Al-Ashraf Khalil

http://dbpedia.org/resource/Al-Ashraf_Khalil an entity of type: Thing

الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن الملك المنصور سيف الدين قلاوون (وُلد في القاهرة في عام 666 هـ/1267 م - توفى في تروجة قرب الأسكندرية في 12 محرم 693هـ / 31 ديسمبر 1293م)، هو ثامن سلاطين الدولة المملوكية البحرية. تولّى شؤون الحكم إلى جانب والده لفترة قصيرة من الزمن، وبعد وفاة الأخير نُصب خليل سلطانًا في عام 1290 وبقي حتى اغتياله في ديسمبر 1293. يُعتبر من أبرز سلاطين الأسرة القلاوونية والدولة المملوكية. أشهر إنجازاته فتح عكا والقضاء على آخر معاقل الصليبيين في الشام، بعد أن استمر وجودهم فيها مائة وستة وتسعين سنة. rdf:langString
Al-Ashraf Salāh ad-Dīn Khalil ibn Qalawūn (Arabic: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون; c. 1260s – 14 December 1293) was the eighth Bahri Mamluk sultan, succeeding his father Qalawun. He served from 12 November 1290 until his assassination in December 1293. He was well known for conquering the last of the Crusader states in Palestine after the siege of Acre in 1291. rdf:langString
Al-Aŝraf Ĥalil (arabe لأشرف خليل‎, plennome al-Malik al-Aŝraf Salah ad-Din Ĥalil ben Kalavun, arabe الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎) estis en la jaroj 1290 ĝis sia morto en 1293 mamluka sultano en Egiptio. Lia plej glora faro estis definitiva konkero de krucistaj ŝtatoj en Palestino por islamanoj. Ĥalil estis filo de sultano Kalavuno. Kiam en la jaro 1288 mortis as-Salih Ali, la pli aĝa frato de Ĥalil, al-Aŝraf estis nomumita kunreganto de sia patro. rdf:langString
Al-Achraf Khalîl, de son nom complet Al-Achraf Salâh ad-Dîn Khalîl ben Qala'ûn (1263-1293) fils de Qala'ûn est un sultan mamelouk bahrite d'Égypte de 1290 à 1293. rdf:langString
Al-Ashraf Salāh ad-Dīn Khalil ibn Qalawūn (bahasa Arab: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; s. 1260an – 14 Desember 1293) adalah sultan Mamluk kedelapan antara November 1290 sampai pembunuhannya pada Desember 1293. Ia dikenal karena menaklukan terakhir di Palestina usai pada 1291. rdf:langString
アシュラフ・ハリール(アラビア語:الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن الملك المنصور قلاوون الألفي الصالحي 転写:al-Malik al-Ashraf Ṣalāḥ ad-Dīn Khalīl b. al-Malik al-Manṣūr Qalāwūn al-Alfī as-Ṣāliḥī, 1262年頃 - 1293年12月14日)は、エジプトのバフリー・マムルーク朝の第9代スルターン(在位:1290年 - 1293年)。即位名により略してアシュラフ・ハリール(الملك الاشرف خليل, al-Malik al-Ashraf Khalīl)とも呼ばれる。 rdf:langString
al-Ashraf Khalil, nome completo al-Malik al-Ashraf Ṣalāḥ al-Dīn Khalīl ibn Qalāwūn (in arabo: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; Il Cairo, 1262 – , 14 dicembre 1293), è stato l'ottavo sultano mamelucco d'Egitto, appartenente alla dinastia Bahri, di etnia turca Kipčaki. Salì al trono nel 1290, alla morte del padre Qalawun, e regnò fino al suo assassinio, avvenuto nel dicembre 1293. È famoso soprattutto per la vittoria nell'assedio di San Giovanni d'Acri del 1291, che si concluse con la conquista della città, segnando la fine del regno crociato di Gerusalemme. rdf:langString
Malique Axerafe Saladino Calil ibne Calavuno (em árabe: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; romaniz.: Al-Malik al-Ashraf Salāh al-Dīn Khalil ibn Qalawūn), melhor conhecido apenas como Axerafe Calil, foi sultão do Cairo de 1290 a 1293. rdf:langString
аль-Малик аль-Ашраф Салах ад-Дин Халиль ибн Калаун (араб. الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; ок. 1262, Каир — 14 декабря 1293, ) — мамлюкский султан Египта с 1290 года из рода Бахритов. Сын султана Калауна, старший брат султана ан-Насира Мухаммада I. Более всего известен завоеванием последнего из государств крестоносцев в Палестине, закончившимся захватом Акры в 1291 году. rdf:langString
