Being and Nothingness

http://dbpedia.org/resource/Being_and_Nothingness an entity of type: Thing

L'Être et le Néant (esperante Esto kaj Nenio) estas eseo de fenomenologia ontologio de Jean-Paul Sartre publikigita en 1943. La ĉefa celo de Sartre estas aserti, ke individua ekzisto antaŭas individuan esencon. Lia ĉefa priokupo skribinte ĉi tiun libron estis pruvi ke libera volo ekzistas. rdf:langString
L'Être et le Néant, sous-titré Essai d'ontologie phénoménologique, est l'ouvrage philosophique principal de Jean-Paul Sartre publié en 1943.Il représente l'aboutissement de la première philosophie de Sartre, centrée sur l'individu, initiée par La Transcendance de l'Ego. La seconde philosophie de Sartre, passant de l'individu au social, s'ouvre avec les Cahiers pour une morale et se poursuit avec la Critique de la raison dialectique. rdf:langString
⟪존재와 무⟫(L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique)는 프랑스의 철학자 장폴 사르트르가 1943년 출판한 책이다. 사르트르의 주된 목적은 개인의 존재에 앞서 개인의 실존을 주장하는 것이다. 이 책을 작성하면서 최우선적으로 염두에 둔 것은 자유가 존재한다는 것이다. 1940년과 1941년에 전쟁 포로로 억류되어 있던 시절 사르트르는 마르틴 하이데거의 ⟪존재와 시간⟫을 읽고 자기 자신만의 사유를 전개하였다. 하이데거의 영향을 받았음에도 사르트르는 하이데거의 존재와의 가설적인 재조우와 비교하여 인간성(humanity)이 개인적인 성취의 상태를 달성할 수 있다는 방법에 회의적이었다. 사르트르의 주장에서 인간은 사르트르가 ens causa suid라고 부르고 많은 종교와 철학자가 신과 동일시한 "완결"의 환상에 시달리는 피조물이다. 자신의 몸이라는 물리적 실체로 태어나 물질적 우주에서 우리는 우리 자신이 존재에 끼워진 것을 인식한다. 의식은 가능성을 개념화하고 나타나게 하며, 폐기하는 능력이다. rdf:langString
L'Essere e il Nulla (L'Être et le Néant: Essai d'ontologie phénoménologique) è un saggio di ontologia fenomenologica pubblicato da Jean-Paul Sartre nel 1943 nel quale l'autore afferma che l'esistenza dell'individuo precede l'essenza e che il libero arbitrio esiste. Secondo la formula, espressa con un pensiero contraddittorio, scelta da Sartre per individuare la tragica natura dell'esistenza umana, «l'uomo è condannato a essere libero»; la necessità di dare un senso a questa tragedia implica un obbligo: la nostra responsabilità a inventare un significato. rdf:langString
『存在と無―現象学的存在論の試み 』(原題: L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique、英題: Being and Nothingness: An Essay on Phenomenological Ontology)は、フランスの哲学者ジャン=ポール・サルトル(Jean-Paul Sartre)の哲学的主著であり、20世紀に一躍、実存主義ブームを巻き起こした著作としても有名である。 rdf:langString
L'être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique (em português O ser e o nada: ensaio de ontologia fenomenológica) é um tratado filosófico de 1943 escrito por Jean-Paul Sartre que é tido como marco para o início do crescimento do existencialismo no século XX. Seu foco principal é definir a consciência como transcendente. Muito influenciado pelo Ser e tempo de Martin Heidegger ainda que Sartre fosse extremamente cético a qualquer medida através da qual a humanidade pudesse atingir um estado de completude comparável ao hipotético re-encontro heideggeriano com o Ser. rdf:langString
存在与虚无(法語:L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique)是法国哲学家让-保罗·萨特于1943年出版的一本书。在此书中,萨特展开了支持存在主义的哲学论述,涉及诸如意识、认知、社会哲学、自我欺骗、“虚无”的存在、弗洛伊德心理分析和自由意志之类的话题。1940年至1941年,作为战俘,萨特阅读了海德格尔的《存在与时间》,该书运用了胡塞尔的现象学的方法来检查本体论。萨特把自己对哲学的探索归根于对此书的了解。 rdf:langString
الكينونة والعدم: بحث في الأنطولوجيا الفنومينولوجية (بالفرنسية: L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique)، هو كتاب فلسفي للفيلسوف جان بول سارتر كتبه في عام 1943. يعتبر الكتاب من الكتب التأسيسية في الفلسفة الوجودية، حتى إنه يعرف بـ«إنجيل الوجوديّة». ولذلك فإن هدف سارتر الرئيسي في الكتاب هو تأكيد المعتقد الرئيسي في الوجودية، وهو أن وجود المرء يسبق ماهيته (""). اهتمام سارتر الأساسي في الكتاب كان إثبات وجود حرية الإرادة. بينما كان سجين حرب في عامي 1940 و1941، قرأ سارتر الوجود والزمان لهايدغر، وهو دراسة أونتولوجيّة من خلال نهج الفينموينولوجيا الهوسرلية (كان هوسرل معلّم هايدجر). قراءة «الوجود والزمان» ألهمت سارتر واستهلّت مساره الفكري، وقد كتب كتابه هذا على نفس المنوال كما يوحي العنوان. rdf:langString
