Brussels Conference Act of 1890
http://dbpedia.org/resource/Brussels_Conference_Act_of_1890 an entity of type: WikicatTreatiesConcludedIn1890
La convention de Bruxelles (Acte général de la conférence de Bruxelles qui s'est tenue début 1890) est un traité international signé à Bruxelles le 2 juillet 1890, et entré en vigueur le 2 avril 1892, visant à « mettre un terme aux crimes et aux dévastations qu'engendre la traite des esclaves africains, afin de protéger efficacement les populations aborigènes de l'Afrique et d'assurer à ce vaste continent les bienfaits de la paix et de la civilisation » (introduction du traité).
rdf:langString
De Conventie van Brussel (officieel: Algemene Akte van de Conferentie van Brussel) is een internationaal verdrag tegen de Afrikaanse slavenhandel, ondertekend op 2 juli 1890 en in voege getreden op 2 juli 1892.
rdf:langString
《1890年布魯塞爾會議法案》（全名：《關於奴隸貿易和非洲進口槍支、彈藥與烈酒公約》，1890年7月2日簽屬，1891年8月31日生效）顧名思義，是為「結束陸上與海上之非洲黑奴貿易，並改善土著種族之道德和物質生存條件」而於布魯塞爾簽訂的一系列反奴隸協定。該法之談判始於。 該法案特別適用於在「剛果盆地内擁有常規屬地或保護國，以及在鄂圖曼帝國與其他在東非海岸、印度洋和其他地區從事奴隸貿易的國家或地區」。比如第21條規定所採取的措施：即「印度洋沿岸（包括波斯灣和紅海）、巴魯支斯坦直至坦加拉內（克利馬內）⋯⋯」與馬達加斯加。該法規定將相關之國際局設立於尚吉巴；而第68條規定： 各國應該承認鄂圖曼帝國蘇丹陛下在1889年12月4日頒布的《黑奴禁販法》之高度價值，並確信鄂圖曼當局將會採取監視行動，特別是在阿拉伯西部以及該海岸與亞洲其他帝國陛下之屬地所聯繫之路線上。 此外波斯和尚吉巴蘇丹也同意發起相關行動（第69、70條）。參與國還同意停止向非洲人出售槍支和其他武器。
rdf:langString
L'Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890 (En anglès: Brussels Conference Act of 1890; títol sencer: Convenció relativa al comerç d'esclaus i a la importació a Àfrica d'armes de foc, munició i begudes espirituoses, en anglès: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) van ser un seguit de mesures anti-esclavistes signades a Brussel·les el 2 de juliol de 1890 (i que van entrar en vigor el 31 d'agost de 1891) per, com diu el seu títol, "acabar amb el comerç d'esclaus de persones negres tant per terra com per mar, i per millorar les condicions morals i materials de les races natives existents". Les negociacions per aquest acte van sorgir de la Conferència anti-esclavista de Brussel·les de 1889-1890. L'acte era aplic
rdf:langString
The Brussels Conference Act of 1890 (full title: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) was a collection of anti-slavery measures signed in Brussels on 2 July 1890 (and which entered into force on 31 August 1891) to, as the act itself puts it, "put an end to Negro Slave Trade by land as well as by sea, and to improve the moral and material conditions of existence of the native races". In Art. 68:
rdf:langString
El Acta de la Conferencia de Bruselas de 1890 (Ingl: Brussels Conference Act of 1890;Título entero: Convención sobre la trata de esclavos y la importación a África de armas de fuego, municiones y bebidas espirituosas o Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors ) fueron una serie de medidas anti-esclavistas firmadas en Bruselas el 2 de julio de 1890 (y que entraron en vigor el 31 de agosto de 1891) para, como dice su título, "acabar con el comercio de esclavos de personas negras tanto por tierra como por mar, y por mejorar las condiciones morales y materiales de las razas nativas existentes". Las negociaciones por este acto surgieron de la Conferencia anti-esclavista de Bruselas de 1889-1890 . El acto era aplicable es
rdf:langString
La Conferenza di Bruxelles del 1890 (titolo completo: Convenzione di Bruxelles del 2 luglio 1890 sulla tratta degli schiavi e l'importazione in Africa di armi, munizioni e liquori) stabilì una serie di misure contro la schiavitù e fu firmata a Bruxelles il 2 luglio 1890 (ed entrò in vigore il 31 agosto 1891) per porre fine al commercio degli schiavi via terra come via mare per migliorare le condizioni morali e materiali di esistenza delle "razze native". I negoziati per questo atto nacquero durante la Conferenza anti-schiavitù di Bruxelles 1889–90 e fu specificamente applicabile a quei paesi "che hanno possedimenti o protettorati nel bacino convenzionale del Congo", all'Impero Ottomano e ad altre potenze o parti che erano coinvolte nella tratta degli schiavi nella costa dell'Africa orienta
rdf:langString
Brussels Conference Act of 1890 (Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors), allmänt kallad Brussels Act, var ett internationell avtal som undertecknades i Bryssel 2 juli 1890 och började gälla 31 augusti 1891.
