Anglo-Saxon settlement of Britain

http://dbpedia.org/resource/Anglo-Saxon_settlement_of_Britain an entity of type: Thing

Pemukiman Angli-Sachsen di Britania adalah proses, dari pertengahan abad ke-5 sampai awal abad ke-7, dimana bahasa dan budaya sebagian besar Inggris beralih dari ke Jermanik, setelah pada awal abad ke-5. Pandangan tradisional terhadap proses tersebut menyebut invasi beberapa bangsa Jermanik, yang secara kolektif disebut sebagai Anglo-Saxon, dari pesisir barat benua Eropa, disusul dengan pendirian di sebagian besar Inggris dan sebagian kecil . rdf:langString
الاستيطان الأنجلوسكسوني في بريطانيا يُعتبر بمثابة العملية التي غيّرت لغة وثقافة معظم المنطقة التي باتت إنجلترا، مرورًا ببريطانيا الرومانية ووصولًا إلى الجرمانية من بعدها. في نهاية المطاف، طوّر الناطقون باللغة الألمانية في بريطانيا، وهم من أصول متنوعة، هويةً ثقافيةً مشتركةً بصفتهم أنجلوسكسونيين. استمرّت هذه العملية منذ منتصف القرن الخامس وحتى أوائل القرن السابع الميلادي، بعد انتهاء الحكم الروماني في بريطانيا نحو عام 410. تلا الاستيطان قيام الممالك الأنجلوساكسونية في جنوب وشرق بريطانيا، وانتشارها لاحقًا في بقية إنجلترا الحديثة. rdf:langString
La invasió anglosaxona de la Gran Bretanya descriu el procés que va canviar la llengua i la cultura de la major part d'Anglaterra de romanobritànica a germànica. Els germanoparlants a Bretanya, d'orígens diversos, van acabar desenvolupant una identitat cultural com a anglosaxons. Aquest procés va ocórrer de mitjan segle V a principis del segle vii, després del final del domini romà a Gran Bretanya al voltant de l'any 410. La colonització va seguir amb l'establiment de regnes anglosaxons al sud i a l'est de Gran Bretanya, i més endavant a la resta de l'actual Anglaterra. rdf:langString
The Anglo-Saxon settlement of Britain is the process which changed the language and culture of most of what became England from Romano-British to Germanic. The Germanic-speakers in Britain, themselves of diverse origins, eventually developed a common cultural identity as Anglo-Saxons. This process principally occurred from the mid-fifth to early seventh centuries, following the end of Roman rule in Britain around the year 410. The settlement was followed by the establishment of the Heptarchy, Anglo-Saxon kingdoms in the south and east of Britain, later followed by the rest of modern England, and the south-east of modern Scotland. rdf:langString
Los primeros anglosajones invadieron y colonizaron Britania en los siglos V y VI. Los diversos reinos que compondrían más adelante la Heptarquía anglosajona emergieron en el curso del siglo VI: los reinos de Kent, Northumbria (Bernicia y Deira) y Lindsey probablemente a lo largo de fronteras ya existentes, mientras que los reinos occidentales de Wessex y Mercia no muestran signos de continuidad. rdf:langString
La colonisation de la Grande-Bretagne par les Anglo-Saxons est un phénomène historique qui voit la culture britto-romaine être supplantée par la culture germanique dans le sud et l'est de l'île de Grande-Bretagne au début du haut Moyen Âge. Il correspond à l'arrivée sur l'île de plusieurs peuples germaniques originaires du littoral de la mer du Nord et se déroule du milieu du Ve siècle jusqu'au début du VIIe siècle. Ces peuples développent progressivement une identité culturelle commune définie par le terme « Anglo-Saxons ». rdf:langString
앵글로색슨인의 브리타니아 정착은 오늘날의 잉글랜드 지역의 언어와 문화를 로만 브리튼에서 게르만으로 바꿔놓은 과정이다. 브리타니아의 게르만어파 언어 구사자들은 다양한 출신성분을 가지고 있었으나 결국에는 앵글로색슨인이라는 단일 문화정체성을 발달시키게 된다. 이 과정은 가 이루어진 410년 이후, 5세기 중반에서 7세기 초반에 걸쳐 진행되었다. 앵글로색슨인의 정착이 이루어진 뒤 브리타니아의 남부 및 동부에는 앵글로색슨계 왕국들이 세워졌으며, 이 땅이 오늘날의 잉글랜드의 전신이 된다. 한편 오늘날 널리 받아들여지는 관점에서는 게르만족들이 엘리트 전사들을 중심으로 상대적으로 적은 수만 이주해 왔다고 보고 있다. 이후 문화변용의 과정에서 게르만 언어와 문화가 지배적 위치를 점하게 되었다는 것이다. 고고학자들이 발굴한 정착지 유물에서는 이전 로만 브리튼 문화와 확연히 구분되기는 하지만 그렇다고 완전한 단절도 이루어지지 않는데, 이 설을 뒷받침하는 증거라 할 것이다. 이 설이 맞다면 잉글랜드인의 유전자에는 원주민인 로만 브리튼인의 유전자가 상당히 남아있을 것이다. 유전학적 연구는 아직 결정적이지 않지만 대체로 이 설을 지지하는 추세다. rdf:langString
