Ambitus
http://dbpedia.org/resource/Ambitus an entity of type: Film
Un ambitus, en el antiguo derecho romano, era un delito de corrupción política, principalmente el intento de un candidato de influir en el resultado (o dirección) de unas elecciones a través de un soborno u otra forma de poder blando o actividad censurable, declarada ilegal.
rdf:langString
Nell'antico diritto romano, l'ambitus era un crimine di corruzione politica, principalmente il tentativo di un candidato di influenzare l'esito (o la direzione) di un'elezione attraverso la corruzione o altre forme di potere morbido. L'ambitus era il processo di "andare in giro e raccomandare se stessi o i propri protetti al popolo", un'attività soggetta a eccessi non etici. In pratica, portare un'accusa di ambizione contro un personaggio pubblico divenne una tattica preferita per indebolire un avversario politico.
rdf:langString
Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics. Periòdicament es van dictar lleis per impedir la pràctica d'aquest delicte, lleis anomenades lex ambitus o de ambitu que cada vegada eren més severes; però les multes primer i després la prohibició d'exercir el càrrec per una sèrie d'anys (d'un mínim de 10 anys fins per sempre) no van tenir cap efecte. Finalment es van crear tribunals especials. L'ambitus estava dividit en tres classes: Només el primer era il·legal
rdf:langString
In ancient Roman law, ambitus was a crime of political corruption, mainly a candidate's attempt to influence the outcome (or direction) of an election through bribery or other forms of soft power. The Latin word ambitus is the origin of the English word "ambition" which is another of its original meanings; ambitus was the process of "going around and commending oneself or one's protégés to the people," an activity liable to unethical excesses. In practice, bringing a charge of ambitus against a public figure became a favored tactic for undermining a political opponent.
rdf:langString
Ambitio (av latinets ambire, gå omkring) var benämning på en metod för röstvärvning. I det republikanska gamla Rom var det sed att de, som ville erhålla ett statsämbete, själva exponerade sig för valmännen genom att före valdagen gå omkring och tala med de enskilda medborgarna, trycka deras händer (prensare manus) och anhålla om deras röster. De var därvid iklädda en toga av iögonfallande vithet (toga candida), vilket ledde till benämningen candidati på de sökande, som ofta åtföljdes av en särskild ”namnslav” (nomenclator), som viskade till sin herre de mötandes namn så att denne kunde vara förbindlig mot alla.
rdf:langString
Ambitus, Амбитус — юридический термин в римском праве. Изначально ambitus — древнеримский обычай кандидатов в магистраты ходить среди собравшихся на форуме или Марсовом поле людей, чтобы просить имеющих право голоса граждан о подаче за них голосов в народном собрании при соискательстве какой-либо общественной должности, поэтому словом ambitus нередко обозначалось соискательство должности. Квинт Туллий Цицерон в своём труде «Commentariolum petitionis» описывал приемлемые способы борьбы, каковыми являлись «приобретение друзей и ласковое, любезное обращение с избирателями».
