Bird intelligence
http://dbpedia.org/resource/Bird_intelligence an entity of type: WikicatBirds
La intel·ligència de les aus ha estat estudiada a través de diversos atributs i habilitats. Molts d'aquests estudis s'han realitzat sobre aus com ara guatlles, gallines domèstiques i coloms mantingudes en condicions de captivitat. No obstant això, s'ha assenyalat que els camps d'estudis han estat limitats, a diferència dels realitzats en primats homínids. S'ha demostrat que aus com els còrvids i lloros viuen vides socials, tenen llargs períodes de desenvolupament i grans cervells, i es pot esperar que aquestes tinguin habilitats cognitives superiors.
rdf:langString
Os estudos da inteligência em aves têm demonstrado que tais animais são dotados de um aparato cognitivo capaz de lhes propiciar diversas ações que podem ser compreendidas como sinais de inteligência, como por exemplo a capacidade de planejar o futuro. São utilizadas análises anatômicas e comparativas entre espécies, além de estudos comportamentais, como baseados na manipulação de objetos. Os corvídeos e os psitacídeos estão entre os táxons considerados mais inteligentes, capazes de manipular objetos, decorar e relacionar sons com objetos. Aves são animais sociais e algumas espécies de aves são capazes de passar conhecimento aprendido para as próxima gerações.
rdf:langString
The difficulty of defining or measuring intelligence in non-human animals makes the subject difficult to study scientifically in birds. In general, birds have relatively large brains compared to their head size. The visual and auditory senses are well developed in most species, though the tactile and olfactory senses are well realized only in a few groups. Birds communicate using visual signals as well as through the use of calls and song. The testing of intelligence in birds is therefore usually based on studying responses to sensory stimuli.
rdf:langString
Birda inteligento traktas la difinon de inteligento kaj ties mezuro kiel ĝi aplikiĝas al birdoj. Tradicie, birdoj estis konsiderita laŭ inteligento malsuperaj al mamuloj, kaj insultaj terminoj kiel birdaj cerboj estis uzitaj familiare en kelkaj kulturoj. Tiaj perceptoj estas ne pli longe konsideritaj science validaj. La malfacileco difini aŭ mezuri inteligenton ĉe ne-homaj bestoj malfaciligas la temon por scienca studo. Anatomie, birdo havas relative grandan cerbon kompare kun la kapogrando. La vida kaj aŭda sentoj estas bone evoluigitaj en plejparto de specioj, dum estas bone evoluigitaj tuŝa kaj flara kapabloj nur en kelkaj grupoj. Movado estas atingita pere de flugoj kaj de la kruroj en plejparto de specioj. La beko kaj piedoj estas uzitaj por manipuli manĝon kaj aliajn aĵojn. Birdoj po
rdf:langString
La inteligencia de las aves tiene que ver con la aplicación a las aves de la definición de inteligencia y su medición. Tradicionalmente las aves han sido consideradas inferiores en inteligencia respecto a los mamíferos, y términos peyorativos respecto a la inteligencia como "cerebro de ave", o más usados, cabeza de chorlito, pavo o guanajo han sido usados coloquialmente en algunas culturas. Se reconoce en todos lados que las aves poseen dotes instintivas altamente complejas y que son de inteligencia limitada. Herrick, 1924
rdf:langString
L'intelligence des oiseaux est un domaine de l'éthologie concernant l'intelligence animale appliquée aux oiseaux. Il n'existe pas de définition universelle de l'intelligence. Elle peut être définie et mesurée par la vitesse et le succès pour résoudre des problèmes. La flexibilité mentale et comportementale est souvent considérée comme une bonne mesure de l'intelligence. Cette flexibilité permet l'apparition de nouvelles solutions. Les corvidés (geais bleus, les choucas, les pies bavardes les corneilles, les corbeaux, freux), sont réputés pour être les plus intelligents des oiseaux. Les Psittacidae sont également capables de performances remarquables. Celles-ci sont cependant très inégales au sein de la classe. D'autre part, il est cependant difficile de définir l'idée de performance et sur
rdf:langString
Kecerdasan burung berkaitan dengan definisi kecerdasan dan pengukurannya yang berlaku pada burung. Secara tradisional, burung telah dianggap lebih rendah dalam kecerdasan dibandingkan dengan mamalia, dan istilah yang merendahkan seperti otak burung telah digunakan bahasa sehari-hari dalam beberapa kebudayaan. Persepsi tersebut tidak lagi dianggap benar secara ilmiah. Kesulitan mendefinisikan atau mengukur kecerdasan mahluk hidup selain manusia membuat subjek ini sulit untuk dikaji secara ilmiah. Secara anatomis, burung memiliki otak yang relatif besar dibandingkan dengan ukuran kepalanya. Indra visual dan pendengaran berkembang dengan baik di sebagian besar spesies, sedangkan indra peraba dan penciuman yang baik hanya berkembang pada beberapa kelompok burung. Burung bergerak dengan cara te
rdf:langString
Fåglars intelligens avhandlar definiering och mätandet av intelligens och kognitiva förmågor hos fåglar. Fåglars intelligens har ofta ansetts vara underlägsen däggdjurens och nedlåtande uttryck som "hönshjärna" kan ses som exempel på detta. Forskning har dock visat att detta inte stämmer, men att definiera och mäta intelligens hos djur är komplicerat vilket gör det är svårt att genomföra vetenskapliga studier.
