Abul Kalam Azad

http://dbpedia.org/resource/Abul_Kalam_Azad an entity of type: Thing

محيي الدين أحمد بن خير الدين المشهور بلقب أبو الكلام آزاد، (1888م / 1306 هـ - 22 فبراير 1958م / 3 شعبان 1377 هـ). وقد أخذ كنية أبو الكلام لكونه خطيباً بارعاً، أما كلمة آزاد فتعني في اللغة الأردية «الحـُر». ينحدر أبو الكلام من أسرة أفغانية هاجرت إلى الهند في زمن الإمبراطور بابر مؤسس الدولة المغولية في الهند سنة 1526م / 932 هـ. كان أول وزير للتعليم في الهند بعد الاستقلال. ألّف العديد من الكتب أهمها تفسير للقرآن باللغة الأردية بالإضافة إلى دراسة عميقة لتحديد شخصية ذو القرنين. rdf:langString
Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin, genannt Maulana Abul Kalam Azad (* 11. November 1888 in Mekka, Vilâyet Hedschas, Osmanisches Reich; † 22. Februar 1958) war ein indischer Schriftsteller, Minister und Freiheitskämpfer in der Unabhängigkeitsbewegung Indiens. Als Führer der indischen Kongresspartei vertrat er die Interessen der urdusprechenden muslimischen Bevölkerung. Nach der Unabhängigkeit war er Erziehungsminister. rdf:langString
Abul Kalam Azad, né le 11 novembre 1888 à La Mecque et mort le 22 février 1958 à Delhi, est un homme politique indien. Il a été un théologien éminent, un journaliste engagé pour l'indépendance de l'Inde. Il a occupé des postes importants au sein du Congrès national indien. Il est le premier ministre de l'Éducation de l'Inde indépendante, de 1947 à sa mort. rdf:langString
Abul Kalam Azad, detto Maulana (La Mecca, 11 novembre 1888 – Delhi, 22 febbraio 1958), è stato un politico indiano. rdf:langString
Abul Kalam Azad (właśc. Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin) (ur. 11 listopada 1888 w Mekce, zm. 22 lutego 1958 w Delhi) – indyjski polityk i uczony, posiadał religijny tytuł . rdf:langString
Маулана Абул Калам Мухуддин Ахмад Азад (урду مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎, бенг. আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ; 11 ноября 1888 — 22 февраля 1958) — индийский политический деятель и учёный. Один из лидеров движения за независимость Индии и сторонник индусско-мусульманского единства. С 1912 — член партии Индийский национальный конгресс. В 1912‒14 издавал антианглийскую газету «аль-Хиляль» («Полумесяц»). В 1919‒22 и в 1930 Азад был одним из руководителей кампании гражданского неповиновения. Во время переговоров с Англией в 1942, 1945, 1946 гг. возглавлял индийскую делегацию. Автор работ по философии и истории литературы урду, а также тафсира к Корану. В августе 1947 стал министром образования Индии. rdf:langString
阿布·卡拉姆·阿扎德(英語:Abul Kalam Azad,阿拉伯语:أبو الكلام آزاد‎.1888年11月11日-1958年2月22日),生於奧斯曼帝國麥加的伊斯蘭學術世家,阿拉伯裔,他是印度獨立運動時期印度国民大会党的穆斯林領袖之一,其一生致力于調和印度教徒與聯合革命。印度獨立後首任內閣教育部長(1947-58),印度教育制度的奠基者。1923-24年任國大黨黨魁。 阿扎德母語阿拉伯語,伊斯蘭學術世家自少習波斯語,隨後學會英語、烏爾都語、印地語、孟加拉語。兩度以烏爾都語辦報,亦以烏爾都語寫下多本鼓動革命的書籍。 rdf:langString
Abul Kalam Azad (La Meca, 1888 - 1958) fou un pensador musulmà i activista polític que advocà pel basat en la unitat de totes les comunitats ètnico-religioses del país. Fou un destacat polític del i ministre d'ensenyament de l'Índia. De família tradicionalista i llengua materna àrab, es va dedicar als seus estudis en un ambient islàmic ortodox, aconseguint dominar l'urdu, el persa, l'hindi i l'anglès. rdf:langString
Abúl Kalám Azad (11. listopadu 1888 Mekka – 22. února 1958 Dillí), čestným označením Maulána („Náš pán“), byl indický politik, učenec, islámský teolog, aktivista za nezávislost a jeden z vůdců Indického národního kongresu během indického hnutí za nezávislost. Po dosažení nezávislosti Indie se stal prvním ministrem školství v indické vládě. Jeho narozeniny se v Indii slaví jako Národní den vzdělávání. rdf:langString
Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin Ahmed bin Khairuddin Al-Hussaini Azad (; 11 November 1888 – 22 February 1958) was an Indian independence activist, Islamic theologian, writer and a senior leader of the Indian National Congress. Following India's independence, he became the First Minister of Education in the Indian government. He is commonly remembered as Maulana Azad; the word Maulana is an honorific meaning 'Our Master' and he had adopted Azad (Free) as his pen name. His contribution to establishing the education foundation in India is recognised by celebrating his birthday as National Education Day across India. rdf:langString
Maulana Sajido Abul Kalam Ghulam Muhiĝuddin Ahmed bin Ĥairuddin Al-Hussaini Azad (11a de Novembro 1888 – 22a de Februaro 1958) estis hindia sendependiga aktivulo, islama teologo, verkisto kaj veterana estro de la Hindia Nacia Kongreso. Post la sendependigo de Hindio, li iĝis la unua Ministro de Edukado en la hindia registaro. Li estas ofte memorita kiel Maulana Azad; la vorto Maulana estas honora titolo kiu signifas 'Nian Mastron' kaj li adoptis Azad (Libera) kiel sian plumnomon. Lia kontribuo al la establado de la eduka fundamento en Barato estas agnoskita per la celebrado de sia naskiĝtago kiel Nacia Eduktago tra tuta Barato. rdf:langString
Abul Kalam Azad (en bengalí, আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, en urdu, مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎; La Meca, 1888-1958) fue un pensador musulmán y activista político que abogó por el basado en la unidad de todas las comunidades étnico-religiosas. Fue un destacado político del y ministro de educación de la India. De familia tradicionalista y lengua materna árabe, se dedicó a sus estudios en un ambiente islámico ortodoxo, consiguiendo dominar el urdu, el persa, el hindi y el inglés. * Datos: Q196617 * Multimedia: Maulana Abul Kalam Azad / Q196617 rdf:langString
Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed Azad (bahasa Bengali: আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, ; bahasa Urdu: ابو الکلام محی الدین احمد آزاد Abul Kalam Azad; 11 November 1888–22 Februari 1958) adalah seorang sarjana India dan pemimpin politik senior dari gerakan kemerdekaan India. Setelah India merdeka, dia menjadi menteri pendidikan pertama di pemerintahan India. Pada 1992, dia dianugerahi penghargaan Bharat Ratna sebagai salah satu warga negara tertinggi di India. rdf:langString
Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin Ahmed bin Khairuddin Al- Hussaini Azad (em bengali: আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, em urdu: مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎; 11 de Novembro de 1888 – 22 de Fevereiro de 1958) foi um estudioso indiano, teólogo islâmico, ativista da independência e um líder sênior do Congresso Nacional Indiano durante a independência indiana movimento. Após a independência da Índia, ele se tornou o Primeiro Ministro da Educação do governo indiano, Ministro do Desenvolvimento de Recursos Humanos (até 25 de setembro de 1958, Ministério da Educação). Ele é comumente lembrado como Maulana Azad; a palavra Maulana é um nome honorífico que significa 'Nosso Mestre' e ele adotou Azad (Livre) como seu pseudônimo. Sua contribuição para o estabelecimento da fundação educacional rdf:langString
Маулана Абул Калам Азад (*11 листопада 1888 — †22 січня 1958) — індійський політичний діяч та вчений. Один з лідерів національно-визвольного руху, послідовний прихильник індійсько-мусульманської єдності. Походив зі старовинного роду делійських улемів. На початку політичної діяльності в 1908 році був пов'язаний з бенгальськими терористами. З 1912 — член, а в 1923 і 1939–1943 роках голова Індійського національного конгресу. В 1912—1914 роках видавав урдумовну газету «Аль-Хіляль» (Півмісяць) — орган антианглійської пропаганди найрадикальнішої частини мусульманської інтелігенції. rdf:langString
