Avenue (archaeology)
http://dbpedia.org/resource/Avenue_(archaeology) an entity of type: WikicatMegalithicMonuments
Els arqueòlegs britànics fan un ús general del terme arqueològic avinguda per a denotar una tira llarga de terreny, de costats paral·lels, que fa fins a uns 30 metres d'ample, oberta en tots dos extrems i amb vores marcades per alineacions de pedra o pals de fusta o sengles rases i terraplens. El terme s'utilitza per a aquest tipus de contextos a les Illes Britàniques i Irlandeses, però es concentren al centre i sud d'Anglaterra. Com a exemples d'avingudes podem trobar l'avinguda Beckhampton o l'avinguda Kennet.
rdf:langString
In prehistoric archaeology, an avenue is a long, parallel-sided strip of land, measuring up to about 30m in width, open at either end, with edges marked by stone or timber alignments and/or a low earth bank and ditch. The term is used for such features all over the British Isles but they are concentrated in the centre and south of England. Most are either short and straight (Type I, less than 800m long), or long and curving (Type II, up to 2.5 km). It has been noted that they often link stone circles with rivers. They are a common element to Bronze Age ritual landscapes.
rdf:langString
Los arqueólogos británicos hacen uso general del término arqueológico avenida para denotar una tira larga de terreno, de lados paralelos, que mide hasta unos 30 metros de ancho, abierta en ambos extremos y con bordes marcados por alineaciones de piedra o postes de madera y/o sendas zanjas y terraplenes. El término se utiliza para ese tipo de contextos en las Islas Británicas y Irlandeses pero se concentran en el centro y sur de Inglaterra.
rdf:langString
Une avenue est, dans le vocabulaire des archéologues britanniques, une bande de terre comprise entre deux lignes parallèles marquées au sol, comme on en trouve dans les Îles Britanniques, principalement dans le centre et le sud de l'Angleterre. Ces avenues peuvent atteindre 30 m de largeur ; elles sont ouvertes aux extrémités et bordées d'alignements de pierres ou de bois, parfois aussi de talus et de fossés de faible hauteur. Les meilleurs exemples sont l'avenue de Stonehenge, la et la West Kennet Avenue d'Avebury, mais aussi le complexe des (en).
rdf:langString
Gli archeologi britannici affinano l'uso generale del termine archeologico viale (in inglese avenue) per denotare una lunga, striscia di terra parallela ai lati che misura intorno ai 30 m di larghezza, aperta alle estremità e con margini segnati da allineamenti di pietre o legno e/o un basso cumulo e fossato. Il termine viene usato per definire tali caratteristiche in tutte le Isole britanniche, ma essi sono concentrati al centro e al sud dell'Inghilterra. Esempi comprendono il viale a Stonehenge, il a Avebury, il viale di e quello a .
rdf:langString
rdf:langString
Avinguda (arqueologia)
rdf:langString
Avenue (archaeology)
rdf:langString
Avenida (arqueología)
rdf:langString
Avenue (archéologie)
rdf:langString
Viale (archeologia)
xsd:integer
634180
xsd:integer
1080017060
rdf:langString
Els arqueòlegs britànics fan un ús general del terme arqueològic avinguda per a denotar una tira llarga de terreny, de costats paral·lels, que fa fins a uns 30 metres d'ample, oberta en tots dos extrems i amb vores marcades per alineacions de pedra o pals de fusta o sengles rases i terraplens. El terme s'utilitza per a aquest tipus de contextos a les Illes Britàniques i Irlandeses, però es concentren al centre i sud d'Anglaterra. La majoria són curtes i rectes (tipus I, de menys de 800 m de llarg), o llargues i corbes (tipus II, de fins a 2,5 km). S'ha observat que sovint enllacen cercles de pedra amb els rius propers. Són un element comú en els escenaris rituals de l'edat del bronze. Les avingudes s'identifiquen pels seus moviments de terres o l'ús d'arqueologia aèria per mitjà dels seus característics costats paral·lels que es poden veure com s'estenen des d'una certa distància. En la majoria d'exemples, és l'associació de l'avinguda amb altres monuments contemporanis el que ha proporcionat el diagnòstic. Les avingudes difereixen dels cursus en el fet que aquests últims també tenen moviments de terra en els extrems terminals i no tenen cap alineament de pedres o pals de fusta flanquejant-ne els costats. Les avingudes es creu que han estat camins cerimonials o processionals i que daten del començament de l'edat de bronze. Sembla que s'han utilitzat per a indicar la ruta d'aproximació a un monument en particular. Com a exemples d'avingudes podem trobar l'avinguda Beckhampton o l'avinguda Kennet.