Al-Aszraf Chalil, imię królewskie: Al-Malik al-Aszraf Salāh al-Dīn Chalil ibn Qalawūn , arab.الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون; ur. 1262 w Kairze, zm. 14 grudnia 1293 w ) – sułtan mamelucki w Egipcie, od 1290 do zamachu na niego w 1293.Najbardziej znany z podboju ostatniego państwa krzyżowego w Palestynie wraz ze zdobyciem Akki w 1291. rdf:langString
Аль-Малік аль-Ашраф Салах ад-Дін Халіль ібн Калаун (араб. الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎‎; бл. 1262 — 14 грудня 1293) — мамлюкський султан Єгипту з 1290 до його убивства 1293 року. rdf:langString
Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun —àrab: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون, al-Malik al-Axraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl ibn Qalāwūn—, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293). Fou fill i successor de Qalàwun. El seu germà gran , hereu designat, va premorir el pare el 1288 i Khalil llavors va ocupar el seu lloc; va substituir al seu pare durant el setge de Trípoli del Líban (1289) i va succeir a Qalàwun quan va morir l'11 de novembre de 1290. rdf:langString
Al-Ašraf Kálil (arabsky لأشرف خليل‎, celým jménem al-Malik al-Ašraf Saláh ad-Dín Kálil ibn Kalavun, arabsky الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎) byl v letech 1290 až do své smrti roku 1293 mamlúcký sultán v Egyptě. Jeho nejslavnějším činem bylo definitivní dobytí křižáckých států v Palestině pro muslimy. rdf:langString
Al-Malik al-Aschraf Salah ad-Din Chalil (auch Khalil, arabisch الملك الأشرف صلاح الدين خليل, DMG al-Malik al-Ašraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl; † Dezember 1293) war ein Sultan der Mamluken in Ägypten (1290–1293) und Herrscher aus der Bahri-Dynastie. Er eroberte die letzten Reste der Kreuzfahrerstaaten in Palästina und Syrien. rdf:langString
Jalil (en árabe, جليل‎), de nombre completo Al-Ashraf Salâh ad-Dîn Jalîl ben Qala'ûn​ (1263​-14 de diciembre de 1293) fue un sultán mameluco de la dinastía bahrí (también llamada bahrita o bahríe),​ que gobernó el sultanato mameluco de Egipto desde 1290 hasta su asesinato en 1293. Era hijo de Qalawun,​ que le designó cosultán a la muerte de su hermano mayor Ali en 1288, a pesar de no tener confianza en él.​ Durante su reinado, los francos fueron expulsados definitivamente del Levante mediterráneo,​ con lo cual de los Estados cruzados solo sobrevivió al sultán el Reino de Chipre.​ También emprendió campañas contra los armenios de Cilicia y las minorías musulmanas de la cordillera del Líbano.​ rdf:langString
rdf:langString الأشرف صلاح الدين خليل
rdf:langString Al-Àixraf Khalil
rdf:langString Kálil
rdf:langString Chalil (Sultan)
rdf:langString Ĥalil
rdf:langString Al-Ashraf Khalil
rdf:langString Jalil
rdf:langString Al-Ashraf Khalil
rdf:langString Al-Ashraf Salah ad-Dîn Khalil ben Qala'ûn
rdf:langString Al-Ashraf Khalil
rdf:langString アシュラフ・ハリール
rdf:langString Al-Ashraf Khalil
rdf:langString Al-Aszraf Chalil
rdf:langString Axerafe Calil
rdf:langString Аль-Ашраф Халиль
rdf:langString Халіль аль-Ашраф
rdf:langString Khalil
rdf:langString Turuja, Buhayra
xsd:integer 1314242
xsd:integer 1123984365
rdf:langString Consort
<second> 1260.0
rdf:langString Coinage of al-Ashraf Khalil
xsd:date 1293-12-14
rdf:langString Al-Malik al-Ashraf Salah ad-Din Khalil ibn Qalawun
rdf:langString Qalawuni
