Antigonus I Monophthalmus
http://dbpedia.org/resource/Antigonus_I_Monophthalmus an entity of type: Thing
أنتيغونوس الأول مونوفثالموس (382 ق.م. - 301 ق.م.) (باليونانية القديمة:Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος) بمعنى (أنتيغونوس الأعور) أو (أنتيغونوس وحيد العين)، كان رجلا مقدونيا من طبقة النبلاء وجنرالا ومرزبانا تحت إمرة الإسكندر الكبير. وخدم تحت إمرة فيليبوس الثاني المقدوني في حياته المبكرة، وكان أحد القادة الخلفاء الأهم، شارك في حروب القادة الخلفاء بعد موت الإسكندر الأكبر، أعلن نفسه ملكا في 306 ق.م. وهو مؤسس السلالة الأنتيغونية، والده أحد قادة الإسكندر الأكبر من منطقة
rdf:langString
Antigonos I. Jednooký nebo také Kyklop (řecky Αντίγονος Μονοφθαλμός; 382 př. n. l. – 301 př. n. l.) byl makedonský šlechtic, generál a satrapa za Alexandra Velikého. Představoval ústřední postavu tzv. válek diadochů, které vypukly po Alexandrově smrti. Stal se zakladatelem antigonovské dynastie a v roce 306 př. n. l. se prohlásil králem.
rdf:langString
Ο Αντίγονος Α΄ ο Μονόφθαλμος ή Κύκλωψ (382-301 π.Χ.) ήταν Μακεδόνας ευγενής καταγόμενος από την Ελιμεία, στρατηγός του Μεγάλου Αλέξανδρου. Μετά τον θάνατο του Αλέξανδρου, ο Αντίγονος υπήρξε κεντρικό πρόσωπο στους «Πολέμους των Διαδόχων» και ίδρυσε τη Δυναστεία των Αντιγονιδών αφού ανακηρύχθηκε βασιλιάς το 306 π.Χ.
rdf:langString
Antigonos I. Monophthalmos (altgriechisch Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος Antígonos ho Monóphthalmos oder Μονοφθαλμός Monophthalmós, deutsch ‚Antigonos der Einäugige‘ * um 382 v. Chr.; † 301 v. Chr. bei Ipsos) war ein makedonischer Feldherr und nach dem Tod Alexanders des Großen einer der wichtigsten Diadochen. Als erster der Nachfolger beanspruchte er den Königstitel für das gesamte Alexanderreich und begründete die Dynastie der Antigoniden, des letzten Herrscherhauses von Makedonien.
rdf:langString
Antigonus I Monophthalmus (Greek: Ἀντίγονος Μονόφθαλμος Antigonos Monophthalmos, 'the One-Eyed'; 382 – 301 BC), son of Philip from Elimeia, was a Macedonian Greek nobleman, general, satrap, and king. During the first half of his life he served under Philip II; after Philip's death in 336 BC, he served Philip's son Alexander. He was a major figure in the Wars of the Diadochi after Alexander's death in 323 BC, declaring himself king in 306 BC and establishing the Antigonid dynasty.
rdf:langString
Antigono la 1-a Monoftalmo (antikve-greke Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antigono la Unuokululo, 382–301 a.K.), filo de Filipo, filo de Maĥatas, el Elimeja, estis macedonia nobelo, generalo, kaj satrapo sub Aleksandro la Granda. Dum la komenco de sia vivo li servis sub Filipo la 2-a, kaj li estis ĉefa figuro en la Milito de la Diadoĥoj post la morto de Aleksandro, deklarante sin mem reĝo en 306 a.K. kaj establante la Antigonidan dinastion. Li estis la plej maljuna kaj longan tempon la plej potenca el ĉiuj diadoĥoj.
rdf:langString
Antigono Monoftalmos edo Antigono I.a Begibakarra (antzinako grezieraz: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos Monoftalmos; K.a. 382-K.a. 301), Filipo II.a Mazedoniakoa eta Alexandro Handiaren zerbitzura zegoen noble, jeneral eta satrapa mazedoniarra izan zen. Ondoren, diadokoen artean nabarmenetako bat, jeneralek euren artean banatu zuten Alexandro Handiaren inperioa eta elkarren artean, hogei urte inguru iraun zuten gerra eta gatazken protagonista izan ziren, botere osoa lortzeko asmoa zela eta.
