Women's March on Versailles
http://dbpedia.org/resource/Women's_March_on_Versailles an entity of type: WikicatPeasantRevolts
المسيرة النسائية إلى قصر فرساي أو اختصارا «مسيرة النساء إلى فيرساي» وتعرف كذلك ب«مسيرة أكتوبر» لأنها وقعت في ال 5 من أكتوبر 1789، كما تعرف في مراجع أخرى ب«الزحف إلى ڤرساي».تعتبر من أوائل الأحداث الأكثر تأثيرا في مسار الثورة الفرنسية.
rdf:langString
Die Poissarden oder „Fischweiber“, eigentlich ein Demonstrationszug mehrerer Tausend bewaffneter Zivilisten und Soldaten, holten am 5./6. Oktober 1789 Ludwig XVI. vom Versailler Hof ins revolutionäre Paris.
rdf:langString
베르사유 행진(La Marche des Femmes sur Versailles, 1789년 10월 5일)은 프랑스 혁명 때, 여성을 중심으로 한 파리 시민들이 베르사유 궁전까지 행진하여 프랑스 국왕 루이 16세를 파리로 귀환하게 한 사건이다. 일명 “시월 사건”, “시월 행진”이라고 불린다.
rdf:langString
ヴェルサイユ行進（ヴェルサイユこうしん、フランス語：La Marche des Femmes sur Versailles）は、フランス革命の際、1789年10月5日、女性を中心としたパリ市民がヴェルサイユ宮殿まで行進し、フランス王国国王ルイ16世をパリに連行した事件である。別名「十月事件」「十月行進」。
rdf:langString
La marcia delle donne su Versailles fu una manifestazione popolare condotta dalle donne dei mercati di Parigi il 5 ottobre 1789: costituì un episodio fondamentale nella storia della rivoluzione francese. Le donne marciarono per costringere il re ad accettare la Dichiarazione dei diritti dell'uomo e del cittadino, in merito alla quale, il giorno precedente, aveva sollevato delle riserve.
rdf:langString
Kvinnotåget till Versailles, även känt som Oktobermarschen, Oktoberdagarna eller Marschen i Versailles, var en av de tidigaste och mest betydelsefulla händelserna under den Franska Revolutionen. Marschen skedde den 5 oktober 1789 då drygt 6000 personer, främst kvinnor, marscherade från det svältande Paris till palatset i Versailles. Parisarna saknade bröd, och i huvudstaden och stora delar av Frankrike rådde svält. Kungen gav upp, öppnade sina förråd och tvingades följa med kvinnotåget tillbaka till Paris där han inrättade sig i husarrest i Tuileriepalatset.
rdf:langString
凡尔赛游行（法語：Journées révolutionnaires des 5 et 6 octobre 1789，直译为1789年10月5日及6日革命日），有时候又称十月游行、 十月事件或凡尔赛游行，是法国大革命最早及最重要的事件之一。1789年10月5日，游行从巴黎集贸市场的妇女中开始，她们不堪忍受哄抬的物价及面包的短缺。集会很快演变成寻求自由主义政治改革及法国君主立宪制的革命活动。市场妇女与她们的各种同盟人数增长到数以千计，在革命鼓吹者的鼓励下，她们洗劫了城市军械库，并向位于凡尔赛的皇宫游行。群众包围了王宫，通过一系列戏剧性的暴力对抗，她们成功的将要求推到国王路易十六面前。第二天，她们迫使国王、王室及国民制宪议会同她们一起返回巴黎。 这个事件有力的终结了国王的专制权威。游行标志着一种新的自由力量和权力均衡的形成，法国贵族享有特权的传统遭到破坏，被称为第三等级的普通国民则受惠于此。凡尔赛游行是法国大革命各种事件中汇聚人数最多的，证明了这是革命的决定性时刻和新生的民众自由意识的力量。
rdf:langString
La Marxa de les dones sobre Versailles o Jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789, coneguda també com la marxa sobre Versalles, ha estat un dels primers i més significatius esdeveniments de la Revolució francesa. La marxa va ser iniciada per les dones del mercat de París la matinada del 5 d'octubre de 1789, protestaven per l'augment de preus i per l'escassetat de pa. També reclamaven que els gardes du corps de sa majestat siguessin substituïts per la guàrdia nacional (Garde nationale) francesa comandada per La Fayette. A més l'Assemblea constituent de 1789 exigia la ratificació dels decrets relatius a la constitució i la declaració dels drets. Finalment va exigir la vinguda del rei a París.
