Augury

http://dbpedia.org/resource/Augury an entity of type: Company

توسم الطير (باللاتينية auspicium) من اللاتينية AVIS الطيور وspectare، تَوَسَّمَ، نظر، راقب ) كانت ممارسة دينية شائعة عند المؤسسات الدينية في الدولة الرومية، نيابة عن مسؤول سياسي، هو المجستور magistratus، من قبل الموظفين اخصائيي العبادات المسؤولين عن تنفيذ، وهم الاوغورين Augur ، للحصول على موافقة الآلهة لجميع المشاريع الهامة. ربما تبنى الرومان ممارسة مراقبة وتفسير طيرة الطيور من الأتروسكيين. rdf:langString
Auspizien (lateinisch auspicia (Plural), Singular auspicium ‚Vogelschau‘, von lateinisch avis ‚Vogel‘ und spectare ‚schauen‘) bezeichnet die religiöse Praxis der institutionalisierten römischen Staatsreligion, im Auftrag eines politischen Beamten, des Magistrats, durch mit der Durchführung beauftragte Kultspezialisten, die Auguren, die Zustimmung der Götter zu allen bedeutenden Vorhaben einzuholen. Die Praxis der Beobachtung und Deutung des Vogelflugs haben die Römer wahrscheinlich von den Etruskern übernommen. rdf:langString
Antzinako Erroman, augurioa (latinez: augurium) hegaztien kantu, hegaldi eta bestelako ekintzetatik hartutako zantzuen interpretazioa da, etorkizuna aurresan eta egin beharrekoa erabakitzeko. Augure izeneko apaizen esku zegoen lan hori. rdf:langString
Is é an rud atá i gceist le héanfháidheacht, nó dreolánacht, ná nó le gutha, le heitilt, nó le luí éan. rdf:langString
조점술(鳥占術, 영어: augury 오규리[*], 라틴어: augurium 아우구리움[*]), 조복(鳥卜)이란 새(鳥, aves)의 동작이나 울음소리를 해석해 징조를 읽어내는 점복이다. rdf:langString
Gli Auspicia (plurale dal latino auspicium), secondo la religione romana, sono divinazioni tratte dall'osservazione di fenomeni considerati divini. Un augure consulta la volontà degli Dei osservando gli auspicia del volo degli uccelli, prima di scoprire il capo di Numa Pompilio per dichiararlo re. rdf:langString
Um auspício (em latim: auspicium de auspex, literalmente "o que observa os pássaros", plural. auspicia) na antiga Roma era um sinal dos deuses que os áugures tiravam do céu. Tomar os auspícios era necessário, sobretudo ao cruzar certos limites, para conhecer a vontade dos deuses. Não fazê-lo seria uma afronta para eles e, segundo a mentalidade dos romanos, teria causado terríveis desastres. rdf:langString
Auspicium ("waarneming van vogels") is in de eigenlijke betekenis van het woord het waarnemen van door vogels gegeven voortekenen. Maar het werd ook voor andere voortekenen gebruikt, waarvan de waarneming niet was bedoeld als antwoord op een vraag in verband met toekomstige gebeurtenissen, maar enkel om na te gaan of een bijzondere maatregel al dan niet aanvaard werd door de god op wie het betrekking had. Het ritueel werd meestal uitgevoerd door een augur. rdf:langString
Ауспіції (лат. auspicia) — ворожіння авгурів. rdf:langString
Ауспи́ции (лат. auspicia, от avis — «птица» и speculare — «наблюдать»), Птицегада́ние — в узком смысле — гадание авгуров по поведению птиц, откуда и происходит этимология, в широком — гадание авгуров вообще. В этом смысле использовался также термин augurium либо auspicium ex diris (signis). rdf:langString
鳥占,是一種曾經盛行於漢族、南島民族、希臘及羅馬等族群與地區的占卜術。 rdf:langString
Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus. Els sacerdots especialitzats en aquesta tècnica es deien àugurs i tant la forma d'observació (auspici) com la seva interpretació (auguri) formava part d'un cerimonial estudiat. Els déus, per comunicar-se amb els humans, feien servir diferents tipus de signes: principalment signes dels ocells volant; però també els signes del cel; els signes dels pollastres mentre menjaven; els signes d'algunes cries d'animals en la seva relació amb altres animals; i els signes de coses anòmales sense explicació coneguda, com un atac epilèptic o coses similars. Amb el temps l'examen de les vísceres d'aus (harúspex) v rdf:langString