rdf:langString Two daughters
rdf:langString Qutqutiya
xsd:gMonthDay --11-12
rdf:langString Ardukin
rdf:langString Al-Malik al-Ashraf
rdf:langString November 1290 – December 1293
rdf:langString الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن الملك المنصور سيف الدين قلاوون (وُلد في القاهرة في عام 666 هـ/1267 م - توفى في تروجة قرب الأسكندرية في 12 محرم 693هـ / 31 ديسمبر 1293م)، هو ثامن سلاطين الدولة المملوكية البحرية. تولّى شؤون الحكم إلى جانب والده لفترة قصيرة من الزمن، وبعد وفاة الأخير نُصب خليل سلطانًا في عام 1290 وبقي حتى اغتياله في ديسمبر 1293. يُعتبر من أبرز سلاطين الأسرة القلاوونية والدولة المملوكية. أشهر إنجازاته فتح عكا والقضاء على آخر معاقل الصليبيين في الشام، بعد أن استمر وجودهم فيها مائة وستة وتسعين سنة.
rdf:langString Al-Màlik al-Àixraf Salah-ad-Din Khalil ibn Qalàwun —àrab: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون, al-Malik al-Axraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl ibn Qalāwūn—, més conegut simplement com al-Àixraf Khalil, fou d'origen bahrita o kiptxak (1290 - 1293). Fou fill i successor de Qalàwun. El seu germà gran , hereu designat, va premorir el pare el 1288 i Khalil llavors va ocupar el seu lloc; va substituir al seu pare durant el setge de Trípoli del Líban (1289) i va succeir a Qalàwun quan va morir l'11 de novembre de 1290. Com a visir va tenir a Ibn Salus, un comerciant sirià arrogant i mal vist pels emirs. El maig de 1291, amb un exèrcit de 200.000 homes va aconseguir la conquesta d'Acre, darrer bastió croat a Palestina després d'un setge de sis setmanes. Tot seguit Sayda (Saïda), Beirut, Athlith, Jubayl i Sur, les darreres fortaleses dels croats, es van rendir sense lluita. També el 1291 va nomenar naib a Baydara al que tenia molta consideració i li va donar en feu la fortalesa siriana d'al-Sunayba; però posteriorment Baydara fou humiliat diverses vegades pel sultà, especialment en una assemblea d'emirs, segurament a causa d'una campanya fracassada de Baydara contra els maronites libanesos de (1292). Alguns emirs com Karasunkur (que després es va passar als mongols) o el futur sultà Hussam-ad-Din Lajin, foren empresonats encara que alliberats al cap de poc. També el 1292 fou atacat el Regne Armeni de Cilícia i conquerida la important fortalesa de Kalat al-Rum (Rum Kalesi) a la vora de l'Eufrates. El 1292 i 1293 el sultà va signar tractats amb Venècia i Aragó; el tractat amb Jaume el Just fou signat el 29 de gener de 1293 i renovava un anterior tractat signat amb Alfons III, i per aquestos tractats els catalans havien de lliurar armes als egipcis i obtenien facilitats comercials. També va tenir contactes amb emir turcmans d'Anatòlia en procés d'assolir la sobirania (Mentese, Karaman i Aydın). El 1293 el rei d'Armènia Hethum II va entregar a Egipte les fortaleses de , Marash i que dominaven la ruta d'Alep; també en aquest temps es van sotmetre les tribus beduïnes que dominaven a la frontera entre il-kànides i mamelucs al desert de Síria. El 13 de desembre de 1293 fou assassinat en una cacera al delta del Nil pel seu lloctinent Baydara al-Mansur i altres conspiradors. Baydara es va proclamar sultà però no va governar més que un parell de dies. No va poder ocupar la ciutadella del Caire, centre del poder polític i militar i va morir en els combats amb els partidaris de Khalil dirigits per l'ustadar (majordom) Husam al-Din. El germà de Khalil, al-Nasir Nasir al-Din Muhammad, de 8 anys, va ser proclamat sultà, sota regència del naib Al-Àdil Kitbughà que després va usurpar el tron el 1294.
