Alexios I Komnenos

http://dbpedia.org/resource/Alexios_I_Komnenos an entity of type: Thing

ألكسيوس الأول كومنينوس (باليونانية: Ἀλέξιος Κομνηνός، نحو 1048 – 15 أغسطس 1118)، (باللاتينية: Alexius I Comnenus)، إمبراطور بيزنطة منذ عام 1081 وحتى عام 1118. على الرغم من أنه لا يعتبر من مؤسسي السلالة الكومنينية، فإن السلالة في فترة حكمه كانت في أوج قوتها. بعد توليه حكم إمبراطورية على وشك الانهيار وتواجه إبان فترة حكمه حربًا متواصلة ضد كل من الأتراك السلاجقة في الأناضول والنورمان الصقليين في غرب البلقان، كان ألكسيوس قادرًا على ردع الانهيار البيزنطي والبدء بمرحلة الانتعاش العسكري، والمالي، والإقليمي والتي تُعرف باسم الإصلاح الكومنيني. تُعد الإصلاحات المختلفة التي استهل بها ألكسيوس حجر الأساس لهذا الانتعاش. كانت المناشدات التي يرسلها لأوروبا الغربية بُغية مساعدته في حربه ضد الأتراك السبب الذي ساهم على الأرجح في الدعوة للحملات الصليبية. rdf:langString
Alexios I. Komnenos (mittelgriechisch Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός) (* 1057; † 15. August 1118) war byzantinischer Kaiser von 1081 bis 1118. rdf:langString
Ο Αλέξιος Α΄ Κομνηνός (1048/1056 - 15 Αυγούστου 1118) ήταν Βυζαντινός Αυτοκράτορας από το 1081 ως το 1118. Εξέχουσα στρατιωτική και πολιτική μορφή, ήταν ο ουσιαστικός θεμελιωτής της δυναστείας των Κομνηνών, μίας από τις ενδοξότερες δυναστείες της βυζαντινής ιστορίας. rdf:langString
Alexios I Komnenos (Greek: Ἀλέξιος Κομνηνός, 1057 – 15 August 1118; Latinized Alexius I Comnenus) was Byzantine emperor from 1081 to 1118. Although he was not the first emperor of the Komnenian dynasty, it was during his reign that the Komnenos family came to full power and initiated a hereditary succession to the throne. Inheriting a collapsing empire and faced with constant warfare during his reign against both the Seljuq Turks in Asia Minor and the Normans in the western Balkans, Alexios was able to curb the Byzantine decline and begin the military, financial, and territorial recovery known as the Komnenian restoration. His appeals to Western Europe for help against the Turks were also the catalyst that contributed to the convoking of the Crusades. rdf:langString
Aleksio la 1-a Komneno, latinigita kiel Alexius I Comnenus (greke: Ἀλέξιος Α' Κομνηνός , 1056 -15-an de aŭgusto 1118), estis bizanca imperiestro de 1081 ĝis 1118, kaj la fondinto de la Komnena dinastio. Heredante kolapsantan imperion kaj alfrontante kun konstanta militado dum lia regado kontraŭ kaj la selĝukoj kaj turkoj en Malgranda Azio kaj la normandoj en la okcidenta Balkanio, Aleksio povis halti la bizancan malkreskon kaj komenci la financan, kaj teritorian normaligon konata kiel la "komnena restarigo". Liaj gravitoj al Okcidenta Eŭropo por helpo kontraŭ la turkoj estis ankaŭ la katalizilo kiu ekigis la Krucmilitojn. rdf:langString
Alexio I.a Komneno (1056 aldean - 1118ko abuztuaren 15a) Bizantziar Inperioko enperadorea izan zen 1081-1118 bitartean, Komnenotar dinastiaren fundatzailea. Normandiarren erasoari eutsi zion eta Konstantinopla mehatxatu zuten petxenegoak xehatu zituen. Nizea eta mendebaldeko Asia Txikia konkistatzeko Lehenengo Gurutzada bultzatu zuen. rdf:langString
アレクシオス1世コムネノス(ギリシア語:Αλέξιος Α' Κομνηνός (Alexios I Komnēnos)、1048年/1056年 - 1118年8月15日)は、東ローマ帝国コムネノス王朝の初代皇帝(在位:1081年 - 1118年)。 rdf:langString
( 다른 뜻에 대해서는 알렉시오스 1세 (트라페주스) 문서를 참고하십시오.) 알렉시오스 1세 콤니노스(그리스어: Αλέξιος Α' Κομνηνός, 1048년경 – 1118년 8월 15일) 또는 알렉시우스 1세 콤네누스(라틴어: Alexius I Comnenus)는 동로마 제국의 황제(재위 : 1081년 – 1118년)이다. 동로마 제국의 군사적·재정적 부흥을 이끈 황제로 그의 치세 동안 제국의 영토가 넓어지고 안정을 찾았다. 특히 십자군의 혼란을 잘 극복하여 제국에 도움을 주었고 콤니노스 왕조를 굳건한 반석 위에 올리는 데 성공하였다. rdf:langString
Alexios I Komnenos (Grieks: Αλέξιος Κομνηνός; Latijn: Alexius Comnenus; Nederlands, verouderd: Alexis Comneen) (Constantinopel, 1056 – 15 augustus 1118) was Byzantijns keizer van 1081 tot aan zijn dood in 1118.Alexios, een uitstekend politicus en diplomaat, werd keizer van een bankroet en wanhopig land. rdf:langString
Alexios I Komnenos (grekiska: Αλέξιος Α' Κομνηνός), född 1048, död 15 augusti 1118 var Bysantinsk kejsare 1081–1118. Han var den tredje sonen till och Anna Dalassene och gift med Eirene Doukaina. rdf:langString
