Women in Nepal
http://dbpedia.org/resource/Women_in_Nepal an entity of type: Thing
Les dones del Nepal són dones nascudes, que viuen o provenen del Nepal. L'estatus de la dona al Nepal ha variat al llarg de la història. Al començament de la dècada del 1990, com en alguns altres països asiàtics, les dones del Nepal estaven generalment subordinades als homes en pràcticament tots els aspectes de la vida. Històricament, el Nepal ha estat predominantment una societat patriarcal,on les dones són generalment subordinades als homes. Es considerava que els homes eren els caps de la família i eren superiors que les dones. També es van esbiaixar les normes i els valors socials en favor dels homes. Aquest fort biaix social a favor dels fills va fer que les filles fossin discriminades des del naixement i no tinguessin igualtat d'oportunitats per assolir tots els aspectes del desenvol
rdf:langString
La condition des femmes au Népal est sujette à de nombreuses discriminations, tant sociologiques que professionnelles, mais tend à évoluer depuis plusieurs années. Le Népal, pays himalayen situé en Asie du Sud, est l'un des pays les plus pauvres du monde. Il a souffert d'instabilité politique et a eu un régime antidémocratique pendant une grande partie de son histoire. Il y a un manque d'accès aux installations de base, les gens ont des croyances superstitieuses et il y a des niveaux élevés de discrimination entre les sexes. Bien que la Constitution prévoie la protection des femmes, y compris un salaire égal pour un travail égal, le gouvernement n'a pas pris de mesures significatives pour mettre en œuvre ses dispositions.
rdf:langString
The status of women in Nepal has varied throughout history. In the early 1990s, like in some other Asian countries, women in Nepal were generally subordinate to men in virtually every aspect of life. Historically, Nepal has been a predominantly patriarchal society where women are generally subordinate to men. Men were considered to be the leader of the family and superior to women. Also, social norms and values were biased in favor of men. This strong bias in favor of sons in society meant that daughters were discriminated against from birth and did not have equal opportunities to achieve all aspects of development. Daughters were deprived of many privileges, including rights, education, healthcare, parental property rights, social status, last rites of dead parents, and were thought to be
rdf:langString
La condizione femminile in Nepal è stata praticamente cristallizzata fino agli anni 1990, con le donne generalmente subordinate agli uomini in quasi ogni aspetto della vita; la società nepalese è d'altronde di stampo rigidamente patriarcale. Madre nepalese con figlio a Katmandu (2006).
rdf:langString
rdf:langString
Women in Nepal
rdf:langString
Dones del Nepal
rdf:langString
Condition des femmes au Népal
rdf:langString
Condizione della donna in Nepal
xsd:integer
16084500
xsd:integer
1119597794
<perCent>
80.4
<perCent>
33.2
rdf:langString
Les dones del Nepal són dones nascudes, que viuen o provenen del Nepal. L'estatus de la dona al Nepal ha variat al llarg de la història. Al començament de la dècada del 1990, com en alguns altres països asiàtics, les dones del Nepal estaven generalment subordinades als homes en pràcticament tots els aspectes de la vida. Històricament, el Nepal ha estat predominantment una societat patriarcal,on les dones són generalment subordinades als homes. Es considerava que els homes eren els caps de la família i eren superiors que les dones. També es van esbiaixar les normes i els valors socials en favor dels homes. Aquest fort biaix social a favor dels fills va fer que les filles fossin discriminades des del naixement i no tinguessin igualtat d'oportunitats per assolir tots els aspectes del desenvolupament. Les filles eren privades de molts privilegis, incloent-hi drets, educació, sanitat, drets de propietat parental, estatus social, últims ritus dels pares morts, i es pensava que eren propietat i passiu dels homes. Durant el segle passat, hi ha hagut un gran canvi positiu en el paper i l'estatus de les dones al Nepal, que redueix la barrera a la desigualtat de gènere. Si bé la Constitució de 1990 garantia els drets fonamentals a tots els ciutadans sense discriminació per raó d'ètnia, casta, religió o sexe, la modernització de la societat juntament amb l'abast de l'educació a la mateixa població general ha tingut un paper important per promoure la igualtat de gènere. Els rols de