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString أبو الكلام آزاد
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abúl Kalám Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Азад, Абул Калам
rdf:langString Маулана Абул Калам Азад
rdf:langString 阿布·卡拉姆·阿扎德
rdf:langString Abul Kalam Azad
rdf:langString Delhi, India
xsd:integer 676919
xsd:integer 1122553274
rdf:langString Autograph_of_Maulana_Abul_Kalam_Azad.jpg
xsd:date 1888-11-11
xsd:date 2019-04-30
xsd:date 1958-02-22
rdf:langString Theologian, scholar, political activist
xsd:integer 1
rdf:langString Member of the Constituent Assembly of India
rdf:langString Office Established
rdf:langString Zulaikha Begum
xsd:integer 1923 1940
xsd:date 1950-01-26
xsd:date 1958-02-02
xsd:date 1947-08-15
rdf:langString November 1946
rdf:langString محيي الدين أحمد بن خير الدين المشهور بلقب أبو الكلام آزاد، (1888م / 1306 هـ - 22 فبراير 1958م / 3 شعبان 1377 هـ). وقد أخذ كنية أبو الكلام لكونه خطيباً بارعاً، أما كلمة آزاد فتعني في اللغة الأردية «الحـُر». ينحدر أبو الكلام من أسرة أفغانية هاجرت إلى الهند في زمن الإمبراطور بابر مؤسس الدولة المغولية في الهند سنة 1526م / 932 هـ. كان أول وزير للتعليم في الهند بعد الاستقلال. ألّف العديد من الكتب أهمها تفسير للقرآن باللغة الأردية بالإضافة إلى دراسة عميقة لتحديد شخصية ذو القرنين.
rdf:langString Abul Kalam Azad (La Meca, 1888 - 1958) fou un pensador musulmà i activista polític que advocà pel basat en la unitat de totes les comunitats ètnico-religioses del país. Fou un destacat polític del i ministre d'ensenyament de l'Índia. De família tradicionalista i llengua materna àrab, es va dedicar als seus estudis en un ambient islàmic ortodox, aconseguint dominar l'urdu, el persa, l'hindi i l'anglès. Va escriure nombroses obres com a interpretacions de l'Alcorà, el , el Fiqh i el Kalam. Creia que totes les religions i ètnies de l'Índia, podien crear una harmoniosa federació de fe i totes les cultures, un estat independent. Azad fou potser, un dels primers intel·lectuals que va definir i manifestar la idea d'una democràcia laïcista per a l'Índia emancipada. Es va mostrar certament interessat en les doctrines panislàmiques i pensaments de Jamal al-Din al-Afghani i , que el van induir a visitar l'Afganistan, l'Iraq, l'Egipte, Síria i Turquia. A l'Iraq va conèixer als revolucionaris exiliats que havien lluitat per a establir un govern constitucional a l'Iran. Va estudiar Muhàmmad Àbduh. A la seva tornada al país, Azad es va unir a dos líders insurreccionals de l'est de l'Índia, i , membres del moviment revolucionari en contra del domini britànic. El 1912 inaugurà el semanari , escrit en urdu i que atacava obertament l'imperialisme britànic i les seves malifetes a la nació. Fou prohibit el 1914 i Azad li va canviar el nom anomenant-lo , amb el mateix objectiu de propagar el nacionalisme hindú i les idees revolucionàries. El 1916, el govern va prohibir també aquesta publicació i va expulsar a Azad de Calcuta, internant-lo en una presó de Ranchi d'on va ser alliberat després de la Primera Guerra Mundial el 1920. A la fi Azad es va convertir en un entusiasta partidari de les idees de Mohandas Gandhi de desobediència civil no violenta, i va treballar activament per a organitzar la primer moviment de protesta no violenta provocat pels anomenats de 1919. Azad es va convertir el 1923 en el president més jove del . Va tornar a exercir el càrrec de president del Congrés des de 1940 fins a 1945, En començar la rebel·lió Quit India (Bharat chodo) Azad va ser empresonat pels britànics juntament amb tots els dirigents