Олексій І Комнін (грец. Αλέξιος Α' Κομνηνός; 1048 за іншими даними: біля 1057 — † 15 серпня 1118), візантійський імператор у 1081—1118. Засновник династії Комнінів, яка майже на століття повернула Візантії її колишню славу. Син Іоанна Комніна, доместіка схол Заходу, та Анни Далассени. Захопив престол, спираючись на військову провінційну знать, яку зміг згуртувати навколо престолу і відтіснити від управління столичну аристократію та впливових чиновників. Олексій І вивів імперію з важкої кризи, перемігши внутрішніх магнатів та зовнішніх ворогів. rdf:langString
阿歷克塞一世(希腊语:Αλέξιος Α' Κομνηνός,1048年或1056年-1118年8月15日)作为拜占庭皇帝,尽管他不是第一位科穆宁皇帝,但他是实际上的科穆宁王朝开创者。因为他统治期间,其家族真正达到拜占庭帝国的权力巅峰。阿歷克塞率兵废黜尼基弗鲁斯三世,恢复科穆宁家族由于伊萨克一世退位而中断的统治,从而继承一个崩溃帝国,并面对帝国与小亚细亚的突厥人和巴尔干半岛以西诺曼人的持续战争。阿歷克塞成功阻止帝国的衰弱并复兴军队,最终他与他后代的成就被称作“科穆宁中兴”。同時,他向西方求援以反击突厥人的举动,也成为引发十字军东征的缘由之一。 rdf:langString
Aleix I Comnè (en grec: Ἀλέξιος Κομνηνός, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118. La dinastia Comnè, fundada pel seu oncle Isaac I Comnè (r. 1057-1059), assumí plenament el poder durant el seu regnat. rdf:langString
Alexios I. Komnenos (1048 – 15. srpna 1118) byl byzantským císařem v letech 1081 až 1118 a zakladatelem dynastie Komnenovců. Alexios projevil své výjimečné státnické, vojenské a diplomatické schopnosti za velice dramatických okolností na konci 11. století, kdy byla byzantská říše svírána vážným vnějším nebezpečím ohrožujícím samotnou existenci státu. Musel se vypořádat s několika vnitřními povstáními a také s náporem Normanů, Pečeněgů a Seldžuků. Za jeho panování byla uspořádána první křížová výprava, jíž využil ke znovudobytí části území, o něž byla byzantská říše připravena seldžuckými Turky po bitvě u Mantzikertu. Třebaže především první polovina jeho vlády byla vyplněna bojem o přežití Byzance, svému synovi zanechal konsolidovanou a územně rozšířenou říši. Zahájil rovněž obnovu armády rdf:langString
Alejo I Comneno (en griego: Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός; 1048-15 de agosto de 1118) fue emperador bizantino entre 1081 y 1118. Fue el tercer hijo de Juan Comneno y Ana Dalasena​ y sobrino de Isaac I Comneno, emperador entre 1057 y 1059. El padre de Alejo rechazó el trono cuando Isaac abdicó, y entre 1059 y 1081 reinaron cuatro emperadores pertenecientes a dinastías diferentes. Durante el reinado de uno de ellos, Romano IV Diógenes (1067-1071), Alejo sirvió con honores en el ejército combatiendo contra los turcos selyúcidas.​ Posteriormente, bajo Miguel VII Parapinaces (1071-1078) y Nicéforo III Botaniates (1078-1081), combatió, junto con su hermano mayor, Isaac, a los rebeldes en Asia Menor, Tracia y Epiro. rdf:langString
Alexis Ier Comnène (grec : Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός), né vers 1058 et mort le 15 août 1118, est un empereur byzantin du 1er avril 1081 au 15 août 1118. Il est le troisième fils du curopalate Jean Comnène et d'Anne Dalassène, et le neveu de l'empereur Isaac Ier. rdf:langString
Alessio I Comneno (in greco medievale: Αλέξιος Α' Κομνηνός, Alexios I Komnēnos; Costantinopoli, 1048 – Costantinopoli, 15 agosto 1118) fu basileus dei romei dal 4 aprile 1081 fino alla morte. Il suo regno, durato ben di 37 anni, fu uno dei più lunghi dell'impero bizantino e anche uno dei più turbolenti. La sua ascesa al potere segnò la conclusione di un periodo costellato da guerre civili che avevano compromesso le solide strutture amministrative dell'età macedone mentre aumentavano le minacce esterne che minacciavano persino la sopravvivenza stessa dell'Impero. In un tale contesto, i primi anni del regno di Alessio furono interamente dedicati alla guerra, prima contro i Normanni e poi contro i Peceneghi e i Selgiuchidi. Nei confronti degli ultimi riuscì a cogliere successi difendendo, ini rdf:langString
