Aufbau principle

http://dbpedia.org/resource/Aufbau_principle

مبدأ أوفباو (عن الألمانية: Aufbau والمقصود بها «البنية» أو «البناء»، وبالإنجليزية: configuration) يتعلق بتتابع شغل مدارات الذرة أو أيون بإلكترونات. وهذا المبدأ ينص علي أنه يجب ملء مستويات الطاقة الأقل أولا قبل شغل المدارات (مستوى طاقة) ذات الطاقات الأعلى، أي يشغل المدار 1s قبل 2s في الذرة، والمدار 2s قبل 2p وهكذا، وذلك طبقاً لمبدأ استبعاد باولي. علاوة على ذلك يتحدد عدد الإلكترونات التي تشغل مدارا معيناً حسب قاعدة هوند، وذلك أنه في حال كان للمدارات الطاقة نفسها، فإن الإلكترونات تملأ المدارات الشاغرة المتوفرة بالأول قبل أن تقوم بالازدواج. rdf:langString
構造原理(こうぞうげんり、構成原理、組み立て原理、増成原理とも、英: Aufbau principle、独: Aufbauprinzip)は、原子において、電子はエネルギー準位の低い電子軌道から先に占有するとする原理をいう。なお、ドイツ語: Aufbauは「築きあげること」という意味である。 「組み立て」の流れの詳細は原子オービタル関数によって数学的に記述される。電子の振る舞いは、フントの規則やパウリの排他原理といったその他の原子物理学の原理によって作り上げられる。フントの規則は、たとえ同じエネルギーの複数のオービタルが利用できるとしても、その他の電子によって占有されたオービタルを再利用する前に、占有されていない軌道をまず埋める、と断言する。しかし、パウリの排他原理によれば、2つの電子が同じオービタルを占有するためには、それら電子は異なるスピン(−1/2および1/2)を持っていなければならない。 殻模型として知られる構造原理の原子核版は、原子核中の陽子と中性子の配置を予測するために使われる。 rdf:langString
쌓음 원리(aufbau principle)는 다전자 원자에서 원자에 전자가 채워질 때, 에너지 준위가 낮은 오비탈부터 차례대로 채워진다는 원리이다. rdf:langString
Правило Клечковского (также Правило n + l; также используется названия правило Маделунга или принцип Ауфбау) — эмпирическое правило, описывающее энергетическое распределение орбиталей в многоэлектронных атомах. Правило Клечковского гласит: Заполнение электронами орбиталей в атоме происходит в порядке возрастания суммы главного и орбитального квантовых чисел . При одинаковой сумме раньше заполняется орбиталь с меньшим значением . Правило n + l предложено в 1936 г. немецким физиком Э. Маделунгом; в 1951 г. было вновь сформулировано В. М. Клечковским. rdf:langString
构造原理(英語:Aufbau principle,又称递建原理、构筑原理或馬德隆規則)决定了原子、分子和离子中電子在各能級的排布。而構造原理認為全部電子是一個一個地依次進入電場(低能量軌域),待低能量軌域填滿後,才填入高能量軌域,並假設對電場而言它們是處於最穩定的情況中。假若違反构造原理,將導致電子組態的不穩定。它是在1920年前後由尼爾斯·波耳正式提出,主要是以量子力學描述。 洪德规则的特例: * 對於鉻,排布應為基態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d5 4s1 而非激發態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d4 4s2 * 對於銅,排布應為基態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s1 而非激發態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d9 4s2 簡而言之,若有...nd4 (n+1)s2或者...nd9 (n+1)s2的時候,排布應為nd5 (n+1)s1和nd10 (n+1)s1 rdf:langString
L'ordre d'ocupació d'orbitals d'acord amb el principi d'Aufbau. Es comença per aquells de menor energia i conté una sèrie d'instruccions relacionades a la ubicació d'electrons en els orbitals d'un àtom. El model, formulat pel físic Niels Bohr, va rebre el nom d'Aufbau (de l'alemany Aufbauprinzip: principi de construcció) en comptes del nom del científic. També es coneix popularment amb el nom de regla del xerrac o regla de Madelung. Primer ha d'omplir-se l'orbital 1s (fins a un màxim de dos electrons), d'acord amb el nombre quàntic l. I així, successivament: rdf:langString
The aufbau principle /ˈaʊfbaʊ/, from the German Aufbauprinzip (building-up principle), also called the aufbau rule, states that in the ground state of an atom or ion, electrons fill subshells of the lowest available energy, then they fill subshells of higher energy. For example, the 1s subshell is filled before the 2s subshell is occupied. In this way, the electrons of an atom or ion form the most stable electron configuration possible. An example is the configuration 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3 for the phosphorus atom, meaning that the 1s subshell has 2 electrons, and so on. rdf:langString