rdf:langString
Ženský pochod na Versailles, známý též jako Říjnový pochod či Pochod na Versailles, byl jednou z prvních a nejdůležitějších událostí počátku Velké francouzské revoluce. Pochod se zrodil mezi ženami na pařížských tržištích, které v ranních hodinách 5. října 1789 začaly protestovat a bouřit se proti vysokým cenám a nedostatku chleba. Jejich protesty svým způsobem souzněly se snahami revolucionářů, kteří usilovali o liberální politické reformy a konstituční monarchii pro Francii. Z těchto žen a jejich rozličných spojenců se vytvořilo tisícihlavé srocení. Dav podněcovaný bojovně smýšlejícími agitátory vyplenil městskou zbrojnici a vydal se k zámku ve Versailles. Rozvášněný dav oblehl palác a násilím si vynutil přednesení svých požadavků králi Ludvíku XVI. Příštího dne donutil dav krále, jeho r
rdf:langString
Η πορεία των γυναικών στις Βερσαλλίες, γεγονός που αναφέρεται και ως Ημέρες της 5ης και 6ης Οκτωβρίου 1789 ή Ημέρες του Οκτωβρίου, ήταν ένα από τα πρώτα και σημαντικά γεγονότα της Γαλλικής Επανάστασης. Αυτό το περιστατικό λαϊκής εξέγερσης ξεκίνησε από γυναίκες της αγοράς του Παρισιού, οι οποίες, το πρωί της 5ης Οκτωβρίου 1789, συγκεντρώθηκαν για να διαμαρτυρηθούν για την υψηλή τιμή και τη σπανιότητα του ψωμιού. Στη διαδήλωση σύντομα προσχώρησαν δημοκρατικοί επαναστάτες, οι οποίοι επιδίωκαν φιλελεύθερες πολιτικές μεταρρυθμίσεις και συνταγματική μοναρχία για τη Γαλλία. Όταν προτάθηκε να υποβληθούν οι διαμαρτυρίες απευθείας στον βασιλιά και στη Συντακτική Εθνοσυνέλευση, το πλήθος των διαδηλωτριών, με την υποστήριξη των επαναστατών, επιτέθηκαν το οπλοστάσιο της πόλης για όπλα και πήγαν στο παλ
rdf:langString
La marcha sobre Versalles fue un acontecimiento que tuvo lugar del 5 al 6 de octubre de 1789 en el palacio de Versalles (Francia) dentro del ámbito de la Revolución francesa. El acontecimiento empezó entre las mujeres de los mercados de París que, en la mañana del 5 de octubre de 1789, protestaban contra el alto precio y la escasez del pan y la falta de derechos. Rápidamente las manifestantes se unieron a los revolucionarios que exigían reformas políticas liberales y una monarquía constitucional para Francia. Posteriormente, una multitud de miles de ciudadanos parisinos, animados por los agitadores revolucionarios, saquearon el arsenal de armas de la ciudad y marcharon hacia el palacio de Versalles. La multitud sitió el palacio y, tras un enfrentamiento dramático y violento, consiguió impo
rdf:langString
Les 5 et 6 octobre 1789 font partie des « grandes journées » de la Révolution française et ont abouti au retour définitif et contraint du roi Louis XVI et de sa famille à Paris, capitale du royaume de France. Sur ce dernier point, le roi se laisse la nuit pour réfléchir. Il accepte toutefois que la surveillance extérieure du château de Versailles et sa sécurité ne soient plus assurées par les gardes suisses mais par la garde nationale, commandée par La Fayette.