L'invasione anglosassone della Britannia, anche indicata come la colonizzazione anglosassone della Britannia, è l'insieme delle migrazioni avvenute nel V secolo d.C. di parecchie genti germaniche dalle coste occidentali dell'Europa continentale per insediarsi in Britannia, l'attuale Gran Bretagna. rdf:langString
rdf:langString الاستيطان الأنجلوسكسوني في بريطانيا
rdf:langString Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya
rdf:langString Αγγλοσαξονικός εποικισμός της Βρετανίας
rdf:langString Anglo-Saxon settlement of Britain
rdf:langString Invasión anglosajona de Gran Bretaña
rdf:langString Pemukiman Angli-Sachsen di Britania
rdf:langString Colonisation de la Grande-Bretagne par les Anglo-Saxons
rdf:langString Invasione anglosassone della Britannia
rdf:langString 앵글로색슨인의 브리타니아 정착
xsd:integer 22368461
xsd:integer 1124778114
rdf:langString La invasió anglosaxona de la Gran Bretanya descriu el procés que va canviar la llengua i la cultura de la major part d'Anglaterra de romanobritànica a germànica. Els germanoparlants a Bretanya, d'orígens diversos, van acabar desenvolupant una identitat cultural com a anglosaxons. Aquest procés va ocórrer de mitjan segle V a principis del segle vii, després del final del domini romà a Gran Bretanya al voltant de l'any 410. La colonització va seguir amb l'establiment de regnes anglosaxons al sud i a l'est de Gran Bretanya, i més endavant a la resta de l'actual Anglaterra. Entre les proves de les quals es disposa hi ha pocs registres escrits contemporanis o gairebé contemporani, a més d'informació arqueològica i genètica. Les poques fonts literàries expliquen l'hostilitat entre els nadius i els colons. Descriuen violència, destrucció, massacres i la fugida de la població romanobritànica. També, s'ha suposat des de fa temps que la influència de les llengües celtes en l'anglès antic era poca. Aquests fets han suggerit que hi va haver una invasió de grans dimensions de diversos pobles germànics. Des d'aquest punt de vista, que tenien la majoria d'historiadors fins a mitjan i finals del segle xx, la major part d'Anglaterra quedés sense els habitants d'abans. Un altre punt de vista, probablement el que més es defensa actualment, és que els emigrants eren relativament pocs, centrats en una elit guerrera. Llavors, van dominar un procés d'aculturació a la llengua germànica i a la cultura material. Un fet que encaixa amb aquesta teoria és que arqueòlegs troben que els patrons en assentaments i ús de terra no mostren un trencament clar amb el passat romanobritànic, tot i que hi ha canvis marcats en la cultura material. Aquest punt de vista prediu que l'ascendència de l'Anglaterra anglosaxona i actual derivaria en gran part amb la nadiua romanobritànica. Els resultats incerts d'estudis genètics acostumen a donar suport a aquesta predicció. Existeixen també dues teories amb menys suport, que mantenen una minoria d'erudits, que provenen d'estudis genètics de la població. Primerament, diu que el poble, la llengua i la cultura germàniques existien en regions orientals de Gran Bretanya, fins i tot en temps preromànics. Nombrosos lingüistes han qüestionat activament aquesta idea. En segon lloc, que els primers colonitzadors podrien haver arribat en quantitats considerables però que representaven una minoria respecte els nadius. Si aquests colons es van autoestablir com a elit social, això podria haver-los permès més èxit reproductiu (segons la 'Teoria Apartheid'). En aquest cas, els gens de l'Anglaterra anglosaxona tardana podrien derivar en gran part d'un nombre moderat d'emigrants germànics.