Das Aufbauprinzip ist ein von Niels Bohr 1921 entwickeltes Konzept, um das periodische Auftreten der chemischen Eigenschaften im Periodensystem der Elemente mithilfe der Eigenschaften der Atomhülle erklären zu können. Es wird verwendet, um die Anordnung der Elektronen in Atomen, Molekülen oder Ionen im energetisch niedrigsten Zustand zu ermitteln. Dem Prinzip liegt ein Prozess zu Grunde, der das sukzessive Auffüllen der Atomhülle mit Elektronen beschreibt. Elektrostatisch angezogen durch die Protonen im Atomkern sucht jedes neu hinzugefügte Elektron für sich den Zustand geringster Energie. Dieser befindet sich in dem Atomorbital, das die niedrigste Energie hat und noch nicht voll besetzt ist, wobei die maximale Elektronenanzahl in jedem Orbital durch das Pauli-Prinzip gegeben ist. In diese rdf:langString
El principio de Aufbau establece que los electrones no serán ocupados en niveles superiores de energía hasta que los orbitales menos energéticos hayan sido ocupados. Así pues, contiene una serie de instrucciones relacionadas con la ubicación de electrones en los orbitales de un átomo. El modelo, formulado por el físico Niels Bohr, recibió el nombre de Aufbau (del alemán Aufbauprinzip: principio de construcción) en vez del nombre del científico. También se conoce popularmente con el nombre de regla del serrucho o regla de Madelung . Y así, sucesivamente: rdf:langString
La règle de Klechkowski, du nom du chimiste russe Vsevolod Kletchkovski, également appelée règle de Madelung (notamment dans les pays anglo-saxons), du nom du physicien allemand Erwin Madelung, est une méthode empirique permettant de prédire avec une assez bonne précision l'ordre de remplissage des électrons dans les sous-couches des atomes électriquement neutres à l'état fondamental. Avec la règle de Hund et le principe d'exclusion de Pauli, elle constitue l'un des outils de base permettant de prévoir le remplissage des orbitales atomiques. rdf:langString
Deirtear i bPrionsabal Aufbau, (ón nGearmáinis : Aufbauprinzip prionsabal tógála ), ar a dtugtar Riail Aufbau freisin, nuair atá an t-adamh nó an ian sa bhunstaid, go líonann leictreoin fithiseáin adamhacha den leibhéil fuinnimh is ísle a bhíonn ar fáil, sula sealbhaíonn siad leibhéil níos airde. Mar shampla, líontar an fosceall 1s sula líontar an fosceall 2s. Ar an mbealach seo, déanann leictreoin den adamh nó den ian na cumraíochtaí leictreoin is cobhsaí gur féidir. Sampla is ea an chumraíocht 1s 2 2s 2 2p 6 3s 2 3p 3 don adamh fosfair, rud a chiallaíonn go bhfuil 2 leictreon ag an bhfosceall 1s, agus mar sin de. rdf:langString
Prinsip Aufbau menyatakan bahwa, secara hipotetis, elektron yang mengorbit satu atau lebih atom mengisi tingkat energi terendah yang tersedia sebelum mengisi tingkat yang lebih tinggi (misalnya, 1s sebelum 2s). Dengan cara ini, elektron pada atom, molekul, atau ion menyelaraskan ke konfigurasi elektron yang paling stabil. Satu versi prinsip Aufbau dikenal sebagai model kulit nuklir digunakan untuk memperkirakan konfigurasi proton dan neutron dalam inti atom. rdf:langString
