An-Nasir Dawud
http://dbpedia.org/resource/An-Nasir_Dawud an entity of type: Thing
Al-Nasir Dâ’ûd (v. 1204 † 1258) est un ayyoubide, d’abord sultan de Damas de 1227 à 1229, puis émir de Transjordanie de 1229 à 1248. Il était fils de Malik al-Mu'azzam Musa, émir de Damas.
rdf:langString
Al-Malik Al-Nasir Salah al-Din Dàwud ibn Issa —àrab: الملك الناصر صلاح الدين داود بن عيسى, al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Dāwud ibn ʿĪsà— (Damasc, 1206 - al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiúbida de Damasc, fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil, a qui va succeir a la seva mort (1227) com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz-ad-Din Àybak com a regent.
rdf:langString
An-Nasir Dawud (1206–1261) was a Kurdish ruler, briefly (1227–1229) Ayyubid sultan of Damascus and later (1229–1248) Emir of Kerak. An-Nasir Dawud was the son of Al-Mu'azzam, the Ayyubid Sultan of Damascus from 1218 to 1227. On his father's death, An-Nasir succeeded, but soon faced opposition from his uncle, Al-Kamil of Egypt, who made war on him, conquering Jerusalem and Nablus. An-Nasir appealed for help to his other uncle, Al-Ashraf, ruler of Harran. Al-Ashraf, however, betrayed his nephew, coming to an agreement with Al-Kamil to divide An-Nasir's lands between them - Al-Ashraf would take Damascus and the north, while Al-Kamil took control of Palestine.
rdf:langString
Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Dawud (arabisch الملك الناصر صلاح الدين داود, DMG al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Dāwud; † um 1256) war ein Emir von Syrien und Palästina aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war ein Sohn des Emirs al-Muʿazzam ʿĪsā und ein Großneffe des berühmten Saladin. Nicht zu verwechseln ist an-Nasir Dawud mit seinem Cousin an-Nasir Yusuf († 1260), welcher der letzte Ayyubidenherrscher von Damaskus war.
rdf:langString
rdf:langString
An-Nasir Dawud
rdf:langString
An-Nàssir Dawud
rdf:langString
An-Nasir Dawud
rdf:langString
An-Nasir Dâ'ûd
rdf:langString
An-Nasir Dawud
rdf:langString
An-Nasir Dawud
xsd:integer
14791134
xsd:integer
1100679449
rdf:langString
Badr al-Din Sawabi
rdf:langString
New Office
xsd:integer
1206
xsd:integer
1227
rdf:langString
Emir of Damascus
xsd:integer
1227
1229
rdf:langString
Al-Malik Al-Nasir Salah al-Din Dàwud ibn Issa —àrab: الملك الناصر صلاح الدين داود بن عيسى, al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Dāwud ibn ʿĪsà— (Damasc, 1206 - al-Buwayda, 1259) fou un sultà aiúbida de Damasc, fill d'al-Muàddham ibn al-Àdil, a qui va succeir a la seva mort (1227) com a sultà a Damasc, amb el mameluc Izz-ad-Din Àybak com a regent. Els seus oncles aviat el van inquietar. Inicialment al-Kàmil ibn al-Àdil (d'Egipte 1218-1238) va reclamar la fortalesa d'al-Shawbak que li fou refusada, i en resposta es va apoderar de Jerusalem, Nablus i altres places de Palestina (1228). Dàwud va demanar ajut a un altre oncle, al-Àixraf ibn al-Àdil que governava a Mesopotàmia (Diyar Bakr); aquest va anar a Damasc però en comptes de defensar a Dàwud es va entendre amb al-Kàmil per un repartiment: al-Kàmil es va quedar la Síria del sud amb Palestina; al-Àixraf es va quedar amb Damasc; i a an-Nàssir se li va deixar Haran i Raqqà. Dadwud va refusar acceptar aquesta partició i fou assetjat a Damasc (1229) per al-Àixraf. Mentre al-Kàmil va fer la pau amb l'emperador Frederic II del Sacre Imperi Romanogermànic i va anar a ajudar a al-Àixraf i al cap de tres mesos de setge, Damasc fou ocupada. (juny/juliol de 1229). Al-Àixraf fou llavors reconegut a Damasc sota l'alta sobirania d'al-Kàmil i Dàwud fou relegat a al-Karak (Palestina oriental) conservant la fortalesa d'al-Shawbak i algunes altres places. Dàwud tot i el maltractament infringit, va restar lleial a al-Kàmil i el va ajudar contra altres prínceps aiúbides. El 1237 al-Kàmil va conquerir Damasc i va morir a l'any següent (març de 1238). Dàwud havia estat designat per governar Damasc però el fill d'a-Kàmil, al-Àdil II, fou reconegut com a successor a Egipte i Damasc, i va nomenar governador d'aquesta al seu cosí as-Màlik al-Jawad Yunus. Dàwud va voler fer valer els seus drets a Damasc però fou derrotat prop de Nablus i va haver de fugir cap a al-Karak. El 1239 Yunus, que no se sentia segur amb al-Àdil II, va cedir Damasc al seu cosí al-Màlik as-Sàlih Ayyub, rebent a canvi Sinjar, Raqqà i Ana. Tant al-Àdil II com Dàwud van rebutjar aquest arranjament i es van aliar per atacar conjuntament a Ayyub, però com que an-Nàssir va exigir la cessió de Damasc en cas de victòria i as-Sàlih s'hi va negar, an-Nàssir va passar al servei d'al-Adil II esperant que aquest li donaria Damasc. Derrotat as-Sàlih Ayyub, es va refugiar amb Dàwud a al-Karak, que el va acollir després que ja havia tingut algunes diferències amb al-Adil. An-Nàssir va alliberar a as-Sàlih Ayyub (1240) a canvi d'unes promeses que després aquest va al·legar haver fet sota pressió. Per tots aquests afers i els que