rdf:langString Al-Ašraf Kálil (arabsky لأشرف خليل‎, celým jménem al-Malik al-Ašraf Saláh ad-Dín Kálil ibn Kalavun, arabsky الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎) byl v letech 1290 až do své smrti roku 1293 mamlúcký sultán v Egyptě. Jeho nejslavnějším činem bylo definitivní dobytí křižáckých států v Palestině pro muslimy. Kálil byl synem sultána . Když v roce 1288 zemřel Kálilův starší bratr as-Salih Alí, byl al-Ašraf jmenován spoluvládcem svého otce. Kálil se netěšil Kalavunově důvěře a zpočátku odmítal jeho zapojení do vlády. V roce 1289 Kalavun dobyl křižácké Tripolské hrabství a pochodoval na hlavní město Jeruzalémského království Akkon. V listopadu však Kalavun zemřel a Kálil plně zaujal jeho místo a pokračoval v tažení na město. V květnu nový sultán shromáždil u hradu Krak des Chevaliers proti křižákům posily z Egypta a Sýrie. 17. června 1291 po krvavém obléhání Akkon padl. Město bylo vydrancováno a zničeno a obyvatelstvo zčásti vyvražděno a zčásti prodáno do otroctví. Poté se Kálil vrátil do svého sídelního města Káhiry. Dobytí Akkonu bylo veliké vítězství. Proces znovudobývání Palestiny započatý roku 1187 Saladinem byl dovršen. Rok po dobytí Akkonu provedl sultán invazi do Arménského království a dobyl mocnou pevnost , sídlo arménského patriarchy. Království se poté dalo na cestu postupného úpadku. Na druhou stranu Kálil navázal dobré vztahy s křižáckým Kyperským královstvím, Aragonským a Sicilským královstvím a uzavřel s nimi obchodní i vojenské dohody. Pokračoval v politice svého otce nahrazování tureckých mamlúkú Čerkesy, kteří byli považování za loyálnější. Jako svého vezíra jmenoval Araba al-Salúse, čímž obnovil tradici vezírů, která byla během 13. století přerušena, čímž si však mamlúky proti sobě popudil. V roce 1293 byl Kálil zavražděn svým tureckým regentem Bajdarou, který se rychle prohlásil sultánem, ale sám byl rychle odstraněn Čerkesy. Na trůn poté dosedl Kálilův mladší bratr , který byl do roka svržen , bývalým stoupencem Bajdary, podzději přešlým k Čerkesům.
