Becoming (philosophy)

http://dbpedia.org/resource/Becoming_(philosophy) an entity of type: Thing

الصيرورة هو مفهوم فلسفي يتعلق في علم الفلسفة بالمفاهيم الوجودية، وهي مختلفة عن الفلسفة العملية عموماً، كما أن مفهومها مختلف عن الصيرورة في الدراسات ذات الصلة بعلم اللاهوت. فمفهوم الصيرورة في علم الفلسفة مرتبط باتجاهين اخرين هما: تعاقب الأحداث والنشوء. وأنها نهج أو حالة تعبر عن وجود الحدث والاتجاه حول الوقت والمسافة. rdf:langString
In philosophy, becoming is a concept referring to constant change opposed to being. It is the focus of process philosophy as a whole, or with the related study of process theology. rdf:langString
Das Werden ist ein Grundbegriff der dialektischen Logik, der das Prozesshafte der Welt, das und Vergehen von Wesen, Dingen und Zuständen beschreiben soll. Im Gegensatz zur Veränderung bezeichnet Werden ein sich aus sich selbst entwickelndes Geschehen. Von diesem Begriff ausgehend, versucht philosophisches Denken, Prozesshaftigkeit und zu deuten. rdf:langString
Le devenir est un concept de philosophie qui renvoie à un changement évolutif et donc à une absence de permanence. Le devenir est souvent opposé à l'être au sens absolu de permanence, ce qui est nécessairement. Il est particulièrement utilisé en métaphysique. rdf:langString
Il divenire, inteso come mutamento, movimento, scorrere senza fine della realtà, perenne nascere e morire delle cose, è stato uno dei concetti filosofici più importanti su cui si sono contrapposte visioni ontologiche di tipo statico (come quella eleatica) e di tipo dinamico (come quella eraclitea e dell'atomismo leucippeo). Il termine divenire [dal latino devĕnire composto di de (prep. che indica moto dall'alto) e venire (venire) quindi propriamente "venir giù"] in filosofia implica un cambiamento non solo nello spazio, come nel significato originario, ma anche nel tempo. rdf:langString
철학에서 생성은 존재하는 실체의 변화의 가능성이다. 온톨로지 철학 연구에서 생성의 개념은 기원전 6세기의 철학자 헤라클레이토스와 함께 고대 그리스에서 기원하였으며 그는 이 세상이 변화와 생성을 제외하고는 고정성이 있다고 언급하였다. rdf:langString
在哲學中,生成(英語:Becoming;德語:Werden)是存在的事物發生變化的可能性。 在本體論的哲學研究中,生成的概念起源於古希臘。當時的哲學家赫拉克利特曾表示,世上沒有什麼是不變的,除了變化和生成(即一切都是非恆久的)。巴門尼德則率先提出存有的哲學觀念,認為我們用感官感知到的變化或“生成”是具有誤導性的,自然背後有一個純粹完美和永恆的存有,這是存有的終極真理。生成,連同它的對立面「存有」,是本體論中的兩個基本概念。 在哲學中,“生成”一詞涉及一個特定的本體論概念,也被過程哲學(英語:Process philosophy,或稱 ontology of becoming 或 processism)作為一個整體或與過程神學(英語:Process theology)的相關研究一起被研究。赫拉克利特因其流動(英語:flux)學說而被普遍認為是“過程方法的創始人”。 rdf:langString
Становление в работе Гегеля «Наука логики» — движение исчезновения бытия в ничто, а ничто в бытии. rdf:langString
L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi; per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, en la realitat res no és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic. El terme esdevenir apunta al procés de ser, o al fet de ser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com a contraris esdevenir i ser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ser, o —en gerundi— d'estar sent. rdf:langString
En filosofía, el devenir es la posibilidad de cambio en una cosa que tiene que ser, que existe. En el estudio filosófico de la ontología, el concepto de devenir se originó en la antigua Grecia con el filósofo Heráclito de Éfeso, quien en el siglo sexto antes de Cristo, dijo que nada en este mundo es constante excepto el cambio y el devenir (es decir, todo es impermanente). Heráclito hizo esta observación con la famosa frase "Ningún hombre jamás pisa dos veces el mismo río".​ Su teoría contrasta directamente con la idea filosófica de ser, argumentada por primera vez por Parménides, un filósofo griego de la italiana Magna Grecia, que creía que el cambio o "devenir" que percibimos con nuestros sentidos es engañoso, y que existe un puro ser perfecto y eterno detrás de la naturaleza, que es la rdf:langString
Devir (do latim devenire, chegar) é um conceito filosófico que indica as mudanças pelas quais passam as coisas. O conceito de "tornar-se" apresentou-se primeiramente no leste da Grécia antiga pelo filósofo Heráclito de Éfeso que no século VI a.C. cunhou o famoso aforismo "Nenhum homem jamais pisa no mesmo rio duas vezes"; é também dito por ele que nada neste mundo é permanente, exceto a mudança e a transformação. Sua teoria está em oposição com a de Parmênides, outro filósofo grego que acreditava que as mudanças ônticas — ou os "tornar-se" que percebemos com nossos sentidos — constituem algo enganoso, que há pura perfeição e eternidade por trás da natureza, e que esta é a verdade suprema do Ser. Esse argumento foi afirmado por Parmênides com a famosa citação "o que é, é". Os estudiosos ger rdf:langString
rdf:langString صيرورة
rdf:langString Esdevenir
rdf:langString Werden (Philosophie)
rdf:langString Devenir
rdf:langString Becoming (philosophy)
rdf:langString Devenir (philosophie)
rdf:langString Divenire
rdf:langString 생성
rdf:langString Devir
rdf:langString Становление (Наука логики)
rdf:langString 生成 (哲学)
xsd:integer 25667234
xsd:integer 1111596379
rdf:langString الصيرورة هو مفهوم فلسفي يتعلق في علم الفلسفة بالمفاهيم الوجودية، وهي مختلفة عن الفلسفة العملية عموماً، كما أن مفهومها مختلف عن الصيرورة في الدراسات ذات الصلة بعلم اللاهوت. فمفهوم الصيرورة في علم الفلسفة مرتبط باتجاهين اخرين هما: تعاقب الأحداث والنشوء. وأنها نهج أو حالة تعبر عن وجود الحدث والاتجاه حول الوقت والمسافة.