del Congrés Nacional de l'Índia durant tres anys. Una vegada aconseguida la independència de l'Índia Azad va formar part del govern provisional com a ministre d'ensenyament on va desenvolupar una tasca reconeguda encara avui dia. També va ser pare de la Constitució i assessor del primer ministre Nehru. Durant els greus esdeveniments d'extrema violència que van desencadenar la partició de l'Índia, va ser el musulmà més prominent en defensar una solució federativa al sagnant enfrontament entre musulmans i hindús. En mig dels greus disturbis comunals que van provocar milions de morts, Azad va treballar per a l'harmonia religiosa i la cooperació entre comunitats. Azad va planejar la creació de programes nacionals de construcció d'escoles i universitats i l'alfabetització de nens i joves. Va ser elegit per a la Cambra Baixa del Parlament indi, el Lok Sabha el 1952 y novament el 1957, Azad va recolzar les polítiques socialistes de Nehru, així com l'avenç dels drets socials i oportunitats econòmiques per a les dones i els nadius marginats. El 1956, va exercir com a president de la Conferència General de la UNESCO celebrada a Nova Delhi. Azad va passar els darrers anys de la seva vida centrat en l'escriptura del seu llibre "Índia guanya Llibertat", una relació exhaustiva de la lluita per la llibertat de l'Índia, que fou publicat el 1957. Després de la independència i partició va ser durament atacat, especialment des del Pakistan, per no haver fet ho suficient per a evitar les matances de musulmans i acusat d'afinitat amb la causa hindú. No obstant és recordat per la història com un ferm defensor de la unitat musulmano-hindú i venerat a l'Índia com un dels pares de la nació. No en va nombroses institucions índies porten avui el seu nom: el Maulana Azad Medical College, a Nova Delhi, el Maulana Azad National Institute of Technology a o la Maulana Azad National Urdu University a Kolkata.
rdf:langString Abúl Kalám Azad (11. listopadu 1888 Mekka – 22. února 1958 Dillí), čestným označením Maulána („Náš pán“), byl indický politik, učenec, islámský teolog, aktivista za nezávislost a jeden z vůdců Indického národního kongresu během indického hnutí za nezávislost. Po dosažení nezávislosti Indie se stal prvním ministrem školství v indické vládě. Jeho narozeniny se v Indii slaví jako Národní den vzdělávání. Jako mladý muž psal Azad poezii a pojednání o náboženství a filozofii v urdštině. Proslavil se jako novinář psaním článků kritických vůči britské koloniální vládě a podporujících indický nacionalismus. Azad se stal vůdcem hnutí Chalifát, což ho dovedlo do blízkého kontaktu s indickým vůdcem Mahátmou Gándhím. Azad se stal nadšeným zastáncem Gándhího myšlenek nenásilné občanské neposlušnosti. Organizoval protest proti Rowlattovým zákonům z roku 1919 a propagoval nákupy domácích produktů a samosprávu pro Indii. V roce 1923, ve věku 35 let, se stal nejmladším předsedou Indického národního kongresu. V říjnu 1920 byl Azad zvolen za člena výboru pro založení univerzity Jamia Millia Islamia v Aligarhu, aniž by mu k této pozici pomohla britská koloniální vláda. V roce 1934 pak pomáhal univerzitu přestěhovat z Aligarhu do Nového Dillí. Je po něm pojmenována hlavní brána (brána č. 7) hlavního kampusu univerzity. Azad byl jedním z hlavních organizátorů protestům proti solné dani v roce 1931 a ukázal se jako jeden z nejdůležitějších národních vůdců té doby, hlasatel hinduisticko-muslimské jednoty a zastánce sekularismu a socialismu. Působil jako předseda Kongresu v letech 1940 až 1945, během nichž bylo zahájeno povstání Quit India. Azad byl tehdy spolu s celým vedením Kongresu uvězněn. Prostřednictvím novin Al-Hilal pracoval také pro hinduisticko-muslimskou jednotu.
