Antinovel

http://dbpedia.org/resource/Antinovel an entity of type: WikicatNovelForms

L'antinovel·la és un tipus de novel·la experimental propi del segle XX que defuig les convencions tradicionals del gènere, tals com l'estructura segons el plantejament, nus i desenllaç o la linealitat del temps, i empra tècniques innovadores com el monòleg interior en detriment de l'argument. El lector, tractant de vèncer les dificultats que enclouen aquestes modificacions, és mogut a participar de l'acte creatiu i no ser-ne tan sols un mer espectador. James Joyce, Marcel Proust, Virginia Woolf, Samuel Beckett, Julio Cortázar en són alguns dels seus representants. L'antinovel·la té grans coincidències amb la nouveau roman i alguns autors són considerats indistitament d'ambdues categories. rdf:langString
Antiroman ist eine Bezeichnung für experimentelle Formen des Romans, die mit „traditionellen Erzählformen, Realitätsillusionen und Lesererwartungen [...] brechen“. Dazu zählt beispielsweise der Verzicht auf eine zusammenhängende Handlung oder die Darstellung des seelischen Zustands der Charaktere. Der Begriff wird auf Jean Paul Sartre zurückgeführt und meist im Kontext des Nouveau roman verwendet. rdf:langString
An antinovel is any experimental work of fiction that avoids the familiar conventions of the novel, and instead establishes its own conventions. rdf:langString
Le terme antiroman désigne toute forme de création de littérature expérimentale qui évite les conventions familières du roman traditionnel. rdf:langString
O antirromance é um tipo de romance vanguardista que se distancia dos elementos considerados tradicionais do gênero romanesco, como o argumento, o diálogo e a individualização das personagens. rdf:langString
Антирома́н (фр. Antiroman) — условное понятие, применяемое наряду с термином «новый роман» при характеристике некоторой прозы модернизма, преимущественно у французских писателей середины XX века. rdf:langString
Антироман (фр. Antiroman) — поняття, застосовуване поряд з терміном «новий роман» як характеристика деякої прози модернізму, переважно у французьких письменників середини XX століття. rdf:langString
La antinovela es un tipo de novela vanguardista que se aparta de los elementos considerados tradicionales del género, como el argumento, el diálogo y la singularización de personajes,​ y que en vez de ellos establece sus propias convenciones.​ Para Sartre, la antinovela no expone la debilidad del género novelesco, sino que da testimonio de su afán por reflexionar sobre sí mismo.​ rdf:langString
L'antiromanzo è un testo narrativo che evita e stravolge le convenzioni tipiche del romanzo. Il termine è stato coniato dal filosofo e critico francese Jean-Paul Sartre. L'antiromanzo tende a sovvertire e frammentare l'esperienza e la percezione dei personaggi, obbligando il lettore a ricostruire la fabula attraverso una narrazione discontinua e distorta, contraddittoria o incompleta, anche ambigua. rdf:langString
rdf:langString Antinovel·la
rdf:langString Antiroman
rdf:langString Antinovel
rdf:langString Antinovela
rdf:langString Antiroman
rdf:langString Antiromanzo
rdf:langString Antirromance
rdf:langString Антироман
rdf:langString Антироман
xsd:integer 2053022
xsd:integer 1106873052
rdf:langString L'antinovel·la és un tipus de novel·la experimental propi del segle XX que defuig les convencions tradicionals del gènere, tals com l'estructura segons el plantejament, nus i desenllaç o la linealitat del temps, i empra tècniques innovadores com el monòleg interior en detriment de l'argument. El lector, tractant de vèncer les dificultats que enclouen aquestes modificacions, és mogut a participar de l'acte creatiu i no ser-ne tan sols un mer espectador. James Joyce, Marcel Proust, Virginia Woolf, Samuel Beckett, Julio Cortázar en són alguns dels seus representants. L'antinovel·la té grans coincidències amb la nouveau roman i alguns autors són considerats indistitament d'ambdues categories.
rdf:langString Antiroman ist eine Bezeichnung für experimentelle Formen des Romans, die mit „traditionellen Erzählformen, Realitätsillusionen und Lesererwartungen [...] brechen“. Dazu zählt beispielsweise der Verzicht auf eine zusammenhängende Handlung oder die Darstellung des seelischen Zustands der Charaktere. Der Begriff wird auf Jean Paul Sartre zurückgeführt und meist im Kontext des Nouveau roman verwendet.
rdf:langString An antinovel is any experimental work of fiction that avoids the familiar conventions of the novel, and instead establishes its own conventions.
rdf:langString La antinovela es un tipo de novela vanguardista que se aparta de los elementos considerados tradicionales del género, como el argumento, el diálogo y la singularización de personajes,​ y que en vez de ellos establece sus propias convenciones.​ Aunque el término fue introducido en el discurso literario contemporáneo por Jean-Paul Sartre, en su prólogo a Retrato de un desconocido (1948), de Nathalie Sarraute,​ sus antecedentes se remontan al libro de Charles Sorel Le Berger extravagant (El pastor extravagante, de 1633), subtitulado "Antinovela".​​,​ que describe la naturaleza paródica de la prosa de ficción; a Vida y opiniones del caballero Tristam Shandy (1759), de Laurence Sterne; y a Jacques el fatalista (1778), de Denis Diderot. Para Sartre, la antinovela no expone la debilidad del género novelesco, sino que da testimonio de su afán por reflexionar sobre sí mismo.​ Entre algunos de los escritores cuyas obras pueden incluirse en esta clasificación, se encuentran Claude Simon, Nathalie Sarraute, Uwe Johnson, Pablo Palacio, Alain Robbe-Grillet, Julio Cortázar (aunque, en opinión de él mismo, su libro Rayuela no es una antinovela sino, más bien, una "contranovela") y .
rdf:langString Le terme antiroman désigne toute forme de création de littérature expérimentale qui évite les conventions familières du roman traditionnel.
rdf:langString L'antiromanzo è un testo narrativo che evita e stravolge le convenzioni tipiche del romanzo. Il termine è stato coniato dal filosofo e critico francese Jean-Paul Sartre. L'antiromanzo tende a sovvertire e frammentare l'esperienza e la percezione dei personaggi, obbligando il lettore a ricostruire la fabula attraverso una narrazione discontinua e distorta, contraddittoria o incompleta, anche ambigua. Alcuni esempi di antiromanzo sono Tristram Shandy di Laurence Sterne, Il gioco del mondo di Julio Cortázar e La gelosia di Alain Robbe-Grillet.Tra gli "antiromanzi" possiamo inserire anche i romanzi di Pirandello (come ad esempio il noto Il fu Mattia Pascal) in quanto non rispettano determinate regole tipiche dei romanzi.
rdf:langString O antirromance é um tipo de romance vanguardista que se distancia dos elementos considerados tradicionais do gênero romanesco, como o argumento, o diálogo e a individualização das personagens.
rdf:langString Антирома́н (фр. Antiroman) — условное понятие, применяемое наряду с термином «новый роман» при характеристике некоторой прозы модернизма, преимущественно у французских писателей середины XX века.
rdf:langString Антироман (фр. Antiroman) — поняття, застосовуване поряд з терміном «новий роман» як характеристика деякої прози модернізму, переважно у французьких письменників середини XX століття.
xsd:nonNegativeInteger 4246

data from the linked data cloud