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos (bahasa Yunani Kuno: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, translit. Antigonos o Monofthalmos, har. 'Antigonos si Mata Satu', juga disebut Antigonos Kyklops; lahir pada 382 SM – meninggal pada 301 SM) adalah raja yang berkuasa atas kawasan Anatolia, Syam, dan Yunani selatan pada 306–301 SM. Dia merupakan salah satu Diadokhoi, sebutan untuk para jenderal atau kerabat Aleksander Agung yang bertarung untuk memegang kendali negara setelah kematiannya pada 323 SM. Setelah terbunuh di Pertempuran Ipsos pada 301 SM, wilayah kekuasaan Antigonos I dibagi-bagi oleh Diadokhoi lain. Namun keturunannya kelak akan kembali mengklaim kembali gelar 'raja' dan mengalahkan sebagian dari pewaris Diadokhoi yang lain.
rdf:langString
안티고노스 1세 모노프탈모스(그리스어: Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, 기원전 382년 - 기원전 301년)는 알렉산드로스 대왕의 부하 장군이자 디아도코이였다. 알렉산드로스 대왕의 사후 이른바 디아도코이 전쟁에서 중요한 인물로 기원전 306년 스스로 왕위를 자처하여 안티고노스 왕조를 세웠다. 별칭인 모노프탈모스(Μονόφθαλμος)는 애꾸눈이란 뜻이다.
rdf:langString
アンティゴノス1世（古代ギリシア語: Αντίγονος Α'、Antigonus I、紀元前382年 - 紀元前301年）は、古代マケドニアのアレクサンドロス3世（大王）に仕えた将軍。その死後は後継者（ディアドコイ）の一人となり、アンティゴノス朝を開き初代の王となった（在位：紀元前306年 - 同301年）。また隻眼であった（戦傷によるものといわれている）ため、モノフタルモス（Μονόφθαλμος、Monophthalmos、隻眼の意）とあだ名された。コインの肖像が右向きのことなどから、左目を失っていたと推測されている。
rdf:langString
Antigono I Monoftalmo (in greco antico: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos ho Monófthalmos; Elimiotide, 382 a.C. – , 301 a.C.) è stato un militare macedone antico al seguito di Alessandro Magno in Asia; il soprannome è dovuto al fatto che rimase privo di un occhio (perduto al Granico, per salvare la vita ad Alessandro).
rdf:langString
Antygon Jednooki (gr. Antygonos Monophthalmos lub Kyklops) (ur. ok. 382 p.n.e., zm. 301 p.n.e.) – wódz Aleksandra Wielkiego, jeden z diadochów, syn satrapy indyjskiego Filipa, ojciec Demetriosa Poliorketesa, założyciel macedońskiej dynastii Antygonidów. Początkowo był satrapą Wielkiej Frygii, później po śmierci Aleksandra całej zachodniej Azji Mniejszej. W pierwszej fazie walk diadochów górował nad innymi konkurentami, dążył do przejęcia kontroli nad całym obszarem państwa Aleksandra. Zdolny dowódca i administrator, człowiek o dużej charyzmie.
rdf:langString
Antígono Monoftalmo (382 a.C. — 301 a.C.) foi um nobre macedónio, general e sátrapa de Alexandre Magno. Tornou-se Senhor da Ásia Menor, no terceiro ano da 115a Olimpíada e estabeleceu a dinastia antigônida. Ele reinou por 18 anos, e viveu até os 86 anos. Ele foi o mais poderoso rei da sua época, e foi atacado por todos os outros reis, que tinham medo dele, no quarto ano da 119a Olimpíada. Seu filho Demétrio escapou, fugindo para Éfeso; nos dois últimos anos Antígono reinou junto com seu filho.
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos (grekiska Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, "Antigonos den enögde"), även kallad "Antigonos Cyklopen", född 382 f.Kr., död 301 f.Kr., var en makedonsk general och satrap under Alexander den store.
rdf:langString
Антигон I Одноглазый (др.-греч. Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος; 382 до н. э. — 301 до н. э.) — полководец Александра Великого и эллинистический сатрап Фригии. В ходе войн с другими диадохами, ему удалось подчинить себе наибольшую часть разделенной империи Александра. В 306 году до н. э. он вместе со своим сыном Деметрием Полиоркетом принял царский титул, а в 301 году до н. э. потерял в битве при Ипсе (Фригия) против Кассандра, Лисимаха и Селевка и государство, и жизнь.
rdf:langString
安提柯一世（獨眼），或譯安提哥那一世（ Άντίγονος ό Μονόφθαλμος ，前382年－前301年，於前306年~前301年在位），腓力之子，出身馬其頓貴族。在早年時為馬其頓腓力二世的將軍，後來跟隨亞歷山大大帝東征，並被派為大弗里吉亞的總督。亞歷山大逝世後，安提柯成為繼業者戰爭的主要角色，於前306年自行稱王，建立安提柯王朝。他被認為是亞歷山大最強大的繼業者，也是希臘化時代最傑出的軍事統帥之一。
rdf:langString
Антигон I Одноокий (382 до н. е. — 301 до н. е.) — діадох, полководець Александра III Великого. Засновник династії Антигонідів — македонських царів. З 333 до н. е. — сатрап (правитель) Фригії (Мала Азія). Сподіваючись на допомогу сина, Деметрія Поліоркета, намагався відновити державу Александра Великого після його смерті у 323 до н. е. Першим серед діадохів оголосив себе басилевсом — у 306 до н. е. Воюючи з коаліцією супротивників, зазнав поразки при Іпсі, де загинув.