rdf:langString
The Women's March on Versailles, also known as the October March, the October Days or simply the March on Versailles, was one of the earliest and most significant events of the French Revolution. The march began among women in the marketplaces of Paris who, on the morning of 5 October 1789, were nearly rioting over the high price of bread. The unrest quickly became intertwined with the activities of revolutionaries seeking liberal political reforms and a constitutional monarchy for France. The market women and their allies ultimately grew into a mob of thousands. Encouraged by revolutionary agitators, they ransacked the city armory for weapons and marched on the Palace of Versailles. The crowd besieged the palace and, in a dramatic and violent confrontation, they successfully pressed their
rdf:langString
De mars op Versailles, ook wel vrouwenmars op Versailles genoemd, vond plaats tijdens de eerste maanden van de Franse Revolutie. De gebeurtenis wordt in het Frans ook wel de journées of journées révolutionaires ("revolutionaire dagen") van 5 en 6 oktober 1789 genoemd. De gebeurtenissen maakten een einde aan de onafhankelijke macht van de Franse koning. De mars symboliseerde een nieuw machtsevenwicht, waarbij de absolute monarchie en de aloude voorrechten van de adel opzij werden geschoven en het gewone volk de macht greep.
rdf:langString
A Marcha sobre Versalhes, também conhecida como Marcha das Mulheres a Versalhes, Jornadas de Outubro ou Marcha de Outubro, foi um dos mais significativos acontecimentos no primeiro ano da Revolução Francesa. O evento teve início entre mulheres dos mercados de Paris que, na manhã de 5 de outubro de 1789, protestavam contra o alto preço e a escassez do pão.
rdf:langString
Поход на Версаль (Поход женщин на Версаль, Поход женщин за хлебом) (фр. journées des 5 et 6 octobre 1789) — эпизод Великой французской революции, массовое шествие парижского простонародья 5 октября 1789 года к королевскому двору в Версале. Если непосредственной причиной была нехватка продовольствия и высокие цены в Париже, то агитация в столице, присоединение национальной гвардии к походу и противостояние в Учредительном собрании придали движению политическую направленность. В результате похода король Людовик XVI был вынужден покинуть Версаль и переехать в Париж. Учредительное собрание переехало в Париж несколько дней спустя, 19 октября.
rdf:langString
rdf:langString
المسيرة النسائية إلى قصر فرساي
rdf:langString
Jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789
rdf:langString
Ženský pochod na Versailles
rdf:langString
Poissarden
rdf:langString
Πορεία Γυναικών στις Βερσαλλίες
rdf:langString
Marcha sobre Versalles
rdf:langString
Journées des 5 et 6 octobre 1789
rdf:langString
Marcia su Versailles
rdf:langString
베르사유 행진
rdf:langString
ヴェルサイユ行進
rdf:langString
Mars op Versailles
rdf:langString
Marcha sobre Versalhes
rdf:langString
Kvinnotåget till Versailles
rdf:langString
Women's March on Versailles
rdf:langString
Поход на Версаль
rdf:langString
凡尔赛游行
xsd:integer
3847879
xsd:integer
1122748922
rdf:langString
French Royal Army
rdf:langString
Revolutionary militias
xsd:gMonthDay
--10-05
xsd:integer
24
xsd:date
1789-10-05
rdf:langString
n
rdf:langString
the French Revolution
rdf:langString
French revolutionaries
rdf:langString
Kingdom of France
rdf:langString
La Marxa de les dones sobre Versailles o Jornades del 5 i 6 d'octubre de 1789, coneguda també com la marxa sobre Versalles, ha estat un dels primers i més significatius esdeveniments de la Revolució francesa. La marxa va ser iniciada per les dones del mercat de París la matinada del 5 d'octubre de 1789, protestaven per l'augment de preus i per l'escassetat de pa. També reclamaven que els gardes du corps de sa majestat siguessin substituïts per la guàrdia nacional (Garde nationale) francesa comandada per La Fayette. A més l'Assemblea constituent de 1789 exigia la ratificació dels decrets relatius a la constitució i la declaració dels drets. Finalment va exigir la vinguda del rei a París. La seva protesta es va unir ben aviat amb l'activitat dels revolucionaris que demanaven reformes polítiques liberals i la instauració a França d'una monarquia constitucional. Ben aviat, els que protestaven van esdevenir una multitud de milers de persones que, encoratjada pels agitadors revolucionaris, va saquejar l'armeria de la ciutat i, un cop armada, inicià la marxa cap al Palau Reial de Versailles. Una vegada assetjat el palau, els manifestants van aconseguir, en una confrontació dramàtica i violenta, portar la seva demanda a l'atenció del rei Lluís XVI de França, obligant-lo a ell i la família reial i a tota l'Assemblea nacional constituent a tornar a París l'endemà. El mateix 5 d'octubre l'Assemblea constituent va decidir demanar l'acceptació pura i simple dels articles constitucionals i de la Declaració dels drets de l'home i el ciutadà (déclaration des droits de l'homme et du citoyen). Aquests esdeveniments van posar fi, de fet, a l'autoritat independent del rei. La marxa simbolitzà un nou equilibri de poders, des de l'antiga família de la noblesa francesa a la gent comú del tercer estat, revelant-se com un moment fonamental de la insurrecció des del moment que per primera vegada es reunien en gran nombre els representants dels diversos grups que, en els anys següents, van ser la palanca de la Revolució francesa.