L'ésser i el no-res és una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influència de Martin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith. rdf:langString
Das Sein und das Nichts, Versuch einer phänomenologischen Ontologie (orig. L’être et le néant. Essai d’ontologie phénoménologique von 1943) ist das philosophische Hauptwerk von Jean-Paul Sartre, in dessen Zentrum die Frage nach der ontologischen Begründung der Freiheit steht. Das Sein und das Nichts gehört zu den großen philosophischen Werken des 20. Jahrhunderts. Im Ausgang von Descartes steht es in der Tradition des französischen Rationalismus und ist zugleich inspiriert von der neueren und zeitgenössischen deutschen Philosophie (Hegel, Husserl, Heidegger). rdf:langString
Being and Nothingness: An Essay on Phenomenological Ontology (French: L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique), sometimes published with the subtitle A Phenomenological Essay on Ontology, is a 1943 book by the philosopher Jean-Paul Sartre. In the book, Sartre develops a philosophical account in support of his existentialism, dealing with topics such as consciousness, perception, social philosophy, self-deception, the existence of "nothingness", psychoanalysis, and the question of free will. rdf:langString
El ser y la nada (en francés, L´être et le néant) es la primera obra filosófica de Jean-Paul Sartre (1905-1980), filósofo y principal exponente del existencialismo francés. Fue publicada en 1943. Representa la culminación de la primera filosofía egocéntrica de Sartre, iniciada por la . La segunda filosofía de Sartre, que se mueve de lo individual a lo social, se abre con los y continúa con la Crítica de la razón dialéctica. rdf:langString
L'être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique, in het Nederlands: Het Zijn en het Niet: een proeve van een fenomenologische ontologie, is de eerste poging van de Franse filosoof Jean-Paul Sartre om de grondbeginselen van de existentialistische metafysica uiteen te zetten. Het boek uit 1943 is daarmee een poging een beschrijving te geven van het menselijke bestaan. Het werk is sterk beïnvloed door de fenomenologie van Edmund Husserl en kan gezien worden als de uitwerking van een eigen fenomenologie. Het wordt beschouwd als het magnum opus van Sartre. rdf:langString
«Бытие и ничто. Опыт феноменологической онтологии» (фр. L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique) — книга, написанная философом Жаном-Полем Сартром в 1943 году. Главная цель книги — доказать, что существование человека первично по отношению к его сущности. Первостепенная задача Сартра в написании Бытия и ничто была показать, что свобода воли существует. rdf:langString
Varat och intet (originaltitel L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique), publicerad 1943, betraktas allmänt som den franske filosofen Jean-Paul Sartres viktigaste teoretiska arbete. I boken beskriver och tolkar han hela tillvaron i dess grundande. Alla de stora ämnena avhandlas: medvetandet, handlingen, friheten, ansvaret, moralen, döden etcetera. Sartre förfäktar, att individens existens föregår individens essens. Sartre tar även upp relationerna människor emellan. Den grundläggande intentionen med "Varat och intet" är att definiera medvetandet som . rdf:langString
rdf:langString Being and Nothingness
rdf:langString الوجود والعدم
rdf:langString L'ésser i el no-res
rdf:langString Das Sein und das Nichts
rdf:langString L'Être et le Néant
rdf:langString El ser y la nada
rdf:langString L'essere e il nulla
rdf:langString L'Être et le Néant
rdf:langString 존재와 무