rdf:langString
Antígon el Borni (en llatí Antigonus, Ἀντίγονος en grec) (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia. Era fill de Filip d'Elimiotis. Va participar en la campanya d'Alexandre el Gran comandant les tropes de la Lliga de Corint. i a la seva mort va rebre les satrapies de Frígia, Lícia i Pamfília. Amenaçat per Perdicas d'Orèstia es va refugiar amb Antípater a Macedònia (321 aC) però la mort de Perdicas a Egipte li va deixar el camí lliure. Al repartiment de Triparadisos va obtenir altre cop la Frígia i Lícia, i a més la Susiana amb l'encàrrec de fer la guerra a Èumenes de Cardia que no acceptava al nou regent.
rdf:langString
Antígon de Nicea (Nicea, segle ii) va ser un astròleg grec. Se'n conserven tres horòscops d'importants figures històriques del seu temps. El més interessant és l'horòscop de l'emperador Adrià (76-138 dC) que es coneix per la transcripció que en va fer l'astròleg del segle IV Hefestió de Tebes. És un document d'importància, ja que és l'únic document conegut del que els llatins en deien genitura imperatoria, és a dir un horòscop imperial. Les dades astronòmiques de l'horòscop han permès saber la data exacta del naixement d'Adrià: va néixer el 24 de gener del 76, al sortir el sol. Era Aquari tant de signe solar com d'ascendent, i tenia la Lluna i Júpiter en conjunció. L'horòscop també explica que l'emperador havia de viure 62 anys i 6 mesos, i recordava alguns successos de la seva vida, com l
rdf:langString
Antígono I el Tuerto (en griego: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos Monoftalmos) (382 a. C.-301 a. C.) fue un noble, general y sátrapa macedonio al servicio de Filipo II y Alejandro III. Con posterioridad fue uno de los más destacados diádocos.
rdf:langString
Antigone le Borgne (en grec ancien : Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος / Antígonos Monóphthalmos), né en 382 av. J.-C. en Élimée et mort en 301 av. J.-C. lors de la bataille d'Ipsos, est un général macédonien sous les règnes de Philippe II et d'Alexandre le Grand et l'un des principaux Diadoques. Fondateur de la dynastie des Antigonides (qui règne après sa mort en Macédoine), il est proclamé roi d'Asie (basileus) de 306 à sa mort en 301 av. J.-C.
rdf:langString
Antigonos I Monophthalmos (Ἀντίγονος Ὁ Μονόφθαλμος, de eenogige) (382 v.Chr. – 301 v.Chr.) was een Macedonische generaal van Philippus II en Alexander de Grote. In 306 v.Chr. werd hij basileus en stichter van de dynastie van de Antigoniden, die na zijn dood heerste in Macedonië. Door zich voor te doen als kampioen van de vrijheid van de Griekse steden, zijn politieke daden en de eerste van de diadochen te zijn om zich tot koning te verklaren, wordt hij door een aantal historici beschouwd als de stichter van het Hellenisme.
rdf:langString
rdf:langString
Antigonus I Monophthalmus
rdf:langString
أنتيغونوس الأول مونوفثالموس
rdf:langString
Antígon el Borni
rdf:langString
Antígon de Nicea
rdf:langString
Antigonos I. Monofthalmos
rdf:langString
Antigonos I. Monophthalmos
rdf:langString
Αντίγονος ο Μονόφθαλμος
rdf:langString
Antigono Monoftalmo
rdf:langString
Antígono I Monóftalmos
rdf:langString
Antigono Monoftalmos
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos
rdf:langString
Antigone le Borgne
rdf:langString
Antigono I Monoftalmo
rdf:langString
안티고노스 1세 모노프탈모스
rdf:langString
アンティゴノス1世
rdf:langString
Antigonos I Monophthalmos
rdf:langString
Antygon I Jednooki
rdf:langString
Antígono Monoftalmo
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos
rdf:langString
Антигон I Одноглазый
rdf:langString
Антигон I Одноокий
rdf:langString
安提柯一世
rdf:langString
Antigonus I Monophthalmus
rdf:langString
Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος
rdf:langString
Antigonus I Monophthalmus
rdf:langString
Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος
rdf:langString
rdf:langString
xsd:integer
89319
xsd:integer
1120864184
xsd:integer
382
rdf:langString
Coin of Antigonus, the Greek inscription reads "ΒΑΣΙΛΕΩΣ ΑΝΤΙΓΟΝΟΥ" meaning [coin] of King Antigonus
xsd:date
2018-09-29
xsd:integer
301
rdf:langString
Philip
rdf:langString
xsd:integer
306
rdf:langString
Basileus of the Antigonid Empire
xsd:integer
306
rdf:langString
أنتيغونوس الأول مونوفثالموس (382 ق.م. - 301 ق.م.) (باليونانية القديمة:Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος) بمعنى (أنتيغونوس الأعور) أو (أنتيغونوس وحيد العين)، كان رجلا مقدونيا من طبقة النبلاء وجنرالا ومرزبانا تحت إمرة الإسكندر الكبير. وخدم تحت إمرة فيليبوس الثاني المقدوني في حياته المبكرة، وكان أحد القادة الخلفاء الأهم، شارك في حروب القادة الخلفاء بعد موت الإسكندر الأكبر، أعلن نفسه ملكا في 306 ق.م. وهو مؤسس السلالة الأنتيغونية، والده أحد قادة الإسكندر الأكبر من منطقة