Il principio di Aufbau (anche Regola Aufbau o principio di costruzione della configurazione elettronica di un atomo), viene applicato per determinare la configurazione elettronica di un atomo, molecola o ione. Il principio presuppone un ipotetico processo nel quale un atomo è "costruito" da un progressivo riempimento degli orbitali con elettroni. Come vengono aggiunti, questi assumono le condizioni più stabili rispetto al nucleo e agli elettroni già presenti nell'atomo (ad esempio 1s prima del 2s). Il numero di elettroni che può occupare ciascun orbitale è limitato dal Principio di esclusione di Pauli. Se più orbitali con la medesima energia sono disponibili, la Regola di Hund dice che gli orbitali liberi verranno riempiti prima che gli orbitali già parzialmente occupati vengano riutilizza rdf:langString
O princípio de Aufbau (do alemão Aufbau, que significa "construção") ou princípio da estruturação, também conhecido como diagrama de distribuição eletrônica ou diagrama de Linus Pauling, é usado para determinar a configuração eletrônica de um átomo ou íon. O princípio postula um processo hipotético em que um átomo é "construído" pela adição progressiva de elétrons. Os elétrons preenchem os orbitais atômicos disponíveis dos níveis de energia mais baixos antes de ocuparem níveis mais altos. Como eles são adicionados, eles assumem as condições mais estáveis (orbital atômico) com relação ao núcleo e aos elétrons que já estão lá. Por exemplo, a camada 1s é preenchida antes que a subcamada 2s esteja ocupada. Desta forma, os elétrons de um átomo ou íon formam a configuração eletrônica mais estáve rdf:langString
Пра́вило Клечко́вського, також пра́вило Ма́делунга (нім. Aufbau prinzip) — правило, що визначає послідовність заповнення електронами електронних орбіталей. Сформульоване Всеволодом Клечковським. Вважається, що електрони першопочатково займають орбіталі із меншою енергією рівня, яку характеризує головне квантове число. Тому, згідно з цим правилом, послідовне заповнення орбіталей відбувається по мірі зростання для них суми головного та орбітального квантових чисел (n+l). А за умови рівності цієї суми першою заповнюється орбіталь із меншим значенням головного квантового числа. rdf:langString
rdf:langString مبدأ أوفباو
rdf:langString Principi d'Aufbau
rdf:langString Aufbauprinzip
rdf:langString Aufbau principle
rdf:langString Principio de Aufbau
rdf:langString Prionsabal Aufbau
rdf:langString Prinsip Aufbau
rdf:langString Règle de Klechkowski
rdf:langString Principio dell'Aufbau
rdf:langString 쌓음 원리
rdf:langString 構造原理
rdf:langString Princípio de Aufbau
rdf:langString Правило Клечковского
rdf:langString Правило Клечковського
rdf:langString 構造原理
xsd:integer 1564226
xsd:integer 1123662803
rdf:langString L'ordre d'ocupació d'orbitals d'acord amb el principi d'Aufbau. Es comença per aquells de menor energia i conté una sèrie d'instruccions relacionades a la ubicació d'electrons en els orbitals d'un àtom. El model, formulat pel físic Niels Bohr, va rebre el nom d'Aufbau (de l'alemany Aufbauprinzip: principi de construcció) en comptes del nom del científic. També es coneix popularment amb el nom de regla del xerrac o regla de Madelung. Els orbitals s'omplen respectant la regla de Hund, que diu que cap orbital no pot tenir dues orientacions del gir de l'electró sense abans que els nombres quàntics magnètics restants de la mateixa subcapa en tinguin almenys un. Es comença amb l'orbital de menor energia. Primer ha d'omplir-se l'orbital 1s (fins a un màxim de dos electrons), d'acord amb el nombre quàntic l. Seguidament, s'omple l'orbital 2s (també