Ahimsa in Jainism
http://dbpedia.org/resource/Ahimsa_in_Jainism an entity of type: Thing
Ahimsā (Ahimsā, alternatively spelled 'ahinsā', Sanskrit: अहिंसा IAST: ahinsā, Pāli: avihinsā) in Jainism is a fundamental principle forming the cornerstone of its ethics and doctrine. The term ahinsa means nonviolence, non-injury and absence of desire to harm any life forms. Vegetarianism and other nonviolent practices and rituals of Jains flow from the principle of ahimsa. There are five specific transgressions of Ahinsa principle in Jain scriptures - Binding of animals, beating, mutilating limbs, overloading, withholding food and drink. Any other interpretation is subject to individual choices and not authorized by scriptures.
rdf:langString
ジャイナ教におけるアヒンサー(Ahiṃsā)は倫理・教理の礎石となる基本的な原理である。「アヒンサー」(サンスクリット語: अहिंसा, Ahiṃsā)は「非暴力」、どんな形の生命をも傷つける欲求がないことを意味する。ジャイナ教における菜食主義その他の非暴力的な営為・儀式はアヒンサーの原理に由来する。アディアン・ランキンによれば、アヒンサーの概念はジャイナ教と非常に強く絡み合っているために、アヒンサーというとすぐに思い浮かぶのは口を覆っていて大病を患っていたり奇形であったりする鳥獣が守られ大事にされるジャイナ教独自の動物の聖域やもっとも小さな形の生命を傷つけるのも避けるために自分の前方の地面を小さな箒で掃く修行者であるという。古代の宗教がこういったことをはっきりと表明したことは人間がほかの生物に優越しているという快適な―そして普遍的に近い―臆説に対する挑戦であった。
rdf:langString
rdf:langString
Ahimsa en el jainisme
rdf:langString
Ahimsa in Jainism
rdf:langString
アヒンサー (ジャイナ教)
xsd:integer
13323241
xsd:integer
1114108844
rdf:langString
Ahimsã (Ahimsā, o també ahimsa, en sànscrit: अहिंसा AITS: ahimsā, pāli: avihimsā) és un principi bàsic que forma el pilar de l'ètica i la doctrina en el jainisme. L'Ahimsa va ser inclòs com a principi bàsic pel 24è i el darrer dels Tirthankara del jainisme, Mahavira, però no per cap altre dels anteriors. El terme ahimsa significa, literalment, la «no-violència cap a la vida», «no-dany» i que un «no pot ofendre una altra persona». El vegetarianisme i altres pràctiques i rituals no-violents dels jainistes sorgeixen del principi d'ahimsa. Hi ha cinc pecats específics del principi d'Ahimsa a les escriptures jainistes: lligar els animals, colpejar-los, mutilar les seves extremitats, sobrecarregar-los i negar-los el menjar i el beure. Qualsevol altra interpretació està subjecta a eleccions individuals i no estan autoritzada per les escriptures. El concepte jainista d'ahimsa és molt diferent del concepte de no-violència que es troba en altres filosofies. La violència acostuma a associar-se al dany que es causa als altres. Però, segons la filosofia jainista, la violència es refereix principalment a fer-se mal a un mateix, un comportament que inhibeix la capacitat de l'ànima per aconseguir el moksa (l'alliberament del cicle de naixements i morts). Al mateix temps, però, també implica la violència cap als altres perquè és aquesta tendència, la de fer mal als altres, la que finalment perjudica la pròpia ànima. A més, els jainistes amplien el concepte d'ahimsa no només als humans, sinó a tots els animals, plantes, microorganismes i tots els éssers amb vida o potencial vital. Tota vida és sagrada i tot té dret a viure-la sense por del seu màxim potencial. Els éssers vius no han de témer aquells que han fet el vot d'ahimsa. Segons el jainisme, la protecció de la vida, també coneguda com abhayadānam, és la caritat suprema que una persona pot fer. L'«Ahimsa Paramo Dharma» és una frase que se cita sovint tot seguida per la «Dharma Hinsa Tathaiva Cha». Això vol dir que la no-violència és la suprema religió, però per a protegir la religió, encara que requereixi de violència, és la forma suprema de religió, tot i que s'hauria de practicar com a excepció. L'ahimsa no només indica l'absència de violència física, sinó que també indica l'absència de desig de caure en qualsevol tipus de violència. Els jainistes han defensat fermament el vegetarianisme i la no-violència al llarg dels segles.