rdf:langString
In prehistoric archaeology, an avenue is a long, parallel-sided strip of land, measuring up to about 30m in width, open at either end, with edges marked by stone or timber alignments and/or a low earth bank and ditch. The term is used for such features all over the British Isles but they are concentrated in the centre and south of England. Most are either short and straight (Type I, less than 800m long), or long and curving (Type II, up to 2.5 km). It has been noted that they often link stone circles with rivers. They are a common element to Bronze Age ritual landscapes. Avenues are identified through their earthworks or using aerial archaeology, as their parallel features can be seen stretching over some distance. In most examples, it is the association of the avenue with other contemporary monuments that provides diagnosis. Avenues differ from cursus monuments, in that the latter also have earthworks at their terminal ends and have no upright stone or timber alignments. Avenues are thought to have been ceremonial or processional paths and to be of early Bronze Age date. They seem to have been used to indicate the intended route of approach to a particular monument. Examples in Britain include the Stonehenge Avenue, and Beckhampton Avenue and West Kennet Avenue at Avebury. An example in Ireland is the avenue going up the Hill of Tara.
rdf:langString
Los arqueólogos británicos hacen uso general del término arqueológico avenida para denotar una tira larga de terreno, de lados paralelos, que mide hasta unos 30 metros de ancho, abierta en ambos extremos y con bordes marcados por alineaciones de piedra o postes de madera y/o sendas zanjas y terraplenes. El término se utiliza para ese tipo de contextos en las Islas Británicas y Irlandeses pero se concentran en el centro y sur de Inglaterra. La mayoría son cortos y rectos (tipo I, de menos de 800 m de largo), o largos y curvos (tipo II, de hasta 2,5 km). Se ha observado que a menudo enlaza círculos de piedra con los ríos cercanos. Son un elemento común en los escenarios rituales de la Edad del Bronce. Las avenidas se identifican a través de sus movimientos de tierras o el uso de por medio de sus característicos lados paralelos que se puede ver como se extienden desde una cierta distancia. En la mayoría de ejemplos, es la asociación de la avenida con otros monumentos contemporáneos la que ha proporcionado el diagnóstico. Las avenidas difieren de los cursus, en que estos últimos también tienen movimientos de tierra en los extremos terminales y en que no tienen ningún alineamiento de piedras o postes de madera flanquenado los lados. Las avenidas se cree que han sido caminos ceremoniales o procesionales y que datan del comienzo de la Bronce del Edad. Parece que se han utilizado para indicar la ruta de aproximación a un monumento en particular.
rdf:langString
Une avenue est, dans le vocabulaire des archéologues britanniques, une bande de terre comprise entre deux lignes parallèles marquées au sol, comme on en trouve dans les Îles Britanniques, principalement dans le centre et le sud de l'Angleterre. Ces avenues peuvent atteindre 30 m de largeur ; elles sont ouvertes aux extrémités et bordées d'alignements de pierres ou de bois, parfois aussi de talus et de fossés de faible hauteur. La plupart de ces structures sont droites et de faible longueur (type I, de moins de 800 m de long) ou bien courbes et beaucoup plus longues (type II, pouvant atteindre une longueur de 2,5 km). Il est notable que ces avenues relient souvent des cercles de pierre (cromlechs) à des cours d'eau. Ils sont un des éléments qui constituent les paysages rituels de l'âge du bronze. Les avenues sont identifiées par des vestiges d'alignements ou de travaux de terrassement identifiables au sol, ou par la prospection aérienne qui révèle souvent leurs bordures parallèles. Dans la plupart des cas, c'est l'association de l'avenue avec d'autres monuments architecturaux contemporains qui fournit le diagnostic. Les avenues sont différentes des cursus, qui comportent des travaux de terrassement fermant leurs extrémités et ne sont pas bordés d'alignements de pierres ou de bois dressés. Les avenues sont comprises comme des voies cérémonielles ou de chemins de procession datant du début de l'âge du bronze. Elles matérialisent souvent l'itinéraire d'approche des monuments importants. Les meilleurs exemples sont l'avenue de Stonehenge, la et la West Kennet Avenue d'Avebury, mais aussi le complexe des (en).
rdf:langString
Gli archeologi britannici affinano l'uso generale del termine archeologico viale (in inglese avenue) per denotare una lunga, striscia di terra parallela ai lati che misura intorno ai 30 m di larghezza, aperta alle estremità e con margini segnati da allineamenti di pietre o legno e/o un basso cumulo e fossato. Il termine viene usato per definire tali caratteristiche in tutte le Isole britanniche, ma essi sono concentrati al centro e al sud dell'Inghilterra. La maggior parte sono brevi e stretti (I tipo, lungo meno di 800 m), o lunghi e curvi (II tipo, oltre 2,5 km). È stato considerato che essi spesso collegano cerchi di pietre con fiumi e sono un elemento comune nei paesaggi rituali dell'età del bronzo. I viali sono identificati attraverso i loro earthwork o usando l' in modo che le caratteristiche del loro lato parallelo possano essere viste più adeguatamente nella loro estensione. Nella maggior parte degli esempi, è l'associazione del viale con altri monumenti contemporanei che fornisce una diagnosi. I viali (avenues) differiscono dai monumenti del cursus, poiché questi ultimi possiedono anche earthwork ai loro estremi e non hanno pietre dritte o allineamenti in legno. Si è congetturato che i viali fossero una volta percorsi cerimoniali o processionali, attinenti all'inizio dell'età del bronzo. Sembrano inoltre essere stati utilizzati per indicare un itinerario prestabilito verso un particolare monumento. Esempi comprendono il viale a Stonehenge, il a Avebury, il viale di e quello a .
xsd:nonNegativeInteger
1946