amb dos electrons com a màxim). La subcapa 2p té tres orbitals degenerats en energia denominats, segons la seva posició tridimensional, 2px, 2py, 2pz. Així, els tres orbitals 2p poden omplir-se fins amb sis electrons, dos en cadascun. De nou, d'acord amb la regla de Hund, tots han de tenir almenys un electró abans que algun arribi a tenir-ne dos. I així, successivament: 1s²2s²2p⁶3s²3p⁶4s²3d¹⁰4p⁶5s²4d¹⁰5p⁶6s²4f145d¹⁰6p⁶7s²5f146d¹⁰7p⁶ El principi d'exclusió de Pauli ens adverteix, a més, que cap electró en un àtom pot tenir la mateixa combinació de nombres quàntics com a descripció del seu estat energètic. La configuració electrònica es pot construir col·locant electrons, en els orbitals més baixos disponibles, fins al nombre total d'electrons agregats sigui igual al nombre atòmic. Per tant, els orbitals es requereixen en l'ordre d'energia creixent, utilitzant dos regles generals per ajudar a configurar prèviament configuracions electròniques: 1. Els electrons es converteixen en òrbites en ordre de valor creixent de (n + ℓ). 2. Per a subcapes amb el mateix valor de (n + ℓ), els electrons es converteixen en primer lloc a la subcapa amb menor n.
rdf:langString مبدأ أوفباو (عن الألمانية: Aufbau والمقصود بها «البنية» أو «البناء»، وبالإنجليزية: configuration) يتعلق بتتابع شغل مدارات الذرة أو أيون بإلكترونات. وهذا المبدأ ينص علي أنه يجب ملء مستويات الطاقة الأقل أولا قبل شغل المدارات (مستوى طاقة) ذات الطاقات الأعلى، أي يشغل المدار 1s قبل 2s في الذرة، والمدار 2s قبل 2p وهكذا، وذلك طبقاً لمبدأ استبعاد باولي. علاوة على ذلك يتحدد عدد الإلكترونات التي تشغل مدارا معيناً حسب قاعدة هوند، وذلك أنه في حال كان للمدارات الطاقة نفسها، فإن الإلكترونات تملأ المدارات الشاغرة المتوفرة بالأول قبل أن تقوم بالازدواج.
rdf:langString Das Aufbauprinzip ist ein von Niels Bohr 1921 entwickeltes Konzept, um das periodische Auftreten der chemischen Eigenschaften im Periodensystem der Elemente mithilfe der Eigenschaften der Atomhülle erklären zu können. Es wird verwendet, um die Anordnung der Elektronen in Atomen, Molekülen oder Ionen im energetisch niedrigsten Zustand zu ermitteln. Dem Prinzip liegt ein Prozess zu Grunde, der das sukzessive Auffüllen der Atomhülle mit Elektronen beschreibt. Elektrostatisch angezogen durch die Protonen im Atomkern sucht jedes neu hinzugefügte Elektron für sich den Zustand geringster Energie. Dieser befindet sich in dem Atomorbital, das die niedrigste Energie hat und noch nicht voll besetzt ist, wobei die maximale Elektronenanzahl in jedem Orbital durch das Pauli-Prinzip gegeben ist. In diesem Orbital verbleibt das Elektron auch, wenn weitere Elektronen hinzu kommen, denn die energetische Reihenfolge der Orbitale bleibt bei steigender Elektronenzahl fast immer erhalten. Daher sind die Atomhüllen aller Atome in ihrem Innern gleich aufgebaut, nur dass mit steigender Kernladung die Orbitale fester gebunden werden und sich enger um den Kern konzentrieren. Nach dem Prinzip füllen die Elektronen die Orbitale immer so auf, dass die Hülle den Zustand einnimmt, der im Rahmen des Modells unabhängiger Teilchen die geringstmögliche Energie hat. Wenn für ein Elektron mehrere Orbitale mit gleicher Energie zur Auswahl stehen, wird laut den Hundschen Regeln aufgrund von Mehrteilcheneffekten ein unbesetztes Orbital bevorzugt. Das Aufbauprinzip kann analog auch herangezogen werden, um die Anordnung von Protonen und Neutronen im Atomkern zu beschreiben.