Auspicia (auguria) byla znamení Římanům, jimiž bozi dávali najevo svůj souhlas nebo nesouhlas s činem, jejž kdo podnikal. Původně směl konat auspicia v soukromé věci každý patricius. Konat auspicia v zájmu státu náleželo vlastně senátu, jakožto původnímu reprezentantu patriciů; z něj přešli na krále, v republice na konzuly. Plebejové auspicií neměli, až když se dostali k úřadům kurulským. Za stát tedy mohl auspicia konat jen úředník právem své spekce, přibíral si však na pomoc znalce této discipliny, augury. rdf:langString
Augury is the practice from ancient Roman religion of interpreting omens from the observed behavior of birds. When the individual, known as the augur, interpreted these signs, it is referred to as "taking the auspices". 'Auspices' is from the Latin auspicium and auspex, literally "one who looks at birds." Depending upon the birds, the auspices from the gods could be favorable or unfavorable (auspicious or inauspicious). Sometimes politically motivated augurs would fabricate unfavorable auspices in order to delay certain state functions, such as elections. Pliny the Elder attributes the invention of auspicy to Tiresias the seer of Thebes, the generic model of a seer in the Greco-Roman literary culture. rdf:langString
Un auspicio (del latín:"Avís"-ave- y el verbo "spicio"-ver, mirar"- auspicium​ de auspex, literalmente «el que mira a los pájaros», plural. auspicia)​ es un tipo de augurio ya familiar en tiempos del rey de Alasiya, en Chipre quien, en las cartas de Amarna (Siglo XIV a. C.) tiene necesidad de que se le envíe un «adivino de águilas» desde Egipto.​ La práctica primera, autóctona, de adivinar por signos de las aves, es familiar en la figura de Calcas, el adivino a través de las aves de Agamenón, quien había guiado al ejército (Ilíada I.69) y fue ampliamente reemplazado por la adivinación a través de la inspección del hígado de la víctima sacrificada — arúspices— durante el período orientalizante. «Por Platón sabemos que la hepatoscopia gozó de mayor prestigio que el augurio por las aves».​ rdf:langString
Auspicium adalah praktik dari agama Romawi kuno yang menafsirkan pertanda-pertanda dari pengamatan burung-burung (aves) yang terbang. Ketika seseorang, yang dikenal sebagai augur, menafsirkan tanda-tanda ini, hal itu disebut sebagai "mengambil auspicium". 'Auspicium' berasal dari kata dalam bahasa Latin auspicium dan auspex, secara harfiah berarti "seseorang yang melihat pada burung-burung." Plinius yang Tua mengaitkan penemuan auspicium pada Tiresias, sang peramal dari Thiva, model umum peramal dalam masa budaya sastra Yunani-Romawi. rdf:langString
L'auspicia est un pouvoir des magistrats romains. Les magistrats ont à la fois le pouvoir et le devoir de lire les présages (auspicia). Un présage est un évènement qui est compris comme un signe envoyé par les dieux. Les auspices peuvent être utilisés pour faire obstruction aux ennemis politiques. En déclarant avoir été témoin d’un présage, un magistrat peut justifier sa décision de mettre fin à une réunion d’une assemblée législative ou du Sénat, ou sa décision de mettre son veto aux décisions d’un collègue. rdf:langString
Auspicjum (łac. auspicium, od avis, ptak + specere, patrzeć) – starożytny rytuał rzymski o korzeniach praindoeuropejskich mający na celu wywnioskowanie woli bogów z lotu wielkich ptaków drapieżnych, przede wszystkim orła, sępa oraz kilku innych gatunków, których identyfikacja jest sporna. Ścisłe przestrzeganie tego wymogu utrzymało się przynajmniej do czasów II wojny punickiej. Po okresie schyłku za końcowych lat republiki auspicja zostały odnowione przez Augusta. Kres położyło im wprowadzenie chrześcijaństwa i zakaz uprawiania kultu pogańskiego w IV wieku n.e. rdf:langString
