Andorran Revolution

rdf:langString Revolució del 1933 (Andorra)

rdf:langString L'entre-guerres a Andorra es caracteritza per una continuïtat de la crisi econòmica sorgida a la segona meitat del segle xix. El país viu molt precàriament de l'economia de l'Antic Règim. Malgrat que durant el segle XIX es mirà de terciaritzar l'economia, aquesta no s'enlaira i les onades d'emigració continuen delmant el gruix poblacional i la seva activitat. Vist amb el temps, l'entre-guerres per Andorra significà un prolongament de les revoltes i els sollevaments populars i nobiliaris de la dècada anterior. És efectivament en aquesta època en què el país pateix una forta onada contestatària amb què per primera vegada s'aconsegueix implantar el sufragi universal autoritzat únicament als homes majors d'edat i de nacionalitat andorrana. És un fet sense precedents perquè abans d'això el país encara vivia sota el règim de la Nova Reforma. A pesar que fou tot un progrés aprovar-la durant la segona meitat del segle xix, la Nova Reforma és del tot caduca i inadequada amb el segle xx. Segueix donant el vot a uns pocs privilegiats i no hi preveu la participació de les dones. Això feia que el gruix més gros de la població quedés exclòs de poder participar en la política del país. Les onades d'andorrans que fugen de la situació econòmica andorrana per establir-se a França o Catalunya porten la política andorrana a veure l'anomenada Revolució de 1933 o Fets del 1933. Des de fora les associacions d'andorrans emigrats criticaren virulentament la política andorrana. Mitjançant periòdics feien arribar els nous corrents liberals i capitalistes a Andorra. El Consell General volgué en tot moment censurar l'opinió que es publicava a fora perquè posava en dubte la Nova Reforma. Els polítics andorrans volgueren fer veure que Andorra era un indret "bucòlic" a l'exterior amb l'objectiu d'evitar qualsevol mena d'intromissió en els assumptes andorrans. Per això miraren de prohibir les recol·lectes de signatures que els emigrats portaren a terme dins d'Andorra per donar el dret a vot a tots els homes majors d'edat i canviar la Constitució per transformar Andorra en una monarquia de règim constitucionalista. Des de Catalunya hi hagué un suport ampli a aquesta canvi de règim i mercès a uns i altres, començà a criticar-se per primera vegada els Pariatges i el seu caràcter feudal, fet que convertia els andorrans en "vassalls". La implantació de la República a Espanya no canvià gaire les ambicions de Castella vers Andorra. El país continuà sent tractat com a part del territori espanyol. Espanya mirà d'erradicar el coprincipat posant en dubte el títol de copríncep. França mirà de conservar el coprincipat i, per tant, fer front a les pretensions hispàniques. D'aquesta manera s'assegurava tenir sota la seva tutela un territori que considerava seu i que tractava legalment com a colònia francesa. La construcció de la central hidroelèctrica de FHASA és la que treu el país de la cruïlla. El projecte fou concebut com a mecanisme de modernització del país i d'activació econòmica. La seva presència no canvià a grans trets la política del país malgrat que permeté l'entrada de nous corrents ideològics que fins aleshores mai havien trepitjat sòl andorrà: el socialisme, el comunisme i el sindicalisme. El sufragi universal atorgat als homes aconseguí ser aprovat i la Segona Guerra Mundial així com la Guerra Civil a Espanya aturaren en sec la modernització i activació econòmica d'Andorra.