Acoustic telegraphy
http://dbpedia.org/resource/Acoustic_telegraphy
Als akustische Telegrafie (auch harmonische Telegrafie oder Stimmgabeltelegrafie) werden verschiedene im 19. Jahrhundert entwickelte Multiplexverfahren bezeichnet, die es ermöglichten, gleichzeitig mehr als eine telegrafische Mitteilung über eine einzelne Telegrafenleitung zu übermitteln.
rdf:langString
La telegrafia harmònica (també coneguda com a telegrafia acústica) és un procediment de transmissió en el qual mitjançant la utilització de tons de diferent freqüència en la banda vocal, es pot utilitzar un circuit telefònic per enviar múltiples comunicacions telegràfiques simultànies. Després de la incorporació dels mitjans digitals de transmissió a les xarxes de telecomunicacions, la telegrafia harmònica va caure pràcticament en desús juntament amb els sistemes de transmissió analògics, als quals anava associat aquest procediment de transmissió.
rdf:langString
Acoustic telegraphy (also known as harmonic telegraphy) was a name for various methods of multiplexing (transmitting more than one) telegraph messages simultaneously over a single telegraph wire by using different audio frequencies or channels for each message. A telegrapher used a conventional Morse key to tap out the message in Morse code. The key pulses were transmitted as pulses of a specific audio frequency. At the receiving end a device tuned to the same frequency resonated to the pulses but not to others on the same wire.
rdf:langString
Se denomina telegrafía armónica (también conocida como telegrafía acústica) a un procedimiento de transmisión en el que mediante la utilización de tonos de distinta frecuencia, en la banda vocal, se puede utilizar un circuito telefónico para el envío de múltiples comunicaciones telegráficas simultáneas. Tras la incorporación de medios digitales de transmisión en las redes de telecomunicaciones, la telegrafía armónica cayó prácticamente en desuso junto con los sistemas de transmisión analógicos a los que iba asociado este procedimiento de transmisión.
rdf:langString
rdf:langString
Telegrafia harmònica
rdf:langString
Akustische Telegrafie
rdf:langString
Acoustic telegraphy
rdf:langString
Telegrafía armónica
xsd:integer
7431468
xsd:integer
1063776310
rdf:langString
La telegrafia harmònica (també coneguda com a telegrafia acústica) és un procediment de transmissió en el qual mitjançant la utilització de tons de diferent freqüència en la banda vocal, es pot utilitzar un circuit telefònic per enviar múltiples comunicacions telegràfiques simultànies. La telegrafia harmònica utilitza la multiplexació per divisió de freqüència per seccionar la banda d'un canal telefònic clàssic (300 a 3400 Hz) en un nombre determinat de canals telegràfics generalment comprès entre 6 i 24. Per cadascun d'aquests canals s'envia una portadora (to de freqüència vocal) que al mateix temps és modulada en amplitud o per desplaçament de freqüència. L'amplitud major o menor de banda assignada a cada canal ve imposat per la velocitat de transmissió (taxa de bauds o baud rate) degut a que ha de treballar el circuit telegràfic constituït per ell. A major velocitat hi haurà major amplitud de banda, per tant, si la velocitat de transmissió és de 50 bauds es pot transmetre per 24 canals telegràfics, mentre que si la velocitat és de 300 bauds només es podrà transmetre per 6 canals. Després de la incorporació dels mitjans digitals de transmissió a les xarxes de telecomunicacions, la telegrafia harmònica va caure pràcticament en desús juntament amb els sistemes de transmissió analògics, als quals anava associat aquest procediment de transmissió. Alguns dels inventors que van treballar en la telegrafia acústica van ser , Thomas Edison, Elisha Gray i Alexander Graham Bell. Els seus avenços tecnològics en el desenvolupament de la telegrafia acústica, per reduir el cost del servei telegràfic, van conduir a l'invenció del telèfon.
rdf:langString
Als akustische Telegrafie (auch harmonische Telegrafie oder Stimmgabeltelegrafie) werden verschiedene im 19. Jahrhundert entwickelte Multiplexverfahren bezeichnet, die es ermöglichten, gleichzeitig mehr als eine telegrafische Mitteilung über eine einzelne Telegrafenleitung zu übermitteln.
rdf:langString
Acoustic telegraphy (also known as harmonic telegraphy) was a name for various methods of multiplexing (transmitting more than one) telegraph messages simultaneously over a single telegraph wire by using different audio frequencies or channels for each message. A telegrapher used a conventional Morse key to tap out the message in Morse code. The key pulses were transmitted as pulses of a specific audio frequency. At the receiving end a device tuned to the same frequency resonated to the pulses but not to others on the same wire. Inventors who worked on the acoustic telegraph included Charles Bourseul, Thomas Edison, Elisha Gray, and Alexander Graham Bell. Their efforts to develop acoustic telegraphy, in order to reduce the cost of telegraph service, led to the invention of the telephone. Some of Thomas Edison's devices used multiple synchronized tuning forks tuned to selected audio frequencies and which opened and closed electrical circuits at the selected audio frequencies. Acoustic telegraphy was similar in concept to present-day FDMA, or Frequency Division Multiple Access, used with radio frequencies. The word acoustic comes from the Greek akoustikos meaning hearing, as with hearing of sound waves in air. Acoustic telegraphy devices were electromechanical and made musical or buzzing or humming sound waves in air for a few feet. But the primary function of these devices was not to generate sound waves, but rather to generate alternating electrical currents at selected audio frequencies in wires which transmitted telegraphic messages electrically over long distances.
rdf:langString
Se denomina telegrafía armónica (también conocida como telegrafía acústica) a un procedimiento de transmisión en el que mediante la utilización de tonos de distinta frecuencia, en la banda vocal, se puede utilizar un circuito telefónico para el envío de múltiples comunicaciones telegráficas simultáneas. La telegrafía armónica utiliza la multiplexación por división de frecuencia para dividir la banda de un canal telefónico clásico (300 a 3400 Hz) en un número determinado de canales telegráficos, generalmente comprendido entre 6 y 24, de un ancho de banda inferior. Por cada uno de estos canales se envía una portadora (tono de frecuencia vocal) que a su vez es modulada en amplitud o por desplazamiento de frecuencia. El mayor o menor ancho de banda asignado a cada canal viene impuesto por la velocidad de transmisión (tasa de baudios o baud rate) a que deba trabajar el circuito telegráfico por él constituido. A mayor velocidad habrá mayor ancho de banda, así si la velocidad de transmisión es de 50 baudios se puede transmitir por 24 canales telegráficos, mientras que si la velocidad es de 300 baudios solo se podrá transmitir por 6 canales. Tras la incorporación de medios digitales de transmisión en las redes de telecomunicaciones, la telegrafía armónica cayó prácticamente en desuso junto con los sistemas de transmisión analógicos a los que iba asociado este procedimiento de transmisión. Los inventores que trabajaron en el telégrafo acústico incluyeron Charles Bourseul, Thomas Edison, Elisha Gray y Alexander Graham Bell. Sus esfuerzos para desarrollar la telegrafía acústica, para reducir el coste del servicio telegráfico, condujeron al .
xsd:nonNegativeInteger
3754