rdf:langString
rdf:langString
Intel·ligència dels ocells
rdf:langString
Birda inteligento
rdf:langString
Bird intelligence
rdf:langString
Inteligencia de las aves
rdf:langString
Intelligence des oiseaux
rdf:langString
Kecerdasan burung
rdf:langString
Inteligência em aves
rdf:langString
Fåglars intelligens
xsd:integer
3275398
xsd:integer
1118725828
rdf:langString
La intel·ligència de les aus ha estat estudiada a través de diversos atributs i habilitats. Molts d'aquests estudis s'han realitzat sobre aus com ara guatlles, gallines domèstiques i coloms mantingudes en condicions de captivitat. No obstant això, s'ha assenyalat que els camps d'estudis han estat limitats, a diferència dels realitzats en primats homínids. S'ha demostrat que aus com els còrvids i lloros viuen vides socials, tenen llargs períodes de desenvolupament i grans cervells, i es pot esperar que aquestes tinguin habilitats cognitives superiors.
rdf:langString
Birda inteligento traktas la difinon de inteligento kaj ties mezuro kiel ĝi aplikiĝas al birdoj. Tradicie, birdoj estis konsiderita laŭ inteligento malsuperaj al mamuloj, kaj insultaj terminoj kiel birdaj cerboj estis uzitaj familiare en kelkaj kulturoj. Tiaj perceptoj estas ne pli longe konsideritaj science validaj. La malfacileco difini aŭ mezuri inteligenton ĉe ne-homaj bestoj malfaciligas la temon por scienca studo. Anatomie, birdo havas relative grandan cerbon kompare kun la kapogrando. La vida kaj aŭda sentoj estas bone evoluigitaj en plejparto de specioj, dum estas bone evoluigitaj tuŝa kaj flara kapabloj nur en kelkaj grupoj. Movado estas atingita pere de flugoj kaj de la kruroj en plejparto de specioj. La beko kaj piedoj estas uzitaj por manipuli manĝon kaj aliajn aĵojn. Birdoj povas komuniki uzanta vidajn signalojn tiel kiel per la uzo de alvokoj kaj kantoj. La elprovado de inteligento estas sekve bazita sur studo de la reagoj al senta stimulado.
rdf:langString
The difficulty of defining or measuring intelligence in non-human animals makes the subject difficult to study scientifically in birds. In general, birds have relatively large brains compared to their head size. The visual and auditory senses are well developed in most species, though the tactile and olfactory senses are well realized only in a few groups. Birds communicate using visual signals as well as through the use of calls and song. The testing of intelligence in birds is therefore usually based on studying responses to sensory stimuli. The corvids (ravens, crows, jays, magpies, etc.) and psittacines (parrots, macaws, and cockatoos) are often considered the most intelligent birds, and among the most intelligent animals in general; pigeons, finches, domestic fowl, and birds of prey have also been common subjects of intelligence studies.
rdf:langString
La inteligencia de las aves tiene que ver con la aplicación a las aves de la definición de inteligencia y su medición. Tradicionalmente las aves han sido consideradas inferiores en inteligencia respecto a los mamíferos, y términos peyorativos respecto a la inteligencia como "cerebro de ave", o más usados, cabeza de chorlito, pavo o guanajo han sido usados coloquialmente en algunas culturas. Se reconoce en todos lados que las aves poseen dotes instintivas altamente complejas y que son de inteligencia limitada. Herrick, 1924 Tales percepciones no son ya consideradas científicamente válidas. La dificultad de definir o medir la inteligencia hace difícil el estudio científico del tema. Anatómicamente, las aves tienen un cerebro relativamente grande comparado con el tamaño de la cabeza. Los sentidos visual y auditivo están bien desarrollados en la mayoría de las especies, mientras que los sentidos táctil y olfativo están bien desarrollados sólo en unos pocos grupos. La locomoción se logra a través del vuelo y el uso de las piernas en la mayoría de las especies. El pico y los pies son usados para manipular alimento y otros objetos. Las aves pueden comunicarse usando señales visuales y a través del uso de llamados y cantos. La medición de la inteligencia se basa por lo tanto en el estudio de la respuesta a estímulos sensoriales.