rdf:langString The aufbau principle /ˈaʊfbaʊ/, from the German Aufbauprinzip (building-up principle), also called the aufbau rule, states that in the ground state of an atom or ion, electrons fill subshells of the lowest available energy, then they fill subshells of higher energy. For example, the 1s subshell is filled before the 2s subshell is occupied. In this way, the electrons of an atom or ion form the most stable electron configuration possible. An example is the configuration 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3 for the phosphorus atom, meaning that the 1s subshell has 2 electrons, and so on. Electron behavior is elaborated by other principles of atomic physics, such as Hund's rule and the Pauli exclusion principle. Hund's rule asserts that if multiple orbitals of the same energy are available, electrons will occupy different orbitals singly and with the same spin before any are occupied doubly. If double occupation does occur, the Pauli exclusion principle requires that electrons that occupy the same orbital must have different spins (+1⁄2 and −1⁄2). Passing from one element to another of the next higher atomic number, one proton and one electron are added each time to the neutral atom.The maximum number of electrons in any shell is 2n2, where n is the principal quantum number.The maximum number of electrons in a subshell (s, p, d, or f) is equal to 2(2l + 1) where l is the azimuthal quantum number. Thus these subshells can have a maximum of 2, 6, 10, and 14 electrons respectively. In the ground state, the electronic configuration can be built up by placing electrons in the lowest available subshell until the total number of electrons added is equal to the atomic number. Thus subshells are filled in the order of increasing energy, using two general rules to help predict electronic configurations: 1. * Electrons are assigned to subshells in order of increasing value of n + l. 2. * For subshells with the same value of n + l, electrons are assigned first to the subshell with lower n. A version of the aufbau principle known as the nuclear shell model is used to predict the configuration of protons and neutrons in an atomic nucleus.
rdf:langString El principio de Aufbau establece que los electrones no serán ocupados en niveles superiores de energía hasta que los orbitales menos energéticos hayan sido ocupados. Así pues, contiene una serie de instrucciones relacionadas con la ubicación de electrones en los orbitales de un átomo. El modelo, formulado por el físico Niels Bohr, recibió el nombre de Aufbau (del alemán Aufbauprinzip: principio de construcción) en vez del nombre del científico. También se conoce popularmente con el nombre de regla del serrucho o regla de Madelung . Los orbitales se 'llenan' respetando la regla de Hund, que dice que ningún orbital puede tener dos orientaciones del giro del electrón sin antes de que los restantes números cuánticos magnéticos de la misma subcapa tengan al menos uno. Se comienza con el orbital de menor energía. Primero debe llenarse el orbital 1s (hasta un máximo de dos electrones), esto de acuerdo con el número cuántico l. Seguido se llena el orbital 2s (también con dos electrones como máximo). La subcapa 2p tiene tres orbitales degenerados en energía denominados, según su posición tridimensional, 2px, 2py, 2pz. Así, los tres orbitales 2p puede llenarse hasta con seis electrones, dos en cada uno. De nuevo, de acuerdo con la regla de Hund, deben tener todos por lo menos un electrón antes de que alguno llegue a tener dos. Y así, sucesivamente: 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s24f145d106p67s25f146d107p6 El principio de exclusión de Pauli nos advierte, además, que ningún electrón en un átomo puede tener la misma combinación de números cuánticos como descripción de su estado energético.