Auspicier (latin auspicia, plural av auspicium, av auspex, teckentydare, av avis, fågel, och specere, skåda) var i antikens Rom de tecken som ansågs sända av gudarna och betecknade även teckenskådning genom att studera fåglars flykt och beteenden för att förutsäga utgången av ett företag, till exempel en strid. rdf:langString
rdf:langString Augury
rdf:langString توسم الطير
rdf:langString Auspici
rdf:langString Auspicia
rdf:langString Auspizien
rdf:langString Augurio
rdf:langString Auspicio
rdf:langString Éanfháidheacht
rdf:langString Auspicium
rdf:langString Auspicia
rdf:langString Auspicia
rdf:langString 조점술
rdf:langString Auspicium
rdf:langString Auspicjum
rdf:langString Ауспиция
rdf:langString Auspício
rdf:langString Ауспіції
rdf:langString Auspicier
rdf:langString 鳥占
xsd:integer 462184
xsd:integer 1121855260
rdf:langString Divination
rdf:langString Augury
rdf:langString Auspices, Auspicy
rdf:langString توسم الطير (باللاتينية auspicium) من اللاتينية AVIS الطيور وspectare، تَوَسَّمَ، نظر، راقب ) كانت ممارسة دينية شائعة عند المؤسسات الدينية في الدولة الرومية، نيابة عن مسؤول سياسي، هو المجستور magistratus، من قبل الموظفين اخصائيي العبادات المسؤولين عن تنفيذ، وهم الاوغورين Augur ، للحصول على موافقة الآلهة لجميع المشاريع الهامة. ربما تبنى الرومان ممارسة مراقبة وتفسير طيرة الطيور من الأتروسكيين.
rdf:langString Auspici (en llatí auspicium) era una tècnica que feien uns sacerdots a l'antiga Roma, consistent en la interpretació de la voluntat dels déus a través de l'observació de la conducta de les aus. Els sacerdots especialitzats en aquesta tècnica es deien àugurs i tant la forma d'observació (auspici) com la seva interpretació (auguri) formava part d'un cerimonial estudiat. Els déus, per comunicar-se amb els humans, feien servir diferents tipus de signes: principalment signes dels ocells volant; però també els signes del cel; els signes dels pollastres mentre menjaven; els signes d'algunes cries d'animals en la seva relació amb altres animals; i els signes de coses anòmales sense explicació coneguda, com un atac epilèptic o coses similars. Amb el temps l'examen de les vísceres d'aus (harúspex) va esdevenir més important. Els auspicis es van dividir després en maxima i minora, els primers eren els que afectaven als cònsols, dictadors, pretors i censors i els minora els que afectaven a qüestors i edils. Al final de la república havien perdut importància i, encara que August va intentar reviure'ls, no va tenir èxit. Es van seguir fent auspicis i auguris fins al final del segle iv cada vegada amb menys freqüència.
rdf:langString Auspicia (auguria) byla znamení Římanům, jimiž bozi dávali najevo svůj souhlas nebo nesouhlas s činem, jejž kdo podnikal. Původně směl konat auspicia v soukromé věci každý patricius. Konat auspicia v zájmu státu náleželo vlastně senátu, jakožto původnímu reprezentantu patriciů; z něj přešli na krále, v republice na konzuly. Plebejové auspicií neměli, až když se dostali k úřadům kurulským. Za stát tedy mohl auspicia konat jen úředník právem své spekce, přibíral si však na pomoc znalce této discipliny, augury. Z původního pojmu zůstala auspicia jako označení předzvěsti či vyhlídky, případně také dohledu. Např. doktorské promoce se mohou konat tzv. sub auspiciis, tedy pod dohledem hlavy státu.
rdf:langString Auspizien (lateinisch auspicia (Plural), Singular auspicium ‚Vogelschau‘, von lateinisch avis ‚Vogel‘ und spectare ‚schauen‘) bezeichnet die religiöse Praxis der institutionalisierten römischen Staatsreligion, im Auftrag eines politischen Beamten, des Magistrats, durch mit der Durchführung beauftragte Kultspezialisten, die Auguren, die Zustimmung der Götter zu allen bedeutenden Vorhaben einzuholen. Die Praxis der Beobachtung und Deutung des Vogelflugs haben die Römer wahrscheinlich von den Etruskern übernommen.