rdf:langString
rdf:langString
Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890
rdf:langString
Brussels Conference Act of 1890
rdf:langString
Brussels Conference Act of 1890
rdf:langString
Convention de Bruxelles (1890)
rdf:langString
Convenzione di Bruxelles (1890)
rdf:langString
Conventie van Brussel (1890)
rdf:langString
Brussels Conference Act of 1890
rdf:langString
1890年布魯塞爾會議法案
xsd:integer
5286374
xsd:integer
1120947117
rdf:langString
L'Acta de la Conferència de Brussel·les de 1890 (En anglès: Brussels Conference Act of 1890; títol sencer: Convenció relativa al comerç d'esclaus i a la importació a Àfrica d'armes de foc, munició i begudes espirituoses, en anglès: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) van ser un seguit de mesures anti-esclavistes signades a Brussel·les el 2 de juliol de 1890 (i que van entrar en vigor el 31 d'agost de 1891) per, com diu el seu títol, "acabar amb el comerç d'esclaus de persones negres tant per terra com per mar, i per millorar les condicions morals i materials de les races natives existents". Les negociacions per aquest acte van sorgir de la Conferència anti-esclavista de Brussel·les de 1889-1890. L'acte era aplicable específicament a aquells països "que tinguin possessions o protectorats en la conca convencional del Congo", a l'Imperi Otomà i a les altres potències o parts que estiguessin involucrades en el comerç d'esclaus a la costa oriental africana, l'oceà Índic i en altres àrees. Per exemple, l'article 21 descriu la zona on s'han de prendre les mesures, referint-se a "les costes de l'oceà Índic (inclòs el golf Pèrsic i la Mar Roja), el Balutxistan fins a Tangalane (Quilimane)... " i Madagascar. L'Acta va proveir l'establiment d'una Oficina Internacional rellevant a Zanzíbar. L'article 68 diu "els poders reconeixen l'alt valor de la llei sobre la prohibició del tràfic d'esclaus de negres, emès per Sa Majestat l'Emperador dels Otomans el 4-16 de desembre de 1889, ' s'assegura que es realitzaran accions de vigilància per part de les autoritats otomanes, especialment a la part occidental d'Aràbia i a les rutes que segueixen la costa i comuniquen amb altres possessions de Sa Majestat Imperial a l'Àsia." S'esmenten mesures similars que ha de prendre el Xa de Pèrsia i el Sultà de Zanzíbar (Art. 69, 70). Els participants també acorden aturar la venda d'armes i altres armes als africans. Les parts que van signar l'acord van ser el Regne Unit, França, l'Imperi Alemany, el Regne de Portugal, l'Estat Lliure del Congo, el Regne d'Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Bèlgica, l'Imperi Rus, Àustria-Hongria, Suècia-Noruega, Dinamarca, els Estats Units d'Amèrica, l'Imperi Otomà, el Sultanat de Zanzíbar i Pèrsia. L'Acta de Brussel·les va ser suplementada i revisada per la Convenció de Saint-Germain-en-Laye, firmada per les potències aliades de la Primera Guerra Mundial el 10 de setembre de 1919.