rdf:langString 存在と無
rdf:langString L'être et le néant
rdf:langString O Ser e o Nada
rdf:langString Бытие и ничто
rdf:langString Varat och intet
rdf:langString Буття і ніщо
rdf:langString 存在与虚无
rdf:langString Being and Nothingness
rdf:langString L'Être et le néant
rdf:langString Being and Nothingness
xsd:string Éditions Gallimard
xsd:integer 192143
xsd:integer 1122786944
rdf:langString Hazel E. Barnes Sarah Richmond
rdf:langString Cover of the first edition
xsd:integer 1956
xsd:integer 0
rdf:langString
rdf:langString Print
xsd:integer 638
xsd:integer 1943
rdf:langString L'Être et le néant
rdf:langString L'ésser i el no-res és una obra de Jean-Paul Sartre publicada el 1943. A partir de la influència de Martin Heidegger, ja evident al títol, Sartre intenta definir què vol dir existir i ésser en un dels tractats d'ontologia més importants de la història de la filosofia, segons Martin Seymour-Smith. Sartre defineix el no-res bàsicament per les expectatives no complertes, el buit existencial que deixen constitueix en cada persona tant com el que és, ja que la decepció és una característica essencial ja des del moment del naixement: no es poden tenir sempre els propis desitjos satisfets (aquest pessimisme és un dels trets identitaris de l'existencialisme). En la persona, això s'accentua pels rols socials, que defineixen tant el que hom és com el que hom no és (definició per negació). Cadascú ha de procurar un equilibri entre el que voldria ser, la possibilitat i els rols socials per arribar a la plenitud. Aquest equilibri sovint atempta contra la moral burgesa, que reprimeix una part molt important de la personalitat. La repressió sorgeix en adonar-se de la presència de l'altre, que esdevé objecte; al mateix temps que hom esdevé objecte per a un altre subjecte. Aquesta percepció doble fa que s'intenti arribar a l'entesa, sent l'objecte que l'altri vol per tal de guanyar-se el seu afecte i a la inversa. La moral no corrompuda no tracta els altres com a objectes, sinó com a subjectes, i per tant permet que cadascú sigui sempre subjecte per als altres. Però la moral a l'ús redueix la persona a un aspecte concret, jutjant-la i encasellant-la dins d'un rol, omplint-la de no-res perquè limita les seves possibilitats d'ésser. Per aquest motiu, Sartre afirma que els altres són l'infern.
rdf:langString الكينونة والعدم: بحث في الأنطولوجيا الفنومينولوجية (بالفرنسية: L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique)، هو كتاب فلسفي للفيلسوف جان بول سارتر كتبه في عام 1943. يعتبر الكتاب من الكتب التأسيسية في الفلسفة الوجودية، حتى إنه يعرف بـ«إنجيل الوجوديّة». ولذلك فإن هدف سارتر الرئيسي في الكتاب هو تأكيد المعتقد الرئيسي في الوجودية، وهو أن وجود المرء يسبق ماهيته (""). اهتمام سارتر الأساسي في الكتاب كان إثبات وجود حرية الإرادة. بينما كان سجين حرب في عامي 1940 و1941، قرأ سارتر الوجود والزمان لهايدغر، وهو دراسة أونتولوجيّة من خلال نهج الفينموينولوجيا الهوسرلية (كان هوسرل معلّم هايدجر). قراءة «الوجود والزمان» ألهمت سارتر واستهلّت مساره الفكري، وقد كتب كتابه هذا على نفس المنوال كما يوحي العنوان. لكن رغم تأثره بهايدجر، كان سارتر يشكّ بشدة في أي مقياس يمكّن الإنسان من الوصول إلى الاكتفاء، كما يحصل مع هايدجر عند الالتقاء المزعوم مع الوجود. في سرديّة سارتر، الإنسان كائن مدفوع برؤية للكمال، يسميه سارتر «كائنًا يسبب نفسه». عند الولادة في الحقيقة الماديّة التي هي جسد المرء، يجد المرء نفسه موضوعًا في الوجود. للوعي القدرة على تصوير الإمكانيات، وإيجادها، أو إبادتها.
rdf:langString L'Être et le Néant (esperante Esto kaj Nenio) estas eseo de fenomenologia ontologio de Jean-Paul Sartre publikigita en 1943. La ĉefa celo de Sartre estas aserti, ke individua ekzisto antaŭas individuan esencon. Lia ĉefa priokupo skribinte ĉi tiun libron estis pruvi ke libera volo ekzistas.