rdf:langString Augury is the practice from ancient Roman religion of interpreting omens from the observed behavior of birds. When the individual, known as the augur, interpreted these signs, it is referred to as "taking the auspices". 'Auspices' is from the Latin auspicium and auspex, literally "one who looks at birds." Depending upon the birds, the auspices from the gods could be favorable or unfavorable (auspicious or inauspicious). Sometimes politically motivated augurs would fabricate unfavorable auspices in order to delay certain state functions, such as elections. Pliny the Elder attributes the invention of auspicy to Tiresias the seer of Thebes, the generic model of a seer in the Greco-Roman literary culture. This type of omen reading was already a millennium old in the time of Classical Greece: in the fourteenth-century BC diplomatic correspondence preserved in Egypt called the "Amarna correspondence", the practice was familiar to the king of Alasia in Cyprus who needed an 'eagle diviner' to be sent from Egypt. This earlier, indigenous practice of divining by bird signs, familiar in the figure of Calchas, the bird-diviner to Agamemnon, who led the army (Iliad I.69), was largely replaced by sacrifice-divination through inspection of the sacrificial victim's liver—haruspices—during the Orientalizing period of archaic Greek culture. Plato notes that hepatoscopy held greater prestige than augury by means of birds. One of the most famous auspices is the one which is connected with the founding of Rome. Once the founders of Rome, Romulus and Remus, arrived at the Palatine Hill, the two argued over where the exact position of the city should be. Romulus was set on building the city upon the Palatine, but Remus wanted to build the city on the strategic and easily fortified Aventine Hill. The two agreed to settle their argument by testing their abilities as augures and by the will of the gods. Each took a seat on the ground apart from one another, and, according to Plutarch, Remus saw six vultures, while Romulus saw twelve.
rdf:langString Antzinako Erroman, augurioa (latinez: augurium) hegaztien kantu, hegaldi eta bestelako ekintzetatik hartutako zantzuen interpretazioa da, etorkizuna aurresan eta egin beharrekoa erabakitzeko. Augure izeneko apaizen esku zegoen lan hori.
rdf:langString L'auspicia est un pouvoir des magistrats romains. Les magistrats ont à la fois le pouvoir et le devoir de lire les présages (auspicia). Un présage est un évènement qui est compris comme un signe envoyé par les dieux. Les auspices peuvent être utilisés pour faire obstruction aux ennemis politiques. En déclarant avoir été témoin d’un présage, un magistrat peut justifier sa décision de mettre fin à une réunion d’une assemblée législative ou du Sénat, ou sa décision de mettre son veto aux décisions d’un collègue. Les magistrats utilisent ce pouvoir pour savoir la volonté des dieux. Alors que les magistrats ont accès à des documents d'oracle, les livres Sibyllins, ils les ont rarement consultés, car cela ne peut se faire qu'après avoir vu un présage. Tous les magistrats supérieurs (les consuls, préteurs, censeurs) et aussi les tribuns de la plèbe doivent rechercher activement les présages (auspicia impetrativa). Le simple fait de déclarer avoir vu un présage (auspicia oblativa) n'est généralement pas suffisant. Un présage doit prendre la forme d'un signe du ciel. Ils peuvent être découverts en étudiant le vol des oiseaux ou les entrailles d'animaux sacrifiés. Quand un magistrat estime avoir assisté à un présage, un augure interprète généralement pour lui le présage. Les augures sont des responsables religieux spécialisés dans les présages ou les auspices. Un magistrat doit chercher des présages quand il préside une réunion du Sénat ou d'une assemblée concernant un texte législatif, ou encore pour partir en guerre.