les dones han canviat de diverses maneres en la moderna societat nepalesa. Malgrat el difícil context de transició post conflicte, avui el Nepal no només avança ràpidament cap al desenvolupament econòmic, sinó que també està assolint objectius per a la pobresa i la fam, l'educació primària universal, la mortalitat infantil, la salut materna i la igualtat de gènere i l'apoderament de les dones. La representació de les dones a l'Assemblea Constituent ha augmentat dràsticament fins al 29% a les eleccions de novembre del 2013 des del 2,9% del 1991 (al parlament aleshores). Les dones ocupen ara papers de lideratge i participen en la presa de decisions a tots els nivells. S'ha incrementat la participació del govern per incrementar la rendició de comptes i el seguiment dels compromisos en matèria d'igualtat de gènere i per establir i reforçar els vincles entre els aspectes normatius i operatius de la igualtat de gènere i de l'apoderament de les dones. Actualment, les dones nepaleses estan desafiant les tradicions culturals i s'estan convertint en líders comunitaris, polítiques ecologistes i empresàries. A l'octubre de 2015, el Nepal va elegir la seva primera presidenta, Bidhya Devi Bhandari. Altres dones nepaleses famoses inclouen Anuradha Koirala (guanyadora del CNN Hero of the Year), , Pasang Lhamu Sherpa (la primera nepalesa que va escalar el Mont Everest), Mira Rai i (atletes internacionals guardonades), i (la primera cap de justicia nepalesa). Tot i que és cert que els rols i l'estatus de les dones a la societat moderna nepalesa han experimentat una transformació massiva i els seus drets han estat garantits per la constitució, l'aplicació de les lleis fora de les poques grans ciutats ha estat una cosa laxa. Tenint en compte que la societat nepalesa es deriva molt del sistema hindú de creences que destaca la descendència patrilineal i un sistema de residència patrifocal, en diversos casos les persones s'abstinen d'implementar determinats aspectes d'aquestes lleis i no accepten la igualtat de rol, estatus i dret per a les dones. La topografia accidentada i muntanyosa se suma a aquest fet. En aquests llocs remots, encara existeix la disparitat de gènere, on les dones estan restringides a les feines domèstiques, privades d'educació, discriminades en funció de la casta i tenen un accés sanitari deficient. Les lleis existents no són adequades per tractar les infraccions sexuals i el Nepal no té cap llei per tractar l'assetjament sexual. Aquesta és la raó per la qual les dones nepaleses se sotmeten freqüentment a un règim de i maltractament domèstic, i les dones joves corren el risc de ser venudes als bordells de l'Índia. A més, hi ha moltes supersticions i tabús relacionats amb la seva casta i la menstruació que condueixen a la discriminació de les dones. En aquests casos, no se les permet tocar aigua potable, han de viure lluny de la casa aïllades mentre menstruen, i no poden realitzar o assistir a activitats religioses.
rdf:langString
La condition des femmes au Népal est sujette à de nombreuses discriminations, tant sociologiques que professionnelles, mais tend à évoluer depuis plusieurs années. Le Népal, pays himalayen situé en Asie du Sud, est l'un des pays les plus pauvres du monde. Il a souffert d'instabilité politique et a eu un régime antidémocratique pendant une grande partie de son histoire. Il y a un manque d'accès aux installations de base, les gens ont des croyances superstitieuses et il y a des niveaux élevés de discrimination entre les sexes. Bien que la Constitution prévoie la protection des femmes, y compris un salaire égal pour un travail égal, le gouvernement n'a pas pris de mesures significatives pour mettre en œuvre ses dispositions. Le statut des femmes au Népal reste très médiocre en matière de santé, d'éducation, de revenus, de prise de décision et d'accès à l'élaboration des politiques. Les pratiques patriarcales, qui contrôlent la vie de ces femmes, sont renforcées par le système juridique. Les femmes sont confrontées à une discrimination systématique, en particulier dans les zones rurales. Les taux d'alphabétisation sont nettement inférieurs à ceux des hommes, et les femmes travaillent plus longtemps. La violence à l'égard des femmes est encore courante et les femmes ne sont pas assez nombreuses dans les professions libérales. La représentation des femmes a été assurée au sein de l'assemblée constituante, mais la participation égale des femmes à tous les mécanismes de l'État est loin d'être idéale.
