Abundance of the chemical elements

http://dbpedia.org/resource/Abundance_of_the_chemical_elements an entity of type: Thing

وفرة العناصر الكيميائية عبارة عن مقارنة بين العناصر الكيميائية لقياس مدى وفرة عنصر ما مقارنة مع العناصر الأخرى الموجودة في الجدول الدوري وذلك في بيئة ما. يمكن أن تقاس وفرة العناصر الكيميائية حسب الكسر الكتلي (وهو ما يعرف أحياناً بالكسر الوزني) أو حسب الكسر المولي أو حسب الحجم. بالنسبة للطريقة الأخيرة فهي مستخدمة في المقارنة بين الغازات وذلك في الغلاف الجوي مثلاً. على سبيل المثال، فإن وفرة الأكسجين في الماء يمكن التعبير عنها على شكل كسر كتلي مقداره 89% مقابل كسر مولي مقداره 33%. rdf:langString
元素構成比(げんそこうせいひ)とは、対象になるものの中にどの元素がどれほど含まれているかを表示するものである。 rdf:langString
Met abundantie of abondantie wordt de hoeveelheidsverhouding bedoeld waarin de chemische elementen in een bepaalde omgeving, zoals de Aarde of het universum, voorkomen. Het begrip is afgeleid van het Latijnse werkwoord abundare hetgeen in overvloed aanwezig zijn betekent. Abundantie wordt gewoonlijk uitgedrukt in massaprocenten of molfracties. Voor gasvormige objecten, zoals sterren of gasplaneten, wordt - in het geval van ideale gassen - de abundatie soms uitgedrukt in volumeprocent. rdf:langString
Częstość występowania pierwiastków we Wszechświecie (abundancja pierwiastków chemicznych) – rozpowszechnienie poszczególnych pierwiastków chemicznych w całym Wszechświecie, ich udział w całej materii. Względna częstość występowania poszczególnych pierwiastków we Wszechświecie zależy od liczby atomowej danego pierwiastka, oraz właściwości jąder atomowych pierwiastków. Różnice w ilościach poszczególnych pierwiastków wynikają z charakteru procesu nukleosyntezy zachodzącej od Wielkiego Wybuchu. rdf:langString
化學元素豐度(英語:Abundance of the chemical elements)是在測量上與所有元素相比較所得到含量多寡的比值。豐度可以是質量的比值或是莫耳數(氣體的原子數量比值或是分子數量比值),或是容積上的比值。在混合的氣體中測量氣體容積上的比值是最常用於表示豐度的方法,對混合的理想氣體(相對於是低密度和低壓的氣體)這與莫耳數是相當一致的。 例如,氧在水中的質量比是89%,因為這是水的質量和氧的質量的比值,但是氧在水中的莫耳比值只有33%,因為在水的莫耳數中只有三分之一是氧原子。在整個宇宙中,和在如同木星這樣的巨大的氣體行星中,氫和氦在質量上的豐度比值分別相對是74%和23-25%,但是摩爾(原子)比值卻高達92%和8%。但是,因為氫是雙原子分子,而氦在木星外層的大氣環境下只是單原子分子,以分子的摩爾數來比較,在木星大氣層中氫的豐度是86%,而氦的豐度是13%。 在本文中所提到的豐度,多數都是質量百分比的豐度。 rdf:langString
Распространённость химических элементов, мера того, как распространены или редки элементы по сравнению с другими элементами в описываемой среде. rdf:langString
L'abundància d'un element químic mesura com de relativament comú (o estrany) és l'element, o quina quantitat de l'element és present en un ambient determinat en comparació als altres elements. L'abundància es pot mesurar de diverses maneres, per exemple mitjançant la (igual a la fracció de pes), fracció molar (fracció d'àtoms segons el recompte numèric, o de vegades fracció de molècules en gasos), o per fracció de volum. La mesura per fracció de volum és una mesura comuna d'abundància en barreges de gasos com atmosferes planetàries, i és propera a la fracció molar molecular per barreges de gasos ideals. rdf:langString
The abundance of the chemical elements is a measure of the occurrence of the chemical elements relative to all other elements in a given environment. Abundance is measured in one of three ways: by the mass-fraction (the same as weight fraction); by the mole-fraction (fraction of atoms by numerical count, or sometimes fraction of molecules in gases); or by the volume-fraction. Volume-fraction is a common abundance measure in mixed gases such as planetary atmospheres, and is similar in value to molecular mole-fraction for gas mixtures at relatively low densities and pressures, and ideal gas mixtures. Most abundance values in this article are given as mass-fractions. rdf:langString
