Yusuf ibn Abi'l-Saj

rdf:langString Yússuf ibn Abi-s-Saj

rdf:langString Abu-l-Qàssim Yússuf ibn Abi-s-Saj Diwdad, conegut com a Yússuf ibn Abi-s-Saj, fou emir de l'Azerbaidjan, Arran i Armènia del 901 al 928. Va succeir (juliol o agost del 901) el seu nebot , o Diwdad ibn Muhàmmad al-Afxín, enderrocat als pocs mesos de ser proclamat emir. Va traslladar la capital de Maragha a Ardabil. Les seves lluites amb el rei d'Armènia Sembat I el màrtir poden seguir-se en detall a l'article sobre aquest rei. Yusuf es va rebel·lar el 905 contra el califa , però la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El 912 es va repelar contra que l'havia confirmat al càrrec de governador d'Armènia, Azerbaidjan i Arran. Però una vegada més hi va haver reconciliació gràcies als bons oficis del visir abbàssida Ibn al-Furat. Després del 917 va conquerir la Pèrsia del nord: Zanjan, Abhar, Qazwin i Rey que pertanyien als samànides que hi tenien un governador anomenat . Altre cop enfrontat al califa, aquest va enviar a l'Azerbaidjan un exèrcit dirigit per Munis al-Mudhàffar que va derrotar a Yusuf el 919 i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern de l'Azerbaidjan així com al govern de Rey i el Djibal (Hamadan). Durant la seva absència el seu lloctinent va exercir el govern, i va restablir relacions d'amistat amb els armenis. Fou Sunbuk qui va establir un emir a Gogtn. El 926 el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de l'expedició contra els Càrmates, i en aquesta expedició fou derrotat i mort prop de Kufa pel cap càrmata Abu-Tàhir al-Jannabí (febrer del 928). Les tropes turques de Yusuf van passar al servei del Califa i van formar un regiment especial anomenat dels . El va succeir el seu nebot de Yusuf, Abu-l-Mussàfir Fat·h ibn Muhammad Afxín.