rdf:langString
The status of women in Nepal has varied throughout history. In the early 1990s, like in some other Asian countries, women in Nepal were generally subordinate to men in virtually every aspect of life. Historically, Nepal has been a predominantly patriarchal society where women are generally subordinate to men. Men were considered to be the leader of the family and superior to women. Also, social norms and values were biased in favor of men. This strong bias in favor of sons in society meant that daughters were discriminated against from birth and did not have equal opportunities to achieve all aspects of development. Daughters were deprived of many privileges, including rights, education, healthcare, parental property rights, social status, last rites of dead parents, and were thought to be other's property and liabilities.In the past century, there has been a dramatic positive change in the role and status of women in Nepal, reducing gender inequality. While the 1990 Constitution guaranteed fundamental rights to all citizens without discrimination on the basis of ethnicity, caste, religion, or sex, the modernization of society, along with increased education of the general population, have also played an important role in promoting gender equality. The roles of women have changed in various ways in the modern Nepalese society. Despite the difficult post-conflict transitional context, today, Nepal is not only rapidly progressing towards economic development, it is also achieving targets for poverty and hunger, universal primary education, child mortality, maternal health and gender equality and women's empowerment. Women's representation in the Constituent Assembly has dramatically increased to 29% in the November 2013 elections from 2.9% in 1991 (in the then parliament). Women are now taking leadership roles and participating in decision making at all levels. There has been increased government involvement to increase accountability and monitoring of gender equality commitments and to establish and strengthen linkages between the normative and operational aspects of gender equality and women's empowerment. Today, Nepalese women are defying cultural traditions, and are becoming community leaders, environmentalists politicians and business owners. In October 2015, Nepal elected its first female president, Bidhya Devi Bhandari. Other famous Nepali women include CNN Hero of the Year winners Anuradha Koirala, Pushpa Basnet, first female to climb Mt. Everest Pasang Lamu Sherpa, international award-winning athletes Mira Rai, Phupu Lhamu Khatri, and the first female chief justice Sushila Karki. Although roles and status of women in modern Nepalese society has undergone a massive transformation and their rights have been secured by the constitution, enforcement outside the few major cities has been a lax. Given that Nepalese society is heavily influenced from the Hindu system of beliefs emphasizing patrilineal descent and a patrifocal residence system, implementing certain aspects of these laws have been a challenge. The rugged, mountainous topography adds to this issue. In these remote places, gender disparity still exists, women have limited control, are restricted to household work, deprived of education, discriminated based on caste, and have poor healthcare access. Existing laws are inadequate to deal with sexual offenses and Nepal has no law to deal with sexual harassment. Nepalese women are more vulnerable to rape and domestic abuse, and young women risk being trafficked to the brothels of India. There exist also many superstitions and taboos related to caste and mensuration leading to unequal treatment of women. In these cases, they are not allowed to touch drinking water, have to live away from the house secluded, and cannot perform/attend religious activities, while menstruating.