Die Liste der Häufigkeiten chemischer Elemente gibt die relative Häufigkeit der einzelnen chemischen Elemente in verschiedenen Systemen – wie dem gesamten Universum, der Erde oder dem menschlichen Körper – an. Die Häufigkeit der Elemente unterscheidet sich je nach betrachtetem System stark voneinander. Die ersten systematischen Untersuchungen zur Elementhäufigkeit stammen von Victor Moritz Goldschmidt, nach ihm heißt die grafische Darstellung der Elementhäufigkeiten . rdf:langString
La abundancia de un elemento químico indica en términos relativos qué tan común es, o cuánto existe de dicho elemento, comparado con otros elementos químicos. Se puede medir o expresar la abundancia de varias formas, por ejemplo mediante la fracción de masa (igual a la fracción de peso), o fracción molar (fracción de átomos, o a veces una fracción moleculares, en el caso de gases), o en función de la fracción volumétrica. La medida de la fracción volumétrica es una medida de abundancia usual en mezclas de gases tales como atmósferas, que es muy similar a la fracción molar molecular para mezclas de gases ideales (es decir mezclas de gases a densidades y presiones relativamente reducidas).[cita requerida] rdf:langString
Kelimpahan unsur kimia adalah suatu ukuran keberadaan unsur relatif terhadap seluruh unsur yang ada di lingkungan. Kelimpahan diukur berdasarkan salah satu dari tiga cara berikut: berdasarkan fraksi massa (sama seperti fraksi berat); berdasarkan fraksi mol (fraksi jumlah atom, atau kadang-kadang fraksi molekul dalam gas); atau berdasarkan fraksi volume. Fraksi volume adalah ukuran kelimpahan umum dalam campuran gas seperti atmosfer planet, dan memiliki nilai yang sama dengan fraksi mol melekul untuk campuran gas pada kerapatan dan tekanan relatif rendah, serta campuran gas ideal. Kebanyakan nilai kelimpahan dalam artikel ini dinyatakan sebagai fraksi massa. Misalnya, kelimpahan oksigen dalam air dapat diukur dalam dua cara: fraksi massa sekitar 89%, karena nilai tersebut merupakan perbandi rdf:langString
L'abondance des éléments chimiques est la mesure de la proportion de ces éléments dans un environnement donné par rapport aux autres éléments. On peut mesurer leur abondance de plusieurs manières : par fraction de masse (ou de poids), par fraction molaire (comparaison du nombre de molécules) ou atomique (comparaison du nombre d'atomes) ou par fraction de volume. La mesure par fraction de volume est souvent utilisée lorsqu'il s'agit d'évaluer un mélange de gaz, comme une atmosphère planétaire. Ce type de mesure est proche de la fraction molaire en molécule pour des gaz parfaits (c'est-à-dire pour des gaz sous pression et température faibles). rdf:langString
L'abbondanza di un elemento chimico è la massa di quella specie, presente nell'unità di massa del materiale considerato; essa misura quanto l'elemento considerato è relativamente comune o la quantità dell'elemento in confronto con tutti gli altri elementi. L'abbondanza, che è un parametro utile solo nel caso di miscele di più sostanze, può essere misurata in vari modi: * per frazione di massa * per frazione molare (frazione di atomi, o talvolta di molecole, nel caso dei gas) * per frazione di volume. rdf:langString