rdf:langString Al-Malik al-Aschraf Salah ad-Din Chalil (auch Khalil, arabisch الملك الأشرف صلاح الدين خليل, DMG al-Malik al-Ašraf Ṣalāḥ ad-Dīn Ḫalīl; † Dezember 1293) war ein Sultan der Mamluken in Ägypten (1290–1293) und Herrscher aus der Bahri-Dynastie. Er eroberte die letzten Reste der Kreuzfahrerstaaten in Palästina und Syrien. Chalil war der Sohn des Sultans Qalawun und wurde nach dem Tod seines älteren Bruders as-Salih Ali im Jahr 1288 zum Vize-Sultan ernannt. Qalawun vertraute ihm nicht und weigerte sich anfangs, den Status seines Sohnes anzuerkennen. Im August 1290 kam es zu einem Massaker an muslimischen Händlern in Akkon durch italienische Kreuzfahrer. Daraufhin verlangte Sultan Qalawun die Auslieferung der beteiligten Kreuzfahrer sowie eine Entschädigungszahlung in Höhe von dreißigtausend venezianischen Zecchinen. Da der Stadtrat Akkons beide Forderungen ablehnte, entschied sich der Sultan, Akkon umgehend anzugreifen. Als er jedoch kurz vor dem Feldzug im November 1290 starb, wurde Chalil zum Sultan ernannt. Chalil setzte als Sultan das Werk seines Vaters fort und brach im März 1291 mit seinem ägyptischen Heer in Kairo auf, das in Syrien um weitere Kontingente verstärkt wurde und eine enorme Größe erreichte. Nach sechswöchiger Belagerung wurde Akkon von der Streitmacht am 18. Mai 1291 erstürmt. Jeder Bewohner, der nicht geflohen war, wurde massakriert. Im August desselben Jahres hatte Chalil schließlich die verbleibenden Kreuzfahrerburgen Tyros, Sidon, Haifa, Tartus und Beirut erobert und kehrte nach Kairo zurück. Damit waren die Kreuzfahrer vollständig aus Palästina und Syrien vertrieben. Aufgrund dieser Siege wurde Chalil als neuer Alexander bezeichnet. Im Jahr 1292 fiel er mit seiner Streitmacht im Königreich Kleinarmenien ein, wo er nach einmonatiger Belagerung die Burg des armenischen Patriarchen eroberte. Bevor er mit einem zweiten Feldzug die kleinarmenische Hauptstadt Sis bedrohte, erkauften sich die Armenier Frieden, indem sie ihm einige Ländereien abtraten. Neben diesen militärischen Erfolgen konnte er außerdem Handelsbeziehungen zu den Königreichen Zypern, Aragon und Sizilien aufbauen. Chalil setzte die Politik seines Vaters fort, türkische Mamluken durch kaukasische zu ersetzen, da er Erstere für unloyal hielt. Er ernannte den Araber zum Wesir. Trotz seiner Vorsichtsmaßnahmen wurde Chalil im Dezember 1293 durch seinen türkischen Regenten ermordet. Baydara rief sich selbst zum Sultan aus, wurde aber sofort von den kaukasischen Mamluken (wahrscheinlich Adygen) getötet. Noch im Jahr 1293 wurde Chalils Bruder al-Malik an-Nasir Muhammad dessen Nachfolger.
rdf:langString Al-Ashraf Salāh ad-Dīn Khalil ibn Qalawūn (Arabic: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون; c. 1260s – 14 December 1293) was the eighth Bahri Mamluk sultan, succeeding his father Qalawun. He served from 12 November 1290 until his assassination in December 1293. He was well known for conquering the last of the Crusader states in Palestine after the siege of Acre in 1291.
rdf:langString Al-Aŝraf Ĥalil (arabe لأشرف خليل‎, plennome al-Malik al-Aŝraf Salah ad-Din Ĥalil ben Kalavun, arabe الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎) estis en la jaroj 1290 ĝis sia morto en 1293 mamluka sultano en Egiptio. Lia plej glora faro estis definitiva konkero de krucistaj ŝtatoj en Palestino por islamanoj. Ĥalil estis filo de sultano Kalavuno. Kiam en la jaro 1288 mortis as-Salih Ali, la pli aĝa frato de Ĥalil, al-Aŝraf estis nomumita kunreganto de sia patro.
rdf:langString Jalil (en árabe, جليل‎), de nombre completo Al-Ashraf Salâh ad-Dîn Jalîl ben Qala'ûn​ (1263​-14 de diciembre de 1293) fue un sultán mameluco de la dinastía bahrí (también llamada bahrita o bahríe),​ que gobernó el sultanato mameluco de Egipto desde 1290 hasta su asesinato en 1293. Era hijo de Qalawun,​ que le designó cosultán a la muerte de su hermano mayor Ali en 1288, a pesar de no tener confianza en él.​ Durante su reinado, los francos fueron expulsados definitivamente del Levante mediterráneo,​ con lo cual de los Estados cruzados solo sobrevivió al sultán el Reino de Chipre.​ También emprendió campañas contra los armenios de Cilicia y las minorías musulmanas de la cordillera del Líbano.​ Sin embargo, las destituciones y asesinatos ordenados durante el reinado de Jalil inquietaron a algunos emires, entre ellos al virrey de Egipto Baydara al-Mansuri,​​ quien junto a otros inconformes con su reinado aprovecharon una cacería el 14 de diciembre de 1293 para asesinarlo. ​​ Pese a las ambiciones de los conjurados, que deseaban apoderarse del trono, a Jalil le sucedió su joven hermano An-Nassir Muhammad.​​
rdf:langString Al-Achraf Khalîl, de son nom complet Al-Achraf Salâh ad-Dîn Khalîl ben Qala'ûn (1263-1293) fils de Qala'ûn est un sultan mamelouk bahrite d'Égypte de 1290 à 1293.