rdf:langString
المسيرة النسائية إلى قصر فرساي أو اختصارا «مسيرة النساء إلى فيرساي» وتعرف كذلك ب«مسيرة أكتوبر» لأنها وقعت في ال 5 من أكتوبر 1789، كما تعرف في مراجع أخرى ب«الزحف إلى ڤرساي».تعتبر من أوائل الأحداث الأكثر تأثيرا في مسار الثورة الفرنسية.
rdf:langString
Ženský pochod na Versailles, známý též jako Říjnový pochod či Pochod na Versailles, byl jednou z prvních a nejdůležitějších událostí počátku Velké francouzské revoluce. Pochod se zrodil mezi ženami na pařížských tržištích, které v ranních hodinách 5. října 1789 začaly protestovat a bouřit se proti vysokým cenám a nedostatku chleba. Jejich protesty svým způsobem souzněly se snahami revolucionářů, kteří usilovali o liberální politické reformy a konstituční monarchii pro Francii. Z těchto žen a jejich rozličných spojenců se vytvořilo tisícihlavé srocení. Dav podněcovaný bojovně smýšlejícími agitátory vyplenil městskou zbrojnici a vydal se k zámku ve Versailles. Rozvášněný dav oblehl palác a násilím si vynutil přednesení svých požadavků králi Ludvíku XVI. Příštího dne donutil dav krále, jeho rodinu a většinu členů francouzského Ústavodárného národního shromáždění, aby se s ním vrátili do Paříže. Tyto události ukončily královu nezávislost a naznačily změnu poměru sil a reformy, jež čekaly Francii. Pochod symbolizoval novou rovnováhu sil, která nahradila starobylé výsady francouzské šlechty a upřednostnila takzvaný třetí stav, tedy všechny poddané, měšťany i sedláky, kteří nesli hlavní tíhu daňového systému a vyživovali dva první stavy a královský dvůr. Tím, že svedl dohromady množství lidí z různých skupin usilujících o změny ve Francii, se pochod stal určujícím podnětem vzniku Velké francouzské revoluce.
rdf:langString
Η πορεία των γυναικών στις Βερσαλλίες, γεγονός που αναφέρεται και ως Ημέρες της 5ης και 6ης Οκτωβρίου 1789 ή Ημέρες του Οκτωβρίου, ήταν ένα από τα πρώτα και σημαντικά γεγονότα της Γαλλικής Επανάστασης. Αυτό το περιστατικό λαϊκής εξέγερσης ξεκίνησε από γυναίκες της αγοράς του Παρισιού, οι οποίες, το πρωί της 5ης Οκτωβρίου 1789, συγκεντρώθηκαν για να διαμαρτυρηθούν για την υψηλή τιμή και τη σπανιότητα του ψωμιού. Στη διαδήλωση σύντομα προσχώρησαν δημοκρατικοί επαναστάτες, οι οποίοι επιδίωκαν φιλελεύθερες πολιτικές μεταρρυθμίσεις και συνταγματική μοναρχία για τη Γαλλία. Όταν προτάθηκε να υποβληθούν οι διαμαρτυρίες απευθείας στον βασιλιά και στη Συντακτική Εθνοσυνέλευση, το πλήθος των διαδηλωτριών, με την υποστήριξη των επαναστατών, επιτέθηκαν το οπλοστάσιο της πόλης για όπλα και πήγαν στο παλάτι των Βερσαλλιών. Το πλήθος πολιόρκησε το παλάτι και, σε μια δραματική και βίαιη αντιπαράθεση, επέδωσαν με επιτυχία τα αιτήματά τους στον βασιλιά Λουδοβίκο ΙΣΤ'. Την επόμενη μέρα, το πλήθος υποχρέωσε τον βασιλιά, την οικογένειά του και το μεγαλύτερο μέρος της Συντακτικής να επιστρέψουν μαζί τους στο Παρίσι. Αυτά τα γεγονότα τερμάτισαν την ανεξαρτησία του βασιλιά και σηματοδότησαν την αλλαγή ισχύος στη Γαλλία. Οι ημέρες του Οκτωβρίου αποδείχθηκαν μια καθοριστική στιγμή της Επανάστασης και συμβόλιζε μια νέα ισορροπία δυνάμεων που ανέτρεπε τις παλαιές προνομιούχες τάξεις της γαλλικής αριστοκρατίας και ευνοούσε τον κοινό λαό, την Τρίτη τάξη.
