Australian Labor Party

rdf:langString Partit Laborista Australià

rdf:langString El Partit Laborista Australià (en anglès: Australian Labor Party) (Normalment abreujat com ALP) és un partit polític australià. Ha estat en oposició al govern federal australià des de 2013. Bill Shorten, és el líder parlamentari federal del partit. El seu nom deriva dels seus vincles en els seus orígens amb el moviment sindical. Encara que els australians normalment escriuen la paraula "laborista" amb la grafia britànica (labour), en el nom del partit apareix segons la norma nord-americana, amb la terminació -or (labor). Als parlaments estatals i dels territoris, el Partit Laborista governa a Austràlia del Sud, Tasmània i el Territori de la Capital Australiana. Es presenta com un partit de centre-esquerra. El principal oponent del partit és la Coalició Liberal-Nacional, amb qui competeix per càrrecs polítics a nivell federal, estatal i local. El Partit Laborista va ser fundat com un partit federal abans de la primera sessió del Parlament australià en 1901, però descendeix d'altres partits laboristes, fundats en les variades colònies australianes per l'emergent moviment laborista a Austràlia, que es va iniciar formalment en 1891. El partit és, en conseqüència, el partit polític més antic del país. Els partits laboristes colonials van disputar escons parlamentaris propis des de 1891, i els escons federals que es van originar arran de la formació de la federació, des de l'elecció federal de 1901. El laborista va ser el primer partit polític a Austràlia a guanyar la majoria dels escons en cadascuna de les cambres del Parlament australià, en l'elecció federal de 1910. El partit antecedeix al Partit Laborista Britànic i al Partit Laborista de Nova Zelanda en formació, accés al govern i implementació de polítiques públiques. John Brumby, un dels membres del partit, a arribar a ser Premier després de la dimissió de . En les eleccions de 2007, va resultar electe amb 83 escons i amb 52.7% del vot nacional. Líder Kevin Rudd va vèncer a John Howard, primer ministre en 1996-2007, aconseguint la primera victòria laborista en una elecció federal des de 1993. Inicialment va rebre resultats favorables en la encuesas i va aconseguir tenir alts nivells d'aprovació. Va ser remplazado a favor de Julia Gillard al juny de 2010, després de tensions entre el partit propi i la pèrdua de la seva alta aprovació pública. Amb la seva ascendència com a capdavantera partidària, es va convertir en la primera dona en el càrrec en la història d'Austràlia. Gillard va convocar eleccions a l'agost de 2010, que va resultar al primer parlament sense majoria absoluta des de 1949. L'ALP va guanyar 72 escons, mentre el seu rival parlamentari, la Coalició Liberal/Nacional va aconseguir 73 escons. El balanç del parlament va estar a les mans de 5 membres, no pertanyents als partits majoritaris. Gillard va mantenir la seva posició com a primera ministra després d'obtenir la confiança de 4 d'aquests membres, i va formar un govern minoritari. Tensions entre el partit, la possibilitat que Rudd es llançaria per al lloc i anivellis aprovació baixos, van afectar el govern durant aquest període. El juny de 2013, Rudd va emergir victoriós en l'elecció interna per a líder, després d'un intent fallat en 2011. Gillard es va retirar com MP, com va prometre si hagués perdut. En les últimes eleccions el partit va perdre el seu mandat, després d'haver governat des de 2007. Va obtenir 55 escons, que va representar una pèrdua de 17 escons des de les eleccions en 2010. Rudd, es va retirar com a líder parlamenterio i després va resignar la seva posició com miembero de Griffith, provocant una elecció parcial per a la circumscripció que havia representat des de 1998. Chris Bowen va ocupar la posició de líder temporalment fins que la selecció interna fos completada. Bill Shorten, va vèncer a Anthony Albanese en l'elecció per líder laborista, que va incorporar per primera vegada, el vot públic amb afilición al partit. Els vots demonstrarón diferències notables, amb Shorten obtenint 64.0% del caucus parlamentari, mentre Albanese va obtenir 59.9% del vot públic.