rdf:langString Al-Ashraf Salāh ad-Dīn Khalil ibn Qalawūn (bahasa Arab: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; s. 1260an – 14 Desember 1293) adalah sultan Mamluk kedelapan antara November 1290 sampai pembunuhannya pada Desember 1293. Ia dikenal karena menaklukan terakhir di Palestina usai pada 1291.
rdf:langString アシュラフ・ハリール(アラビア語:الملك الاشرف صلاح الدين خليل بن الملك المنصور قلاوون الألفي الصالحي 転写:al-Malik al-Ashraf Ṣalāḥ ad-Dīn Khalīl b. al-Malik al-Manṣūr Qalāwūn al-Alfī as-Ṣāliḥī, 1262年頃 - 1293年12月14日)は、エジプトのバフリー・マムルーク朝の第9代スルターン(在位:1290年 - 1293年)。即位名により略してアシュラフ・ハリール(الملك الاشرف خليل, al-Malik al-Ashraf Khalīl)とも呼ばれる。
rdf:langString al-Ashraf Khalil, nome completo al-Malik al-Ashraf Ṣalāḥ al-Dīn Khalīl ibn Qalāwūn (in arabo: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; Il Cairo, 1262 – , 14 dicembre 1293), è stato l'ottavo sultano mamelucco d'Egitto, appartenente alla dinastia Bahri, di etnia turca Kipčaki. Salì al trono nel 1290, alla morte del padre Qalawun, e regnò fino al suo assassinio, avvenuto nel dicembre 1293. È famoso soprattutto per la vittoria nell'assedio di San Giovanni d'Acri del 1291, che si concluse con la conquista della città, segnando la fine del regno crociato di Gerusalemme.
rdf:langString Malique Axerafe Saladino Calil ibne Calavuno (em árabe: الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; romaniz.: Al-Malik al-Ashraf Salāh al-Dīn Khalil ibn Qalawūn), melhor conhecido apenas como Axerafe Calil, foi sultão do Cairo de 1290 a 1293.
rdf:langString аль-Малик аль-Ашраф Салах ад-Дин Халиль ибн Калаун (араб. الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎; ок. 1262, Каир — 14 декабря 1293, ) — мамлюкский султан Египта с 1290 года из рода Бахритов. Сын султана Калауна, старший брат султана ан-Насира Мухаммада I. Более всего известен завоеванием последнего из государств крестоносцев в Палестине, закончившимся захватом Акры в 1291 году.
rdf:langString Al-Aszraf Chalil, imię królewskie: Al-Malik al-Aszraf Salāh al-Dīn Chalil ibn Qalawūn , arab.الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون; ur. 1262 w Kairze, zm. 14 grudnia 1293 w ) – sułtan mamelucki w Egipcie, od 1290 do zamachu na niego w 1293.Najbardziej znany z podboju ostatniego państwa krzyżowego w Palestynie wraz ze zdobyciem Akki w 1291.
rdf:langString Аль-Малік аль-Ашраф Салах ад-Дін Халіль ібн Калаун (араб. الملك الأشرف صلاح الدين خليل بن قلاوون‎‎; бл. 1262 — 14 грудня 1293) — мамлюкський султан Єгипту з 1290 до його убивства 1293 року.
xsd:nonNegativeInteger 25550

data from the linked data cloud