rdf:langString
Antígon el Borni (en llatí Antigonus, Ἀντίγονος en grec) (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia. Era fill de Filip d'Elimiotis. Va participar en la campanya d'Alexandre el Gran comandant les tropes de la Lliga de Corint. i a la seva mort va rebre les satrapies de Frígia, Lícia i Pamfília. Amenaçat per Perdicas d'Orèstia es va refugiar amb Antípater a Macedònia (321 aC) però la mort de Perdicas a Egipte li va deixar el camí lliure. Al repartiment de Triparadisos va obtenir altre cop la Frígia i Lícia, i a més la Susiana amb l'encàrrec de fer la guerra a Èumenes de Cardia que no acceptava al nou regent. El 320 aC va derrotar a Èumenes i el va deixar refugiat a la fortalesa inconquerible de Nora (entre Licaònia i Capadòcia) i tot seguit va entrar a Pisídia on va derrotar a Alcetes (germà de Perdicas) i Àtal (cunyat de Perdicas) els únics generals que encara s'oposaven a Antípater. Aquest darrer va morir el 319 aC deixant al seu lloc a Polipercó, amb exclusió del seu propi fill Cassandre, el qual es va revoltar reclamant la regència i Antígon li va donar suport i també Ptolemeu I Soter; Polipercó va nomenar Èumenes de Cardia cap de les seves forces a Àsia i es va iniciar la lluita que va durar fins al 316 aC. Antígion va destituir al sàtrapa Blitor. El 318 aC Antígon va combatre a Èumenes a l'Àsia Menor i Síria; el 317 aC el va combatre a Pèrsia i Mèdia; finalment el va derrotar a la batalla de la Gabiene el 316 aC. Èumenes es va rendir i Antígon el va fer executar. Antígon va començar a disposar de les satrapies d'Àsia. Pitó de Mèdia fou condemnat a mort. Amb els tresors reunits a Ecbàtana i Susa va anar a Babilònia on va demanar comptes al sàtrapa Seleuc que no va acceptar les ordres d'Antígon i va haver de fugir a Egipte per evitar patir la mateixa sort de Pitó. Es va formar una gran coalició contra Antígon que va reunir a Seleuc, Ptolemeu, Cassandre i Lisímac i la Guerra va començar el 315 aC. Al cap de 4 anys de guerra es va fer un acord de pau (311 aC) que reconeixia lliures les ciutats gregues, deixava Europa per Cassandre, Tràcia a Lisímac i Egipte a Ptolemeu, i Antígon restava governador d'Àsia. Seleuc no fou esmentat en el tractat. El 310 aC la guerra es va reprendre. Ptolemeu va al·legar que les ciutats gregues d'Àsia no havien estat declarades lliures per Antígon i va enviar una flota a Cilícia. Va conquerir la regió però en fou expulsat per Demetri Poliorcetes, fill d'Antígon que va enviar una flota a Grècia on va trobar poca oposició i va ocupar Atenes el 307 aC. També va entrar a Mègara i altres ciutats i hauria conquerit tota Grècia si el seu pare no l'hagués cridat per combatre a Menelau, germà de Ptolemeu, que per compte d'aquest havia conquerit l'illa de Xipre. Antígon va fundar Antigònia el 307 aC a la vora de l'Orontes. La gran batalla naval de Salamina a Xipre (306 aC) va donar l'illa a Demetri. Antígon llavors es va fer coronar rei a Sardes, i va associar al tron al seu fill. Ptolemeu, Lisímac i Seleuc (que havia recuperat Babilònia) no van tardar a imitar el seu exemple. La invasió d'Egipte del 306 aC va fracassar. Llavors va enviar el seu fill a assetjar Rodes, que era neutral i de fet aliada egípcia, setge que va haver d'abandonar el 304 aC sense haver pogut ocupar la ciutat i amb el material que va deixar al lloc es va poder construir el colós. Mentre Cassandre havia recuperat Grècia i Antígon va forçar la pau amb Rodes per enviar el seu fill a Grècia, on altre cop es va tornar a apoderar sense gaires dificultats de moltes ciutats i va reunir un congrés a Corint (303 aC) on es va fer proclamar junt amb el seu pare rei de Macedònia (Antígon I de Macedònia). Estava preparat per anar al nord contra Cassandre però aquest va demanar la pau a Antígon, que li va exigir una rendició incondicional. Cassandre no va acceptar i es va aliar a Ptolemeu, Seleuc i Lisímac; aquest darrer va envair Àsia Menor i Antígon va anar en persona a fer-li front, però Lisímac va demorar el combat a l'espera de l'arribada de forces de Seleuc, forces que no van arribar fins a l'hivern del 302 aC al 301 aC. Llavors Demetri va haver de deixar Grècia per ajudar el pare. El 301 aC es va produir la batalla decisiva a Ipsos, a Frígia. Antígon (81 anys) va ser derrotat i va morir esperant fins al darrer moment l'arribada salvadora del seu fill. Poliorcetes va poder escapar i conservar la possessió d'alguns districtes. Seleuc va obtenir Síria, Frígia i Capadòcia; Lisímac la resta de l'Àsia Menor, i Cassandre va quedar sense enemic a Grècia.