rdf:langString Being and Nothingness: An Essay on Phenomenological Ontology (French: L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique), sometimes published with the subtitle A Phenomenological Essay on Ontology, is a 1943 book by the philosopher Jean-Paul Sartre. In the book, Sartre develops a philosophical account in support of his existentialism, dealing with topics such as consciousness, perception, social philosophy, self-deception, the existence of "nothingness", psychoanalysis, and the question of free will. While a prisoner of war in 1940 and 1941, Sartre read Martin Heidegger's Being and Time (1927), which uses the method of Husserlian phenomenology as a lens for examining ontology. Sartre attributed the course of his own philosophical inquiries to his exposure to this work. Though influenced by Heidegger, Sartre was profoundly skeptical of any measure by which humanity could achieve a kind of personal state of fulfillment comparable to the hypothetical Heideggerian "re-encounter with Being". In Sartre's account, man is a creature haunted by a vision of "completion" (what Sartre calls the ens causa sui, meaning literally "a being that causes itself"), which many religions and philosophers identify as God. Born into the material reality of one's body, in a material universe, one finds oneself inserted into being. In accordance with Husserl's notion that consciousness can only exist as consciousness of something, Sartre develops the idea that there can be no form of self that is "hidden" inside consciousness. On these grounds, Sartre goes on to offer a philosophical critique of Sigmund Freud's theories, based on the claim that consciousness is essentially self-conscious. Being and Nothingness is regarded as both the most important non-fiction expression of Sartre's existentialism and his most influential philosophical work, original despite its debt to Heidegger. Many have praised the book's central notion that "existence precedes essence", its introduction of the concept of bad faith, and its exploration of "nothingness", as well as its novel contributions to the philosophy of sex. However, the book has been criticized for its abstruseness and for its treatment of Freud.
rdf:langString Das Sein und das Nichts, Versuch einer phänomenologischen Ontologie (orig. L’être et le néant. Essai d’ontologie phénoménologique von 1943) ist das philosophische Hauptwerk von Jean-Paul Sartre, in dessen Zentrum die Frage nach der ontologischen Begründung der Freiheit steht. Das Sein und das Nichts gehört zu den großen philosophischen Werken des 20. Jahrhunderts. Im Ausgang von Descartes steht es in der Tradition des französischen Rationalismus und ist zugleich inspiriert von der neueren und zeitgenössischen deutschen Philosophie (Hegel, Husserl, Heidegger). Mit seiner berühmten phänomenologischen Analyse des Blicks zeigt es die Bedeutung der anderen für das eigene Selbst auf, bearbeitet die ontologische Unterscheidung von Für-Sich und An-Sich sowie das Oszillieren zwischen Kontingenz und Transzendenz, die eigentümlich im Kontrast zu den berühmten Aussagen wie „Verurteilung zur Freiheit“ und Bestimmung zur eigenen Verantwortung als existentielles Schicksal stehen. Diese Analysen, durchgeführt anhand alltäglicher Phänomene wie Liebe, Scham, Hass, Angst, Selbstlüge oder Sexualität, waren Grund für die breite, aber oft kurzsichtige Rezeption dieses Werkes, das in weiten Kreisen der Annahme Vorschub leistete, der Existenzialismus habe ein grundsätzlich hedonistisches Leben zum Ziel oder sei eine Ausdrucksform von grundsätzlichem Pessimismus. Sartre beschreibt den Menschen als ständig heimgesucht von dem Versuch, die „ens causa sui“ zu erreichen, ein Sein, das sein eigener Grund ist und das die Religionen Gott nennen. Dieser Leitgedanke des Werks führt Sartre schließlich zum Entwurf einer „existenziellen Psychoanalyse“, die sich als Gegenentwurf zur Freudschen Schule versteht.