rdf:langString Deirtear i bPrionsabal Aufbau, (ón nGearmáinis : Aufbauprinzip prionsabal tógála ), ar a dtugtar Riail Aufbau freisin, nuair atá an t-adamh nó an ian sa bhunstaid, go líonann leictreoin fithiseáin adamhacha den leibhéil fuinnimh is ísle a bhíonn ar fáil, sula sealbhaíonn siad leibhéil níos airde. Mar shampla, líontar an fosceall 1s sula líontar an fosceall 2s. Ar an mbealach seo, déanann leictreoin den adamh nó den ian na cumraíochtaí leictreoin is cobhsaí gur féidir. Sampla is ea an chumraíocht 1s 2 2s 2 2p 6 3s 2 3p 3 don adamh fosfair, rud a chiallaíonn go bhfuil 2 leictreon ag an bhfosceall 1s, agus mar sin de. Léirítear iompar leictreon le prionsabail eile de chuid na fisice adamhaí, amhail Riail Hund agus prionsabal eisiaimh Pauli. Dearbhaíonn Riail Hund más rud é go bhfuil fithiseáin iolracha den fhuinneamh céanna ar fáil, glacfaidh leictreoin fithiseáin éagsúla ina n-aonar sula líontar aon cheann faoi dhó. Má líontar ceann faoi dhó, éilíonn Prionsabal Eisiaimh Pauli go gcaithfidh guairní dhifriúla a bheith ag leictreoin a líonann an fithiseán céanna (+1/2 agus −1/2).
rdf:langString Prinsip Aufbau menyatakan bahwa, secara hipotetis, elektron yang mengorbit satu atau lebih atom mengisi tingkat energi terendah yang tersedia sebelum mengisi tingkat yang lebih tinggi (misalnya, 1s sebelum 2s). Dengan cara ini, elektron pada atom, molekul, atau ion menyelaraskan ke konfigurasi elektron yang paling stabil. Aufbau adalah kata benda bahasa Jerman yang berarti "konstruksi". Prinsip Aufbau kadang-kadang disebut prinsip membangun atau aturan Aufbau. Menurut prinsip Aufbau ini elektron di dalam suatu atom akan berada dalam kondisi yang stabil bila mempunyai energi yang rendah, sedangkan elektron-elektron akan berada pada orbital-orbital yang bergabung membentuk subkulit. Jadi, elektron mempunyai kecenderungan akan menempati subkulit yang tingkat energinya rendah. Rincian kecenderungan "membangun" ini dijelaskan secara matematis bedasarkan fungsi orbital atom. Perilaku elektron diuraikan oleh prinsip lain fisika atom, seperti dan asas larangan Pauli. Aturan Hund menegaskan bahwa bahkan jika dari energi yang sama yang tersedia, elektron mengisi orbital kosong pertama, sebelum menggunakan kembali orbital yang ditempati oleh elektron lainnya. Tetapi berdasarkan prinsip pengecualian Pauli, syarat agar elektron dapat mengisi orbital yang sama, mereka harus mempunyai putaran elektron yang berbeda (-1/2 dan 1/2). Satu versi prinsip Aufbau dikenal sebagai model kulit nuklir digunakan untuk memperkirakan konfigurasi proton dan neutron dalam inti atom.
rdf:langString La règle de Klechkowski, du nom du chimiste russe Vsevolod Kletchkovski, également appelée règle de Madelung (notamment dans les pays anglo-saxons), du nom du physicien allemand Erwin Madelung, est une méthode empirique permettant de prédire avec une assez bonne précision l'ordre de remplissage des électrons dans les sous-couches des atomes électriquement neutres à l'état fondamental. Avec la règle de Hund et le principe d'exclusion de Pauli, elle constitue l'un des outils de base permettant de prévoir le remplissage des orbitales atomiques. Le principe d'Aufbau, d'après le nom commun allemand der Aufbau qui signifie « la construction », « l'édification », découle de l'ensemble de ces règles permettant d'établir la configuration électronique d'un atome, et peut être employé en première approximation comme synonyme de la règle de Klechkowski.