van seguir, vegeu As-Sàlih Ayyub. El 1248 va designar com a successor al seu fill i va fugir a Alep on fou ben acollir per an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz (1236-1260). Va confiar les seves joies, molt valuoses, a la custòdia del califa, que li va fer un contracte de depòsit però mai els hi va retornar. El seu fill al-Muazzam Isa i un altre germà, van optar per cedir al-Karak a as-Sàlih Ayyub a canvi d'alguns feus a Egipte (1249). Al-Salih (que des de 1240 era sultà d'Egipte i des de 1245 de Damasc) va acceptar. Poc després an-Nàssir Yússuf ibn al-Aziz feia empresonar a Dàwud a Homs (octubre del 1250) però fou alliberat el 1253/1254 per intercessió del califa abbàssida. Va voler anar a Bagdad però l'accés li fou prohibit i va viure un temps en condicions miserables a Ana i al-Haditha fins que es va poder refugiar a al-Anbar. Com que el califa no li va permetre anar a Bagdad tot i les supliques, va demanar permís per anar a Damasc que li fou concedit; allí va intentar recuperar la seva fortuna que havia estat confiscada, però sense èxit. Va viure llavors al desert fins que fou fet presoner per de Kerak i al-Shawbak (1249-1262). El califa pensant en utilitzar-lo en la lluita contra els mongols, el va reclamar i un emissari el va portar a Damasc però abans d'arribar es va saber la conquesta mongola de Bagdad (1258) i Dàwud fou abandonat; va arribar a al-Buwayda, prop de Damasc i va morir allí de la pesta el 21 de maig de 1259.
rdf:langString
An-Nasir Dawud (1206–1261) was a Kurdish ruler, briefly (1227–1229) Ayyubid sultan of Damascus and later (1229–1248) Emir of Kerak. An-Nasir Dawud was the son of Al-Mu'azzam, the Ayyubid Sultan of Damascus from 1218 to 1227. On his father's death, An-Nasir succeeded, but soon faced opposition from his uncle, Al-Kamil of Egypt, who made war on him, conquering Jerusalem and Nablus. An-Nasir appealed for help to his other uncle, Al-Ashraf, ruler of Harran. Al-Ashraf, however, betrayed his nephew, coming to an agreement with Al-Kamil to divide An-Nasir's lands between them - Al-Ashraf would take Damascus and the north, while Al-Kamil took control of Palestine. An-Nasir, however, realizing the deception in time, retreated to his capital of Damascus, where he was besieged by the combined armies of his uncle late in 1228. The siege of Damascus continued until 25 June 1229, when it surrendered to Al-Ashraf, who became its ruler, acknowledging the overlordship of his older brother. An-Nasir was compensated with the lordship of Kerak in the Transjordan region. An-Nasir Dawud was to rule from Kerak for the next thirty years. In 1239 he returned briefly to prominence when his cousin As-Salih Ayyub, eldest son of Al-Kamil, just expelled from Damascus by rebellion, fell into his hands. An-Nasir held him prisoner, refusing to give him up to Al-Adil II, Ayyub's brother and the ruler of Egypt. In November 1239, Peter of Brittany (a leader of the Barons' Crusade) attacked a caravan moving up the Jordan to Damascus. An-Nasir was incensed, and marched on Jerusalem, which was almost undefended. He occupied the city, and the garrison of the citadel surrendered on 7 December. An-Nasir did not attempt to hold Jerusalem, however, but merely destroyed the fortifications and withdrew to Kerak. In April 1240, An-Nasir, quarreling with Al-Adil, released Ayyub and allied with him against the Egyptians, in return for a promise that Ayyub would reinstall him in Damascus. Al-Adil was imprisoned by his own troops, and Ayyub and An-Nasir entered Cairo in triumph in June. When An-Nasir returned to Kerak the next month, however, he found himself under attack from the crusaders, who had entered into alliance with his enemy, as-Salih Ismail of Damascus. Meanwhile, Ayyub renounced his promises to restore An-Nasir in Damascus, leaving An-Nasir diplomatically isolated. In order to hold on to his lands, An-Nasir was forced to come to an agreement with Ismail, and then with the Crusaders. In the Spring of 1241, Ayyub, having signed a truce with the Crusaders, launched a campaign to reconquer Syria. His army met the troops of An-Nasir in battle west of Jerusalem, and were defeated. Now, however, An-Nasir changed sides again, submitting to Ayyub. For the next two years, An-Nasir was faced with constant fighting against the Franks, and occasionally with Ismail as well, and received little in the way of concrete aid from Ayyub, so he changed sides once again, going over to his uncle Ismail's side in 1243. The arrival of a force of Khwarizmian freebooters from the north led to the abandonment of an attempted joint Crusader-Damascene invasion of Egypt, and An-Nasir again withdrew to Kerak. When Ayyub sent an army to recover Damascus and Palestine in 1245, An-Nasir was deprived of his lands west of the Jordan, but was allowed to retire back to his original lands beyond the Jordan. He continued to rule Kerak until 1248, when he was finally deposed. He died some years later, in 1256.