Aleksy I Komnen (ur. 1048, zm. 15 sierpnia 1118) – cesarz bizantyjski od 4 kwietnia 1081, syn Jana Komnena i Anny Dalasseny. Pochodził z arystokratycznego rodu Komnenów z Azji Mniejszej, który miał na dworze wpływy już za czasów dynastii Dukasów. Zasiadł na tronie w drodze zamachu stanu dzięki poparciu braci (Izaaka i Adriana) oraz spowinowaconych z nim Dukasów (dzięki zawartemu w 1077 małżeństwu z Ireną Dukainą). Ojciec m.in. Anny Komneny i Jana II Komnena. rdf:langString
Алексе́й (Алекси́й) I Комни́н (греч. Ἀλέξιος Α' Κομνηνός; 1056/1057, Константинополь — 15 августа 1118, Константинополь) — византийский император в 1081—1118 годах. Будучи племянником императора Исаака I Комнина, Алексей захватил престол Византии и основал династию Комнинов, которая занимала императорский трон более ста лет. rdf:langString
Aleixo I Comneno (em grego: Αλέξιος Α' Κομνηνός; romaniz.: Alexios I Komnenos; 1056 - Constantinopla, 15 de agosto de 1118) foi imperador bizantino (reg. 1081 - 1118), terceiro filho de João Comneno e de Ana Dalassena, sobrinho de Isaque I Comneno (este, reg. 1057 - 1059). Como assinala Steven Runciman, em sua obra "História das Cruzadas", Aleixo Comneno foi um grande estadista, talvez o maior de seu tempo. Homem de coragem e habilidade militar, teve a falta de sorte de liderar apenas contingentes fracos, devendo à sua astúcia e diplomacia suas maiores vitórias. rdf:langString
rdf:langString Alexios I Komnenos
rdf:langString ألكسيوس الأول كومنينوس
rdf:langString Aleix I Comnè
rdf:langString Alexios I. Komnenos
rdf:langString Alexios I. (Byzanz)
rdf:langString Αλέξιος Α΄ Κομνηνός
rdf:langString Aleksio la 1-a
rdf:langString Alexio I.a Komneno
rdf:langString Alejo I Comneno
rdf:langString Alexius I Komnenus
rdf:langString Alexis Ier Comnène
rdf:langString Alessio I Comneno
rdf:langString 알렉시오스 1세
rdf:langString アレクシオス1世コムネノス
rdf:langString Alexios I Komnenos
rdf:langString Aleksy I Komnen
rdf:langString Aleixo I Comneno
rdf:langString Алексей I Комнин
rdf:langString Alexios I Komnenos
rdf:langString 阿历克塞一世
rdf:langString Олексій I Комнін
xsd:integer 1613
xsd:integer 1123570985
rdf:langString c. 1057
rdf:langString Portrait of Alexios I, from a Greek manuscript
xsd:date 1118-08-15
rdf:langString
rdf:langString Dynasty
rdf:langString
xsd:gMonthDay --04-01
rdf:langString Alexios I Komnenos
xsd:integer 1081 1092 --04-01
rdf:langString Aleix I Comnè (en grec: Ἀλέξιος Κομνηνός, Aléxios Komninós; 1057 - 15 d'agost del 1118) fou emperador romà d'Orient entre el 1081 i el 1118. La dinastia Comnè, fundada pel seu oncle Isaac I Comnè (r. 1057-1059), assumí plenament el poder durant el seu regnat. En el moment del seu ascens al tron, l'Imperi Romà d'Orient sortia d'un període de guerres civils que havien deixat les robustes estructures imperials de l'era macedònia a la ruïna. Devastat per guerres constants amb els turcs seljúcides a Anatòlia i els normands a l'oest dels Balcans, entre altres amenaces, l'imperi semblava a punt d'ensorrar-se. Tanmateix, Aleix fou capaç de frenar i fins i tot i invertir parcialment aquest declivi. La primera part del seu regnat fou marcada per la guerra, primer contra els normands i seguidament contra els petxenegs i els turcs. Una vegada assegurades les fronteres de l'imperi, aprofità el pas de la Primera Croada pel seu territori per reconquerir part d'Anatòlia, tot i que les seves relacions amb els croats no sempre foren cordials. En paral·lel amb la seva activitat militar, emprengué les reformes que servirien de base per a la recuperació militar, econòmica i territorial de l'imperi sota la dinastia Comnè i situaren la família imperial al centre del poder. Fou un participant actiu en els afers religiosos del seu temps. Culminà una de les obres de restauració i reforma més notables de la història de l'Imperi Romà d'Orient. Tanmateix, la major part d'Anatòlia romangué en mans dels turcs. A més a més, l'economia de l'imperi començà a acusar la competència de les repúbliques marítimes i el renaixement cultural incipient perdé vigor. Finalment, les noves bases de l'autoritat imperial, que ara reposava sobre els vincles familiars, acabaren donant mostres de fragilitat a llarg termini.