rdf:langString الاستيطان الأنجلوسكسوني في بريطانيا يُعتبر بمثابة العملية التي غيّرت لغة وثقافة معظم المنطقة التي باتت إنجلترا، مرورًا ببريطانيا الرومانية ووصولًا إلى الجرمانية من بعدها. في نهاية المطاف، طوّر الناطقون باللغة الألمانية في بريطانيا، وهم من أصول متنوعة، هويةً ثقافيةً مشتركةً بصفتهم أنجلوسكسونيين. استمرّت هذه العملية منذ منتصف القرن الخامس وحتى أوائل القرن السابع الميلادي، بعد انتهاء الحكم الروماني في بريطانيا نحو عام 410. تلا الاستيطان قيام الممالك الأنجلوساكسونية في جنوب وشرق بريطانيا، وانتشارها لاحقًا في بقية إنجلترا الحديثة. تشتمل الأدلة المتوافرة على السجلات المكتوبة المعاصرة الشحيحة وشبه المعاصرة، بالإضافة إلى المعلومات الأثرية والوراثية. توضح المصادر الأدبية المحدودة العداوة بين الوافدين إلى المنطقة وسكانها الأصليين، إذ تصف العنف والدمار والمجازر وفرار السكان الرومانيين البريطانيين. علاوةً على ذلك، لا يوجد سوى القليل من الأدلة الواضحة على تأثير اللغة الكلتية البريطانية أو اللاتينية البريطانية على اللغة الإنجليزية القديمة. اقترحت هذه العوامل حدوث غزو نفذته شعوب جرمانية مختلفة على نطاق شاسع. تبعًا لهذا المنظور، الذي أيده معظم المؤرخين وعلماء الآثار حتى الفترة ما بين منتصف القرن العشرين وآخره، أُخلي جزء كبير مما يعرف الآن بإنجلترا من سكانها السابقين. تشير وجهة النظر التقليدية هذه في حال صحتها، إلى وراثة الشعب الإنجليزي اللاحق غالبية جيناته من المهاجرين الألمان. على أي حال، يوجد رأي آخر، وهو الأكثر قبولًا بين كثير من علماء القرن الحادي والعشرين، إذ يقترح أن المهاجرين كانوا أقل عددًا، وربما اقتصر وجودهم على نخبة المحاربين. تشير هذه الفرضية إلى شروع الوافدين بعملية تثاقف واسعة النطاق مع السكان الأصليين شملت لغتهم وثقافتهم المادية والتزاوج فيما بينهم، إبان بسط الوافدين هيمنةً سياسيةً واجتماعيةً في المجتمع الأصلي. لم يجد علماء الآثار أي انفصال واضح عن الماضي الروماني البريطاني عند دراستهم أنماط المستوطنات وطرق استخدام الأراضي، رغم وجود تغييرات ملحوظة في الثقافة المادية. تتنبأ وجهة النظر هذه بانحدار أسلاف الأنجلوسكسونيين وإنكلترا الحديثة من الرومانيين البريطانيين الأصليين. تميل النتائج غير المؤكدة للدراسات الوراثية إلى تأييد غلبة الأصل الكلتي للسكان البريطانيين الأصليين، بالإضافة إلى وجود مساهمات قارية ملحوظة ناتجة عن الهجرة الجرمانية. على أي حال، فإن احتمالية ترسيخ هؤلاء الوافدين أقدامهم بصفتهم نخبةً اجتماعيةً، كان ليسمح لهم بتحقيق نجاح تناسلي مُحسّن (ما يسمى «نظرية الأبارتايد» أو التطهير العرقي). في هذه الحالة، يمكن أن تكون الجينات السائدة في إنجلترا الأنجلوسكسونية لاحقًا مستمدةً إلى حد كبير من أعداد زهيدة من المهاجرين الألمان. أثارت هذه النظرية الصادرة عن دراسة في علم الوراثيات السكانية جدلًا كبيرًا، وكانت موضع نقد من قبل عدد من العلماء.
