Bioarchaeology

http://dbpedia.org/resource/Bioarchaeology an entity of type: Thing

La Bioarqueología, también conocida como Osteoarqueología es una sub-especialidad de la Antropología física cuya meta es, como toda ciencia antropológica, estudiar la diversidad en poblaciones humanas del pasado por medio del análisis de los restos óseos provenientes de sitios arqueológicos. Esta sub-disciplina combina métodos y teorías provenientes de la Antropología cultural, de la Arqueología y de la biología. A pesar de que los conceptos de la bioarqueología hayan sido previamente empleados en muchos países de Europa bajo el nombre de Zooarqueologia, el término usado actualmente fue propuesto por Jane Buikstra en el año 1977​ y continúa teniendo preferencia en países como los EE. UU., España, Perú y Argentina, pero éste varía regionalmente. rdf:langString
Bioarcheologia − dziedzina nauki, stanowiąca dział archeologii środowiskowej, zajmująca się badaniem resztek organicznych, zarówno ludzkich, zwierzęcych jak i roślinnych uzyskanych w wyniku wykopalisk archeologicznych. W amerykańskim i brytyjskim środowisku naukowym termin oznacza wyłącznie studium szczątków ludzkich. rdf:langString
生物考古学(bioarchaeology)一词是英国考古学家格雷厄姆·克拉克(Grahame Clark)在1972年所提出,其定义为对考古遗址中动物和人类骨骼的研究。1977年,美国考古学教授白简恩(Jane Buikstra)重新予以定义,美国的生物考古学现指对考古遗址中人类遗骸的科学研究,这一学科在其他国家则被称为骨质考古学、骨骼学或古骨学。与生物考古学相比,骨质考古学是一门专注于研究人体骨骼的科学,人类骨骼可用来告诉我们古人的健康、生活方式、饮食、死亡率和体质。此外,古骨学是对古代骨骼简单研究的方法。 相比之下,生物考古学一词在欧洲则被用来描述对考古遗址中所有生物遗迹的研究。尽管克拉克只用它来描述人类和动物遗骸(动物学/古动物学),但越来越多的现代考古学家将植物遗骸也包括在内(植物学/古植物学)。 生物考古学很大程度上源于20世纪70年代在美国掀起的新考古学实践,以响应以文化史观来理解过去的主流学术思潮。新考古学支持者主张使用过程法来检验有关文化与生物互动或生物文化取向的假设。一些考古学家主张结合批判理论,采用与现代后裔人群更相关更全面的生物考古学方法。 如果可能,对考古遗址的人类遗骸分析将确定其性别、年龄和健康状况,这些都属于“生物考古学”的范畴。 rdf:langString
يُنسب مصطلح علم الآثار الحيوي (بالإنجليزية: Bioarchaeology)‏ إلى عالم الآثار البريطاني ، الذي عرَّفه في عام 1972 على أنه دراسة عظام الحيوانات والبشر من المواقع الأثرية. أعيد تعريف علم الآثار الحيوي في الولايات المتحدة عام 1977 من قبل جين بويكسترا، وهو يشير الآن إلى الدراسة العلمية للبقايا البشرية من المواقع الأثرية، وهو نظام معروف في بلدان أخرى باسم علم الآثار العظمي أو علم العظام أو علم العظام القديمة. مقارنةً بعلم الآثار الحيوي، فإن علم الآثار العظمية هو الدراسة العلمية التي تركز فقط على الهيكل العظمي البشري. يستخدم الهيكل العظمي البشري لإخبارنا عن الصحة ونمط الحياة والنظام الغذائي والوفيات واللياقة البدنية في الماضي. علاوة على ذلك، فإن علم العظام القديمة هو دراسة بسيطة للعظام القديمة. rdf:langString
La bioarqueologia és una disciplina que estudia diversos tipus de restes vegetals i animals procedents dels jaciments arqueològics: llavors, fruits, pol·len, espores, carbons, fitòlits, diatomees, petxines, ossos, banyes... La comunitat humana viu en relació dialèctica amb el seu entorn natural: transforma l'entorn natural i l'entorn li influeix. Així per a comprendre i interpretar la vida dels grups humans del passat, hem de recórrer a les disciplines bioarqueològiques. L'objectiu d'aquesta disciplines és analitzar i reconstruir les relacions socials, econòmiques i simbòliques de les societats humanes del passat a partir de les proves faunístiques i vegetals que aquestes comunitats van deixar. rdf:langString
