Zoonosis

rdf:langString Zoonosi

rdf:langString Una zoonosi és una malaltia infecciosa transmesa pels animals no humans (normalment vertebrats) als humans. La paraula deriva del grec zòon (animal) i nosos (malaltia) i el seu significat és diferent al del terme 'zoosi', el qual inclou totes les patologies humanes de caràcter no infecciós produïdes pels animals. La majoria de brots de malalties infeccioses en els darrers anys són del tipus zoonosi (ja sigui pel seu origen o pel seu comportament general). Malalties actuals importants com l'Ebola o la grip per influenzavirus A són zoonosis. Les zoonosis poden ser causades per diversos patògens com virus (habituals o emergents), bacteris, fongs o paràsits. Dels més de 1.400 patògens que se sap que poden infectar els humans, el 61 per cent són zoonòtics i més del 70 per cent d'ells tenen el seu origen en animals salvatges. Tot i això, només es consideren zoonosis aquelles en què, usualment, hi ha una transmissió d'animal a humà. Les zoonosis tenen diferents models i vies de transmissió. En la zoonosi directa la malaltia es transmet directament dels animals als humans a través de mitjans com l'aire, sobretot quan les condicions climàtiques són les oportunes, (grip) o a través de mossegades i la saliva (ràbia). En altres casos, la transmissió es fa via una espècie intermèdia, anomenada vector, que transporta el patogen sense veure's infectat. Quan els humans infecten altres animals el fet s'anomena zoonosi inversa o antropozoonosi. La tuberculosi en elefants és un bon exemple d'aquest fenomen. L'exposició a patògens humans, com ara el virus sincicial respiratori o el virus del xarampió, és una amenaça creixent per a la supervivència dels grans primats. Les ciclozoonosis requereixen dos o més espècies animals per a mantenir la seva capacitat infecciosa. En les metazoonosis tan sols intervenen invertebrats i en les aprozoonosis el reservori no pertany al regne animal. Tècnicament, una zoonosi és una malaltia que existeix normalment en animals, però que també infecta humans i es dissemina entre ells amb facilitat. El reservori de la malaltia solen ser vertebrats, però també poden ser insectes i altres animals, en alguns casos, paràsits. La malària, per exemple, és la zoonosi de major impacte mundial a causa de les morts que produeix anualment (unes 409.000 persones l'any 2019, la majoria mainada a l'Àfrica subsahariana) i la transmeten mosquits. La salut ambiental, que en gran part s'ocupa de les zoonosis, ha emergit en els darrers anys com un camp interdisciplinari dins de la salut pública i integra la medicina humana, la veterinària i les ciències ambientals a partir del concepte d'«una sola salut» (One Health), encunyat a principis de la dècada de 2000. L'escalfament global provocat pel canvi climàtic és una de les causes de l'actual increment del nombre de zoonosis transmeses per artròpodes, ja que fa possible l'expansió i supervivència d'aquests vectors a latituds més altes i a zones de major altitud, un fenomen que previsiblement anirà a pitjor en els propers anys. La pèrdua de la diversitat biològica i les espècies invasores són factors que afavoreixen l'aparició de zoonosis causades per nombrosos patògens emergents.