rdf:langString L'esdevenir és un concepte filosòfic molt relacionat amb el temps i amb els conceptes de mutació o canvi; per això ha de ser entès per esdevenir el fet que, en la realitat res no és estàtic, sinó un flux o un corrent dinàmic. El terme esdevenir apunta al procés de ser, o al fet de ser com un procés. D'aquesta manera és freqüent ubicar com a contraris esdevenir i ser. Amb aquest mot s'apunta a totes les formes d'arribar a ser, o —en gerundi— d'estar sent. Els grecs, ja des dels presocràtics, s'enfrontaven amb aquest inquietant problema, donant-hi solucions múltiples. Bàsicament, tals pensaments discorren entre l'acceptació de la mobilitat fins a la seva negació racional, no empírica. El primer dels grups de pensadors a citar és Heràclit, per a qui, segons una interpretació de Plató, «ningú no es banya dues vegades a les mateixes aigües d'un riu». El pensament d'aquest filòsof és arquetípic per al problema de l'esdevenir en tota la filosofia occidental. L'esdevenir és, per a Heràclit, la substància de ser, atès que tota cosa està subjecta al temps i a la transformació. Àdhuc allò que sembla estàtic en la percepció sensorial, està en realitat en situació dinàmica i en continu canvi. Aquesta idea la simbolitza amb el "foc", principi o arkhé de totes les coses, car aquest element és la metàfora per antonomàsia per al moviment perpetu, per a la vida fugitiva i la destrucció final i ineludible. L'esdevenir és així la llei immutable, el logos, en virtut del qual tot canvia, tret de la pròpia llei del moviment. La condició estàtica és sinònim de mort. És comprensible, aleshores, que Heràclit afirmi que tot flueix (panta rei). La imatge del riu ho mostra. I, extremant les coses, el seu deixeble Cràtil objectarà al seu mestre que no sols és impossible banyar-se dues vegades al mateix riu, atès que en realitat ni tan sols és possible banyar-s'hi un sol cop, i això en virtut que l'aigua que mulli en principi els peus, ja no serà la que mulli els turmells... En Parmènides, de l'escola d'Elea, s'hi troba una posició diametralment oposada. Concebut el ser com una totalitat estàtica, el moviment i el canvi hi són impossibles, només aparents o fal·laços. Perquè tant el moviment com el canvi són un passatge del ser, "que s'és", en ser "que no s'és" ara. I el no ser (o el no-res) no existeix ni pot existir. L'esfera parmenídia del ser és —conseqüentment— inamovible i no fluent, ingendrada, amb límits o perifèria, imperible, sense esquerdes, compacta, intemporal i tot plena de ser... Perquè aquestes característiques poguessin no donar-se, s'hauria d'acceptar l'existència del no ser, i això és racionalment contradictori. Ja en la filosofia clàssica de Grècia, Plató en dirà que l'estatisme parmenidi convé, de manera específica, al món de les idees, i no al dels éssers sensibles. La propensió general de Plató és fer de l'esdevenir una propietat específica de les coses, com a reflexos o còpies només aparents de les idees. Aristòtil criticà les concepcions de l'esdevenir proposades pels pensadors anteriors i intentà eludir l'aporia parmenídia, apel·lant als conceptes de potència i acte. Una cosa és una substància en acte, i eventualment un ser successiu o possible, en potència.
rdf:langString In philosophy, becoming is a concept referring to constant change opposed to being. It is the focus of process philosophy as a whole, or with the related study of process theology.
rdf:langString Das Werden ist ein Grundbegriff der dialektischen Logik, der das Prozesshafte der Welt, das und Vergehen von Wesen, Dingen und Zuständen beschreiben soll. Im Gegensatz zur Veränderung bezeichnet Werden ein sich aus sich selbst entwickelndes Geschehen. Von diesem Begriff ausgehend, versucht philosophisches Denken, Prozesshaftigkeit und zu deuten.