rdf:langString
The Brussels Conference Act of 1890 (full title: Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors) was a collection of anti-slavery measures signed in Brussels on 2 July 1890 (and which entered into force on 31 August 1891) to, as the act itself puts it, "put an end to Negro Slave Trade by land as well as by sea, and to improve the moral and material conditions of existence of the native races". The negotiations for this act arose out of the Brussels Anti-Slavery Conference 1889–90. The act was specifically applicable to those countries "who have possessions or Protectorates in the conventional basin of the Congo", to the Ottoman Empire and other powers or parts who were involved in slave trade in East African coast, Indian Ocean and other areas. For example, Article 21 describes the zone in which measures should be taken, referring to "the coasts of Indian Ocean (including the Persian Gulf and the Red Sea), the Belouchistan up to Tangalane (Quilimane)... " and Madagascar. The Act provided for the establishment of a relevant International Bureau in Zanzibar. In Art. 68: "the Powers recognize the high value of the Law on the prohibition of Slave Trafficing of blacks, issued by His Majesty The Emperor of the Ottomans on 4–16 Dec. 1889, and are assured that a surveillance action will be taken by the Ottoman authorities, especially in the western part of Arabia and on the routes that keep that coast in communication with other possessions of His Imperial Majesty in Asia." Similar actions were called on to be taken by the Shah of Persia and the Sultan of Zanzibar (Art. 69, 70). The participants also agreed to stop sales of guns and other weapons to Africans.
rdf:langString
El Acta de la Conferencia de Bruselas de 1890 (Ingl: Brussels Conference Act of 1890;Título entero: Convención sobre la trata de esclavos y la importación a África de armas de fuego, municiones y bebidas espirituosas o Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors ) fueron una serie de medidas anti-esclavistas firmadas en Bruselas el 2 de julio de 1890 (y que entraron en vigor el 31 de agosto de 1891) para, como dice su título, "acabar con el comercio de esclavos de personas negras tanto por tierra como por mar, y por mejorar las condiciones morales y materiales de las razas nativas existentes". Las negociaciones por este acto surgieron de la Conferencia anti-esclavista de Bruselas de 1889-1890 . El acto era aplicable específicamente a aquellos países "que tengan posesiones o protectorados en la cuenca convencional del Congo ", en el Imperio Otomano y en las demás potencias o partes que estuvieran involucradas en el comercio de esclavos en la costa oriental africana, el ' océano Índico y en otras áreas. Por ejemplo, el artículo 21 describe la zona donde deben tomarse las medidas, refiriéndose a "las costas del océano Índico (incluido el golfo Pérsico y el Mar Rojo), Baluchistán hasta Tangalane (Quilimane) ... y Madagascar. El Acta proveyó el establecimiento de una Oficina Internacional relevante en Zanzíbar. El artículo 68 dice "los poderes reconocen el alto valor de la ley sobre la prohibición del tráfico de esclavos de negros, emitido por Su Majestad el Emperador de los Otomanos el 4-16 de diciembre de 1889, ' se asegura que se realizarán acciones de vigilancia por parte de las autoridades otomanas, especialmente en la parte occidental de Arabia y en las rutas que siguen la costa y comunican con otras posesiones de Su Majestad Imperial en Asia." Se mencionan medidas similares que debe tomar el Xa de Persia y el Sultán de Zanzíbar (Art. 69, 70). Los participantes también acuerdan detener la venta de armas y otras armas a los africanos. Las partes que firmaron el acuerdo fueron el Reino Unido, Francia, el Imperio Alemán, el Reino de Portugal, el Estado Libre del Congo, el Reino de Italia, España, los Países Bajos, Bélgica, el Imperio Ruso, Austria-Hungría, Suecia-Noruega, Dinamarca, los Estados Unidos de América, el Imperio Otomano, el Sultanato de Zanzíbar y Persia . El Acta de Bruselas fue suplementada y revisada por la Convención de Saint-Germain-en-Laye, firmada por las potencias aliadas de la Primera Guerra Mundial el 10 de septiembre de 1919.
rdf:langString
La convention de Bruxelles (Acte général de la conférence de Bruxelles qui s'est tenue début 1890) est un traité international signé à Bruxelles le 2 juillet 1890, et entré en vigueur le 2 avril 1892, visant à « mettre un terme aux crimes et aux dévastations qu'engendre la traite des esclaves africains, afin de protéger efficacement les populations aborigènes de l'Afrique et d'assurer à ce vaste continent les bienfaits de la paix et de la civilisation » (introduction du traité).
rdf:langString
De Conventie van Brussel (officieel: Algemene Akte van de Conferentie van Brussel) is een internationaal verdrag tegen de Afrikaanse slavenhandel, ondertekend op 2 juli 1890 en in voege getreden op 2 juli 1892.