rdf:langString
Die Poissarden oder „Fischweiber“, eigentlich ein Demonstrationszug mehrerer Tausend bewaffneter Zivilisten und Soldaten, holten am 5./6. Oktober 1789 Ludwig XVI. vom Versailler Hof ins revolutionäre Paris.
rdf:langString
La marcha sobre Versalles fue un acontecimiento que tuvo lugar del 5 al 6 de octubre de 1789 en el palacio de Versalles (Francia) dentro del ámbito de la Revolución francesa. El acontecimiento empezó entre las mujeres de los mercados de París que, en la mañana del 5 de octubre de 1789, protestaban contra el alto precio y la escasez del pan y la falta de derechos. Rápidamente las manifestantes se unieron a los revolucionarios que exigían reformas políticas liberales y una monarquía constitucional para Francia. Posteriormente, una multitud de miles de ciudadanos parisinos, animados por los agitadores revolucionarios, saquearon el arsenal de armas de la ciudad y marcharon hacia el palacio de Versalles. La multitud sitió el palacio y, tras un enfrentamiento dramático y violento, consiguió imponer sus exigencias al rey Luis XVI. Al día siguiente, los manifestantes obligaron al rey, a su familia y a los miembros de los Estados Generales de Francia a volver con ellos a París. Estos hechos marcaron el fin de la autoridad real. La marcha simbolizó un nuevo equilibrio de poder que derribó el antiguo orden de privilegios de la aristocracia y favoreció al llamado Tercer Estado. Al unirse personas de diferentes procedencias, la marcha se convirtió en uno de los factores decisivos de la revolución.Alcanzando así la igualdad entre todas las clases sociales y derrocando la tiranía e imposición de los inquisidores.
rdf:langString
Les 5 et 6 octobre 1789 font partie des « grandes journées » de la Révolution française et ont abouti au retour définitif et contraint du roi Louis XVI et de sa famille à Paris, capitale du royaume de France. Initialement, la journée du 5 octobre débute par un rassemblement des femmes sur la place de Grève, devant l'hôtel de ville de Paris, pour interpeller la Commune, notamment sur une disette de pain qui touche la capitale. L'Hôtel de Ville est d'ailleurs envahi jusqu’à l'arrivée de la garde nationale parisienne, menée par La Fayette. Puis un appel est lancé afin de faire part de ces revendications directement auprès du roi et de l'Assemblée constituante. Ainsi, une foule de plusieurs milliers de personnes, très majoritairement composée de femmes, se met en marche vers Versailles. Elles sont suivies par d'autres groupes armés, puis plusieurs heures plus tard, par 15 000 à 20 000 hommes de la milice nationale. Ces demandes étaient autant économiques (révolte frumentaire liée à la demande de pain, à laquelle le roi répond favorablement) que politiques : exigences de ratification des décrets relatifs à la Constitution et à la Déclaration des droits, à laquelle le roi se plie dans la soirée ; de remplacement des gardes du corps du roi par la garde nationale ; de port de la cocarde ; et d'installation du roi et de sa famille à Paris. Sur ce dernier point, le roi se laisse la nuit pour réfléchir. Il accepte toutefois que la surveillance extérieure du château de Versailles et sa sécurité ne soient plus assurées par les gardes suisses mais par la garde nationale, commandée par La Fayette. Mais le 6 octobre, à l'aube, le château est envahi par un groupe plus revendicatif. La Fayette, en retard, est incapable d'empêcher son invasion meurtrière (deux des gardes chargés de la protection des appartements de la reine Marie-Antoinette, principalement visée par l'invasion du palais, sont tués, tandis que les deux autres, Tardivet du Repaire et Miomandre de Sainte-Marie, sauvent la reine). En fin de matinée, le roi et sa famille quittent Versailles pour Paris, escortés par la foule. La famille royale va désormais être installée au palais des Tuileries. L'Assemblée constituante y est appelée quelques jours plus tard : elle siège pour la première fois dans la chapelle de l'archevêché le 19 octobre. Ces journées ont pour conséquence immédiate le déplacement du centre politique de la France de Versailles à Paris. Elles ont aussi été marquées par la ratification par le roi de la Déclaration des droits de l’homme et du principe de la Constitution. À plus long terme, elles ont contribué à consacrer une certaine volonté populaire dans la Révolution tandis que pour d’autres commentateurs ces journées annoncent la Terreur. Quoi qu’il en soit, elles marquent un nouveau pas dans l’affaiblissement du pouvoir royal.
