Actaea racemosa

rdf:langString Actaea racemosa

rdf:langString L'Actaea racemosa, del llatí cimicis i fugio que significa "insectes en fuga" en virtut de la creença que la seva aroma repel·lia els insectes; també anomenada cimicífuga, serpentaria, squash, black cohosh, herba de la xinxa, herba de Christoph o escurçó negre; va ser descrita en primera instància pel botànic el 1696 i posteriorment al segle xviii per Linné. Els natius nord-americans la utilitzaven amb freqüència per a tractar les irregularitats menstruals, facilitar el part i sota la forma de cataplasma per a tractar mossegades de serp. El 1828 va ser incorporada a la pràctica mèdica sent una de les preferides per l'escola fisiomèdica de Turner, que també la recomanaven com , sedant, febrífuga i antiinflamatòria en casos de processos reumàtics. El 1860 es va dur a Europa per recomanació de qui suggeria el seu ús com estimulant uterí. Al segle xix va ser molt popular un tònic femení anomenat Compost Vegetal Lydia Pinkham, en el que un dels seus ingredients era el rizoma de la C. racemosa. La cimicífuga va ser considerada droga oficial en la farmacopea nord-americana fins a 1936, any corresponent a la revisió de l'11a edició. No obstant això, a partir de les primeres proves farmacològiques assolides en animals per en 1944, la cimicífuga va ser tinguda en compte per l'àmbit mèdic. Entre 1950 i 1960 s'havien reportat 1738 casos documentats a través de publicacions ginecològiques. En 1962 els pacients avaluats van ser 1.500 a través de 14 estudis clínics. D'aquí fins als nostres dies van continuar els estudis fins a corroborar l'eficàcia d'aquest producte. No obstant això, és més reconeguda encara en països europeus com Alemanya, que en el seu propi país d'origen.