rdf:langString
La Conferenza di Bruxelles del 1890 (titolo completo: Convenzione di Bruxelles del 2 luglio 1890 sulla tratta degli schiavi e l'importazione in Africa di armi, munizioni e liquori) stabilì una serie di misure contro la schiavitù e fu firmata a Bruxelles il 2 luglio 1890 (ed entrò in vigore il 31 agosto 1891) per porre fine al commercio degli schiavi via terra come via mare per migliorare le condizioni morali e materiali di esistenza delle "razze native". I negoziati per questo atto nacquero durante la Conferenza anti-schiavitù di Bruxelles 1889–90 e fu specificamente applicabile a quei paesi "che hanno possedimenti o protettorati nel bacino convenzionale del Congo", all'Impero Ottomano e ad altre potenze o parti che erano coinvolte nella tratta degli schiavi nella costa dell'Africa orientale, nell'Oceano Indiano e in altre aree. Ad esempio, l'articolo 21 descrive la zona in cui dovrebbero essere prese le misure, facendo riferimento alle "coste dell'Oceano Indiano (compresi il Golfo Persico e il Mar Rosso), il Belouchistan fino a Tangalane (Quilimane) ..." e il Madagascar. La legge prevedeva l'istituzione di un ufficio internazionale competente a Zanzibar. Nell'art. 68, "le Potenze riconoscono l'alto valore della Legge sul divieto del traffico di schiavi dei neri, emanata da Sua Maestà l'Imperatore degli Ottomani il 4-16 dicembre 1889, e assicurano che un'azione di sorveglianza sarà intrapresa dalle Autorità ottomane, soprattutto nella parte occidentale dell'Arabia e sulle rotte che mantengono quella costa in comunicazione con altri possedimenti di Sua Maestà Imperiale in Asia". Azioni simili furono chiamate dallo Scià di Persia e dal Sultano di Zanzibar (artt. 69, 70). I partecipanti decisero anche di interrompere la vendita di pistole e altre armi agli africani. Le parti dell'accordo furono:
* Austria-Ungheria
* Belgio
* Stato Libero del Congo
* Danimarca
* Francia
* Germania
* Italia
* Paesi Bassi
* Impero Ottomano
* Stato Sublime di Persia
* Portogallo
* Russia
* Spagna
* Zanzibar
* Svezia-Norvegia
* Regno Unito
* Stati Uniti d'America L'Atto di Bruxelles è stato integrato e rivisto dal Trattato di Saint-Germain-en-Laye firmato dalle potenze alleate della prima guerra mondiale il 10 settembre 1919.
rdf:langString
Brussels Conference Act of 1890 (Convention Relative to the Slave Trade and Importation into Africa of Firearms, Ammunition, and Spiritous Liquors), allmänt kallad Brussels Act, var ett internationell avtal som undertecknades i Bryssel 2 juli 1890 och började gälla 31 augusti 1891. Avtalet följde på Brussels Anti-Slavery Conference 1889–90. Det syftade till att avskaffa all handel med afrikaner till både land och sjöss. Det riktade sig främst mot den indiskoceaniska slavhandeln. Avtalet signerades av sjutton stater. Den följdes av Convention of Saint-Germain-en-Laye 1919 och 1926 Slavery Convention.
rdf:langString
《1890年布魯塞爾會議法案》（全名：《關於奴隸貿易和非洲進口槍支、彈藥與烈酒公約》，1890年7月2日簽屬，1891年8月31日生效）顧名思義，是為「結束陸上與海上之非洲黑奴貿易，並改善土著種族之道德和物質生存條件」而於布魯塞爾簽訂的一系列反奴隸協定。該法之談判始於。 該法案特別適用於在「剛果盆地内擁有常規屬地或保護國，以及在鄂圖曼帝國與其他在東非海岸、印度洋和其他地區從事奴隸貿易的國家或地區」。比如第21條規定所採取的措施：即「印度洋沿岸（包括波斯灣和紅海）、巴魯支斯坦直至坦加拉內（克利馬內）⋯⋯」與馬達加斯加。該法規定將相關之國際局設立於尚吉巴；而第68條規定： 各國應該承認鄂圖曼帝國蘇丹陛下在1889年12月4日頒布的《黑奴禁販法》之高度價值，並確信鄂圖曼當局將會採取監視行動，特別是在阿拉伯西部以及該海岸與亞洲其他帝國陛下之屬地所聯繫之路線上。 此外波斯和尚吉巴蘇丹也同意發起相關行動（第69、70條）。參與國還同意停止向非洲人出售槍支和其他武器。
xsd:nonNegativeInteger
7338
