William I, Count of Boulogne
http://dbpedia.org/resource/William_I,_Count_of_Boulogne an entity of type: Thing
Vilém z Boulogne (francouzsky Guillaume de Boulogne, 1135? – 11. října 1159 Toulouse) byl hrabě z Boulogne, Mortain a Surrey.
rdf:langString
Guillaume de Blois (vers 1135 – 11 octobre 1159), comte de Boulogne, de Mortain et de Surrey, lord de Pevensey, Eye, Lancaster, fut un important baron anglo-normand.
rdf:langString
Guillaume I dari Blois (skt. 1137 – 11 Oktober 1159) merupakan seorang Comte Boulogne (1153–1159) dan Earl Surrey jure uxoris (1153–1159). Ia adalah putra kedua Raja Stephen dari Inggris dan Mathilde I, Comtesse Boulogne.
rdf:langString
Wilhelm z Blois (ur. ok. 1137, zm. 11 października 1159 w Tuluzie) – hrabia Mortain i Boulogne, najmłodszy syn króla Anglii Stefana z Blois i Matyldy I, hrabiny Boulogne, córki hrabiego Eustachego III.
rdf:langString
ギヨーム1世(Guillaume I, 1137年頃 - 1159年10月11日)は、(在位:1153年 - 1159年)およびサリー伯(在位:1148年 - 1159年)。イングランド王スティーブンとブローニュ女伯マティルドの次男で、ブローニュ伯ウスタシュ4世とブローニュ女伯マリーの弟。英語名はウィリアム(William)。
rdf:langString
Guglielmo di Boulogne, in francese Guillaume de Boulogne o Guillaume de Blois (1137 circa – Tolosa, 11 ottobre 1159) fu Conte del Surrey (de iure uxoris) dal 1148 e conte di Mortain e conte di Boulogne dal 1153 e alla sua morte ed inoltre, per un breve periodo fu erede del ducato di Normandia e del trono d'Inghilterra. Blasone della contea di Boulogne
rdf:langString
Willem I van Boulogne (1137 - Toulouse, 1159) was een zoon van koning Stefanus van Engeland en Mathilde van Boulogne. Hij was graaf van Boulogne van 1153 tot 1159, in opvolging van zijn kinderloos gestorven broer Eustaas. Hij was gehuwd met Isabella van , dochter van graaf Willem III, kleindochter van Willem II van Warenne, maar ook dit huwelijk bleef kinderloos. Willem was via zijn huwelijk ook graaf van Surrey-. Zijn zus Maria van Boulogne erfde het graafschap.
rdf:langString
Wilhelm I av Boulogne, född 1137, död 1159, var regerande greve av Boulogne från 1153 till 1159.
rdf:langString
Вильгельм де Блуа (фр. Guillaume de Blois; ок. 1137 — 11 октября 1159) — младший сын английского короля Стефана Блуаского, граф Булони и граф де Мортен с 1153 года.
rdf:langString
布卢瓦的吉约姆一世(英语作威廉一世)(1137年-1159年10月11日),是布洛涅伯爵和根据妻权的萨里伯爵(1153年 - 1159年)。他是英格兰国王斯蒂芬和布洛涅女伯爵瑪蒂爾德一世的第三子。 吉约姆在1148年娶了。1153年,斯蒂芬同意取消吉约姆的哥哥尤斯塔斯的继承权,让给表妹王位竞争者玛蒂尔达皇后的儿子亨利·金雀花。尤斯塔斯不久去世,当其父签订《沃林福德和约》,吉约姆得到了原本预期由兄弟俩继承的土地,这使他非常富有。该和约结束了这场令双方都疲惫不堪的继承权之争。 1154年斯蒂芬驾崩后,新继位的亨利二世国王起初允许吉约姆保有根据妻权对萨里伯爵领地的所有权。但和弗兰德雇佣兵的阴谋在1154年被察觉,这些人企图在根德伯里谋杀亨利,吉约姆也被怀疑知情甚至同谋。无论真相如何,亨利逃离坎特布里,回到诺曼底。 吉约姆没有孩子。1159年,吉约姆在图卢斯附近因病去世,葬在。《蒙特·费尔南多编年史》记载了他的死,称他为“布洛涅伯爵吉约姆”。他的布洛涅伯爵爵位由姐姐瑪麗一世继承,而他的遗孀则改嫁给亨利二世父亲若弗鲁瓦的私生子。
rdf:langString
ويليام الأول من بلوا (1137 - 11 أكتوبر 1159)؛ كونت بولوني، وفضلاً عن ذلك هو إيرل سري من خلال زواجه من إيزابيل دي وارين؛ هو الابن الثالث لـ ملك إنجلترا ستيفن دي بلوا والكونتيسة ماتيلدا الأولى من بولوني. عندما توفي شقيقه الأكبر يوستاس الرابع في 1153، انتقلت الخلافة العرش الإنجليزي من ويليام إلى الشاب هنري بلانتاجانت الذي اعترف به والده أخيراً من أجل إنهاء الحرب فيما بينهم؛ بحيث كلاهما عانى من الإرهاق، كان الملك الجديد كريماً مع ويليام بحيث سمح له امتلاك إيرلية سري (من خلال زوجته).