rdf:langString 構造原理(こうぞうげんり、構成原理、組み立て原理、増成原理とも、英: Aufbau principle、独: Aufbauprinzip)は、原子において、電子はエネルギー準位の低い電子軌道から先に占有するとする原理をいう。なお、ドイツ語: Aufbauは「築きあげること」という意味である。 「組み立て」の流れの詳細は原子オービタル関数によって数学的に記述される。電子の振る舞いは、フントの規則やパウリの排他原理といったその他の原子物理学の原理によって作り上げられる。フントの規則は、たとえ同じエネルギーの複数のオービタルが利用できるとしても、その他の電子によって占有されたオービタルを再利用する前に、占有されていない軌道をまず埋める、と断言する。しかし、パウリの排他原理によれば、2つの電子が同じオービタルを占有するためには、それら電子は異なるスピン(−1/2および1/2)を持っていなければならない。 殻模型として知られる構造原理の原子核版は、原子核中の陽子と中性子の配置を予測するために使われる。
rdf:langString Il principio di Aufbau (anche Regola Aufbau o principio di costruzione della configurazione elettronica di un atomo), viene applicato per determinare la configurazione elettronica di un atomo, molecola o ione. Il principio presuppone un ipotetico processo nel quale un atomo è "costruito" da un progressivo riempimento degli orbitali con elettroni. Come vengono aggiunti, questi assumono le condizioni più stabili rispetto al nucleo e agli elettroni già presenti nell'atomo (ad esempio 1s prima del 2s). Il numero di elettroni che può occupare ciascun orbitale è limitato dal Principio di esclusione di Pauli. Se più orbitali con la medesima energia sono disponibili, la Regola di Hund dice che gli orbitali liberi verranno riempiti prima che gli orbitali già parzialmente occupati vengano riutilizzati (da elettroni con spin antiparalleli). Una versione del principio dell'Aufbau può essere utilizzata, anche, per predire la configurazione di protoni e neutroni in un nucleo atomico.
rdf:langString 쌓음 원리(aufbau principle)는 다전자 원자에서 원자에 전자가 채워질 때, 에너지 준위가 낮은 오비탈부터 차례대로 채워진다는 원리이다.
rdf:langString Правило Клечковского (также Правило n + l; также используется названия правило Маделунга или принцип Ауфбау) — эмпирическое правило, описывающее энергетическое распределение орбиталей в многоэлектронных атомах. Правило Клечковского гласит: Заполнение электронами орбиталей в атоме происходит в порядке возрастания суммы главного и орбитального квантовых чисел . При одинаковой сумме раньше заполняется орбиталь с меньшим значением . Правило n + l предложено в 1936 г. немецким физиком Э. Маделунгом; в 1951 г. было вновь сформулировано В. М. Клечковским.
rdf:langString O princípio de Aufbau (do alemão Aufbau, que significa "construção") ou princípio da estruturação, também conhecido como diagrama de distribuição eletrônica ou diagrama de Linus Pauling, é usado para determinar a configuração eletrônica de um átomo ou íon. O princípio postula um processo hipotético em que um átomo é "construído" pela adição progressiva de elétrons. Os elétrons preenchem os orbitais atômicos disponíveis dos níveis de energia mais baixos antes de ocuparem níveis mais altos. Como eles são adicionados, eles assumem as condições mais estáveis (orbital atômico) com relação ao núcleo e aos elétrons que já estão lá. Por exemplo, a camada 1s é preenchida antes que a subcamada 2s esteja ocupada. Desta forma, os elétrons de um átomo ou íon formam a configuração eletrônica mais estável possível. Um exemplo é a configuração 1s2 2s2 2p6 3s2 3p3 para o átomo de fósforo, o que significa que a subcamada 1s tem 2 elétrons e assim por diante. O princípio de Aufbau é um diagrama fundamental para o entendimento da estrutura da Tabela Periódica dos Elementos, o qual no Brasil, em muitos livros de química, o modelo é atribuído ao Químico norte-americano Linus Pauling; entretanto, não há evidências de que tenha sido ele o criador desse método. Especificamente, o diagrama é um auxílio mnemônico para descrever a ordem correta com que os elétrons de um átomo