Blitz Kids

rdf:langString Blitz Kids

rdf:langString Els Nens de Blitz (Blitz Kids) eren un grup de joves que freqüentaven el club nocturn Blitz setmanalment en Covent Garden, Londres durant el període 1979-80, i se'ls atribueix el sorgiment del nou moviment subcultural New Romantics. Steve Strange i Rusty Egan co-organitzaven les festes de les nits de dimarts i imposaren un estricte codi de vestimenta. Entre el nucli d'assitents era Boy George, Marilyn, Alice Temple, Perri Lister, Princess Julia, Philip Sallon i Martin Degville (més tard co-líder amb Tony James de ). La ubicació del club era crucial, car era al bell mig de dues escoles universitàries d'art (St Martin's School i Central School) i esdevingué un banc de proves per estudiants de disseny de moda que van posar London a la cresta de l'ona durant la dècada de 1980. Aquests van incloure Stephen Jones, Kim Bowen, Fiona Dealey, Stephen Linard, David Holah, Stevie Stewart, John Galliano, Darla Jane Gilroy i més. El Blitz va començar fer titulars a la premsa gràcies al seu gens convencional estil de roba i maquillatge per ambdós sexes, documentat per Gary Kemp en el seu llibre en primera persona de 2009 I Know This Much. Després de compartir espai en el club Billy en Soho durant 1978, la generació post-punk es van avorrir del gènere punk totalment nihilista. Strange i Egan va introduir actuacions regulars de Roxy Music i David Bowie a les nits del Billy i, en un esforç per trobar alguna cosa nova i acolorida, els clients del club van començar a portar vestits casolans estranys i roba i maquillatge emfàtics, presentant un aspecte altament androgin. Després de tres mesos, aquest grup d'esperits germans va traslladar les trobades des del Billy, que havia obert una nit setmanal, a un altre que obria cada dimarts. Es tractava del més selectiu Blitz (era un "wine bar") situat al carrer Great Queen, i és àmpliament considerat com a bressol del moviment New Romantic. En els diaris de l'època es parlava del moviment com a "Blitz Kids" aparegut per primera vegada en el Daily Mirror el 3 de març de 1980.