rdf:langString ألكسيوس الأول كومنينوس (باليونانية: Ἀλέξιος Κομνηνός، نحو 1048 – 15 أغسطس 1118)، (باللاتينية: Alexius I Comnenus)، إمبراطور بيزنطة منذ عام 1081 وحتى عام 1118. على الرغم من أنه لا يعتبر من مؤسسي السلالة الكومنينية، فإن السلالة في فترة حكمه كانت في أوج قوتها. بعد توليه حكم إمبراطورية على وشك الانهيار وتواجه إبان فترة حكمه حربًا متواصلة ضد كل من الأتراك السلاجقة في الأناضول والنورمان الصقليين في غرب البلقان، كان ألكسيوس قادرًا على ردع الانهيار البيزنطي والبدء بمرحلة الانتعاش العسكري، والمالي، والإقليمي والتي تُعرف باسم الإصلاح الكومنيني. تُعد الإصلاحات المختلفة التي استهل بها ألكسيوس حجر الأساس لهذا الانتعاش. كانت المناشدات التي يرسلها لأوروبا الغربية بُغية مساعدته في حربه ضد الأتراك السبب الذي ساهم على الأرجح في الدعوة للحملات الصليبية.
rdf:langString Alexios I. Komnenos (1048 – 15. srpna 1118) byl byzantským císařem v letech 1081 až 1118 a zakladatelem dynastie Komnenovců. Alexios projevil své výjimečné státnické, vojenské a diplomatické schopnosti za velice dramatických okolností na konci 11. století, kdy byla byzantská říše svírána vážným vnějším nebezpečím ohrožujícím samotnou existenci státu. Musel se vypořádat s několika vnitřními povstáními a také s náporem Normanů, Pečeněgů a Seldžuků. Za jeho panování byla uspořádána první křížová výprava, jíž využil ke znovudobytí části území, o něž byla byzantská říše připravena seldžuckými Turky po bitvě u Mantzikertu. Třebaže především první polovina jeho vlády byla vyplněna bojem o přežití Byzance, svému synovi zanechal konsolidovanou a územně rozšířenou říši. Zahájil rovněž obnovu armády a financí, čímž přispěl k nastolení nového období mocenského a kulturního vzestupu.
rdf:langString Alexios I. Komnenos (mittelgriechisch Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός) (* 1057; † 15. August 1118) war byzantinischer Kaiser von 1081 bis 1118.
rdf:langString Ο Αλέξιος Α΄ Κομνηνός (1048/1056 - 15 Αυγούστου 1118) ήταν Βυζαντινός Αυτοκράτορας από το 1081 ως το 1118. Εξέχουσα στρατιωτική και πολιτική μορφή, ήταν ο ουσιαστικός θεμελιωτής της δυναστείας των Κομνηνών, μίας από τις ενδοξότερες δυναστείες της βυζαντινής ιστορίας.
rdf:langString Alexios I Komnenos (Greek: Ἀλέξιος Κομνηνός, 1057 – 15 August 1118; Latinized Alexius I Comnenus) was Byzantine emperor from 1081 to 1118. Although he was not the first emperor of the Komnenian dynasty, it was during his reign that the Komnenos family came to full power and initiated a hereditary succession to the throne. Inheriting a collapsing empire and faced with constant warfare during his reign against both the Seljuq Turks in Asia Minor and the Normans in the western Balkans, Alexios was able to curb the Byzantine decline and begin the military, financial, and territorial recovery known as the Komnenian restoration. His appeals to Western Europe for help against the Turks were also the catalyst that contributed to the convoking of the Crusades.
rdf:langString Aleksio la 1-a Komneno, latinigita kiel Alexius I Comnenus (greke: Ἀλέξιος Α' Κομνηνός , 1056 -15-an de aŭgusto 1118), estis bizanca imperiestro de 1081 ĝis 1118, kaj la fondinto de la Komnena dinastio. Heredante kolapsantan imperion kaj alfrontante kun konstanta militado dum lia regado kontraŭ kaj la selĝukoj kaj turkoj en Malgranda Azio kaj la normandoj en la okcidenta Balkanio, Aleksio povis halti la bizancan malkreskon kaj komenci la financan, kaj teritorian normaligon konata kiel la "komnena restarigo". Liaj gravitoj al Okcidenta Eŭropo por helpo kontraŭ la turkoj estis ankaŭ la katalizilo kiu ekigis la Krucmilitojn.