rdf:langString En filosofía, el devenir es la posibilidad de cambio en una cosa que tiene que ser, que existe. En el estudio filosófico de la ontología, el concepto de devenir se originó en la antigua Grecia con el filósofo Heráclito de Éfeso, quien en el siglo sexto antes de Cristo, dijo que nada en este mundo es constante excepto el cambio y el devenir (es decir, todo es impermanente). Heráclito hizo esta observación con la famosa frase "Ningún hombre jamás pisa dos veces el mismo río".​ Su teoría contrasta directamente con la idea filosófica de ser, argumentada por primera vez por Parménides, un filósofo griego de la italiana Magna Grecia, que creía que el cambio o "devenir" que percibimos con nuestros sentidos es engañoso, y que existe un puro ser perfecto y eterno detrás de la naturaleza, que es la verdad última del ser. Este punto fue especificado por Parménides con la famosa cita "lo que es, es; y lo que no es, no es". Convertirse o devenir, junto con su antítesis de ser, son dos de los conceptos básicos en ontología. Los estudiosos generalmente han creído que Parménides respondía a Heráclito o Heráclito a Parménides, aunque la opinión sobre quién respondía a quién cambió a lo largo del siglo XX. En filosofía, la palabra "devenir" se refiere a un concepto ontológico específico estudiado también por la filosofía del proceso en su conjunto o con el estudio relacionado de la teología del proceso, y Heráclito es comúnmente considerado como el "fundador del enfoque del proceso" debido a su doctrina de flujo radical.​
rdf:langString Le devenir est un concept de philosophie qui renvoie à un changement évolutif et donc à une absence de permanence. Le devenir est souvent opposé à l'être au sens absolu de permanence, ce qui est nécessairement. Il est particulièrement utilisé en métaphysique.
rdf:langString Il divenire, inteso come mutamento, movimento, scorrere senza fine della realtà, perenne nascere e morire delle cose, è stato uno dei concetti filosofici più importanti su cui si sono contrapposte visioni ontologiche di tipo statico (come quella eleatica) e di tipo dinamico (come quella eraclitea e dell'atomismo leucippeo). Il termine divenire [dal latino devĕnire composto di de (prep. che indica moto dall'alto) e venire (venire) quindi propriamente "venir giù"] in filosofia implica un cambiamento non solo nello spazio, come nel significato originario, ma anche nel tempo.
rdf:langString 철학에서 생성은 존재하는 실체의 변화의 가능성이다. 온톨로지 철학 연구에서 생성의 개념은 기원전 6세기의 철학자 헤라클레이토스와 함께 고대 그리스에서 기원하였으며 그는 이 세상이 변화와 생성을 제외하고는 고정성이 있다고 언급하였다.
rdf:langString Devir (do latim devenire, chegar) é um conceito filosófico que indica as mudanças pelas quais passam as coisas. O conceito de "tornar-se" apresentou-se primeiramente no leste da Grécia antiga pelo filósofo Heráclito de Éfeso que no século VI a.C. cunhou o famoso aforismo "Nenhum homem jamais pisa no mesmo rio duas vezes"; é também dito por ele que nada neste mundo é permanente, exceto a mudança e a transformação. Sua teoria está em oposição com a de Parmênides, outro filósofo grego que acreditava que as mudanças ônticas — ou os "tornar-se" que percebemos com nossos sentidos — constituem algo enganoso, que há pura perfeição e eternidade por trás da natureza, e que esta é a verdade suprema do Ser. Esse argumento foi afirmado por Parmênides com a famosa citação "o que é, é". Os estudiosos geralmente acreditavam que Parmênides estava respondendo a Heráclito, ou Heráclito a Parmênides, embora a opinião sobre quem estava respondendo a quem tenha mudado ao longo do século XX. Na filosofia, a expressão "tornar-se" diz respeito de um conceito ontológico específico, estudado também pela filosofia do processo como um todo ou com o estudo relacionado da teologia do processo, em que se considera Heráclito como precursor da abordagem do processo, devido à sua doutrina do fluxo radical.
rdf:langString 在哲學中,生成(英語:Becoming;德語:Werden)是存在的事物發生變化的可能性。 在本體論的哲學研究中,生成的概念起源於古希臘。當時的哲學家赫拉克利特曾表示,世上沒有什麼是不變的,除了變化和生成(即一切都是非恆久的)。巴門尼德則率先提出存有的哲學觀念,認為我們用感官感知到的變化或“生成”是具有誤導性的,自然背後有一個純粹完美和永恆的存有,這是存有的終極真理。生成,連同它的對立面「存有」,是本體論中的兩個基本概念。 在哲學中,“生成”一詞涉及一個特定的本體論概念,也被過程哲學(英語:Process philosophy,或稱 ontology of becoming 或 processism)作為一個整體或與過程神學(英語:Process theology)的相關研究一起被研究。赫拉克利特因其流動(英語:flux)學說而被普遍認為是“過程方法的創始人”。
rdf:langString Становление в работе Гегеля «Наука логики» — движение исчезновения бытия в ничто, а ничто в бытии.
xsd:nonNegativeInteger 3084

data from the linked data cloud