rdf:langString El ser y la nada (en francés, L´être et le néant) es la primera obra filosófica de Jean-Paul Sartre (1905-1980), filósofo y principal exponente del existencialismo francés. Fue publicada en 1943. Representa la culminación de la primera filosofía egocéntrica de Sartre, iniciada por la . La segunda filosofía de Sartre, que se mueve de lo individual a lo social, se abre con los y continúa con la Crítica de la razón dialéctica. Sartre rechaza en El ser y la nada el nihilismo de Heidegger: Sartre entiende que la nada es algo «irrealista»: es la destrucción de lo ya dado para crear nuevas realidades, ante esto cada ser humano tiene un con el prójimo y, aunque parezca contradictorio e incluso aporético, el compromiso existencial debe lograr la libertad de todos y cada uno de los seres humanos, de otro modo la existencia humana carece de sentido por esto idealiza a las personas como seres capaces de crear sus propias leyes al rebelarse contra todo tipo de estatutos, aceptando la responsabilidad, la ética y toda moral personal sin el apoyo de la sociedad, la ética o cualquier norma tradicional.Su teoría existencial declara la libertad de todas las personas para escoger sus propios conceptos de comportamiento y libre pensamiento hacia una perfecta libertad de elección de crear los significados de las cosas y de la realidad en general (con una ética universal derivada de la desalienación).En la relación entre el ser,su pasado y su futuro, Sartre evoca los conceptos de tiempo como una proyección mental del ser, siendo estos los causantes de la inacción del mismo al quedar varado entre lo que fue y lo que podría ser. En El ser y la nada, Sartre, influido por Heidegger, durante sus estudios en Alemania, ahondará la temática heideggeriana. En este tratado, de estructura complicada, como la máxima obra de su maestro, se acabará sosteniendo que el ingreso de la nada al mundo se debe a la existencia del hombre. Como en Heidegger, la nada será anterior, lógicamente, al «no» y a la «negación», y aunque muchos crean que Sartre reifica a «la» nada, lo cierto es que usa a tal concepto de "nada" como un operador dialéctico, ya que para él la nada es algo «», es decir, una negación de un ser que permite o da lugar a la existencia de otro u otros seres posteriores (casi siempre más evolucionados): mientras que los objetos no conscientes coinciden en su existencia con su esencia, en los humanos, al tener capacidad de consciencia, la esencia es algo que pueden realizar (ya en la existencia o en vida) posteriormente al existir.​ El tema central de la teoría es una exploración de la realidad humana, como conciencia «ser por sí» entendida como huida, negación, falta de ser y libertad. Sartre no ve en la naturaleza humana, la esencia del hombre ya que la existencia precede a la esencia; inicialmente el ser «que es lo que es y qué es lo que no es» debe por medio de un acto realizarse, pasar del primer estado al segundo. Expresa en forma general, la filosofía existencial del autor.
rdf:langString L'Être et le Néant, sous-titré Essai d'ontologie phénoménologique, est l'ouvrage philosophique principal de Jean-Paul Sartre publié en 1943.Il représente l'aboutissement de la première philosophie de Sartre, centrée sur l'individu, initiée par La Transcendance de l'Ego. La seconde philosophie de Sartre, passant de l'individu au social, s'ouvre avec les Cahiers pour une morale et se poursuit avec la Critique de la raison dialectique.
rdf:langString ⟪존재와 무⟫(L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique)는 프랑스의 철학자 장폴 사르트르가 1943년 출판한 책이다. 사르트르의 주된 목적은 개인의 존재에 앞서 개인의 실존을 주장하는 것이다. 이 책을 작성하면서 최우선적으로 염두에 둔 것은 자유가 존재한다는 것이다. 1940년과 1941년에 전쟁 포로로 억류되어 있던 시절 사르트르는 마르틴 하이데거의 ⟪존재와 시간⟫을 읽고 자기 자신만의 사유를 전개하였다. 하이데거의 영향을 받았음에도 사르트르는 하이데거의 존재와의 가설적인 재조우와 비교하여 인간성(humanity)이 개인적인 성취의 상태를 달성할 수 있다는 방법에 회의적이었다. 사르트르의 주장에서 인간은 사르트르가 ens causa suid라고 부르고 많은 종교와 철학자가 신과 동일시한 "완결"의 환상에 시달리는 피조물이다. 자신의 몸이라는 물리적 실체로 태어나 물질적 우주에서 우리는 우리 자신이 존재에 끼워진 것을 인식한다. 의식은 가능성을 개념화하고 나타나게 하며, 폐기하는 능력이다.
rdf:langString L'Essere e il Nulla (L'Être et le Néant: Essai d'ontologie phénoménologique) è un saggio di ontologia fenomenologica pubblicato da Jean-Paul Sartre nel 1943 nel quale l'autore afferma che l'esistenza dell'individuo precede l'essenza e che il libero arbitrio esiste. Secondo la formula, espressa con un pensiero contraddittorio, scelta da Sartre per individuare la tragica natura dell'esistenza umana, «l'uomo è condannato a essere libero»; la necessità di dare un senso a questa tragedia implica un obbligo: la nostra responsabilità a inventare un significato.