rdf:langString
Kecerdasan burung berkaitan dengan definisi kecerdasan dan pengukurannya yang berlaku pada burung. Secara tradisional, burung telah dianggap lebih rendah dalam kecerdasan dibandingkan dengan mamalia, dan istilah yang merendahkan seperti otak burung telah digunakan bahasa sehari-hari dalam beberapa kebudayaan. Persepsi tersebut tidak lagi dianggap benar secara ilmiah. Kesulitan mendefinisikan atau mengukur kecerdasan mahluk hidup selain manusia membuat subjek ini sulit untuk dikaji secara ilmiah. Secara anatomis, burung memiliki otak yang relatif besar dibandingkan dengan ukuran kepalanya. Indra visual dan pendengaran berkembang dengan baik di sebagian besar spesies, sedangkan indra peraba dan penciuman yang baik hanya berkembang pada beberapa kelompok burung. Burung bergerak dengan cara terbang dan menggunaan kaki pada sebagian besar spesies. Paruh dan kaki digunakan untuk memanipulasi makanan dan benda-benda lainnya. Burung dapat berkomunikasi menggunakan sinyal visual serta melalui penggunaan panggilan dan nyanyian. Karena itu pengujian kecerdasan didasarkan pada mempelajari tanggapan burung terhadap rangsangan sensorik.
rdf:langString
L'intelligence des oiseaux est un domaine de l'éthologie concernant l'intelligence animale appliquée aux oiseaux. Il n'existe pas de définition universelle de l'intelligence. Elle peut être définie et mesurée par la vitesse et le succès pour résoudre des problèmes. La flexibilité mentale et comportementale est souvent considérée comme une bonne mesure de l'intelligence. Cette flexibilité permet l'apparition de nouvelles solutions. Les corvidés (geais bleus, les choucas, les pies bavardes les corneilles, les corbeaux, freux), sont réputés pour être les plus intelligents des oiseaux. Les Psittacidae sont également capables de performances remarquables. Celles-ci sont cependant très inégales au sein de la classe. D'autre part, il est cependant difficile de définir l'idée de performance et surtout de différencier les comportements innés de ceux acquis. Le comportement inné d’un oiseau repose sur l’instinct. Le vol, la migration, les attitudes de menace lors des parades nuptiales en sont de bons exemples. Si l’instinct permet pour une grande part la survie des oiseaux, ces derniers sont aussi capables d’apprendre, ce qui augmente l’efficacité de leurs actions. Ainsi, une espèce capable de s’adapter à différentes situations verra ses membres améliorer leur espérance de vie.
rdf:langString
Fåglars intelligens avhandlar definiering och mätandet av intelligens och kognitiva förmågor hos fåglar. Fåglars intelligens har ofta ansetts vara underlägsen däggdjurens och nedlåtande uttryck som "hönshjärna" kan ses som exempel på detta. Forskning har dock visat att detta inte stämmer, men att definiera och mäta intelligens hos djur är komplicerat vilket gör det är svårt att genomföra vetenskapliga studier. I förhållande till huvudstorlek har fåglar relativt stora hjärnor. Syn och hörsel är väl utvecklat hos flertalet arter medan känsel och luktsinne bara är välutvecklat hos ett fåtal grupper. Merparten arter använder vingar och fötter för att sätta sig i rörelse. Näbb och fötter används för att hantera mat och andra föremål. Fåglar kan kommunicera med visuella signaler och genom läten. Intelligenstester fokuserar därför på olika typer av respons på sensorisk stimuli. Det finns också kritik gentemot slutsatsen att dessa studier visar på att fåglar kan resonera eller förstå, utan att resultaten i studierna är uttryck för vissa fågelarters stora förmåga till instrumentell inlärning.
rdf:langString
Os estudos da inteligência em aves têm demonstrado que tais animais são dotados de um aparato cognitivo capaz de lhes propiciar diversas ações que podem ser compreendidas como sinais de inteligência, como por exemplo a capacidade de planejar o futuro. São utilizadas análises anatômicas e comparativas entre espécies, além de estudos comportamentais, como baseados na manipulação de objetos. Os corvídeos e os psitacídeos estão entre os táxons considerados mais inteligentes, capazes de manipular objetos, decorar e relacionar sons com objetos. Aves são animais sociais e algumas espécies de aves são capazes de passar conhecimento aprendido para as próxima gerações.
xsd:nonNegativeInteger
51438