The term bioarchaeology has been attributed to British archaeologist Grahame Clark who, in 1972, defined it as the study of animal and human bones from archaeological sites. Redefined in 1977 by Jane Buikstra, bioarchaeology in the United States now refers to the scientific study of human remains from archaeological sites, a discipline known in other countries as osteoarchaeology, osteology or palaeo-osteology. Compared to bioarchaeology, osteoarchaeology is the scientific study that solely focus on the human skeleton. The human skeleton is used to tell us about health, lifestyle, diet, mortality and physique of the past. Furthermore, palaeo-osteology is simple the study of ancient bones. rdf:langString
La bioarcheologia è la disciplina, parte dell'archeologia ambientale, che si occupa dello studio dei resti organogeni, sia animali che vegetali recuperati in un contesto archeologico. Negli Stati Uniti il termine riguarda esclusivamente lo studio dei resti ossei umani. rdf:langString
A bioarqueologia é uma disciplina voltada para reconstrução do passado através do estudo de remanescentes biológicos humanos recuperados em contextos arqueológicos. Dentre esses remanescentes, ossos e dentes representam a maior parte dos achados. Ela é uma das áreas interdisciplinares que envolve simultaneamente a necessidade de conhecimentos oriundos da Antropologia Biológica, Arqueologia e Antropologia Social. rdf:langString
rdf:langString علم الآثار الحيوي
rdf:langString Bioarqueologia
rdf:langString Bioarqueología
rdf:langString Bioarchaeology
rdf:langString Bioarcheologia
rdf:langString Bioarcheologia
rdf:langString Bioarqueologia
rdf:langString 生物考古学
xsd:integer 1923764
xsd:integer 1116044301
rdf:langString يُنسب مصطلح علم الآثار الحيوي (بالإنجليزية: Bioarchaeology)‏ إلى عالم الآثار البريطاني ، الذي عرَّفه في عام 1972 على أنه دراسة عظام الحيوانات والبشر من المواقع الأثرية. أعيد تعريف علم الآثار الحيوي في الولايات المتحدة عام 1977 من قبل جين بويكسترا، وهو يشير الآن إلى الدراسة العلمية للبقايا البشرية من المواقع الأثرية، وهو نظام معروف في بلدان أخرى باسم علم الآثار العظمي أو علم العظام أو علم العظام القديمة. مقارنةً بعلم الآثار الحيوي، فإن علم الآثار العظمية هو الدراسة العلمية التي تركز فقط على الهيكل العظمي البشري. يستخدم الهيكل العظمي البشري لإخبارنا عن الصحة ونمط الحياة والنظام الغذائي والوفيات واللياقة البدنية في الماضي. علاوة على ذلك، فإن علم العظام القديمة هو دراسة بسيطة للعظام القديمة. في المقابل، يستخدم مصطلح علم الآثار الحيوي في أوروبا لوصف دراسة جميع البقايا البيولوجية من المواقع الأثرية. على الرغم من أن كلارك استخدمها لوصف البقايا البشرية وبقايا الحيوانات (علم الحيوان/علم الآثار الحيواني)، إلا أن علماء الآثار الحديثين بشكل متزايد يشملون أيضًا البقايا النباتية (علم النبات/علم الآثار النباتي). وُلد علم الآثار الحيوي إلى حد كبير من ممارسات علم الآثار الجديد، الذي تطور في الولايات المتحدة في السبعينيات كرد فعل على نهج تاريخي ثقافي أساسي لفهم الماضي. دعا أنصار علم الآثار الجديد إلى استخدام الأساليب العملية لاختبار الفرضيات حول التفاعل بين الثقافة وعلم الأحياء، أو نهج الثقافة الحيوية. يدافع بعض علماء الآثار عن نهج أكثر شمولية لعلم الآثار الحيوي الذي يتضمن النظرية النقدية ويكون أكثر صلة بالسكان المنحدرين من أصول حديثة. إذا أمكن، يتم تحليل البقايا البشرية من المواقع الأثرية لتحديد الجنس والعمر والصحة. والتي تندرج جميعها تحت مصطلح «علم الآثار الحيوي».