rdf:langString
Ahimsā (Ahimsā, alternatively spelled 'ahinsā', Sanskrit: अहिंसा IAST: ahinsā, Pāli: avihinsā) in Jainism is a fundamental principle forming the cornerstone of its ethics and doctrine. The term ahinsa means nonviolence, non-injury and absence of desire to harm any life forms. Vegetarianism and other nonviolent practices and rituals of Jains flow from the principle of ahimsa. There are five specific transgressions of Ahinsa principle in Jain scriptures - Binding of animals, beating, mutilating limbs, overloading, withholding food and drink. Any other interpretation is subject to individual choices and not authorized by scriptures. The Jain concept of ahimsa is very different from the concept of nonviolence found in other philosophies. Violence is usually associated with causing harm to others. But according to the Jain philosophy, violence refers primarily to injuring one's own self – behaviour which inhibits the soul's own ability to attain moksha (liberation from the cycle of births and deaths). At the same time it also implies violence to others because it is this tendency to harm others that ultimately harms one's own soul. Furthermore, the Jains extend the concept of ahimsa not only to humans but to all animals, plants, micro-organisms and all beings having life or life potential. All life is sacred and everything has a right to live fearlessly to its maximum potential. Living beings need not fear those who have taken the vow of ahimsa. According to Jainism, protection of life, also known as abhayadānam, is the supreme charity that a person can make. Ahimsa does not merely indicate absence of physical violence, but also indicates absence of desire to indulge in any sort of violence. Jains have strongly advocated vegetarianism and nonviolence throughout the ages.
rdf:langString
ジャイナ教におけるアヒンサー(Ahiṃsā)は倫理・教理の礎石となる基本的な原理である。「アヒンサー」(サンスクリット語: अहिंसा, Ahiṃsā)は「非暴力」、どんな形の生命をも傷つける欲求がないことを意味する。ジャイナ教における菜食主義その他の非暴力的な営為・儀式はアヒンサーの原理に由来する。アディアン・ランキンによれば、アヒンサーの概念はジャイナ教と非常に強く絡み合っているために、アヒンサーというとすぐに思い浮かぶのは口を覆っていて大病を患っていたり奇形であったりする鳥獣が守られ大事にされるジャイナ教独自の動物の聖域やもっとも小さな形の生命を傷つけるのも避けるために自分の前方の地面を小さな箒で掃く修行者であるという。古代の宗教がこういったことをはっきりと表明したことは人間がほかの生物に優越しているという快適な―そして普遍的に近い―臆説に対する挑戦であった。 ジャイナ教におけるアヒンサーの概念は他の哲学にみられる非暴力の教説とは大きく異なる。他の宗派においては、暴力はたいてい他者を傷つけることと関係している。一方、ジャイナ教では、暴力は主に自分自身を傷つけることを言う。というのは、暴力とは魂自体がモクシャ、つまり解脱へ至る能力を妨げる行動だからである。これは他者を傷つけることが最終的に自分自身を傷つけることになるのだから、ジャイナ教におけるアヒンサーも他者を傷つけることの欠如をも意味する。さらに、ジャイナ教ではこのアヒンサーの概念を人間に限らず動物、植物、微生物、命のある全ての存在や生命力を持つものにまで拡張している。全ての生命は神聖であり、誰もが恐れを抱くことなく可能性を最大限に発揮して生きる権利を持っている。アヒンサーの戒律を守る者が生命に恐れを抱かせることはない。ジャイナ教によれば、「アブハヤダーナム」としても知られている生命の保護は人間のなしうる最高の慈愛である。 アヒンサーは実際になされる暴力がないことのみを指すのではなく、どんな種類の暴力に関してもそれにふけろうという欲求がないことを指す。こういったジャイナ教のアヒンサーの原理はマハトマ・ガンディーに、ジャイナ哲学者シュリマド・ラージャチャンドラとの親交を通じて強く影響した。これによって植民地支配に対抗して(真理の三角形)の基礎が形成され、ガンディーが現代ヒンドゥー教習俗の多様な面に関して再考することとなった。ジャイナ教は異教徒に改宗を迫る宗教ではなく、教義を唱道する組織だった体系を有さないが、長い年月を通じて非暴力と菜食主義の唱道を強く前面に押し出し続けてきた。アヒンサーはジャイナ哲学の中核をなし、長い年月を通じてジャイナ教の達はアヒンサーの諸相に関する緻密にして精細な教義を作り上げてきた。
xsd:nonNegativeInteger
45454