rdf:langString
Al-Malik an-Nasir Salah ad-Din Dawud (arabisch الملك الناصر صلاح الدين داود, DMG al-Malik an-Nāṣir Ṣalāḥ ad-Dīn Dāwud; † um 1256) war ein Emir von Syrien und Palästina aus der Dynastie der Ayyubiden. Er war ein Sohn des Emirs al-Muʿazzam ʿĪsā und ein Großneffe des berühmten Saladin. An-Nasir folgte seinem im November 1227 gestorbenen Vater in der Herrschaft über Syrien mit der Hauptstadt Damaskus nach. Gegen ihn verbündeten sich sofort seine beiden Onkel al-Kamil von Ägypten, der schon gegen an-Nasirs Vater gekämpft hatte, und al-Aschraf in Mesopotamien. Sie verständigten sich über eine Aufteilung seines Herrschaftsgebietes, wobei al-Kamil auch den römisch-deutschen Kaiser Friedrich II. mit einbezog, der eben im April 1228 auf seinem Kreuzzug im Orient eingetroffen war. Im Herbst 1228 besetzte al-Kamil Jerusalem, das er im Februar 1229 vertraglich an die Christen abtrat. Im März 1229 wurde an-Nasir von den Truppen seiner beiden Onkel in Damaskus eingeschlossen, im Juli musste die Stadt kapitulieren. Die Herrschaft in Damaskus fiel an al-Aschraf, während al-Kamil Nordsyrien bekam. An-Nasir wurde für seinen Verlust mit dem Emirat Transjordanien und der Festung Kerak als Hauptstadt entschädigt, wo er als Untergebener seines Onkels al-Kamil herrschte. In Vergeltung eines Angriffes auf eine Karawane durch Peter Mauclerc im November 1239 (Kreuzzug der Barone), griff an-Nasir Jerusalem an und zerstörte dessen Verteidigungswerke, nahm die Stadt allerdings nicht ein. Im Jahr darauf unterstützte er seinen Neffen as-Salih Ayyub, den er zuvor gefangen gehalten hatte, beim Sturz dessen Bruders, des in Ägypten regierenden Sultans al-Adil II., in der Hoffnung, von as-Salih Ayyub die Herrschaft über Damaskus zurückzuerhalten, was aber nicht geschah. In seinen letzten Jahren betrieb an-Nasir eine wechselvolle Bündnispolitik mit as-Salih Ayyub von Ägypten, as-Salih Ismail von Syrien und den christlichen Baronen von Outremer. 1244 besetzte eine marodierende Choresmierhorde Jerusalem und vertrieb die Christen aus der Stadt, ein Jahr später eroberte as-Salih Ayyub Palästina mitsamt Jerusalem endgültig. 1248 wurde an-Nasir von as-Salih Ayyub auch in Kerak entmachtet. Er starb einige Jahre später. Nicht zu verwechseln ist an-Nasir Dawud mit seinem Cousin an-Nasir Yusuf († 1260), welcher der letzte Ayyubidenherrscher von Damaskus war.
rdf:langString
Al-Nasir Dâ’ûd (v. 1204 † 1258) est un ayyoubide, d’abord sultan de Damas de 1227 à 1229, puis émir de Transjordanie de 1229 à 1248. Il était fils de Malik al-Mu'azzam Musa, émir de Damas.
xsd:nonNegativeInteger
5462
xsd:gYear
1229
xsd:gYear
1227
rdf:langString
Emir ofDamascus