rdf:langString 『存在と無―現象学的存在論の試み 』(原題: L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique、英題: Being and Nothingness: An Essay on Phenomenological Ontology)は、フランスの哲学者ジャン=ポール・サルトル(Jean-Paul Sartre)の哲学的主著であり、20世紀に一躍、実存主義ブームを巻き起こした著作としても有名である。
rdf:langString L'être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique, in het Nederlands: Het Zijn en het Niet: een proeve van een fenomenologische ontologie, is de eerste poging van de Franse filosoof Jean-Paul Sartre om de grondbeginselen van de existentialistische metafysica uiteen te zetten. Het boek uit 1943 is daarmee een poging een beschrijving te geven van het menselijke bestaan. Het werk is sterk beïnvloed door de fenomenologie van Edmund Husserl en kan gezien worden als de uitwerking van een eigen fenomenologie. Het wordt beschouwd als het magnum opus van Sartre. Het boek bestaat uit vier onderdelen. Het eerste deel gaat in op de problematiek van het niets, het tweede deel gaat in op het bestaan en de ervaring van het zelfbewustzijn, het derde deel op de relatie van de mens tot andere mensen en het vierde en laatste deel gaat over het de ethische vraag naar het handelen.
rdf:langString L'être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique (em português O ser e o nada: ensaio de ontologia fenomenológica) é um tratado filosófico de 1943 escrito por Jean-Paul Sartre que é tido como marco para o início do crescimento do existencialismo no século XX. Seu foco principal é definir a consciência como transcendente. Muito influenciado pelo Ser e tempo de Martin Heidegger ainda que Sartre fosse extremamente cético a qualquer medida através da qual a humanidade pudesse atingir um estado de completude comparável ao hipotético re-encontro heideggeriano com o Ser.
rdf:langString Varat och intet (originaltitel L'Être et le néant: Essai d'ontologie phénoménologique), publicerad 1943, betraktas allmänt som den franske filosofen Jean-Paul Sartres viktigaste teoretiska arbete. I boken beskriver och tolkar han hela tillvaron i dess grundande. Alla de stora ämnena avhandlas: medvetandet, handlingen, friheten, ansvaret, moralen, döden etcetera. Sartre förfäktar, att individens existens föregår individens essens. Sartre tar även upp relationerna människor emellan. Den grundläggande intentionen med "Varat och intet" är att definiera medvetandet som . I Frankrike röstades detta fenomenologiska verk fram till plats 13 på listan över århundradets 100 böcker enligt Le Monde.
rdf:langString «Бытие и ничто. Опыт феноменологической онтологии» (фр. L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique) — книга, написанная философом Жаном-Полем Сартром в 1943 году. Главная цель книги — доказать, что существование человека первично по отношению к его сущности. Первостепенная задача Сартра в написании Бытия и ничто была показать, что свобода воли существует. Находясь в лагере для военнопленных в 1940 и 1941 годах, Сартр прочитал Бытие и время Мартина Хайдеггера, онтологическое исследование через призму Гуссерлевской феноменологии (Гуссерль был учителем Хайдеггера). Чтение Бытия и времени подвигло Сартра на собственное исследование, приведшее в 1943 году к публикации Бытия и Ничто с подзаголовком 'Опыт феноменологической онтологии'. Эссе Сартра несомненно находится под влиянием философии Хайдеггера, несмотря на то, что Сартр очень скептически относился к тому, насколько человечество в состоянии достичь осуществления того, что Хайдеггер называл встречей с Бытием. С его, гораздо более пессимистичной, точки зрения в Бытии и Ничто, человек это создание, преследуемое видениями совершенства, тем, что Сартр называет ens causa sui, а религия идентифицирует как Бога. Рождённый в материальной реальности тела, в материальной вселенной, человек обнаруживает себя включенным в бытие. Сознание в состоянии составить представление о своих возможностях, разделить их или уничтожить.
rdf:langString 存在与虚无(法語:L'Être et le néant : Essai d'ontologie phénoménologique)是法国哲学家让-保罗·萨特于1943年出版的一本书。在此书中,萨特展开了支持存在主义的哲学论述,涉及诸如意识、认知、社会哲学、自我欺骗、“虚无”的存在、弗洛伊德心理分析和自由意志之类的话题。1940年至1941年,作为战俘,萨特阅读了海德格尔的《存在与时间》,该书运用了胡塞尔的现象学的方法来检查本体论。萨特把自己对哲学的探索归根于对此书的了解。
xsd:nonNegativeInteger 38567
xsd:string 0-415-04029-9
xsd:positiveInteger 638

data from the linked data cloud