rdf:langString La bioarqueologia és una disciplina que estudia diversos tipus de restes vegetals i animals procedents dels jaciments arqueològics: llavors, fruits, pol·len, espores, carbons, fitòlits, diatomees, petxines, ossos, banyes... La comunitat humana viu en relació dialèctica amb el seu entorn natural: transforma l'entorn natural i l'entorn li influeix. Així per a comprendre i interpretar la vida dels grups humans del passat, hem de recórrer a les disciplines bioarqueològiques. L'objectiu d'aquesta disciplines és analitzar i reconstruir les relacions socials, econòmiques i simbòliques de les societats humanes del passat a partir de les proves faunístiques i vegetals que aquestes comunitats van deixar. La bioarqueologia agrupa les diverses especialitats arqueozoològiques i arqueobotàniques. Dins de l'arqueozoologia se solen diferenciar els estudis de (petxines i cargols), ja sigui marina o terrestre), ictiofauna (peixos), herpetofauna (amfibis i rèptil), avifauna (ocells), insectívors, quiròpters i rosegadors (micromamífers), i . Dins de l'arqueobotànica hi ha principalment la palinologia, que analitza el pol·len de les plantes superiors i les espores de les plantes inferiors; la per als fitòlits; l'antracologia per a les fustes d'arbres i arbustos, i la paleocarpologia, que estudia les macrorestes de llavors i fruits, però hi ha altres especialitats, com ara l'anàlisi de fongs i diatomees.Dins de la bioarqueologia també tenen cabuda l'estudi tecnològic de manufactures animals i vegetals com ara teixits, instruments i ornaments ossis i malacològics, estris i eines de fusta, impromtes vegetals, etc. La datació per isòtops radioactius de material orgànic i l'arqueologia experimental de paleocultius estan relacionats també amb la bioarqueologia. Gràcies a la bioarqueologia es pot conèixer quin era l'entorn natural dels jaciments arqueològics i com s'alimentava la població que hi vivia. La bioarqueologia permet respondre qüestions com ara com s'aprofitaven i es consumien els recursos vegetals i animals a l'abast, com es transformava el medi natural, en quin paisatge es desenvolupaven les activitats de la vida diària, etc.
rdf:langString The term bioarchaeology has been attributed to British archaeologist Grahame Clark who, in 1972, defined it as the study of animal and human bones from archaeological sites. Redefined in 1977 by Jane Buikstra, bioarchaeology in the United States now refers to the scientific study of human remains from archaeological sites, a discipline known in other countries as osteoarchaeology, osteology or palaeo-osteology. Compared to bioarchaeology, osteoarchaeology is the scientific study that solely focus on the human skeleton. The human skeleton is used to tell us about health, lifestyle, diet, mortality and physique of the past. Furthermore, palaeo-osteology is simple the study of ancient bones. In contrast, the term bioarchaeology is used in Europe to describe the study of all biological remains from archaeological sites. Although Clark used it to describe just human remains and animal remains (zoology/archaeozoology), increasingly modern archaeologists also include botanical remains (botany/archaeobotany) Bioarchaeology was largely born from the practices of New Archaeology, which developed in the United States in the 1970s as a reaction to a mainly cultural-historical approach to understanding the past. Proponents of New Archaeology advocated using processual methods to test hypotheses about the interaction between culture and biology, or a biocultural approach. Some archaeologists advocate a more holistic approach to bioarchaeology that incorporates critical theory and is more relevant to modern descent populations. If possible, human remains from archaeological sites are analyzed to determine sex, age, and health. which all fall under the term 'Bioarchaeology'.
rdf:langString La Bioarqueología, también conocida como Osteoarqueología es una sub-especialidad de la Antropología física cuya meta es, como toda ciencia antropológica, estudiar la diversidad en poblaciones humanas del pasado por medio del análisis de los restos óseos provenientes de sitios arqueológicos. Esta sub-disciplina combina métodos y teorías provenientes de la Antropología cultural, de la Arqueología y de la biología. A pesar de que los conceptos de la bioarqueología hayan sido previamente empleados en muchos países de Europa bajo el nombre de Zooarqueologia, el término usado actualmente fue propuesto por Jane Buikstra en el año 1977​ y continúa teniendo preferencia en países como los EE. UU., España, Perú y Argentina, pero éste varía regionalmente.