rdf:langString Alejo I Comneno (en griego: Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός; 1048-15 de agosto de 1118) fue emperador bizantino entre 1081 y 1118. Fue el tercer hijo de Juan Comneno y Ana Dalasena​ y sobrino de Isaac I Comneno, emperador entre 1057 y 1059. El padre de Alejo rechazó el trono cuando Isaac abdicó, y entre 1059 y 1081 reinaron cuatro emperadores pertenecientes a dinastías diferentes. Durante el reinado de uno de ellos, Romano IV Diógenes (1067-1071), Alejo sirvió con honores en el ejército combatiendo contra los turcos selyúcidas.​ Posteriormente, bajo Miguel VII Parapinaces (1071-1078) y Nicéforo III Botaniates (1078-1081), combatió, junto con su hermano mayor, Isaac, a los rebeldes en Asia Menor, Tracia y Epiro. Los éxitos de los Comnenos provocaron los celos de Botaniates y sus ministros. Los hermanos tomaron las armas contra el emperador, y entraron en Constantinopla. Botaniates fue forzado a abdicar y recluido en el monasterio de Peribleptos. Alejo entró en Constantinopla el 1 de abril de 1081 y fue coronado solemnemente por el patriarca de Constantinopla Cosme I el 4 de abril, a la edad de 33 años.​
rdf:langString Alexio I.a Komneno (1056 aldean - 1118ko abuztuaren 15a) Bizantziar Inperioko enperadorea izan zen 1081-1118 bitartean, Komnenotar dinastiaren fundatzailea. Normandiarren erasoari eutsi zion eta Konstantinopla mehatxatu zuten petxenegoak xehatu zituen. Nizea eta mendebaldeko Asia Txikia konkistatzeko Lehenengo Gurutzada bultzatu zuen.
rdf:langString Alexis Ier Comnène (grec : Ἀλέξιος Αʹ Κομνηνός), né vers 1058 et mort le 15 août 1118, est un empereur byzantin du 1er avril 1081 au 15 août 1118. Il est le troisième fils du curopalate Jean Comnène et d'Anne Dalassène, et le neveu de l'empereur Isaac Ier. Son règne de 37 ans est l'un des plus longs de l'Empire byzantin et aussi l'un des plus agités. Son arrivée au pouvoir marque la fin d'une période de guerres civiles qui ont mis à bas les structures impériales solides de l'ère macédonienne tandis que les menaces extérieures s'amoncellent, conduisant à des pertes territoriales importantes, allant jusqu'à menacer la survie même de l'Empire. De ce fait, les premières années du règne d'Alexis sont toutes entières consacrées à la lutte d'abord contre les Normands puis contre les Petchénègues et les Seldjoukides. Il parvient dans un premier temps à défendre efficacement les frontières de l'Empire avant de reconquérir une partie de l'Asie mineure dans le sillage de la première croisade, même si ses relations avec les Croisés sont ambivalentes. En parallèle de cette intense politique étrangère, il procède à des réformes de grande ampleur de toute l'administration de l'Empire, fondant la légitimité de sa famille sur un réseau d'alliances matrimoniales particulièrement dense. La famille impériale devient le cœur du pouvoir. Enfin, il est également très impliqué dans les affaires religieuses de son époque. À sa mort, Alexis lègue à son fils un territoire consolidé et agrandi. Son œuvre restauratrice et réformatrice est l'une des plus importantes de l'histoire de l'Empire byzantin. Cependant, si à court et moyen terme le gouvernement d'Alexis Ier est un succès, son bilan reste contrasté. Il ne parvient qu'imparfaitement à rétablir la puissance byzantine, car la reconquête de l'Asie mineure reste partielle. En outre, l'économie de l'Empire commence à subir la concurrence des républiques italiennes. Il est aussi accusé d'avoir mis fin à un début de renaissance culturelle. Enfin, les bases sur lesquelles repose désormais l'autorité impériale, c'est-à-dire sur les liens familiaux, apparaissent comme fragiles à long terme.
rdf:langString アレクシオス1世コムネノス(ギリシア語:Αλέξιος Α' Κομνηνός (Alexios I Komnēnos)、1048年/1056年 - 1118年8月15日)は、東ローマ帝国コムネノス王朝の初代皇帝(在位:1081年 - 1118年)。
rdf:langString ( 다른 뜻에 대해서는 알렉시오스 1세 (트라페주스) 문서를 참고하십시오.) 알렉시오스 1세 콤니노스(그리스어: Αλέξιος Α' Κομνηνός, 1048년경 – 1118년 8월 15일) 또는 알렉시우스 1세 콤네누스(라틴어: Alexius I Comnenus)는 동로마 제국의 황제(재위 : 1081년 – 1118년)이다. 동로마 제국의 군사적·재정적 부흥을 이끈 황제로 그의 치세 동안 제국의 영토가 넓어지고 안정을 찾았다. 특히 십자군의 혼란을 잘 극복하여 제국에 도움을 주었고 콤니노스 왕조를 굳건한 반석 위에 올리는 데 성공하였다.