rdf:langString The Anglo-Saxon settlement of Britain is the process which changed the language and culture of most of what became England from Romano-British to Germanic. The Germanic-speakers in Britain, themselves of diverse origins, eventually developed a common cultural identity as Anglo-Saxons. This process principally occurred from the mid-fifth to early seventh centuries, following the end of Roman rule in Britain around the year 410. The settlement was followed by the establishment of the Heptarchy, Anglo-Saxon kingdoms in the south and east of Britain, later followed by the rest of modern England, and the south-east of modern Scotland. The available evidence includes the scant contemporary and near-contemporary written record, archaeological and genetic information. The few literary sources tell of hostility between incomers and natives. They describe violence, destruction, massacre, and the flight of the Romano-British population. Moreover, little clear evidence exists for any significant influence of British Celtic or British Latin on Old English. These factors suggested a mass influx of Germanic-speaking peoples. In this view, held by most historians and archaeologists until the mid-to-late 20th century, much of what is now England was cleared of its prior inhabitants. If this traditional viewpoint were to be correct, the genes of the later English people would have been overwhelmingly inherited from Germanic migrants. However, another view, the most favoured among 21st-century scholars, is that the migrants were fewer, possibly centred on a warrior elite. This hypothesis suggests that the incomers achieved a position of political and social dominance, which, aided by intermarriage, initiated a process of acculturation of the natives to the incoming language and material culture. Archaeologists have found that settlement patterns and land use show no clear break with the Romano-British past, though changes in material culture were profound. This view predicts that the ancestry of the people of Anglo-Saxon and modern England would be largely derived from the Romano-British. Even so, if these incomers established themselves as a social elite practising a level of endogamy, this could have allowed them enhanced reproductive success (the 'apartheid theory', named after the 20th-century apartheid system of South Africa). In this case, the prevalent genes of later Anglo-Saxon England could have been largely derived from moderate numbers of Germanic migrants. This theory, originating in an early population genetics study, has proven controversial, and has been critically received by many scholars. More recent genetic studies have tentatively supported the conclusion that the Germanic-speaking incomers, while contributing substantially to the current English gene pool, did not replace the pre-existing British population.
rdf:langString Los primeros anglosajones invadieron y colonizaron Britania en los siglos V y VI. Los diversos reinos que compondrían más adelante la Heptarquía anglosajona emergieron en el curso del siglo VI: los reinos de Kent, Northumbria (Bernicia y Deira) y Lindsey probablemente a lo largo de fronteras ya existentes, mientras que los reinos occidentales de Wessex y Mercia no muestran signos de continuidad. La tradicional división de inmigrantes en anglos, sajones y jutos proviene de la obra de Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum. No obstante, las investigaciones históricas y arqueológicas han mostrado que el espectro de pueblos procedentes de la costa de Frisia, Baja Sajonia, Jutlandia y el sur de Suecia, que se establecieron en Britania esa época, era más amplio del inicialmente considerado.​ Generalmente se considera que la migración masiva desde el continente tuvo lugar en el siglo VI, con la consecuente eliminación de los britones. Estudios más recientes, sin embargo, aceptan como igualmente válida la interpretación de una asimilación cultural del lenguaje y costumbres de un grupo relativamente pequeño, pero muy influente, de recién llegados.​​ La lengua, la cultura y el poder político britón fueron reemplazados en los territorios donde se asentaron los invasores, pero fueron capaces de pervivir en Gales, Cornualles y, durante un tiempo, en Yr Hen Ogledd o «Viejo Norte», lo que es en la actualidad la zona norte de Inglaterra y sur de Escocia. Durante este periodo, muchos britones emigraron al continente, estableciéndose en las zonas de Bretaña y Armórica, en la actual Francia y en Britonia, un asentamiento situado entre Galicia y Asturias en España.
rdf:langString Pemukiman Angli-Sachsen di Britania adalah proses, dari pertengahan abad ke-5 sampai awal abad ke-7, dimana bahasa dan budaya sebagian besar Inggris beralih dari ke Jermanik, setelah pada awal abad ke-5. Pandangan tradisional terhadap proses tersebut menyebut invasi beberapa bangsa Jermanik, yang secara kolektif disebut sebagai Anglo-Saxon, dari pesisir barat benua Eropa, disusul dengan pendirian di sebagian besar Inggris dan sebagian kecil .
rdf:langString La colonisation de la Grande-Bretagne par les Anglo-Saxons est un phénomène historique qui voit la culture britto-romaine être supplantée par la culture germanique dans le sud et l'est de l'île de Grande-Bretagne au début du haut Moyen Âge. Il correspond à l'arrivée sur l'île de plusieurs peuples germaniques originaires du littoral de la mer du Nord et se déroule du milieu du Ve siècle jusqu'au début du VIIe siècle. Ces peuples développent progressivement une identité culturelle commune définie par le terme « Anglo-Saxons ». Les sources écrites de la période décrivent des affrontements violents entre les Bretons insulaires et les Anglo-Saxons. Les historiens modernes ont longtemps considéré ces récits, de même que l'absence presque complète d'influence celtique sur la langue vieil-anglaise, comme reflétant une migration massive de Germains en Grande-Bretagne, qui auraient exterminé ou chassé la quasi-totalité des habitants bretons. À partir de la fin du XXe siècle, un autre modèle théorique est proposé, celui d'une acculturation des Bretons par une élite guerrière anglo-saxonne numériquement réduite. La question reste débattue, notamment grâce aux apports de la génétique des populations.