Os diferentes elementos que fazem parte da composição das estrelas vizinhas e das nuvens interestelares de gás e poeira são os mesmos. Este padrão, com certas exceções facilmente explicáveis, é também observado nos planetas e corpos menores do Sistema Solar. Tudo se origina com a energia liberada no Big Bang, que vem a ser toda a energia que compõe o universo, que com o posterior resfriamento do universo e condensação da matéria 300 mil anos após o Big Bang, com o aparecimento de partículas elementares e suas respectivas antipartículas a se aniquilarem, tendo como fim a formação dos primeiros átomos, em maioria absoluta de hidrogênio, com uma minoria de hélio e quantidades ínfimas de outros elementos. Posteriormente, com a formação das primeiras galáxias, átomos mais pesados que estavam se rdf:langString
Elementens förekomst eller grundämnenas förekomst i universum är av intresse inom astrokemin. Förekomsten mäts på ett av följande tre sätt: , eller volymfraktion. Volymfraktion är det vanliga mätsättet när det gäller gaser i blandning, som till exempel planetatmosfärer. I samband med stjärnbildning och populationer talar man om metallicitet. rdf:langString
rdf:langString وفرة العناصر الكيميائية
rdf:langString Abundància dels elements químics
rdf:langString Liste der Häufigkeiten chemischer Elemente
rdf:langString Abundance of the chemical elements
rdf:langString Abundancia de los elementos químicos
rdf:langString Kelimpahan unsur
rdf:langString Abbondanza chimica
rdf:langString Abondance des éléments chimiques
rdf:langString Abundantie (scheikunde)
rdf:langString 元素構成比
rdf:langString Częstość występowania pierwiastków we Wszechświecie
rdf:langString Abundância dos elementos químicos
rdf:langString Распространённость химических элементов
rdf:langString Grundämnenas förekomst
rdf:langString 化學元素豐度
xsd:integer 392828
xsd:integer 1113752034
rdf:langString وفرة العناصر الكيميائية عبارة عن مقارنة بين العناصر الكيميائية لقياس مدى وفرة عنصر ما مقارنة مع العناصر الأخرى الموجودة في الجدول الدوري وذلك في بيئة ما. يمكن أن تقاس وفرة العناصر الكيميائية حسب الكسر الكتلي (وهو ما يعرف أحياناً بالكسر الوزني) أو حسب الكسر المولي أو حسب الحجم. بالنسبة للطريقة الأخيرة فهي مستخدمة في المقارنة بين الغازات وذلك في الغلاف الجوي مثلاً. على سبيل المثال، فإن وفرة الأكسجين في الماء يمكن التعبير عنها على شكل كسر كتلي مقداره 89% مقابل كسر مولي مقداره 33%.
rdf:langString L'abundància d'un element químic mesura com de relativament comú (o estrany) és l'element, o quina quantitat de l'element és present en un ambient determinat en comparació als altres elements. L'abundància es pot mesurar de diverses maneres, per exemple mitjançant la (igual a la fracció de pes), fracció molar (fracció d'àtoms segons el recompte numèric, o de vegades fracció de molècules en gasos), o per fracció de volum. La mesura per fracció de volum és una mesura comuna d'abundància en barreges de gasos com atmosferes planetàries, i és propera a la fracció molar molecular per barreges de gasos ideals. Per exemple, l'abundància expressada en fracció de massa de l'oxigen en aigua és d'un 89%, ja que aquesta és la fracció de la massa de l'aigua que és oxigen. Tanmateix, l'abundància expressada com a fracció molar d'oxigen en aigua és de només un 33%, ja que només 1 de cada 3 àtoms de l'aigua és un àtom d'oxigen. A tot l'univers, i a les atmosferes dels gegants gasosos com Júpiter, les abundàncies expressades com a fracció de massa d'hidrogen i heli són d'aproximadament un 74% i 23-25% respectivament, mentre que les fraccions molars (atòmiques) d'aquests elements són del 92% i 8%. Tanmateix, com que l'hidrogen és diatòmic mentre que l'heli no, a les condicions de l'atmosfera exterior de Júpiter, la fracció molar molecular (fracció de totes les molècules de gas, o fracció de l'atmosfera segons el volum) d'hidrogen a l'atmosfera exterior de Júpiter és d'un 86%, i, per l'heli, 13%. La major part de les abundàncies d'aquest article es donen en abundàncies de fracció de massa.