rdf:langString Un auspicio (del latín:"Avís"-ave- y el verbo "spicio"-ver, mirar"- auspicium​ de auspex, literalmente «el que mira a los pájaros», plural. auspicia)​ es un tipo de augurio ya familiar en tiempos del rey de Alasiya, en Chipre quien, en las cartas de Amarna (Siglo XIV a. C.) tiene necesidad de que se le envíe un «adivino de águilas» desde Egipto.​ La práctica primera, autóctona, de adivinar por signos de las aves, es familiar en la figura de Calcas, el adivino a través de las aves de Agamenón, quien había guiado al ejército (Ilíada I.69) y fue ampliamente reemplazado por la adivinación a través de la inspección del hígado de la víctima sacrificada — arúspices— durante el período orientalizante. «Por Platón sabemos que la hepatoscopia gozó de mayor prestigio que el augurio por las aves».​ En la antigua Roma, un auspicio fue un signo de los dioses, interpretado por un augur. Un augur llevaría a cabo una ceremonia (conocida como «tomar los auspicios») y leería las pautas de las aves en el cielo. Dependiendo del pájaro, los auspicios de los dioses podían ser favorables o desfavorables (auspiciosos o inauspiciosos). A veces, sobornados o por motivos políticos, los augures fabricarían auspicios desfavorables para retardar ciertas funciones estatales, como las elecciones. Uno de los más famosos auspicios es el que se relaciona con la fundación de Roma. Cuando los fundadores de Roma, Rómulo y Remo, llegaron al Palatino, discutieron sobre dónde querían exactamente alzar la ciudad, en el estratégico y fácilmente fortificable Aventino. Los dos estuvieron de acuerdo en decidir la discusión probando sus habilidades como augures y por el deseo de los dioses. Cada uno se sentó en el suelo, separados entre sí y, según Plutarco, Remo vio seis buitres, mientras que Rómulo vio doce. Según Juan Bautista Carrasco,​ los adivinos ceñían su cabeza con coronas de laurel, porque este árbol estaba consagrado a Apolo, y además llevaban un ramo de lo mismo en la mano, a veces masticaban sus hojas, su alimento ordinario eran las partes principales de los animales proféticos; las cabezas de los cuervos, buitres. En el Pritaneo de Atenas se sostenía a los adivinos a expensas del Tesoro público. Los parajes en que funcionaban los adivinos se nombraban Entheus, Entheatus y Thalamos en Grecia, así como Fanum, en Roma, era el sitio destinado para rendir los oráculos. Entre los Romanos, además de los fanáticos y fatuarios, los , augures, arúspices, extispices y , eran los principales ministros que profesaban la ciencia adivinatoria, reducida especialmente a los auspicios llamados después augurios y también a la aruspicina, de la cual se sacaban igualmente los presagios. Plinio el Joven atribuye la invención del auspicio a Tiresias, famoso adivino natural de Tebas, modelo genérico de un vidente en la cultura literaria grecorromana y primer nombre que en un principio llevaron los augures. Por auspicare, esto es, ab aviuin aspecto o avispicium voz derivada de inspicere es decir mirar, se entendió en los primeros tiempos mirar, consultar y predecir sobre el vuelo de las aves. Algunos autores han confundido la ciencia auspicina con la augural, que es la Menachesh, que la Escritura dice, profesaban los Caldeos como arte particular que aprendieron los Griegos, y estos comunicaron a los Etruscos y de estos se trasmitió a los Latinos, en cuyo país mereció gran consideración en tiempo de Ascanio (hacia 60 a. C.), cuando este príncipe al observar hacia el lado izquierdo de su campamento, que brillaba el relámpago, dio una encarnizada batalla a Mexencio, tirano de los Tyrrhenios, en la cual este fue derrotado completamente. El uso de los auspicios en los romanos data de Rómulo, porque es sabido que este príncipe los consultó antes de poner los cimientos de Roma, y que por una ley prohibió expresamente a todos los funcionarios que admitieran ningún cargo o empleo público, incluso la misma dignidad real, sin haber antes obtenido los auspicios favorables. Esta práctica adivinatoria fue observada con la mayor escrupulosidad en tiempo de Tarquinio Prisco (133 de Roma – 578 a. C.), a causa de la superchería atribuida al célebre , de haber partido una piedra con una navaja de afeitar: de modo que para la creación de los magistrados, declarar y emprender la guerra o la celebración de los comicios, era indispensable que le precedieran los auspicios. Esta ley de Rómulo dictada por la política, con el designio de erigirse en árbitro para declarar buenos o malos los presagios, porque en sí arrogó el carácter y las funciones de augur, fue observada estrictamente en tiempo de la República romana, hasta que los tribunos, logrando entrar en la participación y libre ejercicio de los cargos y dignidades que servían los patricios, privó a estos de uno de los varios resortes que empleaban para saciar su ambición. Los auspicios siempre necesarios para todos los negocios públicos y privados, incluso para la celebración del matrimonio, como dice Cicerón, sufrieron modificaciones conforme los objetos y maneras en que se practicaban.
