Afrasiyab (Samarkand)

rdf:langString Afrasiab

rdf:langString Afrasiab (o Afrasiyab) és un lloc de ruïnes de l'antiga Samarcanda, al nord de la moderna ciutat. Apareix en fonts escrites com Qaḷʿa-ye Afrāsīāb al final del segle xvii i encara que relacionada amb el mític Afrasiyab per la tradició popular, probablement deriva del tadjik parsiab (sobre el riu Negre, o sigui sobre el riu Siab) Fou excavada entre finals del segle xix i el dia d'avui, però especialment entre 1960 i 1980. Es va localitzar la ciutat del segle VI o VII aC en el primer nivell una ciutat fortificada amb bon proveïment d'aigua per mitjà d'un canal. Cap al segle IV aC probablement corresponia a l'antiga Maracanda esmentada a l'expedició d'Alexandre el Gran (329-327 aC). El següent nivell entre el segle IV i el segle I aC, ha aportat molta ceràmica de qualitat amb influències hel·lenístiques i s'han trobat monedes d'Antíoc I Sòter i dels reis Eutidem I i Eucràtides I de Bactriana. Contràriament a allò que s'havia suposat anteriorment, el període kushana va suposar un floriment de la ciutat i no un declivi, i es va construir un aqüeducte i una muralla defensiva; s'han trobat nombrosos objectes datats entre el segle I aC i el segle iii. El declivi és apreciable en els segles IV i V. Les muralles només rodegen una part de la ciutat i els enterraments es fan a l'antiga muralla; la poteria és de menys qualitat. Al segle vi i VII s'hi va establir la dinastia Ekxídida que va governar Sogdiana i les muralles es van duplicar, amb quatre portes (Bukharà, Xina, Kaš i Nowbahār). El desenvolupament va tornar a la ciutat en tots els aspectes (pintures, terracotes, ceràmiques, talles de fusta, escultures). El 732 Samarcanda fou conquerida pels àrabs i les muralles foren destruïdes; el temple local va esdevenir una mesquita; la ciutat es va despoblar; la situació no es va redreçar fins al segle IX quan va esdevenir possessió dels samànides; novament es van reconstruir les muralles amb quatre portes (Bukharà, Oriental, Nowbahārān, i Iron) i es va fundar una ciutadella (kohandez), un palau, una presó i altres edificis; l'antic aqüeducte es va posar en servei. És esmentada per diversos viatgers al segle x. A la meitat del segle xi amb el karakhànida Tamḡač Khan Ebrāhīm (1052-1068) i al començament del segle xiii amb el Khwarizmshah Muhammad Ala al-Din (1200-1221), es va provar de convertir la ciutat en un centre administratiu, i es van fer construir a l'exterior, al terreny no habitat de šahr-e bīrūn, mentre Afrāsīāb romangué com a centre defensiu. Els karakhànides hi van tenir un palau i també s'hi va construir el mausoleu del kan karakhànida Ibrāhīm ben Ḥasan. El març del 1220 Samarcanda fou ocupada pels mongols i destruïda. Afrasiab ja no es va recuperar. Al segle xv era esmentada com Bālā Ḥeṣār ("antiga fortalesa"). El 1923 les ruïnes foren posades sota protecció de l'estat i el 1966 declarades reserva arqueològica; es va fundar llavors el Museu d'Afrasiab per les troballes.