rdf:langString
La condizione femminile in Nepal è stata praticamente cristallizzata fino agli anni 1990, con le donne generalmente subordinate agli uomini in quasi ogni aspetto della vita; la società nepalese è d'altronde di stampo rigidamente patriarcale. Lo status delle donne è d'altra parte abbastanza mutevole, potendo variare anche notevolmente tra un gruppo etnico e l'altro; nelle comunità tibeto-nepalesi in generale la condizione femminile è sempre stata migliore di quella delle donne e Newari. Anche la componente femminile proveniente dai gruppi di più bassa casta infine ha una maggior autonomia e libertà rispetto ai due precedenti succitati gruppi etnici. Madre nepalese con figlio a Katmandu (2006). La donna più anziana della famiglia ha sempre giocato un ruolo notevolmente importante all'interno del gruppo o clan allargato, avendo in pratica il controllo delle risorse; prende inoltre decisioni cruciali riguardanti il tempo più propizio per la semina e successiva raccolta: determina anche le eventuali spese e stanziamenti di bilancio. Eppure la vita delle donne è rimasta concentrata all'interno del loro tradizionale ruolo di cura della prole, d'assunzione della maggior parte delle faccende domestiche, dell'andar a procurar acqua e foraggio per l'intera famiglia, dell'occuparsi infine del lavoro più prettamente agricolo. La loro posizione nella società è principalmente subordinata a quella dei rispettivi prima genitori e poi mariti, sia nelle posizioni sociali che economiche; le donne han sempre avuto un accesso limitato all'economia di mercato, ai servizi produttivi nonché al sistema d'istruzione, all'assistenza sanitaria ed al governo locale. Sia la malnutrizione che la vera e propria povertà hanno sempre maggiormente colpito la componente femminile della società; solitamente le figlie femmine ricevono dalla prima infanzia meno cibo rispetto ai maschi, in particolare quando a famiglia si trova costretta a sperimentare situazioni di carenze alimentari. Le donne generalmente lavorano di più degli uomini e più a lungo nel corso della giornata. Al contrario le donne provenienti da famiglie d'alta classe hanno la possibilità d'assumere per sé cameriere per prendersi cura della maggior parte delle faccende domestiche e degli altri più umili lavori, hanno pertanto sempre faticato di meno sia rispetto alle donne appartenenti ai gruppi socioeconomici più bassi che rispetto agli stessi uomini. Il contributo prettamente economico dato dalla componente femminile della popolazione è notevole, ma in gran parte inosservato in quanto il loro ruolo tradizionale era dato per scontato. Quando impiegate in lavori retribuiti, le donne vengono generalmente sottopagate con salari di norma inferiori fino al 25% rispetto a quello dei maschi. Nella maggior parte delle zone rurali il loro impiego al di fuori dell'ambito domestico era di fatto limitato a semina, diserbo e raccolta; nelle aree urbane sono state impiegate in lavori domestici e tradizionali, così come nel settore pubblico, per lo più in posizioni di basso livello. Una misura tangibile della condizione delle donne è il loro livello d'istruzione; anche se costituzionalmente esse possiedono di diritto e viene offerta loro pari opportunità educative, molti e variegati continuano ad esser i fattori sociali, economici e culturali che hanno contribuito a tener molto più bassa la percentuale femminile d'iscrizione e frequentazione scolastica (con tassi di abbandono molto più elevati per le ragazze). L'analfabetismo imposto è il più grande ostacolo al miglioramento della condizione femminile ed al raggiungimento di pari opportunità.Lo status inferiore di nascita che le contraddistingue (circolo vizioso imposto dalla società patriarcale) ostacola di fatto l'istruzione femminile e la loro mancanza o grave carenza educativa a sua volta le costringe in una condizione d'inferiorità sia civile che sociopolitica. Sebbene il tasso d'alfabetizzazione femminile è migliorata notevolmente nel corso degli anni, il loro livello si è sempre mantenuto ben al di sotto di quello maschile.
<perCent>
17.9
xsd:double
0.6830000000000001
xsd:integer
106
xsd:double
0.452
xsd:integer
110
xsd:integer
170
xsd:nonNegativeInteger
35989