det romerska riket under senantiken innebar att det tunga infanteriet gradvis förlorade i prestige till förmån för kavalleriet. Denna utveckling stärktes under efterkommande sekel genom att hästar starka nog att bär en man i full utrustning avlades fram österut. På 700-talet hade detta tillsammans med introduktionen av sadeln och stigbygeln möjliggjort katafrakterna, det tunga bysantinska kavalleriet. Under (610-717) reformerades armén och administrationen genom themasystemet där riket delades in i nya förvaltningsområden ledda av militära befälhavare. Themasystemet förbättrades successivt först under 700-talet och sedan under den (867-1057) och förblev den bysantinska arméns ryggrad ända till imperiets fall 1453. Den bysantinska arméns svåraste nederlag kom med slaget vid Manzikert 1071, varefter det aldrig återhämtade sig. Trots att det bysantinska riket betraktade sig som den sanna lärans försvarare, dvs den ortodoxa, mot såväl islam som den romersk-katolska, utvecklade man aldrig någon lära om ett "heligt krig" likt islams Jihad eller de katolska korstågen. Genom hela sin historia betraktade bysantinarna krig som ett politiskt misslyckande och då krig inte gick att undvika förlitade man sig på Guds beskydd. Grekisk patriotism fanns dock vilket genererade hjältedikter som där gränskrigare (ακρίτες) hyllades för sin kamp mot nationens fiender.
rdf:langString
Військо́ва спра́ва Візантії́ — одна з найважливіших частин візантійської культури. Особливості військової справи у Візантійській імперії залежали від загального розвитку візантійського суспільства і одночасно візантійська армія та візантійська військова думка були спадкоємцями піздньоантичних військових традицій. Ця спадкоємність виражалася, як в організації та озброєнні військ, так і в розробці стратегії, та тактики. Одночасно військова організація мала весь час знаходити відповідь на нові військові виклики через те, що Візантійська імперія впродовж більшої частини своєї історії знаходилась у стані війни. Спадкоємність по відношенню до античної традиції та деякі інші особливості дозволяли візантійській армії бути однією з наймогутніших у Європі впродовж довгого часу.
xsd:nonNegativeInteger
106140