rdf:langString The abundance of the chemical elements is a measure of the occurrence of the chemical elements relative to all other elements in a given environment. Abundance is measured in one of three ways: by the mass-fraction (the same as weight fraction); by the mole-fraction (fraction of atoms by numerical count, or sometimes fraction of molecules in gases); or by the volume-fraction. Volume-fraction is a common abundance measure in mixed gases such as planetary atmospheres, and is similar in value to molecular mole-fraction for gas mixtures at relatively low densities and pressures, and ideal gas mixtures. Most abundance values in this article are given as mass-fractions. For example, the abundance of oxygen in pure water can be measured in two ways: the mass fraction is about 89%, because that is the fraction of water's mass which is oxygen. However, the mole-fraction is about 33% because only 1 atom of 3 in water, H2O, is oxygen. As another example, looking at the mass-fraction abundance of hydrogen and helium in both the Universe as a whole and in the atmospheres of gas-giant planets such as Jupiter, it is 74% for hydrogen and 23–25% for helium; while the (atomic) mole-fraction for hydrogen is 92%, and for helium is 8%, in these environments. Changing the given environment to Jupiter's outer atmosphere, where hydrogen is diatomic while helium is not, changes the molecular mole-fraction (fraction of total gas molecules), as well as the fraction of atmosphere by volume, of hydrogen to about 86%, and of helium to 13%. The abundance of chemical elements in the universe is dominated by the large amounts of hydrogen and helium which were produced in the Big Bang. Remaining elements, making up only about 2% of the universe, were largely produced by supernovae and certain red giant stars. Lithium, beryllium, and boron, despite their low atomic number, are rare because, although they are produced by nuclear fusion, they are destroyed by other reactions in the stars. The elements from carbon to iron are relatively more abundant in the universe because of the ease of making them in supernova nucleosynthesis. Elements of higher atomic number than iron (element 26) become progressively rarer in the universe, because they increasingly absorb stellar energy in their production. Also, elements with even atomic numbers are generally more common than their neighbors in the periodic table, due to favorable energetics of formation. The abundance of elements in the Sun and outer planets is similar to that in the universe. Due to solar heating, the elements of Earth and the inner rocky planets of the Solar System have undergone an additional depletion of volatile hydrogen, helium, neon, nitrogen, and carbon (which volatilizes as methane). The crust, mantle, and core of the Earth show evidence of chemical segregation plus some sequestration by density. Lighter silicates of aluminium are found in the crust, with more magnesium silicate in the mantle, while metallic iron and nickel compose the core. The abundance of elements in specialized environments, such as atmospheres, or oceans, or the human body, are primarily a product of chemical interactions with the medium in which they reside.
rdf:langString Die Liste der Häufigkeiten chemischer Elemente gibt die relative Häufigkeit der einzelnen chemischen Elemente in verschiedenen Systemen – wie dem gesamten Universum, der Erde oder dem menschlichen Körper – an. Die Häufigkeit der Elemente unterscheidet sich je nach betrachtetem System stark voneinander. Wird das gesamte Universum betrachtet, ist Wasserstoff das mit Abstand häufigste Element. Danach folgt Helium, das teilweise schon durch die primordiale Nukleosynthese entstanden ist, aber auch im Zuge des Wasserstoffbrennens in Sternen entsteht. Alle weiteren Elemente zusammen machen nur einen kleinen Teil der im Universum vorhandenen Materie aus. Die Häufigkeiten folgen dabei großteils den Reaktionszyklen der stellaren Nukleosynthese. So sind die nicht direkt in Sternen gebildeten Elemente Lithium, Bor und Beryllium selten, die darauf folgenden wie Kohlenstoff und Sauerstoff häufig. Ein häufiges schweres Element ist Eisen, das den Endpunkt der stellaren Nukleosynthese darstellt. Alle schwereren Elemente können nur durch andere astrophysikalische Ereignisse wie Novae oder Supernovae gebildet werden und sind dementsprechend seltener. Charakteristisch ist auch die unterschiedliche Häufigkeit von Elementen mit gerader und ungerader Ordnungszahl, die ebenfalls mit der Nukleosynthese über Heliumkerne zusammenhängt (Harkin-Regel). Auf der Erde unterscheidet sich die Elementhäufigkeit von der im Weltraum. So sind die im Universum dominierenden leichtesten Elemente Wasserstoff und Helium selten, da sie sich gasförmig gravitativ nur in viel größeren Himmelskörpern, den Sternen wie der Sonne und Gasplaneten wie etwa Jupiter, zusammenballen. Stattdessen sind die häufigsten Elemente Sauerstoff, Eisen und Silicium. Es gibt auf der Erde große Unterschiede in der Verteilung. So findet sich ein Großteil des Eisens im Erdkern, während Sauerstoff und Silicium vorwiegend in der Erdkruste zu finden sind. Betrachtet man andere Systeme auf der Erde, etwa die Meere oder biologische Systeme, liegen wiederum geänderte Häufigkeiten der Elemente vor. Die ersten systematischen Untersuchungen zur Elementhäufigkeit stammen von Victor Moritz Goldschmidt, nach ihm heißt die grafische Darstellung der Elementhäufigkeiten .