rdf:langString L'invasione anglosassone della Britannia, anche indicata come la colonizzazione anglosassone della Britannia, è l'insieme delle migrazioni avvenute nel V secolo d.C. di parecchie genti germaniche dalle coste occidentali dell'Europa continentale per insediarsi in Britannia, l'attuale Gran Bretagna. Non sono note date precise, ma si sa che l'invasione iniziò al principio del V secolo, dopo che le truppe romane lasciarono la Britannia nel 410, con l'iniziale sbarco dei Sassoni in prossimità del Vallo di Antonino, e proseguì per i decenni successivi. L'arrivo dei sassoni è chiamato Adventus Saxonum nei testi latini, una definizione utilizzata per la prima volta da Gildas verso il 540. L'Adventus Saxonum è considerato il punto di inizio della storia dell'Inghilterra ed è tradizionalmente ritenuto un'invasione piuttosto che una colonizzazione, con date che differiscono e circostanze solamente ipotizzate.Qualunque possa essere la migliore data di inizio, una misura del successo iniziale che gli Anglosassoni ebbero giunse nel 441, quando la registrò che la Britannia postromana cadde sotto la dominazione sassone dopo aver subito molti disastri e razzíe, intendendosi con questo che per quella data tutti i contatti con la costa britannica erano stati interrotti. Il dibattito, sia fra gli studiosi sia in altri ambiti, è tuttora aperto in merito alle modalità e alle ragioni per le quali gli insediamenti anglosassoni ebbero successo, così come riguardo a quali fossero i rapporti fra Anglosassoni e Britanni romanizzati, in particolare in che misura i nuovi venuti cacciarono o sostituirono gli abitanti già presenti.I Britanni non romanizzati che vivevano nell'ovest e nel nord della Britannia restarono in gran parte estranei all'insediamento degli Anglosassoni.
rdf:langString 앵글로색슨인의 브리타니아 정착은 오늘날의 잉글랜드 지역의 언어와 문화를 로만 브리튼에서 게르만으로 바꿔놓은 과정이다. 브리타니아의 게르만어파 언어 구사자들은 다양한 출신성분을 가지고 있었으나 결국에는 앵글로색슨인이라는 단일 문화정체성을 발달시키게 된다. 이 과정은 가 이루어진 410년 이후, 5세기 중반에서 7세기 초반에 걸쳐 진행되었다. 앵글로색슨인의 정착이 이루어진 뒤 브리타니아의 남부 및 동부에는 앵글로색슨계 왕국들이 세워졌으며, 이 땅이 오늘날의 잉글랜드의 전신이 된다. 앵글로색슨인의 브리타니아 정착이 이루어진 당대의 기록은 매우 빈약하며, 그렇기에 고고학적 증거나 유전학적 정보를 증거로 삼게 된다. 기록 자체가 매우 적지만서도 그나마 있는 기록들에서는 원주민들과 도래자들 사이에 폭력과 파괴, 학살이 있었던 끝에 원주민인 로만 브리튼인들이 도망쳤다고 되어 있다. 또 켈트어가 앵글로색슨어(고대 영어)에 미친 영향은 극히 미미했다고 오랫동안 여겨져 왔다. 이 관점은 12세기 후반까지의 많은 역사학자들에게 받아들여져 왔다. 이 관점에 따르면 다양한 게르만계 민족들의 거대한 침공이 있었으며, 그 결과 잉글랜드의 원주민들은 거의 청소되었다. 이 "전통적" 관점이 맞다면 잉글랜드인의 유전자는 게르만계 이주자들의 유전자 비율이 압도적일 것이다. 한편 오늘날 널리 받아들여지는 관점에서는 게르만족들이 엘리트 전사들을 중심으로 상대적으로 적은 수만 이주해 왔다고 보고 있다. 이후 문화변용의 과정에서 게르만 언어와 문화가 지배적 위치를 점하게 되었다는 것이다. 고고학자들이 발굴한 정착지 유물에서는 이전 로만 브리튼 문화와 확연히 구분되기는 하지만 그렇다고 완전한 단절도 이루어지지 않는데, 이 설을 뒷받침하는 증거라 할 것이다. 이 설이 맞다면 잉글랜드인의 유전자에는 원주민인 로만 브리튼인의 유전자가 상당히 남아있을 것이다. 유전학적 연구는 아직 결정적이지 않지만 대체로 이 설을 지지하는 추세다.
xsd:nonNegativeInteger 169545

data from the linked data cloud