rdf:langString Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin, genannt Maulana Abul Kalam Azad (* 11. November 1888 in Mekka, Vilâyet Hedschas, Osmanisches Reich; † 22. Februar 1958) war ein indischer Schriftsteller, Minister und Freiheitskämpfer in der Unabhängigkeitsbewegung Indiens. Als Führer der indischen Kongresspartei vertrat er die Interessen der urdusprechenden muslimischen Bevölkerung. Nach der Unabhängigkeit war er Erziehungsminister.
rdf:langString Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin Ahmed bin Khairuddin Al-Hussaini Azad (; 11 November 1888 – 22 February 1958) was an Indian independence activist, Islamic theologian, writer and a senior leader of the Indian National Congress. Following India's independence, he became the First Minister of Education in the Indian government. He is commonly remembered as Maulana Azad; the word Maulana is an honorific meaning 'Our Master' and he had adopted Azad (Free) as his pen name. His contribution to establishing the education foundation in India is recognised by celebrating his birthday as National Education Day across India. As a young man, Azad composed poetry in Urdu, as well as treatises on religion and philosophy. He rose to prominence through his work as a journalist, publishing works critical of the British Raj and espousing the causes of Indian nationalism. Azad became the leader of the Khilafat Movement, during which he came into close contact with the Indian leader Mahatma Gandhi. After the failure of the Khilafat Movement, he became closer to the Congress. Azad became an enthusiastic supporter of Gandhi's ideas of non-violent civil disobedience, and worked to organise the non-co-operation movement in protest of the 1919 Rowlatt Acts. Azad committed himself to Gandhi's ideals, including promoting Swadeshi (indigenous) products and the cause of Swaraj (Self-rule) for India. In 1923, at an age of 35, he became the youngest person to serve as the President of the Indian National Congress. In October 1920, Azad was elected as a member of foundation committee to establish Jamia Millia Islamia at Aligarh in U. P. without taking help from British colonial government. He assisted in shifting the campus of the university from Aligarh to New Delhi in 1934. The main gate (Gate No. 7) to the main campus of the university is named after him. Azad was one of the main organizers of the Dharasana Satyagraha in 1931, and emerged as one of the most important national leaders of the time, prominently leading the causes of Hindu–Muslim unity as well as espousing secularism and socialism. He served as Congress president from 1940 to 1945, during which the Quit India rebellion was launched. Azad was imprisoned, together with the entire Congress leadership. He also worked for Hindu–Muslim unity through the Al-Hilal newspaper.