rdf:langString
Antigonos I. Jednooký nebo také Kyklop (řecky Αντίγονος Μονοφθαλμός; 382 př. n. l. – 301 př. n. l.) byl makedonský šlechtic, generál a satrapa za Alexandra Velikého. Představoval ústřední postavu tzv. válek diadochů, které vypukly po Alexandrově smrti. Stal se zakladatelem antigonovské dynastie a v roce 306 př. n. l. se prohlásil králem.
rdf:langString
Antígon de Nicea (Nicea, segle ii) va ser un astròleg grec. Se'n conserven tres horòscops d'importants figures històriques del seu temps. El més interessant és l'horòscop de l'emperador Adrià (76-138 dC) que es coneix per la transcripció que en va fer l'astròleg del segle IV Hefestió de Tebes. És un document d'importància, ja que és l'únic document conegut del que els llatins en deien genitura imperatoria, és a dir un horòscop imperial. Les dades astronòmiques de l'horòscop han permès saber la data exacta del naixement d'Adrià: va néixer el 24 de gener del 76, al sortir el sol. Era Aquari tant de signe solar com d'ascendent, i tenia la Lluna i Júpiter en conjunció. L'horòscop també explica que l'emperador havia de viure 62 anys i 6 mesos, i recordava alguns successos de la seva vida, com la seva adopció per Trajà. Fa una descripció detallada dels mecanismes astrològics que expliquen els episodis més importants de la vida l'emperador, i finalment, Antígon tracta de justificar astrològicament el culte a l'emperador i la submissió a ell dels súbdits de l'imperi. L'horòscop és molt complex en les seves explicacions i detalla les posicions dels planetes en els seus signes, i les seves relacions amb les estrelles fixes. Aquests detalls van permetre a l'astròleg explicar la fama de viatges d'Adrià i justificaven l'elecció del seu successor. D'Antígon de Nicea es coneixen dos horòscops més: un (post mortem) de Gneu Pedània Fusc Salinator, nebot d'Adrià i amb qui va compartir consolat, i al que l'emperador va ordenar executar, potser perquè un altre horòscop li havia promès l'imperi. El segon horòscop conegut no dona noms, i els estudiosos creuen que es tracta de l'horòscop de P. Aeli Afer, pare d'Adrià o potser de Servià, cunyat de l'emperador.
rdf:langString
Ο Αντίγονος Α΄ ο Μονόφθαλμος ή Κύκλωψ (382-301 π.Χ.) ήταν Μακεδόνας ευγενής καταγόμενος από την Ελιμεία, στρατηγός του Μεγάλου Αλέξανδρου. Μετά τον θάνατο του Αλέξανδρου, ο Αντίγονος υπήρξε κεντρικό πρόσωπο στους «Πολέμους των Διαδόχων» και ίδρυσε τη Δυναστεία των Αντιγονιδών αφού ανακηρύχθηκε βασιλιάς το 306 π.Χ.
rdf:langString
Antigonos I. Monophthalmos (altgriechisch Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος Antígonos ho Monóphthalmos oder Μονοφθαλμός Monophthalmós, deutsch ‚Antigonos der Einäugige‘ * um 382 v. Chr.; † 301 v. Chr. bei Ipsos) war ein makedonischer Feldherr und nach dem Tod Alexanders des Großen einer der wichtigsten Diadochen. Als erster der Nachfolger beanspruchte er den Königstitel für das gesamte Alexanderreich und begründete die Dynastie der Antigoniden, des letzten Herrscherhauses von Makedonien.