rdf:langString
rdf:langString
Ambitus
rdf:langString
Ambitus
rdf:langString
Ambitus (derecho romano)
rdf:langString
Ambitus (diritto romano)
rdf:langString
Ambitus
rdf:langString
Ambitio
xsd:integer
3687452
xsd:integer
1101238992
rdf:langString
Ambitus (literalment 'donar voltes entorn', 'anar al voltant') era un delicte practicat a l'antiga Roma que consistia en els suborns per obtenir càrrecs públics. Periòdicament es van dictar lleis per impedir la pràctica d'aquest delicte, lleis anomenades lex ambitus o de ambitu que cada vegada eren més severes; però les multes primer i després la prohibició d'exercir el càrrec per una sèrie d'anys (d'un mínim de 10 anys fins per sempre) no van tenir cap efecte. Finalment es van crear tribunals especials. Era un delicte romà vinculat als comicis. El candidat o candidatus, perquè anava vestit amb una toga de color blanquinós, s'anomenava petitor (peticionari, aspirant) i l'oponent competitor (competidor, rival), i els dos buscaven ser elegits o que l'altra no ho fos, i per això era corrent donar suborns als que participaven en els comicis. El candidat anava acompanyat dels seus amics (deductors o escortes) i d'altres ciutadans (sectatores, 'seguidors') que mostraven així el seu suport. El candidat anava acompanyat d'un nomenclator, que li deia els noms de les persones amb qui es trobava. L'ambitus estava dividit en tres classes:
* largitiones (suborn)
* liberalitas (regals)
* benignitas (promeses) Només el primer era il·legal La llei més antiga coneguda va ser la Pinaria de ambitu, establerta l'any 432 aC. La Lex Paetelia de ambitu de l'any 358 aC va prohibir la presència dels candidats a determinats llocs com ara els mercats per disminuir els suborns; la lex Cornelia Baebia de ambitu de l'any 181 aC establa penes pels culpables (incapacitació d'exercir càrrec públics per deu anys); la Lex Acilia Calpurnia de l'any 67 aC intentava limitar els tractes entre candidats i electors i establia les sancions que arribaven fins a l'exclusió perpètua; la Lex Tullia de ambitu (63 aC) va afegir penes a la lex Acilia Calpurnia (deu anys d'exili); la lex Licinia de sodalitiis del 55 aC establí el delicte de sodalitiis que prohibia la utilització d'agents o sequaços (sodales) per assegurar els vots d'algunes tribus mitjançant la seva divisió en petits grups. La Lex pompeia de ambitu de l'any 52 aC escurçava els procediments de sanció i agreujava les penes. Algunes de les lleis dictades prohibien finançar espectacles públics des de dos anys abans de presentar-se a candidat. La lex Julia de ambitu de l'any 18 aC establia penes de 5 anys d'exclusió pels culpables el que rebaixava considerablement els càstigs. Posteriorment l'elecció popular va desaparèixer i a l'Imperi, amb noves formes d'arribar als càrrecs, el delicte va desaparèixer totalment. En temps de Tiberi, encara era el senat l'encarregat de nomenar els càrrecs, però després va ser potestat única dels emperadors. Herenni Modestí, un jurista del segle iii diu encara sobre la llei Julia de ambitu, que el nomenament de magistrats era cosa del poder suprem, però que si algú dun municipi volia sol·licitar un sacerdoci o una magistratura, s'invocava aquesta llei i es dictava un senatusconsultum, i era castigat amb la infàmia i amb una multa de 100 aureus.
rdf:langString
In ancient Roman law, ambitus was a crime of political corruption, mainly a candidate's attempt to influence the outcome (or direction) of an election through bribery or other forms of soft power. The Latin word ambitus is the origin of the English word "ambition" which is another of its original meanings; ambitus was the process of "going around and commending oneself or one's protégés to the people," an activity liable to unethical excesses. In practice, bringing a charge of ambitus against a public figure became a favored tactic for undermining a political opponent. The Lex Baebia was the first law criminalizing electoral bribery, instituted by M. Baebius Tamphilus during his consulship in 181 BC. The passage of Rome's first sumptuary law the previous year suggests that the two forms of legislation are related; both were aimed at curbing wealth-based inequities of power and status within the governing classes. The temptation to indulge in bribery indicates that the traditional patron-client relationship was insufficient to gather enough votes to win election. The word ambitus for electoral corruption is a general term for the crime; defendants would have been charged under a specific statute (lex). The 2nd-century BC Greek historian Polybius, a major source on the workings of the Roman constitution, makes the extravagant assertion that while Carthaginians acquire public office by openly offering gifts, the penalty at Rome for doing so is death. The point is perhaps that ambitus could be construed as treason under some circumstances. The rhetorical tactics of Cicero's speeches demonstrate how an initial charge of ambitus, under whatever statute, might devolve into an occasion for impugning or humiliating a public figure. Popularist politicians were particularly vulnerable to charges of currying favor with the masses, and ambitus might be alleged when a man of lower social rank defeated his superior in an election: "The defeat of a candidate boasting nobilitas by another not in possession of such standing appears to have been sufficient grounds for initiating a charge of ambitus." During the Imperial era, the ambitious politician yielded of necessity to the bureaucrat in the holding of Roman magistracies. The Stoic philosopher Epictetus (1st–2nd centuries AD) recoiled from the rough-and-tumble of electoral politics and ambitus: For the sake of these mighty and dignified offices and honours you kiss the hands of another man's slaves — and are thus the slaves of men who are not free themselves. … If you wish to be consul you must give up your sleep, run around, kiss men's hands, rot away at other men's doors … send presents to many and daily xenia [guest-gifts] to some. And what is the result? Twelve bundles of rods, sitting three or four times on the tribunal, giving games in the Circus, and distributing meals in little baskets. Bribery of a person already holding office was covered by laws de repetundae; provincial governors were particularly susceptible to such charges.