rdf:langString Maulana Sajido Abul Kalam Ghulam Muhiĝuddin Ahmed bin Ĥairuddin Al-Hussaini Azad (11a de Novembro 1888 – 22a de Februaro 1958) estis hindia sendependiga aktivulo, islama teologo, verkisto kaj veterana estro de la Hindia Nacia Kongreso. Post la sendependigo de Hindio, li iĝis la unua Ministro de Edukado en la hindia registaro. Li estas ofte memorita kiel Maulana Azad; la vorto Maulana estas honora titolo kiu signifas 'Nian Mastron' kaj li adoptis Azad (Libera) kiel sian plumnomon. Lia kontribuo al la establado de la eduka fundamento en Barato estas agnoskita per la celebrado de sia naskiĝtago kiel Nacia Eduktago tra tuta Barato. Estante junulo, Azad komponis poezion en urdua, same kiel traktaĵojn pri religio kaj filozofio. Li elstariĝis pro sia laboro kiel ĵurnalisto, publikigante verkojn kritikajn de Brita Hindio kaj eksponante la idearon de la hindia naciismo. Azad iĝis la estro de la Ĥilafat Movado, dum kiu li venis en kontakto kun la hindia estro de Mahatma Gandhi. Azad iĝis entuziasma apoganto de la ideoj de Gandhi de neviolenta civila malobeo, kaj kunlaboris por la organizado de la nekunlabora movado kiel protesto kontraŭ la leĝo de 1919 nome "Rowlatt Acts". Azad engaĝiĝis al la idealoj de Gandhi, kiel promocio de Sŭadeŝi (indiĝenaj) produktoj kaj la de Swaraj (memregado) por Hindio. En 1923, estante 35-jaraĝa, li iĝis la plej juna persono kiu servis kiel prezidanto de la Hindia Nacia Kongreso. En Oktobro 1920, Azad estis elektita kiel membro de fondokomitato por establi la universitaton Jamia Millia Islamia en Aligarh en Utar-Pradeŝo sen helpo el la Brita kolonia registaro. Li helpis en la translokigo de la kampuso de la universitato el Aligarh ĝis Nov-Delhio en 1934. La ĉefa pordego (Pordego No. 7) al la ĉefa kampuso de la universitato estis nomita laŭ li. Azad estis unu el la ĉefaj organizantoj de la protestomovado "Dharasana Satyagraha" en 1931, kaj aperis kiel unu el la plej gravaj naciaj estroj de la epoko, elstare estrante la klopodojn de la Hindu–islama unueco same kiel eksponante sekularismoj kaj socialismon. Li servis kiel Kongres-prezidanto el 1940 ĝis 1945, dum kiu oni lanĉis la ribelon Quit India. Azad estis enprizonigita, kun la tuta Kongres-estraro. Li laboris ankaŭ po la unueco Hindu–Islama pere de la gazeto Al-Hilal.
rdf:langString Abul Kalam Azad (en bengalí, আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, en urdu, مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎; La Meca, 1888-1958) fue un pensador musulmán y activista político que abogó por el basado en la unidad de todas las comunidades étnico-religiosas. Fue un destacado político del y ministro de educación de la India. De familia tradicionalista y lengua materna árabe, se dedicó a sus estudios en un ambiente islámico ortodoxo, consiguiendo dominar el urdu, el persa, el hindi y el inglés. Escribió muchas obras como reinterpretaciones del Corán, el Hadiz, el Fiqh y el Kalam. Creía que todas las religiones y etnias de la India, podían crear una armoniosa federación de fe y todas las culturas, un estado independiente. Azad fue quizás, uno de los primeros intelectuales que definió y manifestó la idea de una democracia laicista para la India emancipada. Adquirió cierto interés por las doctrinas pan-islámicas y pensamientos de Jamal al-Din al-Afghani y Syed Ahmed Khan, que lo indujeron a visitar Afganistán, Irak, Egipto, Siria y Turquía. En Irak conoció a los revolucionarios exiliados que lucharon por establecer un gobierno constitucional en Irán. En Egipto se encontró con Muhammad Abduh, y otros activistas revolucionarios del Mundo árabe. A su regreso del extranjero, Azad se unió a dos líderes de insurrección del este de la India, y , miembros del movimiento revolucionario en contra del dominio británico. En 1912 inauguró el semanario , escrito en urdu y que atacaba abiertamente al imperialismo británico y sus fechorías en la nación. Fue silenciado en 1914 y Azad le cambió de nombre llamándolo , con el mismo fin de propagar el nacionalismo hindú y las ideas revolucionarias. En 1916, el gobierno prohibió también esta publicación y expulsó a Azad de Calcuta, internándolo en una prisión de Ranchi de donde fue liberado después de la Primera Guerra Mundial en 1920. Fue reconocido por Gandhi como uno de sus tenientes más leales, siendo el más íntimo de sus asesores durante la tempestuosa política de la India entre los años 1930 y 1940. * Datos: Q196617 * Multimedia: Maulana Abul Kalam Azad / Q196617
rdf:langString Abul Kalam Azad, né le 11 novembre 1888 à La Mecque et mort le 22 février 1958 à Delhi, est un homme politique indien. Il a été un théologien éminent, un journaliste engagé pour l'indépendance de l'Inde. Il a occupé des postes importants au sein du Congrès national indien. Il est le premier ministre de l'Éducation de l'Inde indépendante, de 1947 à sa mort.