rdf:langString Alessio I Comneno (in greco medievale: Αλέξιος Α' Κομνηνός, Alexios I Komnēnos; Costantinopoli, 1048 – Costantinopoli, 15 agosto 1118) fu basileus dei romei dal 4 aprile 1081 fino alla morte. Il suo regno, durato ben di 37 anni, fu uno dei più lunghi dell'impero bizantino e anche uno dei più turbolenti. La sua ascesa al potere segnò la conclusione di un periodo costellato da guerre civili che avevano compromesso le solide strutture amministrative dell'età macedone mentre aumentavano le minacce esterne che minacciavano persino la sopravvivenza stessa dell'Impero. In un tale contesto, i primi anni del regno di Alessio furono interamente dedicati alla guerra, prima contro i Normanni e poi contro i Peceneghi e i Selgiuchidi. Nei confronti degli ultimi riuscì a cogliere successi difendendo, inizialmente, efficacemente i confini dell'Impero per poi riconquistare parte dell'Asia Minore grazie anche agli esiti della prima crociata, nonostante i suoi rapporti con i crociati fossero stati alquanto ambivalenti. Parallelamente all'intensa politica estera, Alessio portò a termine sostanziali riforme dell'intera amministrazione dell'Impero, fondando la legittimità della sua famiglia su una rete particolarmente fitta di alleanze matrimoniali. Grazie a lui la famiglia imperiale diventò il centro del potere. Infine, si occupò intensamente anche delle questioni religiose del suo tempo. Alla sua morte, Alessio lasciò in eredità al figlio un territorio consolidato e ampliato; la sua opera restauratrice e riformatrice è considerata una delle più importanti nella storia dell'impero bizantino. Tuttavia, se nel breve e nel medio termine, la sua azione fu un successo, il bilancio sul lungo periodo appare meno netto. Egli, infatti, riuscì solo imperfettamente a restaurare il potere imperiale, poiché la riconquista dell'Asia Minore non fu completa mentre l'economia iniziò ad accusare la concorrenza delle repubbliche italiane. È anche criticato per aver causato la fine di una rinascita culturale.
rdf:langString Alexios I Komnenos (Grieks: Αλέξιος Κομνηνός; Latijn: Alexius Comnenus; Nederlands, verouderd: Alexis Comneen) (Constantinopel, 1056 – 15 augustus 1118) was Byzantijns keizer van 1081 tot aan zijn dood in 1118.Alexios, een uitstekend politicus en diplomaat, werd keizer van een bankroet en wanhopig land.
rdf:langString Aleksy I Komnen (ur. 1048, zm. 15 sierpnia 1118) – cesarz bizantyjski od 4 kwietnia 1081, syn Jana Komnena i Anny Dalasseny. Pochodził z arystokratycznego rodu Komnenów z Azji Mniejszej, który miał na dworze wpływy już za czasów dynastii Dukasów. Zasiadł na tronie w drodze zamachu stanu dzięki poparciu braci (Izaaka i Adriana) oraz spowinowaconych z nim Dukasów (dzięki zawartemu w 1077 małżeństwu z Ireną Dukainą). Ojciec m.in. Anny Komneny i Jana II Komnena. W momencie wstąpienia na tron sytuacja Cesarstwa była bardzo poważna – zagrożenie najazdami Połowców i Kumanów od północy (zza Dunaju), Słowian Południowych z północnego zachodu, Normanów z południowej Italii i Turków seldżuckich ze wschodu (którzy w wyniku miażdżącego zwycięstwa w bitwie pod Manzikertem, 19 sierpnia 1071 podbili niemal całą bizantyńską Azję Mniejszą). Słabość Cesarstwa zwiększały również wewnętrzne rozłamy i niepokoje związane z działalnością sekt (manichejczycy, paulicjanie, bogomili) oraz groźną opozycją wewnętrzną (spiski wojskowe i senatorskie). Aleksy, w pełni świadomy zagrożenia i słabości państwa, zręcznie walczył z wrogami zewnętrznymi i wewnętrznymi przy pomocy środków zarówno militarnych, jak i dyplomatycznych. Zawarłszy układ pokojowy z Turkami (w 1081 r.), skoncentrował swoje szczupłe siły na prowadzonej z wielkim trudem i zmiennym szczęściem walce z Normanami (1081–1085). Podczas bitwy pod Dyrrachion, 18 października 1081 dzięki osobistemu męstwu cudem uniknął śmierci lub niewoli. Mimo grożących niebezpieczeństw, Aleksy, jako doświadczony wódz i odważny żołnierz, osobiście prowadził wiele kampanii. Po wyparciu Normanów, w latach 1085–1090 bez wyraźnych sukcesów próbował odeprzeć najazdy Połowców i Kumanów (z północy), Serbów (z zachodu) i Turków (ze wschodu). W roku 1086 Cesarstwu Bizantyjskiemu zagrozili sprzymierzeni z Bułgarami Pieczyngowie, którzy w roku 1090 usiłowali zdobyć Konstantynopol. 29 kwietnia 1091 roku u podnóża góry Lebunion w Tracji Aleksy I Komnen zadał Pieczyngom druzgocącą klęskę, usuwając niebezpieczeństwo dalszych najazdów z ich strony. Przywróciwszy chwilowo potęgę Cesarstwa, poprosił Zachód o dostarczenie wojsk zaciężnych, których w Bizancjum brakowało.Apel został inaczej odebrany – w 1095 papież Urban II wystąpił z projektem krucjaty przeciw Turkom, która miała służyć nie tyle pomocy Cesarstwu, co wyparciu muzułmanów z Ziemi Świętej. W 1096 Aleksy wymusił na krzyżowcach złożenie hołdu lennego i obietnicę, że odebrane ziemie zostaną zwrócone Bizancjum. Sam dostarczył floty na przewiezienie krzyżowców przez Bosfor. Pod koniec życia Aleksy szczególnie aktywnie dążył do pokojowego ograniczenia wpływów sekt chrześcijańskich (głównie paulicjan i bogomiłów). Powodem mogło być zwłaszcza szybkie rozprzestrzenianie się wyznawców tych odłamów chrześcijaństwa na obszarze cesarstwa w II poł. XI wieku. Zapewne w latach 1101–1104 odbyła się pod jego przewodnictwem debata duchowieństwa bizantyńskiego z bogomiłami. Natomiast w 1114 cesarz spotkał się z paulicjanami i bogomiłami w mieście Filipopol w Tracji. W jego wyniku miało dojść do apostazji kilku tysięcy zwolenników tych sekt, których osadził w nowym mieście niedaleko Filipopola – Aleksjopol (Neokastron). Jednak przynajmniej bogomilizm był już tak mocno zakorzeniony, że nie udało się go poważniej osłabić.