rdf:langString La abundancia de un elemento químico indica en términos relativos qué tan común es, o cuánto existe de dicho elemento, comparado con otros elementos químicos. Se puede medir o expresar la abundancia de varias formas, por ejemplo mediante la fracción de masa (igual a la fracción de peso), o fracción molar (fracción de átomos, o a veces una fracción moleculares, en el caso de gases), o en función de la fracción volumétrica. La medida de la fracción volumétrica es una medida de abundancia usual en mezclas de gases tales como atmósferas, que es muy similar a la fracción molar molecular para mezclas de gases ideales (es decir mezclas de gases a densidades y presiones relativamente reducidas).[cita requerida] Por ejemplo, la abundancia expresada como fracción de masa del oxígeno en el agua es aproximadamente 89%, porque esa es la fracción de la masa del agua que es oxígeno. Sin embargo, la abundancia expresada como fracción molar del oxígeno en el agua es de solo el 33% porque solo 1 átomo de cada 3 en el agua es un átomo de oxígeno. En todo el universo, y en las atmósferas de planetas gigantes de gas tales como Júpiter, las abundancia como fracción de masa de hidrógeno y helio son aproximadamente del 74% y 23-25% respectivamente, mientras que las fracciones molares (atómicas) de estos elementos son del 92% y 8%. Sin embargo, dado que el hidrógeno es diatómico mientras que el helio no lo es en las condiciones existentes en la atmósfera exterior de Júpiter, la fracción molar molecular (fracción de todas las moléculas de gas, o fracción de la atmósfera expresada como volumen) del hidrógeno en la atmósfera exterior de Júpiter es aproximadamente 86%, y del 13% para el caso del helio. La mayoría de las abundancias mencionadas en este artículo corresponden a abundancias expresadas como fracciones de masa.
rdf:langString Kelimpahan unsur kimia adalah suatu ukuran keberadaan unsur relatif terhadap seluruh unsur yang ada di lingkungan. Kelimpahan diukur berdasarkan salah satu dari tiga cara berikut: berdasarkan fraksi massa (sama seperti fraksi berat); berdasarkan fraksi mol (fraksi jumlah atom, atau kadang-kadang fraksi molekul dalam gas); atau berdasarkan fraksi volume. Fraksi volume adalah ukuran kelimpahan umum dalam campuran gas seperti atmosfer planet, dan memiliki nilai yang sama dengan fraksi mol melekul untuk campuran gas pada kerapatan dan tekanan relatif rendah, serta campuran gas ideal. Kebanyakan nilai kelimpahan dalam artikel ini dinyatakan sebagai fraksi massa. Misalnya, kelimpahan oksigen dalam air dapat diukur dalam dua cara: fraksi massa sekitar 89%, karena nilai tersebut merupakan perbandingan massa air terhadap oksigen. Namun, fraksi molnya sebesar 33.3333...% karena hanya 1 atom dari 3 dalam molekul air, H2O, yang merupakan oksigen.