rdf:langString
Guillem I de Blois (vers 1136 - 11 d'octubre de 1159) va ser comte de Boulogne i de Surrey. Era el tercer fill del rei Esteve de Blois (comte de Mortain, després duc de Normandia i rei d'Anglaterra) i Matilde de Boulogne († 1152), comtessa de Boulogne. La seva mare no va ser present a la coronació del seu marit el 1135 perquè probablement estava embarassada de molts mesos i seria llavors quan va néixer Guillem.
rdf:langString
Ο Γουλιέλμος Α΄ του Μπλουά (William I, περί το 1137 - 11 Οκτωβρίου 1159), Κόμης της Βουλώνης και κόμης του Σάρρεϋ μαζί με την σύζυγο του (1153 - 1159) ήταν τρίτος γιος του Στέφανου της Αγγλίας και της Ματθίλδης της Βουλώνης. Όταν ο μεγαλύτερος αδελφός του Ευστάθιος Δ΄ της Βουλώνης πέθανε (1153) ο Γουλιέλμος παραμελήθηκε από την διαδοχή του θρόνου που πέρασε στον Ερρίκο Πλανταγενέτη ύστερα από συμφωνία του πατέρα του με τον Ερρίκο μετά την λήξη της "Αναρχίας".
rdf:langString
Vilhelmo la 1-a, grafo de Bulonjo (n. ĉ. 1137, m. la 11-an de oktobro 1159), estis la tria filo de reĝo Stefano de Anglio kaj Matilda de Bulonjo. En 1148 li edziĝis al , kaj, per tio, iĝis grafo de Surrey. Ili ne havis infanojn. En 1159 Vilhelmo mortis antaŭ la pordego de Tuluzo, kaj entombiĝis en la abatejo Montmorel (en Poitiers). Poste lia vidvino edziĝis al , duonfrato de Henriko la 2-a.
rdf:langString
Wilhelm von Blois (* um 1132/37; † 11. Oktober 1159) war ein englischer Prinz, Graf von Boulogne und Mortain, sowie Earl of Surrey aus dem Haus Blois. Wilhelm war der dritte Sohn des englischen Königs Stephan von Blois und der Gräfin Mathilda von Boulogne. Von seinem Vater wurde er 1148/49 mit Isabel de Warenne verheiratet, nachdem deren Vater William de Warenne, 3. Earl of Surrey, auf dem zweiten Kreuzzug gefallen war. Somit wurde Wilhelm aus dem Recht seiner Frau selbst Earl of Surrey. Nach dem Tod seines älteren Bruders Eustach im Jahr 1153 wurde Wilhelm von seinem Vater nicht zum neuen Erben des englischen Throns erklärt. Um den Bürgerkrieg gegen das Haus Plantagenet zu beenden, erkannte König Stephan im Vertrag von Wallingford stattdessen seinen Rivalen Heinrich von Anjou als rechtmäß
rdf:langString
Guillermo I de Blois (c. 1137 - 11 de octubre de 1159) fue conde de Boulogne (17 de agosto de 1153-1159) y conde de Surrey jure uxoris (1153-1159 ). Fue el tercer hijo del rey Esteban de Inglaterra y Matilde I de Boulogne. Cuando su hermano mayor, Eustace IV de Boulogne, murió en 1153, Guillermo fue pasado por alto en la sucesión de Inglaterra. Su padre, en cambio aceptó el trono al joven Enrique Plantagenet. El nuevo rey Enrique era bastante generoso en su tratamiento con Guillermo de Blois, confirmando su posesión del condado de Surrey jure uxoris (en el derecho de su esposa).
rdf:langString
William I (c. 1137 – 11 October 1159) (French: Guillaume de Boulogne) was Count of Boulogne and Earl of Surrey jure uxoris from 1153 until his death. He was the second son of Stephen, King of England, and Matilda I, Countess of Boulogne. William had no children. He died in 1159 of disease near Toulouse, and was buried at the Poitevin abbey of Montmorel (French: Abbaye de Montmorel). He was succeeded in his county by his sister Mary I. His widow remarried to Henry's half-brother Hamelin.