rdf:langString
The Women's March on Versailles, also known as the October March, the October Days or simply the March on Versailles, was one of the earliest and most significant events of the French Revolution. The march began among women in the marketplaces of Paris who, on the morning of 5 October 1789, were nearly rioting over the high price of bread. The unrest quickly became intertwined with the activities of revolutionaries seeking liberal political reforms and a constitutional monarchy for France. The market women and their allies ultimately grew into a mob of thousands. Encouraged by revolutionary agitators, they ransacked the city armory for weapons and marched on the Palace of Versailles. The crowd besieged the palace and, in a dramatic and violent confrontation, they successfully pressed their demands upon King Louis XVI. The next day, the crowd forced the king, his family, and most of the French Assembly to return with them to Paris. These events ended the king's independence and heralded a new balance of power that would ultimately displace the established, privileged orders of the French nobility in favor of the common people, collectively known as the Third Estate. By bringing together people representing the sources of the Revolution in their largest numbers yet, the march on Versailles proved to be a defining moment of the Revolution.
rdf:langString
베르사유 행진(La Marche des Femmes sur Versailles, 1789년 10월 5일)은 프랑스 혁명 때, 여성을 중심으로 한 파리 시민들이 베르사유 궁전까지 행진하여 프랑스 국왕 루이 16세를 파리로 귀환하게 한 사건이다. 일명 “시월 사건”, “시월 행진”이라고 불린다.
rdf:langString
ヴェルサイユ行進（ヴェルサイユこうしん、フランス語：La Marche des Femmes sur Versailles）は、フランス革命の際、1789年10月5日、女性を中心としたパリ市民がヴェルサイユ宮殿まで行進し、フランス王国国王ルイ16世をパリに連行した事件である。別名「十月事件」「十月行進」。
rdf:langString
De mars op Versailles, ook wel vrouwenmars op Versailles genoemd, vond plaats tijdens de eerste maanden van de Franse Revolutie. De gebeurtenis wordt in het Frans ook wel de journées of journées révolutionaires ("revolutionaire dagen") van 5 en 6 oktober 1789 genoemd. Een groep marktvrouwen (poissardes, letterlijk "visvrouwen") in Parijs begon in de ochtend van 5 oktober 1789 te protesteren tegen de hoge broodprijzen en de schaarste aan brood in de Franse hoofdstad. De demonstratie ontwikkelde zich in korte tijd tot een woedende massa van duizenden mensen die om uiteenlopende redenen, zij het uit politieke idealen of economisch eigenbelang, tegen het oude regime in opstand kwamen. Opgejut door revolutionairen, plunderden de betogers wapens en trokken naar het Paleis van Versailles. De massa belegerde het paleis en dwong koning Lodewijk XVI en zijn koningin Marie Antoinette om de volgende dag, 6 oktober, het paleis voorgoed te verlaten en te verkassen naar het Tuilerieënpaleis in Parijs. De gebeurtenissen maakten een einde aan de onafhankelijke macht van de Franse koning. De mars symboliseerde een nieuw machtsevenwicht, waarbij de absolute monarchie en de aloude voorrechten van de adel opzij werden geschoven en het gewone volk de macht greep.