rdf:langString Abul Kalam Muhiyuddin Ahmed Azad (bahasa Bengali: আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, ; bahasa Urdu: ابو الکلام محی الدین احمد آزاد Abul Kalam Azad; 11 November 1888–22 Februari 1958) adalah seorang sarjana India dan pemimpin politik senior dari gerakan kemerdekaan India. Setelah India merdeka, dia menjadi menteri pendidikan pertama di pemerintahan India. Pada 1992, dia dianugerahi penghargaan Bharat Ratna sebagai salah satu warga negara tertinggi di India. Ketika masih muda, Azad mengkombinasikan puisi dalam bahasa Urdu dengan risalah tentang agama dan filsafat. Dia mengembangkan popularitasnya melalui karya-karyanya sebagai seorang jurnalis, mempublikasikan karya-karya yang mengkritik Britania Raj dan mengemban penyebab-penyebab nasionalisme India. Azad menjadi pemimpin Gerakan Khilafat, pada saat ia bertemu langsung dengan pemimpin India Mahatma Gandhi. Pada 1923, di usia 35 tahun, ia menjadi orang termuda yang menjabat sebagai Kongres Nasional India. Azad adalah salah satu pengurus utama pada 1931, dan menjadikannya salah satu pemimpin nasional paling berpengaruh pada waktu itu, yang dikenal memimpin penyebab-penyebab kesatuan Hindu-Muslim serta mengemban sekularisme dan sosialisme. Hari Pendidikan Nasional (India) yang diperingati secara tahunan di India memperingati peringatan hari kelahiran Maulana Abul Kalam Azad, menteri pendidikan pertama India ketika sudah merdeka, yang menjabat dari 15 Agustus 1947 sampai 2 Februari 1958. Hari Pendidikan Nasional India dirayakan pada 11 November setiap tahun di India.
rdf:langString Abul Kalam Azad, detto Maulana (La Mecca, 11 novembre 1888 – Delhi, 22 febbraio 1958), è stato un politico indiano.
rdf:langString Abul Kalam Azad (właśc. Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin) (ur. 11 listopada 1888 w Mekce, zm. 22 lutego 1958 w Delhi) – indyjski polityk i uczony, posiadał religijny tytuł .
rdf:langString Abul Kalam Ghulam Muhiyuddin Ahmed bin Khairuddin Al- Hussaini Azad (em bengali: আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ, em urdu: مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎; 11 de Novembro de 1888 – 22 de Fevereiro de 1958) foi um estudioso indiano, teólogo islâmico, ativista da independência e um líder sênior do Congresso Nacional Indiano durante a independência indiana movimento. Após a independência da Índia, ele se tornou o Primeiro Ministro da Educação do governo indiano, Ministro do Desenvolvimento de Recursos Humanos (até 25 de setembro de 1958, Ministério da Educação). Ele é comumente lembrado como Maulana Azad; a palavra Maulana é um nome honorífico que significa 'Nosso Mestre' e ele adotou Azad (Livre) como seu pseudônimo. Sua contribuição para o estabelecimento da fundação educacional na Índia é reconhecida por comemorar seu aniversário como Dia Nacional da Educação em toda a Índia. Quando jovem, Azad compôs poesia em urdu, bem como tratados sobre religião e filosofia. Ele ganhou destaque por meio de seu trabalho como jornalista, publicando obras críticas ao Raj britânico e defendendo as causas do nacionalismo indiano. Azad se tornou o líder do Movimento Khilafat, durante o qual ele teve contato próximo com o líder indiano Mahatma Gandhi. Azad tornou-se um defensor entusiasta das ideias de Gandhi de desobediência