rdf:langString L'abondance des éléments chimiques est la mesure de la proportion de ces éléments dans un environnement donné par rapport aux autres éléments. On peut mesurer leur abondance de plusieurs manières : par fraction de masse (ou de poids), par fraction molaire (comparaison du nombre de molécules) ou atomique (comparaison du nombre d'atomes) ou par fraction de volume. La mesure par fraction de volume est souvent utilisée lorsqu'il s'agit d'évaluer un mélange de gaz, comme une atmosphère planétaire. Ce type de mesure est proche de la fraction molaire en molécule pour des gaz parfaits (c'est-à-dire pour des gaz sous pression et température faibles). Par exemple, l'abondance massique de l'oxygène dans l'eau est d'environ 89 %, car c'est la fraction de la masse d'eau qui est composée d'oxygène. Mais l'abondance molaire de l'oxygène n'est plus que de 33 %, car un atome sur trois seulement d'une molécule d'eau est de l'oxygène. Dans l'univers tout entier, et dans l'atmosphère des planètes géantes, comme Jupiter, les abondances massiques de l'hydrogène et de l'hélium sont respectivement de 74 % et de 23-25 %, alors que l'abondance molaire atomique de ces deux éléments est de 92 % et 8 %. Mais, comme l’hydrogène est sous forme diatomique (dihydrogène) alors que l'hélium ne l'est pas, leurs abondances molaires moléculaires sont (dans les conditions de l'atmosphère externe de Jupiter) de 86 % et 13 %. Toute la diversité chimique du monde provient de trois sources : la nucléosynthèse primordiale il y a 13,8 Ga qui explique l'abondance des éléments légers (deutérium, hélium, et 10 % de lithium). La nucléosynthèse stellaire 100 Ma plus tard qui implique plusieurs types de générations d’étoiles, différentes par leur température et leur densité, et est responsable de la synthèse de l'ensemble des éléments lourds (du carbone à l'uranium, dont l'abondance décroissante est liée à la barrière coulombienne et l'énergie de liaison nucléaire). L'abondance naturelle des éléments chimiques de numéros atomiques supérieurs à 4 est plus élevée lorsque ces numéros atomiques sont pairs que lorsqu'ils sont impairs, phénomène connu sous le nom d'effet d'Oddo-Harkins et qui rend compte de la forme en dents de scie de la courbe d'abondance. Enfin la dernière source, les réactions de spallation qui interviennent dans l'interaction des rayonnements cosmiques avec la matière et permettent la synthèse d'éléments légers (lithium, béryllium, bore) plus abondants dans ce rayonnement. La plupart des abondances indiquées dans l'article sont exprimées en fraction de masse.
rdf:langString 元素構成比(げんそこうせいひ)とは、対象になるものの中にどの元素がどれほど含まれているかを表示するものである。
rdf:langString L'abbondanza di un elemento chimico è la massa di quella specie, presente nell'unità di massa del materiale considerato; essa misura quanto l'elemento considerato è relativamente comune o la quantità dell'elemento in confronto con tutti gli altri elementi. L'abbondanza, che è un parametro utile solo nel caso di miscele di più sostanze, può essere misurata in vari modi: * per frazione di massa * per frazione molare (frazione di atomi, o talvolta di molecole, nel caso dei gas) * per frazione di volume. In tutti e tre i casi si fa il rapporto tra la presenza (massa, numero di atomi/molecole) della specie in considerazione e la presenza totale di elementi. La misura per frazione volumetrica è un metodo comune di misura dell'abbondanza per i miscugli gassosi come le atmosfere ed è prossimo al valore ottenuto valutando la frazione molare per miscugli di gas ideali (cioè miscugli di gas a basse densità e pressioni). Per esempio la frazione di massa dell'ossigeno in acqua è l'89%, perché questa è la frazione di acqua che è composta da ossigeno, ma l'abbondanza per moli è solo il 33% perché solo un atomo su tre è di ossigeno. Nell'universo e nei grandi pianeti gassosi come Giove, le frazioni di massa dell'idrogeno e dell'elio sono circa il 74% e 23-25% rispettivamente, mentre la frazione per moli (atomiche) di questi elementi è circa il 92% e l'8%. Siccome nell'atmosfera di Giove l'idrogeno è diatomico al contrario dell'elio (gas nobile) le frazioni molari sono circa l'86% e il 14%.
rdf:langString Met abundantie of abondantie wordt de hoeveelheidsverhouding bedoeld waarin de chemische elementen in een bepaalde omgeving, zoals de Aarde of het universum, voorkomen. Het begrip is afgeleid van het Latijnse werkwoord abundare hetgeen in overvloed aanwezig zijn betekent. Abundantie wordt gewoonlijk uitgedrukt in massaprocenten of molfracties. Voor gasvormige objecten, zoals sterren of gasplaneten, wordt - in het geval van ideale gassen - de abundatie soms uitgedrukt in volumeprocent.