rdf:langString
Antigonus I Monophthalmus (Greek: Ἀντίγονος Μονόφθαλμος Antigonos Monophthalmos, 'the One-Eyed'; 382 – 301 BC), son of Philip from Elimeia, was a Macedonian Greek nobleman, general, satrap, and king. During the first half of his life he served under Philip II; after Philip's death in 336 BC, he served Philip's son Alexander. He was a major figure in the Wars of the Diadochi after Alexander's death in 323 BC, declaring himself king in 306 BC and establishing the Antigonid dynasty.
rdf:langString
Antigono la 1-a Monoftalmo (antikve-greke Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antigono la Unuokululo, 382–301 a.K.), filo de Filipo, filo de Maĥatas, el Elimeja, estis macedonia nobelo, generalo, kaj satrapo sub Aleksandro la Granda. Dum la komenco de sia vivo li servis sub Filipo la 2-a, kaj li estis ĉefa figuro en la Milito de la Diadoĥoj post la morto de Aleksandro, deklarante sin mem reĝo en 306 a.K. kaj establante la Antigonidan dinastion. Li estis la plej maljuna kaj longan tempon la plej potenca el ĉiuj diadoĥoj.
rdf:langString
Antígono I el Tuerto (en griego: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos Monoftalmos) (382 a. C.-301 a. C.) fue un noble, general y sátrapa macedonio al servicio de Filipo II y Alejandro III. Con posterioridad fue uno de los más destacados diádocos. Después de la muerte de Alejandro Magno, sus generales se repartieron el imperio, y disputaron durante veinte años grandes guerras para obtener el poder. Fueron los llamados diádocos, (διἀδοχος) sucesores o herederos. Después de estos antiguos generales, gobernaron los llamados epígonos (ἐπίγονος), los nacidos después o sucesores. La lucha entre ellos para obtener el poder y la hegemonía duró casi cincuenta años, hasta el año 281 a. C. en que murió el último de los diádocos, Seleuco. Junto con Ptolomeo (que más tarde sería Ptolomeo I Sóter) y Seleuco (luego Seleuco I Nicátor), Antígono acompañó a Alejandro cuando este emprendió la guerra contra Persia, en la primavera del 334 a. C. Juntos cruzaron el Helesponto con un ejército de cerca de treinta y cinco mil hombres provenientes de Macedonia y de toda Grecia. Juzgándolo demasiado anciano para acompañarle en sus conquistas, Alejandro lo dejó a cargo de Frigia, (333 a. C.), que administró durante diez años. A la muerte de Alejandro Magno, se hizo con casi todo su imperio (además de haberse apoderado del tesoro real), con la intención de reunir bajo su mandato todas las tierras conquistadas por aquel. Había sido lugarteniente y gobernador de Bitinia (a orillas del lago Ascanio) y más tarde, en el 316 a. C., fundó la ciudad de Antigonia que después sería conocida como Nicea (actual Iznik en Turquía). Derrotó uno por uno a sus rivales, a Eumenes de Cardia y en Cretópolis a Alcetas (318 a. C.). En el año 306 a. C. tenía un ejército de ochenta mil infantes, ocho mil jinetes y ochenta y tres elefantes. Pero todos los demás generales se unieron contra él y le presentaron batalla en Ipso, en el año 301 a. C., en Frigia, en el centro de Asia Menor. Murió en la contienda. Su hijo fue Demetrio Poliorcetes, que llegó a ser rey de Macedonia. Los historiadores señalan que padre e hijo fueron los mayores instigadores y en parte responsables de todas las intrigas y peleas que hubo entre los generales (diádocos) a la muerte de Alejandro.
rdf:langString
Antigono Monoftalmos edo Antigono I.a Begibakarra (antzinako grezieraz: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos Monoftalmos; K.a. 382-K.a. 301), Filipo II.a Mazedoniakoa eta Alexandro Handiaren zerbitzura zegoen noble, jeneral eta satrapa mazedoniarra izan zen. Ondoren, diadokoen artean nabarmenetako bat, jeneralek euren artean banatu zuten Alexandro Handiaren inperioa eta elkarren artean, hogei urte inguru iraun zuten gerra eta gatazken protagonista izan ziren, botere osoa lortzeko asmoa zela eta.