civil não violenta e trabalhou para organizar o movimento de não cooperação em protesto contra as Leis Rowlatt de 1919. Azad se comprometeu com os ideais de Gandhi, incluindo a promoção de Swadeshi produtos (indígenas) e a causa do Swaraj (Autogoverno) para a Índia. Em 1923, aos 35 anos, ele se tornou o mais jovem a ocupar o cargo de Presidente do Congresso Nacional Indiano. Em outubro de 1920, Azad foi eleito membro do comitê de fundação para estabelecer Jamia Millia Islamia em Aligarh, UP, sem receber ajuda do governo colonial britânico. Ele ajudou a mudar o campus da universidade de Aligarh para Nova Delhi em 1934. O portão principal (Portão nº 7) para o campus principal da universidade leva o seu nome. Azad foi um dos principais organizadores do Dharasana Satyagraha (foi um protesto contra o imposto britânico sobre o sal na Índia colonial) em 1931 e emergiu como um dos mais importantes líderes nacionais da época, liderando com destaque as causas da unidade hindu-muçulmana, além de defender o secularismo e o socialismo. Ele serviu como presidente do Congresso de 1940 a 1945, durante o qual a rebelião Quit India (exigindo o fim do domínio britânico na Índia) foi lançada. Azad foi preso, junto com toda a liderança do Congresso. Ele também trabalhou pela unidade hindu - muçulmana por meio do jornal Al-Hilal.
rdf:langString Маулана Абул Калам Азад (*11 листопада 1888 — †22 січня 1958) — індійський політичний діяч та вчений. Один з лідерів національно-визвольного руху, послідовний прихильник індійсько-мусульманської єдності. Походив зі старовинного роду делійських улемів. На початку політичної діяльності в 1908 році був пов'язаний з бенгальськими терористами. З 1912 — член, а в 1923 і 1939–1943 роках голова Індійського національного конгресу. В 1912—1914 роках видавав урдумовну газету «Аль-Хіляль» (Півмісяць) — орган антианглійської пропаганди найрадикальнішої частини мусульманської інтелігенції. Азад був одним з керівників кампанії громадянської непокори в 1919—1922 та в 1930 роках. Очолював індійську делегацію під час перемовин з Великої Британією в 1942, 1945 та 1946 роках. Автор коментарів до Корану та робіт з філософії та історії літератури урду. З 1947 року — міністр освіти Індії.
rdf:langString Маулана Абул Калам Мухуддин Ахмад Азад (урду مولانا ابوالکلام محی الدین احمد آزاد‎, бенг. আবুল কালাম মুহিয়ুদ্দিন আহমেদ আজাদ; 11 ноября 1888 — 22 февраля 1958) — индийский политический деятель и учёный. Один из лидеров движения за независимость Индии и сторонник индусско-мусульманского единства. С 1912 — член партии Индийский национальный конгресс. В 1912‒14 издавал антианглийскую газету «аль-Хиляль» («Полумесяц»). В 1919‒22 и в 1930 Азад был одним из руководителей кампании гражданского неповиновения. Во время переговоров с Англией в 1942, 1945, 1946 гг. возглавлял индийскую делегацию. Автор работ по философии и истории литературы урду, а также тафсира к Корану. В августе 1947 стал министром образования Индии.
rdf:langString 阿布·卡拉姆·阿扎德(英語:Abul Kalam Azad,阿拉伯语:أبو الكلام آزاد‎.1888年11月11日-1958年2月22日),生於奧斯曼帝國麥加的伊斯蘭學術世家,阿拉伯裔,他是印度獨立運動時期印度国民大会党的穆斯林領袖之一,其一生致力于調和印度教徒與聯合革命。印度獨立後首任內閣教育部長(1947-58),印度教育制度的奠基者。1923-24年任國大黨黨魁。 阿扎德母語阿拉伯語,伊斯蘭學術世家自少習波斯語,隨後學會英語、烏爾都語、印地語、孟加拉語。兩度以烏爾都語辦報,亦以烏爾都語寫下多本鼓動革命的書籍。
xsd:nonNegativeInteger 58779

data from the linked data cloud