rdf:langString Алексе́й (Алекси́й) I Комни́н (греч. Ἀλέξιος Α' Κομνηνός; 1056/1057, Константинополь — 15 августа 1118, Константинополь) — византийский император в 1081—1118 годах. Будучи племянником императора Исаака I Комнина, Алексей захватил престол Византии и основал династию Комнинов, которая занимала императорский трон более ста лет. Получив власть над ослабевшим государством, границы которого подвергались нападениям норманнов и сельджуков, Алексей устранил внешнюю угрозу. При его правлении были осуществлены масштабные реформы, благодаря которым началось Комниновское возрождение Византийской империи, ознаменованное ростом её военной и экономической мощи. В то же время во дни правления Алексея I наметились и негативные тенденции: усилилась роль итальянских торговых республик в экономической жизни империи, началось развитие феодальных отношений, а упадок мелких военных держаний никем не останавливался. Из-за усиления этих процессов в 1204 году Византийская империя не смогла оказать сопротивление участникам Четвёртого крестового похода и в итоге распалась на несколько государств.
rdf:langString Aleixo I Comneno (em grego: Αλέξιος Α' Κομνηνός; romaniz.: Alexios I Komnenos; 1056 - Constantinopla, 15 de agosto de 1118) foi imperador bizantino (reg. 1081 - 1118), terceiro filho de João Comneno e de Ana Dalassena, sobrinho de Isaque I Comneno (este, reg. 1057 - 1059). Seu pai, João Comneno, recusou o trono quando da abdicação de Isaque, a quem sucederam, então, quatro imperadores de outras famílias no período entre 1059 e 1081. No reinado de um destes, Romano IV Diógenes, Aleixo serviu com distinção contra os turcos seljúcidas. Também combateu rebeldes na Ásia Menor, Trácia e Epiro, juntamente com seu irmão mais velho Isaac, durante os governos de Miguel VII Ducas e Nicéforo III Botaniates (1078 - 1081). O sucesso dos comnenos causou a inveja dos Botaniates e de seus ministros, e por pouco a família não teve que pegar em armas para defender-se. Botaniates foi forçado a abdicar e retirar-se para um mosteiro, e Isaac recusou a coroa em favor de seu irmão mais novo Aleixo, reconhecidamente o mais hábil de ambos, que se tornou imperador aos 33 anos de idade. Como assinala Steven Runciman, em sua obra "História das Cruzadas", Aleixo Comneno foi um grande estadista, talvez o maior de seu tempo. Homem de coragem e habilidade militar, teve a falta de sorte de liderar apenas contingentes fracos, devendo à sua astúcia e diplomacia suas maiores vitórias. Segundo o historiador armênio , Aleixo era um , executava traições abertamente e secretamente, não seguia nenhuma lei, envenenava seus inimigos, enganava quem o considerava aliado, não era cristão (nem sua mãe era) e por traição ajudou os bárbaros. Dono de um inegável talento para a intriga, soube açular seus inimigos uns contra os outros, usando para isso da inveja e desconfiança que eles sentiam uns dos outros. Diante de uma corte incapaz e conspiradora, e de uma máquina de estado falida ele impôs uma nova administração, lidando com as conspirações com relativo desembaraço. Aleixo adotou Constantino Ducas, filho da imperatriz Maria da Alânia, que havia sido casada com Miguel VII Ducas e com Nicéforo III Botaniates, e que era amante do novo imperador. Após o casamento de Aleixo com Irene Ducena e o nascimento de seu filho João Comneno (o futuro João II Comneno), Maria foi mandada para um convento e Constantino morreu. O longo reinado de Aleixo (quase 37 anos) foi cheio de dificuldades. Logo no início, teve que enfrentar o formidável ataque dos normandos (Roberto Guiscardo e seu filho Boemundo), que tomou Dirráquio (atual Durrës, na Albânia) e Corfu, e sitiou Lárissa na Tessália. Este episódio do perigo normando passou com a morte de Roberto em 1085, e o território perdido foi então reconquistado. Em seguida, Aleixo repeliu a