rdf:langString
Antigone le Borgne (en grec ancien : Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος / Antígonos Monóphthalmos), né en 382 av. J.-C. en Élimée et mort en 301 av. J.-C. lors de la bataille d'Ipsos, est un général macédonien sous les règnes de Philippe II et d'Alexandre le Grand et l'un des principaux Diadoques. Fondateur de la dynastie des Antigonides (qui règne après sa mort en Macédoine), il est proclamé roi d'Asie (basileus) de 306 à sa mort en 301 av. J.-C. Il participe à la conquête de l'Empire perse au titre de stratège des alliés grecs de la Ligue de Corinthe et de satrape de Grande-Phrygie ; il se distingue en étant victorieux des troupes perses en Anatolie en 332. Maintenu à la tête de ses possessions à l'issue des accords de Babylone consécutifs à la mort d'Alexandre, il joue un rôle crucial dans les guerres des Diadoques, d'abord comme fidèle d'Antipater puis pour le compte de sa propre ambition « impériale » après la mort du régent de Macédoine. Il remporte la bataille de Gabiène contre Eumène de Cardia en 316 et s'oppose ensuite à Séleucos, Cassandre et Ptolémée. Entre 315 et 314, il promulgue le décret de Tyr accordant la « liberté des Grecs » et fonde la Ligue des Nésiotes, une confédération regroupant les îles des Cyclades. La paix de 311 renforce sa mainmise sur une grande partie de l'Asie Mineure. Son fils Démétrios mène le combat en Grèce continentale et prend le contrôle d'Athènes en 307. Celui-ci vainc la flotte de Ptolémée à Salamine de Chypre et entreprend le long siège de Rhodes. Ces succès incitent Antigone à se proclamer roi en 306 et à poursuivre la lutte en Grèce. Mais confronté à une coalition des Diadoques, réunissant principalement Séleucos et Lysimaque, il est vaincu et tué à la bataille d'Ipsos en 301 tandis que ses possessions sont partagées. Se posant en champion de la « liberté » des cités grecques au gré de ses intérêts politiques et premier des Diadoques à s'attribuer le titre royal, il est considéré par nombre d'historiens modernes comme le fondateur de l'État hellénistique.
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos (bahasa Yunani Kuno: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, translit. Antigonos o Monofthalmos, har. 'Antigonos si Mata Satu', juga disebut Antigonos Kyklops; lahir pada 382 SM – meninggal pada 301 SM) adalah raja yang berkuasa atas kawasan Anatolia, Syam, dan Yunani selatan pada 306–301 SM. Dia merupakan salah satu Diadokhoi, sebutan untuk para jenderal atau kerabat Aleksander Agung yang bertarung untuk memegang kendali negara setelah kematiannya pada 323 SM. Setelah terbunuh di Pertempuran Ipsos pada 301 SM, wilayah kekuasaan Antigonos I dibagi-bagi oleh Diadokhoi lain. Namun keturunannya kelak akan kembali mengklaim kembali gelar 'raja' dan mengalahkan sebagian dari pewaris Diadokhoi yang lain.
rdf:langString
안티고노스 1세 모노프탈모스(그리스어: Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, 기원전 382년 - 기원전 301년)는 알렉산드로스 대왕의 부하 장군이자 디아도코이였다. 알렉산드로스 대왕의 사후 이른바 디아도코이 전쟁에서 중요한 인물로 기원전 306년 스스로 왕위를 자처하여 안티고노스 왕조를 세웠다. 별칭인 모노프탈모스(Μονόφθαλμος)는 애꾸눈이란 뜻이다.
rdf:langString
アンティゴノス1世（古代ギリシア語: Αντίγονος Α'、Antigonus I、紀元前382年 - 紀元前301年）は、古代マケドニアのアレクサンドロス3世（大王）に仕えた将軍。その死後は後継者（ディアドコイ）の一人となり、アンティゴノス朝を開き初代の王となった（在位：紀元前306年 - 同301年）。また隻眼であった（戦傷によるものといわれている）ため、モノフタルモス（Μονόφθαλμος、Monophthalmos、隻眼の意）とあだ名された。コインの肖像が右向きのことなどから、左目を失っていたと推測されている。
rdf:langString
Antigono I Monoftalmo (in greco antico: Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος, Antígonos ho Monófthalmos; Elimiotide, 382 a.C. – , 301 a.C.) è stato un militare macedone antico al seguito di Alessandro Magno in Asia; il soprannome è dovuto al fatto che rimase privo di un occhio (perduto al Granico, per salvare la vita ad Alessandro).