rdf:langString La bioarcheologia è la disciplina, parte dell'archeologia ambientale, che si occupa dello studio dei resti organogeni, sia animali che vegetali recuperati in un contesto archeologico. Negli Stati Uniti il termine riguarda esclusivamente lo studio dei resti ossei umani. All'inizio del XX secolo la materia riguardava prevalentemente il riconoscimento delle diverse specie, in modo che fosse possibile acquisire gli strumenti per lo studio dell'evoluzione, della diffusione e delle migrazioni di flora e fauna, ossia del contesto ambientale dell'insediamento umano. In seguito scaturì maggiore interesse anche per altri aspetti, collegati alla demografia e alle scienze sociali, come ad esempio l'addomesticamento di alcune specie vegetali ed animali, e l'affermazione dell'urbanizzazione. La principale metodologia d'azione della bioarcheologia è il confronto con atlanti e collezioni, anche se negli ultimi decenni la biologia molecolare, tramite l'estrazione del dna, sta permettendo ulteriori passi in avanti per l'acquisizione di dati ambientali. Dalla bioarcheologia prendono forma diverse discipline, divise nei diversi ambiti di studi: la paleobotanica, che si occupa della ricostruzione della flora antica, sia spontanea che coltivata (suddivisa ulteriormente nella carpologia, per l'analisi dei semi e dei frutti, e nell'antracologia, per lo studio dei resti lignei); la palinologia, per l'analisi dei pollini e delle spore, permettendo così di studiare le principali evoluzioni e i cambiamenti climatici, nonché alcune modificazioni antropiche come i disboscamenti e l'agricoltura; l'archeozoologia, che studia le ossa animali, ricostruendone la dieta, l'allevamento e la distribuzione, con l'acquisizione di notevoli informazioni sull'ecosistema e l'economia; la paleoantropologia si occupa, con le medesime tecniche d'indagine dell'archeozoologia, dei resti umani, con una sottomateria, la paleopatologia, dedicata alle sue malattie.
rdf:langString Bioarcheologia − dziedzina nauki, stanowiąca dział archeologii środowiskowej, zajmująca się badaniem resztek organicznych, zarówno ludzkich, zwierzęcych jak i roślinnych uzyskanych w wyniku wykopalisk archeologicznych. W amerykańskim i brytyjskim środowisku naukowym termin oznacza wyłącznie studium szczątków ludzkich.
rdf:langString A bioarqueologia é uma disciplina voltada para reconstrução do passado através do estudo de remanescentes biológicos humanos recuperados em contextos arqueológicos. Dentre esses remanescentes, ossos e dentes representam a maior parte dos achados. Ela é uma das áreas interdisciplinares que envolve simultaneamente a necessidade de conhecimentos oriundos da Antropologia Biológica, Arqueologia e Antropologia Social. O termo bioarqueologia foi cunhado pela primeira vez pelo arqueólogo britânico em 1972 como uma referência à zooarqueologia, ou o estudo de ossos de animais de sítios arqueológicos. Ela é uma disciplina conhecida em outros países como osteoarqueologia ou paleo-osteologia. Redefinida em 1977 por a bioarqueologia nos EUA se refere ao estudo científico de restos humanos de sítios arqueológicos. Na Inglaterra e em outros países europeus, o termo "bioarqueologia" é emprestada para cobrir todos os restos biológicos dos locais.
rdf:langString 生物考古学(bioarchaeology)一词是英国考古学家格雷厄姆·克拉克(Grahame Clark)在1972年所提出,其定义为对考古遗址中动物和人类骨骼的研究。1977年,美国考古学教授白简恩(Jane Buikstra)重新予以定义,美国的生物考古学现指对考古遗址中人类遗骸的科学研究,这一学科在其他国家则被称为骨质考古学、骨骼学或古骨学。与生物考古学相比,骨质考古学是一门专注于研究人体骨骼的科学,人类骨骼可用来告诉我们古人的健康、生活方式、饮食、死亡率和体质。此外,古骨学是对古代骨骼简单研究的方法。 相比之下,生物考古学一词在欧洲则被用来描述对考古遗址中所有生物遗迹的研究。尽管克拉克只用它来描述人类和动物遗骸(动物学/古动物学),但越来越多的现代考古学家将植物遗骸也包括在内(植物学/古植物学)。 生物考古学很大程度上源于20世纪70年代在美国掀起的新考古学实践,以响应以文化史观来理解过去的主流学术思潮。新考古学支持者主张使用过程法来检验有关文化与生物互动或生物文化取向的假设。一些考古学家主张结合批判理论,采用与现代后裔人群更相关更全面的生物考古学方法。 如果可能,对考古遗址的人类遗骸分析将确定其性别、年龄和健康状况,这些都属于“生物考古学”的范畴。
xsd:nonNegativeInteger 88038

data from the linked data cloud