preenchem os subníveis da eletrosfera. Ele está baseado na chamada Regra de Madelung, atribuída ao físico alemão Erwin Madelung. Segundo esta regra empírica, os subníveis devem ser preenchidos na ordem crescente de , onde são respectivamente os números quânticos principal e secundário do subnível. Ainda, no caso de dois subníveis com os mesmos valores de , aquele com o menor valor de n deve ser preenchido primeiro. Essas regras podem ser visualisadas na forma de um diagrama, como na figura ao lado. Nesse diagrama, como é praxe na química, o valor do número quântico é designado por letras: , , , , correspondendo aos valores , respectivamente. A atribuição do diagrama a Linus Pauling é largamente difundida no Brasil, inclusive em livros-texto e em programas para diferentes tipos de concursos públicos e particulares, especialmente na área do ensino médio e vestibulares. Porém, esse nome do diagrama carece completamente de citações internacionais. Uma forma muito mais visualmente complexa do diagrama de fato aparece no célebre livro-texto de química de Pauling, General Chemistry: An Introduction to Descriptive Chemistry and Modern Chemical Theory (1947). Porém, a versão moderna do diagrama parece ter sido primeiramente apresentada pelo cientista chinês Pao-Fang Yi e aperfeiçoada na Austrália pelo professor L. M. Simmons. O professor Therald Moeller em seu livro de Química Inorgânica, descreveu e detalhou a forma do diagrama que conhecemos atualmente. A atribuição a Pauling parece ser assim um caso do chamado Efeito Matthew. Uma justificativa teórica para a validade destas regras, baseada no , foi apresentada em 1962 pelo químico soviético V. Klechkovsky, o qual tem por isso seu nome associado ao diagrama, especialmente em países de língua russa e francesa
rdf:langString Пра́вило Клечко́вського, також пра́вило Ма́делунга (нім. Aufbau prinzip) — правило, що визначає послідовність заповнення електронами електронних орбіталей. Сформульоване Всеволодом Клечковським. Вважається, що електрони першопочатково займають орбіталі із меншою енергією рівня, яку характеризує головне квантове число. Тому, згідно з цим правилом, послідовне заповнення орбіталей відбувається по мірі зростання для них суми головного та орбітального квантових чисел (n+l). А за умови рівності цієї суми першою заповнюється орбіталь із меншим значенням головного квантового числа. Наприклад, 4s-підрівень (n=4, l=0) заповнюється перед 3d-підрівнем (n=3, l=2). А 4p-підрівень (n=4, l=1), маючи однакову із 3d-підрівнем суму квантових чисел, заповнюватиметься після нього, оскільки має більше головне квантове число. Додатково, на кожній з орбіталей не може бути більше від двох електронів (виконується принцип Паулі), а також при розміщенні електронів на вироджених орбіталях, вони спочатку займають кожну вакантну орбіталь по одному електронові, а лише потім паруються (виконується правило Гунда).
rdf:langString 构造原理(英語:Aufbau principle,又称递建原理、构筑原理或馬德隆規則)决定了原子、分子和离子中電子在各能級的排布。而構造原理認為全部電子是一個一個地依次進入電場(低能量軌域),待低能量軌域填滿後,才填入高能量軌域,並假設對電場而言它們是處於最穩定的情況中。假若違反构造原理,將導致電子組態的不穩定。它是在1920年前後由尼爾斯·波耳正式提出,主要是以量子力學描述。 洪德规则的特例: * 對於鉻,排布應為基態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d5 4s1 而非激發態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d4 4s2 * 對於銅,排布應為基態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d10 4s1 而非激發態:1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 3d9 4s2 簡而言之,若有...nd4 (n+1)s2或者...nd9 (n+1)s2的時候,排布應為nd5 (n+1)s1和nd10 (n+1)s1
xsd:nonNegativeInteger 25087

data from the linked data cloud