invasão dos pechenegues e cumanos na Trácia, com os quais a seita maniqueísta dos bogomilos se havia aliado. Também precisou lidar com o crescente poder dos turcos seljúcidas na Ásia Menor. O grande desafio de seu reinado foi enfrentar as dificuldades causadas pela chegada da Primeira Cruzada, que havia sido provocada, em grande medida, a seu próprio pedido, por intermédio de embaixadores enviados ao Papa Urbano II no de 1095. Aleixo esperava ajuda do Ocidente na forma de mercenários e não previa as imensas hostes recrutadas pela Cruzada, o que o deixou consternado e constrangido. O primeiro contingente, chefiado por Pedro o Eremita, foi logo despachado pelo imperador para a Ásia Menor, onde foi massacrado pelos turcos em 1096. O segundo e mais sério contingente de cruzados, comandado por Godofredo de Bulhão, também foi encaminhado por Aleixo para a Ásia, com a promessa de fornecer-lhes provisões em troca de um juramento de homenagem. As vitórias destas tropas recuperaram para o Império Bizantino algumas cidades e territórios importantes, como Niceia, Quios, Rodes, Esmirna, Éfeso, Filadélfia, Sardes e, na verdade, a maior parte da Ásia Menor (1097 - 1099). Sua filha, Ana , descreve estes fatos como resultantes da política e da diplomacia do pai, mas os cronistas latinos da Cruzada foram apenas sinal de sua atuação traiçoeira e desonesta. Os cruzados entenderam que o juramento que prestaram havia sido cancelado quando Aleixo deixou de ajudá-los durante o cerco de Antioquia; Boemundo, que se havia proclamado príncipe de Antioquia, esteve até mesmo em guerra com o imperador, até que concordou em tornar-se vassalo de Aleixo nos termos do Tratado de Devol de 1108. Nos vinte anos finais de sua vida, perdeu grande parte de sua popularidade. Este período foi marcado pela perseguição dos seguidores das heresias dos paulicianos e bogomilos; pelo recomeço dos combates com os turcos (1110 - 1117); e pela ansiedade com respeito à sucessão, com que sua mulher Irene Ducena tentou beneficiar o marido de sua filha, a historiadora Ana Comnena, Nicéforo Briênio. Aleixo esteve, durante muitos anos, sob a influência de uma eminência parda, sua mãe Ana Dalassena, uma personalidade política sábia e muito capaz que ele fez coroar, de modo irregular, como "imperatriz Augusta" (dignidade que cabia, na verdade, a Irene, sua mulher). Segundo , durante seu reinado um conde chegou a Antioquia vindo de Jerusalém, e, ao entrar no templo de São Pedro, este apareceu e disse onde se encontrava a lança que havia ferido Jesus na cruz. Ele achou a lança, levou-a a Constantinopla, e entregou-a a Aleixo.
rdf:langString Alexios I Komnenos (grekiska: Αλέξιος Α' Κομνηνός), född 1048, död 15 augusti 1118 var Bysantinsk kejsare 1081–1118. Han var den tredje sonen till och Anna Dalassene och gift med Eirene Doukaina.
rdf:langString Олексій І Комнін (грец. Αλέξιος Α' Κομνηνός; 1048 за іншими даними: біля 1057 — † 15 серпня 1118), візантійський імператор у 1081—1118. Засновник династії Комнінів, яка майже на століття повернула Візантії її колишню славу. Син Іоанна Комніна, доместіка схол Заходу, та Анни Далассени. Захопив престол, спираючись на військову провінційну знать, яку зміг згуртувати навколо престолу і відтіснити від управління столичну аристократію та впливових чиновників. Олексій І вивів імперію з важкої кризи, перемігши внутрішніх магнатів та зовнішніх ворогів.
rdf:langString 阿歷克塞一世(希腊语:Αλέξιος Α' Κομνηνός,1048年或1056年-1118年8月15日)作为拜占庭皇帝,尽管他不是第一位科穆宁皇帝,但他是实际上的科穆宁王朝开创者。因为他统治期间,其家族真正达到拜占庭帝国的权力巅峰。阿歷克塞率兵废黜尼基弗鲁斯三世,恢复科穆宁家族由于伊萨克一世退位而中断的统治,从而继承一个崩溃帝国,并面对帝国与小亚细亚的突厥人和巴尔干半岛以西诺曼人的持续战争。阿歷克塞成功阻止帝国的衰弱并复兴军队,最终他与他后代的成就被称作“科穆宁中兴”。同時,他向西方求援以反击突厥人的举动,也成为引发十字军东征的缘由之一。
xsd:date 1081-04-04
xsd:nonNegativeInteger 38732
xsd:gYear 1081
xsd:gYear 1081
rdf:langString Emperor and Autocrat of the Romans

data from the linked data cloud