rdf:langString
Guilherme I (c. 1134 – Toulouse, 11 de outubro de 1159) foi conde de Bolonha e também conde de Surrey, o último título em direito de sua esposa. Ele era o quinto e último filho do rei Estêvão de Inglaterra com Matilde I, Condessa de Bolonha, o terceiro filho homem. Guilherme casou-se com Isabel de Warenne, 4.ª Condessa de Surrey, em 1148. Eles não tiveram filhos. Guilherme morreu em 1159 em Toulouse, França, sendo sucedido como conde de Bolonha por sua irmã Maria.
rdf:langString
rdf:langString
ويليام الأول، كونت بولوني
rdf:langString
Guillem I de Blois
rdf:langString
Vilém z Boulogne
rdf:langString
Wilhelm (Boulogne)
rdf:langString
Γουλιέλμος Α΄ του Μπλουά
rdf:langString
Vilhelmo la 1-a (Bulonjo)
rdf:langString
Guillermo de Boulogne
rdf:langString
Guillaume I dari Boulogne
rdf:langString
Guillaume de Boulogne
rdf:langString
Guglielmo I di Boulogne
rdf:langString
ギヨーム1世 (ブローニュ伯)
rdf:langString
Willem I van Boulogne
rdf:langString
Wilhelm z Blois
rdf:langString
Guilherme I, Conde de Bolonha
rdf:langString
William I, Count of Boulogne
rdf:langString
Wilhelm I av Boulogne
rdf:langString
Вильгельм Булонский
rdf:langString
纪尧姆一世 (布洛涅)
rdf:langString
William I
rdf:langString
William I
rdf:langString
Toulouse, France
xsd:integer
1597232
xsd:integer
1123614402
xsd:date
1159-10-11
rdf:langString
Hospital of Montmorillon, Poitou
rdf:langString
Direct ducal rule
xsd:gMonthDay
--08-17
xsd:integer
1153
rdf:langString
Vilém z Boulogne (francouzsky Guillaume de Boulogne, 1135? – 11. října 1159 Toulouse) byl hrabě z Boulogne, Mortain a Surrey.
rdf:langString
Guillem I de Blois (vers 1136 - 11 d'octubre de 1159) va ser comte de Boulogne i de Surrey. Era el tercer fill del rei Esteve de Blois (comte de Mortain, després duc de Normandia i rei d'Anglaterra) i Matilde de Boulogne († 1152), comtessa de Boulogne. La seva mare no va ser present a la coronació del seu marit el 1135 perquè probablement estava embarassada de molts mesos i seria llavors quan va néixer Guillem. Vers el 1147 es va casar amb Isabel de Warenne († 1199), comtessa de Surrey, filla i hereva de Guillem (III) de Warenne († 1148). Es seu pare li volia fer jugar algun paper en la política del regne i aquest matrimoni augmentava el control de la corona a l'Ànglia Oriental i el sud-est on els tenien nombroses possessions; a Ànglia Oriental Hug Bigot, 1r comte de Norfolk, tenia una lleialtat dubtosa i aquest matrimoni permetia contenir-lo. D'altra banda Guillem va rebre autoritat sobre el comtat de Norfolk amb només algunes excepcions, i també va rebre l'honor de Pevensey (Surrey), cosa que el va elevar a gran baró del regne. El germà gran Balduí va morir en la infància, però quan va morir el segon fill, Eustaqui IV de Boulogne, el 1153, va heretar el comtat de Boulogne i l'honor anglès de Boulogne, però no fou nomenat hereu d'Anglaterra: el seu pare Esteve, decidit a fer les paus amb el seu cosí Enric Plantagenet, duc de Normandia i fill de Matilde l'Emperadriu, i posar fi a la guerra civil que ja durava 18 anys, va firmar el tractat de Wallingford (1153), perquè Guillem perdia el seu dret a la corona d'Anglaterra i el seu pare va adoptar al futur Enric II com el seu hereu i successor; Esteve va assegurar però la prosperitat de Guillem confirmant la possessió del títol de , les adquisicions fetes per matrimoni i el patrimoni patern i matern en Anglaterra i Normandia. A la mort del seu pare l'octubre de 1154, va heretar els honors d' (Suffolk), Lancaster i Pevensey a Anglaterra i el comtat de Mortain a Normandia. Això es va unir a l'herència materna (de la qual venia el comtat