rdf:langString
Un ambitus, en el antiguo derecho romano, era un delito de corrupción política, principalmente el intento de un candidato de influir en el resultado (o dirección) de unas elecciones a través de un soborno u otra forma de poder blando o actividad censurable, declarada ilegal.
rdf:langString
Nell'antico diritto romano, l'ambitus era un crimine di corruzione politica, principalmente il tentativo di un candidato di influenzare l'esito (o la direzione) di un'elezione attraverso la corruzione o altre forme di potere morbido. L'ambitus era il processo di "andare in giro e raccomandare se stessi o i propri protetti al popolo", un'attività soggetta a eccessi non etici. In pratica, portare un'accusa di ambizione contro un personaggio pubblico divenne una tattica preferita per indebolire un avversario politico.
rdf:langString
Ambitio (av latinets ambire, gå omkring) var benämning på en metod för röstvärvning. I det republikanska gamla Rom var det sed att de, som ville erhålla ett statsämbete, själva exponerade sig för valmännen genom att före valdagen gå omkring och tala med de enskilda medborgarna, trycka deras händer (prensare manus) och anhålla om deras röster. De var därvid iklädda en toga av iögonfallande vithet (toga candida), vilket ledde till benämningen candidati på de sökande, som ofta åtföljdes av en särskild ”namnslav” (nomenclator), som viskade till sin herre de mötandes namn så att denne kunde vara förbindlig mot alla. Seden urartade emellertid under republikens sista århundrade så att man formligen köpte valmännens röster och rent av bildade klubbar för att bedriva saken systematiskt. Försök att genom lagstiftning motverka detta ofog var i allmänhet utan verkan. Som beteckning för sådan olovlig röstvärvning användes ordet ambitus.
rdf:langString
Ambitus, Амбитус — юридический термин в римском праве. Изначально ambitus — древнеримский обычай кандидатов в магистраты ходить среди собравшихся на форуме или Марсовом поле людей, чтобы просить имеющих право голоса граждан о подаче за них голосов в народном собрании при соискательстве какой-либо общественной должности, поэтому словом ambitus нередко обозначалось соискательство должности. Квинт Туллий Цицерон в своём труде «Commentariolum petitionis» описывал приемлемые способы борьбы, каковыми являлись «приобретение друзей и ласковое, любезное обращение с избирателями». Первоначально в этом не усматривалось ничего незаконного, однако, впоследствии возникновения , вызванных усилившейся конкуренцией кандидатов к концу существования Римской республики, законодательной властью был принят ряд законов против криминальных проявлений ambitus (лат. crimen ambitus), а точку в этом вопросе поставил указ императора Августа (лат. lex Julia Octaviana). Законы о нарушениях на выборах объединяются под названием leges de ambitu. Во времена Римской Империи ambitus практически не существовал, потому что выбор должностных лиц вскоре перешел к сенату древнего Рима и римскому императору, и с тех пор этим словом стало обозначаться приобретение должностей посредством подкупа и взяток римских сенаторов или советников императора. В современном праве термин ambitus практически не используется, однако само явление (приобретение должностей с помощью кумовства, взяток и шантажа) по-прежнему распространено.
xsd:nonNegativeInteger
18320