rdf:langString
La marcia delle donne su Versailles fu una manifestazione popolare condotta dalle donne dei mercati di Parigi il 5 ottobre 1789: costituì un episodio fondamentale nella storia della rivoluzione francese. Le donne marciarono per costringere il re ad accettare la Dichiarazione dei diritti dell'uomo e del cittadino, in merito alla quale, il giorno precedente, aveva sollevato delle riserve.
rdf:langString
Kvinnotåget till Versailles, även känt som Oktobermarschen, Oktoberdagarna eller Marschen i Versailles, var en av de tidigaste och mest betydelsefulla händelserna under den Franska Revolutionen. Marschen skedde den 5 oktober 1789 då drygt 6000 personer, främst kvinnor, marscherade från det svältande Paris till palatset i Versailles. Parisarna saknade bröd, och i huvudstaden och stora delar av Frankrike rådde svält. Kungen gav upp, öppnade sina förråd och tvingades följa med kvinnotåget tillbaka till Paris där han inrättade sig i husarrest i Tuileriepalatset.
rdf:langString
A Marcha sobre Versalhes, também conhecida como Marcha das Mulheres a Versalhes, Jornadas de Outubro ou Marcha de Outubro, foi um dos mais significativos acontecimentos no primeiro ano da Revolução Francesa. O evento teve início entre mulheres dos mercados de Paris que, na manhã de 5 de outubro de 1789, protestavam contra o alto preço e a escassez do pão. As manifestantes rapidamente se uniram aos revolucionários que exigiam reformas políticas liberais e uma monarquia constitucional para a França. Logo, uma multidão de milhares de cidadãos parisienses, encorajados pelos agitadores revolucionários, saqueou o arsenal de armas da cidade e marchou para o Palácio de Versalhes. A multidão sitiou o palácio e, num confronto dramático e violento, conseguiu impor suas exigências ao rei Luís XVI. No dia seguinte, os manifestantes obrigaram o rei, sua família e os membros da Assembleia a voltar com eles para Paris. Estes eventos marcaram, efetivamente, o fim da autoridade real. A marcha simbolizou um novo equilíbrio de poder que deslocou a antiga ordem de privilégios da aristocracia e favoreceu o chamado Terceiro Estado. Unindo pessoas de diferentes vertentes, a marcha tornou-se um dos fatores decisivos da revolução.
rdf:langString
凡尔赛游行（法語：Journées révolutionnaires des 5 et 6 octobre 1789，直译为1789年10月5日及6日革命日），有时候又称十月游行、 十月事件或凡尔赛游行，是法国大革命最早及最重要的事件之一。1789年10月5日，游行从巴黎集贸市场的妇女中开始，她们不堪忍受哄抬的物价及面包的短缺。集会很快演变成寻求自由主义政治改革及法国君主立宪制的革命活动。市场妇女与她们的各种同盟人数增长到数以千计，在革命鼓吹者的鼓励下，她们洗劫了城市军械库，并向位于凡尔赛的皇宫游行。群众包围了王宫，通过一系列戏剧性的暴力对抗，她们成功的将要求推到国王路易十六面前。第二天，她们迫使国王、王室及国民制宪议会同她们一起返回巴黎。 这个事件有力的终结了国王的专制权威。游行标志着一种新的自由力量和权力均衡的形成，法国贵族享有特权的传统遭到破坏，被称为第三等级的普通国民则受惠于此。凡尔赛游行是法国大革命各种事件中汇聚人数最多的，证明了这是革命的决定性时刻和新生的民众自由意识的力量。
rdf:langString
Поход на Версаль (Поход женщин на Версаль, Поход женщин за хлебом) (фр. journées des 5 et 6 octobre 1789) — эпизод Великой французской революции, массовое шествие парижского простонародья 5 октября 1789 года к королевскому двору в Версале. Если непосредственной причиной была нехватка продовольствия и высокие цены в Париже, то агитация в столице, присоединение национальной гвардии к походу и противостояние в Учредительном собрании придали движению политическую направленность. В результате похода король Людовик XVI был вынужден покинуть Версаль и переехать в Париж. Учредительное собрание переехало в Париж несколько дней спустя, 19 октября. События 5—6 октября явились как бы завершающим моментом начального этапа революции. Абсолютизм, сломленный уже в дни взятия Бастилии, казалось, теперь окончательно побеждён и путь для создания в стране режима конституционной монархии был открыт.
xsd:nonNegativeInteger
43251
