Anglo-Mysore Wars

rdf:langString Guerres de Mysore

rdf:langString Les Guerres de Mysore foren una sèrie de guerres lluitades a l'Índia durant les tres darreres dècades del segle XVIII entre Mysore i la Companyia Britànica de les Índies Orientals, representada principalment per la Presidència de Madràs. La quarta guerra ocasionà el derrocament de la casa de Haidar Ali i Tipu Sultan (que fou mort el 1799 durant la darrera guerra), i el desmantellament de Mysore en benefici dels britànics i els seus aliats. La primera guerra de Mysore (1766-1769) feu que Haidar Ali tingués un cert d'èxit contra els britàniques, però patint dures pèrdues a les mans dels Marathes. L'aliança d'Haidar Ali amb l'asafjàhida contra els britànics també fou un fracàs a causa de derrotes del seu poder combinat contra els britànics i més tard l'extensió de suspicàcies mútues entre els dos poders islàmics (Mysore i Hyderabad). El Regne de Mysore recobrà algunes de les seves terres perdudes i hagué de renunciar a molts territoris al sud de Mysore en favor dels britànics. El segona guerra de Mysore (1780-1784) presencià les batalles més sagnants fluctuant entre els bàndols en disputa. En aquesta guerra es visqué l'ascens de Sir Eyre Coote, el comandant britànic que repetidament derrotà Haidar Ali i el seu exèrcit superior. La guerra acabà en 1784 amb el , ambdós bàndols acceptaven restaurar les terres dels altres a l'statu quo ante bellum. En la tercera guerra de Mysore (1789-1792), Tipu Sultan, governant de Mysore i aliat del França, envaí l'estat pròxim de Travancore el 1789, que era un aliat britànic. La guerra resultant durà tres anys i culminà amb una derrota sonada de Mysore. La guerra acabà després del setge de Seringapatam de 1792 i la signatura del Tractat de Seringapatam segons el qual Tipu havia de cedir la meitat del seu regne a la Companyia Britànica de les Índies Orientals i els seus aliats. En la quarta guerra de Mysore (1799) ocorregué la derrota de Tipu Sultan i altres reduccions del territori de Mysore. L'aliança de Mysore amb els francesos era percebut com una amenaça a la Companyia Britànica de les Índies Orientals i Mysore fou atacada pels quatre costats. En aquesta guerra Les tropes de Tipu foren superades en una relació 4:1: Mysore tenia només 35.000 soldats, mentre que els britànics en comandaven 60.000. El nizam d'Hyderabad i el marathes conduïren una invasió del nord. Els britànics guanyaren una victòria decisiva a la batalla de Seringapatam el 1799. Tipu fou mort durant el defensa de la ciutat. Molt territori de Mysore quedà annexionat als britànics, el nizam i els marathas. La resta, al voltant de Mysore i Seringapatam, fou retornat al príncep indi que pertanyia a la dinastia de , els forefathers de qui havia estat els governants reals abans que Haidar Ali convingués el de facto governant. El Wodeyars governava l'estat de romanent de Mysore fins a 1947 quan es feia de la Unió de l'Índia. Després de les batalles de Plassey (1757) i Buxar (1764) que establiren el domini britànic sobre l'Índia Oriental, les Guerres de Mysore (1766-1799), les Guerres Anglo-Maratha (1775-1818), i finalment les Guerres Sikh (1845-1849) consolidaven la reclamació britànica sobre el sud d'Àsia, formant el Raj Britànic, encara que la resistència entre diversos grups com els afganesos i el birmans duraria ben bé fins als anys 1880.