rdf:langString Os diferentes elementos que fazem parte da composição das estrelas vizinhas e das nuvens interestelares de gás e poeira são os mesmos. Este padrão, com certas exceções facilmente explicáveis, é também observado nos planetas e corpos menores do Sistema Solar. Tudo se origina com a energia liberada no Big Bang, que vem a ser toda a energia que compõe o universo, que com o posterior resfriamento do universo e condensação da matéria 300 mil anos após o Big Bang, com o aparecimento de partículas elementares e suas respectivas antipartículas a se aniquilarem, tendo como fim a formação dos primeiros átomos, em maioria absoluta de hidrogênio, com uma minoria de hélio e quantidades ínfimas de outros elementos. Posteriormente, com a formação das primeiras galáxias, átomos mais pesados que estavam sendo sintetizados por nucleossíntese estelar no núcleo das estrelas, enchendo o universo de luz, passaram a ser liberados por explosões de supernovas, tornando as nuvens interestelares ricas em átomos pesados, basicamente "poeira das estrelas", formando não somente estrelas de segunda geração, como também os primeiros sistemas planetários. O hidrogênio, juntamente com o hélio, é o elemento mais abundante no universo, que compõe cerca de 99% dos elementos químicos existentes neste (com exceção da matéria escura, um mistério ainda a ser resolvido pela ciência). A idade do universo e a violência da maioria dos fenômenos naturais que nele se desenrolam trouxeram como conseqüência o fato de os tipos de matéria encontrarem-se bastante miscigenados. As proporções relativas (abundância) dos elementos podem ser determinadas pelo estudo da composição química da atmosfera solar e de certos meteoritos primitivos conhecidos como condritos carbonáceos, que parecem ter sido criados a partir da matéria muito antiga e indiferenciada que constituía o sistema solar. Os materiais estelares e planetários contêm 83 elementos químicos estáveis. Para cada átomo de silício há 3.180 átomos de hidrogênio, 221 de hélio, 21,5 de oxigênio, 11,8 de carbono, 3,7 de nitrogênio, 3,4 de neônio, 1,06 de magnésio, 0,83 de ferro e 0,5 de sódio.
rdf:langString Elementens förekomst eller grundämnenas förekomst i universum är av intresse inom astrokemin. Förekomsten mäts på ett av följande tre sätt: , eller volymfraktion. Volymfraktion är det vanliga mätsättet när det gäller gaser i blandning, som till exempel planetatmosfärer. I samband med stjärnbildning och populationer talar man om metallicitet. Det finns en regel för att underlätta en grov uppskattning av förekomsten: säger att ett grundämne med jämnt atomnummer är vanligare än sina närmaste grannar med udda atomnummer. Det enda större undantaget är väte, som med atomnumret 1 betraktas som det vanligaste grundämnet.
rdf:langString Częstość występowania pierwiastków we Wszechświecie (abundancja pierwiastków chemicznych) – rozpowszechnienie poszczególnych pierwiastków chemicznych w całym Wszechświecie, ich udział w całej materii. Względna częstość występowania poszczególnych pierwiastków we Wszechświecie zależy od liczby atomowej danego pierwiastka, oraz właściwości jąder atomowych pierwiastków. Różnice w ilościach poszczególnych pierwiastków wynikają z charakteru procesu nukleosyntezy zachodzącej od Wielkiego Wybuchu.
rdf:langString 化學元素豐度(英語:Abundance of the chemical elements)是在測量上與所有元素相比較所得到含量多寡的比值。豐度可以是質量的比值或是莫耳數(氣體的原子數量比值或是分子數量比值),或是容積上的比值。在混合的氣體中測量氣體容積上的比值是最常用於表示豐度的方法,對混合的理想氣體(相對於是低密度和低壓的氣體)這與莫耳數是相當一致的。 例如,氧在水中的質量比是89%,因為這是水的質量和氧的質量的比值,但是氧在水中的莫耳比值只有33%,因為在水的莫耳數中只有三分之一是氧原子。在整個宇宙中,和在如同木星這樣的巨大的氣體行星中,氫和氦在質量上的豐度比值分別相對是74%和23-25%,但是摩爾(原子)比值卻高達92%和8%。但是,因為氫是雙原子分子,而氦在木星外層的大氣環境下只是單原子分子,以分子的摩爾數來比較,在木星大氣層中氫的豐度是86%,而氦的豐度是13%。 在本文中所提到的豐度,多數都是質量百分比的豐度。
rdf:langString Распространённость химических элементов, мера того, как распространены или редки элементы по сравнению с другими элементами в описываемой среде.
xsd:nonNegativeInteger 36628

data from the linked data cloud