Ancient Egyptian religion

rdf:langString Religió de l'antic Egipte

rdf:langString La religió de l'antic Egipte engloba les diferents creences religioses i rituals practicats pels pobladors de l'antic Egipte, durant més de tres mil anys, abans de l'arribada del cristianisme. Les seves pràctiques van ser prohibides en temps de Justinià I, l'any 535 dC. El seu desenvolupament i influència va perdurar més de tres mil anys, variant aquestes creences a través del temps, per tant, un article o fins i tot un llibre, no pot fer més de resumir la multitud d'entitats i temes d'aquest sistema complex de creences. La iconografia egípcia és molt diferent de la grega o romana: en la mitologia egípcia moltes deïtats es representen amb cos humà i el cap d'un animal. Les idees religioses dels antics egipcis van tenir dues fases: * Durant l'època predinàstica, van divinitzar aquells fenòmens naturals que els desconcertaven, o els infonien por, dels que no coneixien la raó del seu procedir, van associar aquestes divinitats amb les característiques de certs animals, i els van representar amb forma humana encara que conservant trets zoomorfs: el falcó en el déu Horus, "l'elevat", déu del cel. El gos egipci, o xacal del desert, "el guardià de les necròpolis", es converteix en un déu protector, Anubis. El cocodril del Nil, un perill constant, en un déu temut, venerat a la regió d'El Faium, etc. A més els van atribuir conceptes humans, com la relació familiar, de manera que es van formar tríades compostes per un déu, la seva dona i el seu fill, i també passions humanes per la qual cosa se'ls rendia culte fent ofrenes als temples a canvi de favors demanats, o rebuts. * Tot i l'agrupació dels pobles egipcis en les "Dues Terres": l'Alt i el Baix Egipte, cada un dels nomós (províncies) va mantenir les seves deïtats protectores, el que significava la veneració a desenes de déus, que adquirien major o menor rellevància segons la importància que tingués cada ciutat: a Heliòpolis s'adorava Ra, a Tebes a Ammon, a Memphis a Ptah i Hator, etc. Els sacerdots dels temples principals van començar a organitzar aquesta multitud de déus i explicar les seves relacions, la creació del món, les crescudes del Nil, etc., Ideant i sistematitzant les creences en les denominades teologia heliopolitana, teologia tebana, etc., Reflectides en els Textos de les Piràmides, o el Llibre dels Morts, als que va seguir la redacció d'altres similars. La seva visió estava basada en el seu propi país, terra fèrtil al costat d'un riu i amb un desert al voltant. Per tant el món per a ells es dividia en tres regions: * El Cel, Nu, domicili dels déus, la deessa celeste Nut, "La gran que va parir als déus", era representada com una dona amb el cos arquejat cobrint tota la Terra. * La Terra, morada dels homes, la Casa de Geb, el déu creador, representat com un home estirat sota Nut. * L'inframón, o Duat, el regne dels morts, on va governar Horus, i posteriorment Osiris, espai recorregut en la seva barca solar per Ra durant la nit, i per on transitaven els esperits dels difunts esquivant els perills del Més Enllà.