rdf:langString Is é an rud atá i gceist le héanfháidheacht, nó dreolánacht, ná nó le gutha, le heitilt, nó le luí éan.
rdf:langString Auspicium adalah praktik dari agama Romawi kuno yang menafsirkan pertanda-pertanda dari pengamatan burung-burung (aves) yang terbang. Ketika seseorang, yang dikenal sebagai augur, menafsirkan tanda-tanda ini, hal itu disebut sebagai "mengambil auspicium". 'Auspicium' berasal dari kata dalam bahasa Latin auspicium dan auspex, secara harfiah berarti "seseorang yang melihat pada burung-burung." Plinius yang Tua mengaitkan penemuan auspicium pada Tiresias, sang peramal dari Thiva, model umum peramal dalam masa budaya sastra Yunani-Romawi. Praktik membaca pertanda ini sudah berusia satu milenium pada zaman Yunani Klasik. Dalam surat diplomatik dari abad keempat belas SM yang diawetkan di Mesir yang disebut "Surat Amarna", praktik ini sama dengan praktik Raja Alasia di Siprus yang membutuhkan seorang 'peramal elang' yang akan dikirim dari Mesir. Lebih awal lagi, praktik meramal dari tanda-tanda burung, dilakukan oleh Calchas, peramal burung bagi Agamemnon, yang memimpin tentara (Iliad I. 69). Praktik ramalan Calchas sebagian besar diganti dengan ramalan melalui pemeriksaan hati dari lawan yang dikorbankan (disebut haruspicium) dalam periode Orientasi dari budaya Yunani kuno. Plato mencatat bahwa haruspicium lebih prestise daripada auspicium dengan perantara burung-burung. Salah satu auspicium paling terkenal adalah yang berhubungan dengan pendirian Roma. Setelah pendiri Roma, Romulus dan Remus, tiba di Bukit Palatium, keduanya berdebat mengenai posisi yang tepat dari kota nantinya. Romulus ingin membangun kota di atas Palatium, tapi Remus ingin membangun kota di atas Bukit Aventium yang strategis dan mudah dibentengi. Keduanya sepakat untuk menyelesaikan perdebatan mereka dengan menguji berdasarkan auspicium dan dengan kehendak dewa-dewa. Mereka masing-masing duduk di tanah yang terpisah satu sama lain, dan, menurut Plutarkhos, Remus melihat enam burung nasar, sementara Romulus melihat dua belas.
rdf:langString 조점술(鳥占術, 영어: augury 오규리[*], 라틴어: augurium 아우구리움[*]), 조복(鳥卜)이란 새(鳥, aves)의 동작이나 울음소리를 해석해 징조를 읽어내는 점복이다.
rdf:langString Gli Auspicia (plurale dal latino auspicium), secondo la religione romana, sono divinazioni tratte dall'osservazione di fenomeni considerati divini. Un augure consulta la volontà degli Dei osservando gli auspicia del volo degli uccelli, prima di scoprire il capo di Numa Pompilio per dichiararlo re.
rdf:langString Um auspício (em latim: auspicium de auspex, literalmente "o que observa os pássaros", plural. auspicia) na antiga Roma era um sinal dos deuses que os áugures tiravam do céu. Tomar os auspícios era necessário, sobretudo ao cruzar certos limites, para conhecer a vontade dos deuses. Não fazê-lo seria uma afronta para eles e, segundo a mentalidade dos romanos, teria causado terríveis desastres.
rdf:langString Auspicium ("waarneming van vogels") is in de eigenlijke betekenis van het woord het waarnemen van door vogels gegeven voortekenen. Maar het werd ook voor andere voortekenen gebruikt, waarvan de waarneming niet was bedoeld als antwoord op een vraag in verband met toekomstige gebeurtenissen, maar enkel om na te gaan of een bijzondere maatregel al dan niet aanvaard werd door de god op wie het betrekking had. Het ritueel werd meestal uitgevoerd door een augur.
