World Conference on Human Rights

rdf:langString Conferència Mundial sobre Drets Humans

rdf:langString La Conferència Mundial sobre Drets Humans va ser organitzada per les Nacions Unides i es va celebrar a Viena, Àustria, del 14 al 25 de juny de 1993. Va ser la primera conferència sobre els drets humans celebrada des de la fi de la Guerra Freda. El principal resultat de la conferència va ser la Declaració i programa d'acció de Viena. Hi van assistir representants de 171 nacions i 800 ONG, amb uns 7.000 participants en total. 9 Això va convertir aquesta conferència mundial ne la reunió més gran sobre els drets humans. Va ser organitzada per John Pace, expert en drets humans. Hi va haver moltes discussions abans de la conferència pel que fa al que es podia i el que no es podia dir. Les normes que es van adoptar manifestaven que no es podien esmentar països o llocs específics en què s'estigués tenint lloc abusos dels drets humans, incloent aquells que estaven involucrats en conflictes actuals com Bòsnia i Hercegovina, Angola i Libèria, i aquells subjectes a crítica constant sobre els drets humans, com la Xina i Cuba. Per tant, els abusos dels drets humans es discutirien només de manera general, fet que va portar al The New York Times a afirmar que la conferència estava tenint lloc "en un ambient estranyament tret de la realitat". Concretament, que la Guerra de Bòsnia continués només a una hora de vol de Viena va testificar radicalment que la cooperació internacional no havia arribat a bon port. Tot i les normes, les organitzacions i els manifestants que es trobaven a la conferència no van tenir problema a esmentar abusos específics que tenien lloc al voltant del món. Molts d'aquests manifestants i organitzacions mostraven nombroses fotografies, cadascuna més cruel que l'anterior, en què es podien veure les atrocitats realitzades. Una persona preocupada per la situació del Front Polisario al Sàhara Occidental va afirmar que "és difícil fer-se notar". La conferència va tractar el tema dels drets humans de manera àmplia, posant especial èmfasi a recalcar els drets de la dona, els drets dels pobles indígenes i els drets de les minories, entre altres, en el context dels drets econòmics i polítics universals. Els drets de la dona en particular van tenir una forta i notable presència dins la conferència. Es va produir una línia divisòria quan les nacions occidentals van proclamar un significat universal per als drets humans, en contraposició a aquelles nacions que van defensar que els drets humans havien d'interpretar-se de manera diferent en les cultures no occidentals i que intentaven imposar una definició universal que equivalia a interferir en els seus assumptes interiors. Aquest últim grup de nacions estava liderat per la Xina, Síria i l'Iran, i també incloïa diverses nacions asiàtiques com Singapur, Malàisia, Indonèsia i Vietnam. Durant el dia inaugural de la conferència, el secretari d'Estat dels Estats Units, Warren Christopher, va manifestar la seva opinió en contra d'aquesta idea, dient que "no podem permetre que el relativisme cultural es converteixi en l'últim refugi de la repressió". La que havia estat membre de la Cambra de representants dels Estats Units i candidata a vicepresidenta, Geraldine Ferraro, va assistir a la conferència com a delegada substituta dels Estats Unidos, i va ser una de les assistents més interessades en els drets de la dona. Tot i les pressions de la República Popular de la Xina, el catorzè Dalai Lama va poder donar un discurs sobre les responsabilitats humanes.