rdf:langString
Antigonos I Monophthalmos (Ἀντίγονος Ὁ Μονόφθαλμος, de eenogige) (382 v.Chr. – 301 v.Chr.) was een Macedonische generaal van Philippus II en Alexander de Grote. In 306 v.Chr. werd hij basileus en stichter van de dynastie van de Antigoniden, die na zijn dood heerste in Macedonië. Hij deed mee aan de verovering van het Perzische Rijk als strategos van de geallieerde Grieken van de Korinthische Bond en als satraap van Phrygië; hij onderscheidde zich door de Perzische soldaten in Anatolië te verslaan in 332 v.Chr. Doordat hij aan het hoofd van zijn satrapie kon blijven na de Rijksdeling van Babylon, die volgde na de dood van Alexander, speelde hij een cruciale rol tijdens de diadochenoorlogen, eerst als vertrouweling van Antipater, en later voor zijn eigen ambities na de dood van de Macedonische regent. Hij overwon in de slag bij Gabiene zijn rivaal Eumenes in 316 v.Chr. en verklaarde daarna de oorlog aan Kassander en Ptolemaeus. Tussen 315 v.Chr. en 314 v.Chr. beval hij het decreet van Tyrus, waarbij hij de vrijheid aan de Grieken gaf en stichtte de Nesiotische Bond, een confederatie die zich concentreerde op de Cycladen. De vrede van 311 v.Chr. versterkte zijn greep op een deel van Azië, terwijl zijn zoon Demetrius oorlog voerde in Griekenland en controle nam over Athene in 307 v.Chr. om later Ptolemaeus te verslaan bij Salamis in Cyprus en het beleg van Rhodos te beginnen. Deze successen spoorden Antigonos aan om zichzelf koning (basileus) te verklaren in 306 v.Chr. en om het gevecht in Griekenland verder te zetten. Maar toen hij tegenover een alliantie van de andere diadochen kwam te staan, waaronder de belangrijkste Seleucus en Lysimachus waren, werd hij verslagen en gedood in de slag bij Ipsus en werd zijn grondgebied verdeeld onder de overwinnende diadochen. Door zich voor te doen als kampioen van de vrijheid van de Griekse steden, zijn politieke daden en de eerste van de diadochen te zijn om zich tot koning te verklaren, wordt hij door een aantal historici beschouwd als de stichter van het Hellenisme.
rdf:langString
Antygon Jednooki (gr. Antygonos Monophthalmos lub Kyklops) (ur. ok. 382 p.n.e., zm. 301 p.n.e.) – wódz Aleksandra Wielkiego, jeden z diadochów, syn satrapy indyjskiego Filipa, ojciec Demetriosa Poliorketesa, założyciel macedońskiej dynastii Antygonidów. Początkowo był satrapą Wielkiej Frygii, później po śmierci Aleksandra całej zachodniej Azji Mniejszej. W pierwszej fazie walk diadochów górował nad innymi konkurentami, dążył do przejęcia kontroli nad całym obszarem państwa Aleksandra. Zdolny dowódca i administrator, człowiek o dużej charyzmie.
rdf:langString
Antígono Monoftalmo (382 a.C. — 301 a.C.) foi um nobre macedónio, general e sátrapa de Alexandre Magno. Tornou-se Senhor da Ásia Menor, no terceiro ano da 115a Olimpíada e estabeleceu a dinastia antigônida. Ele reinou por 18 anos, e viveu até os 86 anos. Ele foi o mais poderoso rei da sua época, e foi atacado por todos os outros reis, que tinham medo dele, no quarto ano da 119a Olimpíada. Seu filho Demétrio escapou, fugindo para Éfeso; nos dois últimos anos Antígono reinou junto com seu filho.
rdf:langString
Antigonos I Monofthalmos (grekiska Αντίγονος ο Μονόφθαλμος, "Antigonos den enögde"), även kallad "Antigonos Cyklopen", född 382 f.Kr., död 301 f.Kr., var en makedonsk general och satrap under Alexander den store.
rdf:langString
Антигон I Одноглазый (др.-греч. Ἀντίγονος ὁ Μονόφθαλμος; 382 до н. э. — 301 до н. э.) — полководец Александра Великого и эллинистический сатрап Фригии. В ходе войн с другими диадохами, ему удалось подчинить себе наибольшую часть разделенной империи Александра. В 306 году до н. э. он вместе со своим сыном Деметрием Полиоркетом принял царский титул, а в 301 году до н. э. потерял в битве при Ипсе (Фригия) против Кассандра, Лисимаха и Селевка и государство, и жизнь.
rdf:langString
安提柯一世（獨眼），或譯安提哥那一世（ Άντίγονος ό Μονόφθαλμος ，前382年－前301年，於前306年~前301年在位），腓力之子，出身馬其頓貴族。在早年時為馬其頓腓力二世的將軍，後來跟隨亞歷山大大帝東征，並被派為大弗里吉亞的總督。亞歷山大逝世後，安提柯成為繼業者戰爭的主要角色，於前306年自行稱王，建立安提柯王朝。他被認為是亞歷山大最強大的繼業者，也是希臘化時代最傑出的軍事統帥之一。
rdf:langString
Антигон I Одноокий (382 до н. е. — 301 до н. е.) — діадох, полководець Александра III Великого. Засновник династії Антигонідів — македонських царів. З 333 до н. е. — сатрап (правитель) Фригії (Мала Азія). Сподіваючись на допомогу сина, Деметрія Поліоркета, намагався відновити державу Александра Великого після його смерті у 323 до н. е. Першим серед діадохів оголосив себе басилевсом — у 306 до н. е. Воюючи з коаліцією супротивників, зазнав поразки при Іпсі, де загинув.
xsd:integer
306
xsd:nonNegativeInteger
28950
xsd:gYear
0306
rdf:langString
Basileus