rdf:langString Auspicier (latin auspicia, plural av auspicium, av auspex, teckentydare, av avis, fågel, och specere, skåda) var i antikens Rom de tecken som ansågs sända av gudarna och betecknade även teckenskådning genom att studera fåglars flykt och beteenden för att förutsäga utgången av ett företag, till exempel en strid. Romerska ämbetsmän lät utföra sådan teckenskådning och auspiciernas betydelse var stor. Om en fältherre i trots av ogynnsamma tecken började en strid, ådrog han sig enligt den allmänna åsikten en svår skuld. När efter ett ämbetsmannaval augurskollegiet förklarade, att en felaktighet blivit begången vid auspicierna, måste den nyvalde ämbetsmannen avgå. Från att beteckna befälhavarens rätt att anställa teckenskådning övergick ordet auspicier att beteckna befäl, styrelse, hägn eller ledning, och därav uttrycket "under någons auspicier". Dessutom användes ordet om de tecken eller förebud, som erhölls och uttolkades, varav kommer bland annat uttrycket "lyckliga, gynnsamma auspicier".
rdf:langString Auspicjum (łac. auspicium, od avis, ptak + specere, patrzeć) – starożytny rytuał rzymski o korzeniach praindoeuropejskich mający na celu wywnioskowanie woli bogów z lotu wielkich ptaków drapieżnych, przede wszystkim orła, sępa oraz kilku innych gatunków, których identyfikacja jest sporna. Terminem auspicium określano również mające ten sam cel obserwacje zachowania drobiu (kur) specjalnie do tego celu przechowywanego w klatkach. W celu uzyskania znaku, kury karmiono ziarnem i patrzono, co się stanie: im łapczywiej jadły, tym wynik był pomyślniejszy. Zakłopotanie współczesnych badaczy budzi kwestia – wobec skromnej bazy źródłowej, nierozwiązywalna – w jaki sposób obserwacje żyjących na swobodzie ptaków drapieżnych mogły wyewoluować w obserwacje hodowanych w klatkach kur. Podejrzewa się tu wpływ jakiejś innej tradycji. Natomiast w wyniku sięgającego jeszcze starożytności pomieszania pojęć terminem auspicium określano również inne rodzaje nadprzyrodzonych znaków i wszelkiego rodzaju wróżb, takie jak znaki powstałe w wyniku obserwacji piorunów (właściwie fulgurationes), wnętrzności zwierzęcych (haruspicina), proroczych snów (somnia), transów (vaticinationes) itp. Auspicja znano też w Galii, Umbrii, Grecji oraz Azji Mniejszej, jednak najwięcej wiadomości o nich mamy od Rzymian. Jest też prawie pewne, że tylko Rzymianie opracowali wszystkie rytuały dotyczące auspicjum z drobiazgową dokładnością i ustalili ścisłe przepisy ich stosowania. Było to konieczne, ponieważ auspicja, sprawowane przez specjalną kastę kapłanów zwanych augurami, stanowiły pomost najściślej łączący ustrój republiki rzymskiej z jej religią państwową. Wszystkie niemal decyzje, jakie zapadały w republice, wszyscy wybrani urzędnicy, wszystko niemal wymagało przed wejściem w życie inauguracji, czyli potwierdzenia przez augurów i za pomocą auspicjów, że dane fakty są zgodne z wolą bogów (albo przynajmniej nie napotykają ich sprzeciwu). Na podstawie znaków wróżebnych orzekano, czy dzień nadaje się do pełnienia urzędów, czy też nie. System ten pozwalał nawet na blokowanie posiedzeń ludowych. Ścisłe przestrzeganie tego wymogu utrzymało się przynajmniej do czasów II wojny punickiej. Po okresie schyłku za końcowych lat republiki auspicja zostały odnowione przez Augusta. Kres położyło im wprowadzenie chrześcijaństwa i zakaz uprawiania kultu pogańskiego w IV wieku n.e.
rdf:langString Ауспіції (лат. auspicia) — ворожіння авгурів.
rdf:langString Ауспи́ции (лат. auspicia, от avis — «птица» и speculare — «наблюдать»), Птицегада́ние — в узком смысле — гадание авгуров по поведению птиц, откуда и происходит этимология, в широком — гадание авгуров вообще. В этом смысле использовался также термин augurium либо auspicium ex diris (signis).
rdf:langString 鳥占,是一種曾經盛行於漢族、南島民族、希臘及羅馬等族群與地區的占卜術。
xsd:nonNegativeInteger 15419

data from the linked data cloud