de Boulogne) i el uxori (les terres dels Warenne a Anglaterra i Normandia) i l'honor de Pevensey. Per Thomas K. Keefe, això representava probablement la més gran reunió de terres i de poder mai tingudes en l'esfera anglo-normanda d'aquest temps, excepte potser Robert II de Bellême. En els seus dominis era el sobirà sobre 600 cavallers vassalls. Guillem no obstant hauria preferit la successió al tron anglès i va quedar decebut per la decisió del seu pare. Gervasi de Cantorbéry esmenta un complot flamenc que va intentar matar a Enric Plantagenet a , a l'inici de l'any 1154, instigat segurament per Guillem d'Ypres, l'antic cap dels mercenaris flamencs d'Esteve d'Anglaterra; segons Gervasi, Guillem de Blois hauria tingut coneixement del pla dels mercenaris i fins i tot i hauria donat el vistiplau; però per Thomas K. Keefe, Guillem no hi va estar implicat i es refereix a la fractura d'una cama que va patir a Cantorbery i que el deixava sense mobilitat; en tot cas el complot fou descobert i Guillem va haver de fugir; es va poder refugiar a Rochester i després va travessar la Mènega per arribar a Normandia. La mort del seu pare va posar fi a les seves possibles ambicions i a més no tenia gairebé suports. Enric II Plantagenet fou llavor coronat i va aïllar políticament a Guillem fins on fou possible, esperant una oportunitat per reduir la seva potència; aquesta oportunitat es va presentar el 1157 després d'un conflicte obert amb Hug Bigot a l'Ànglia Oriental; llavors li va confiscar totes les terres de Normandia i Anglaterra i només li va deixar l'herència paterna i materna però conservant el control de les fortaleses. Guillem ja no era una amenaça i Enric va consentir llavors a armar-lo cavaller el 24 de juny de 1158 a Carlisle (Cúmbria). Guillem es va unir a la força angevina que va anar al comtat de Tolosa el 1159 i en el camí de tornada va morir l'octubre de 1159 de la mateixa malaltia que havia afectat a les tropes reials a les portes de Tolosa. Fou enterrat a Montmorillon al Poitou. No deixava descendència, Enric II va agafar totes les seves possessions i títols anglo-normands. El comtat de Boulogne va passar a la seva germana Maria de Boulogne, que fou treta d'un convent de Romsey i casada per força amb Mateu de Lorena o d'Alsàcia. La seva vídua Isabel es va casar amb Hamelí (1130-1202), fils il·legítim de Jofré V d'Anjou, germanastre d'Enric II, que va agafar el títol de comte de Surrey.
rdf:langString
ويليام الأول من بلوا (1137 - 11 أكتوبر 1159)؛ كونت بولوني، وفضلاً عن ذلك هو إيرل سري من خلال زواجه من إيزابيل دي وارين؛ هو الابن الثالث لـ ملك إنجلترا ستيفن دي بلوا والكونتيسة ماتيلدا الأولى من بولوني. عندما توفي شقيقه الأكبر يوستاس الرابع في 1153، انتقلت الخلافة العرش الإنجليزي من ويليام إلى الشاب هنري بلانتاجانت الذي اعترف به والده أخيراً من أجل إنهاء الحرب فيما بينهم؛ بحيث كلاهما عانى من الإرهاق، كان الملك الجديد كريماً مع ويليام بحيث سمح له امتلاك إيرلية سري (من خلال زوجته). ومع ذلك توفي ويليام في 1159 أمام أبواب مدينة تولوز بسبب المرض، وخلفته شقيقته الراهبة ماري، وفي حين زوجته تزوجت من هاملين بلانتاجنت الأخ الغير شقيق لـ هنري الثاني ملك إنجلترا.
rdf:langString
Ο Γουλιέλμος Α΄ του Μπλουά (William I, περί το 1137 - 11 Οκτωβρίου 1159), Κόμης της Βουλώνης και κόμης του Σάρρεϋ μαζί με την σύζυγο του (1153 - 1159) ήταν τρίτος γιος του Στέφανου της Αγγλίας και της Ματθίλδης της Βουλώνης. Όταν ο μεγαλύτερος αδελφός του Ευστάθιος Δ΄ της Βουλώνης πέθανε (1153) ο Γουλιέλμος παραμελήθηκε από την διαδοχή του θρόνου που πέρασε στον Ερρίκο Πλανταγενέτη ύστερα από συμφωνία του πατέρα του με τον Ερρίκο μετά την λήξη της "Αναρχίας". Ο Ερρίκος Β΄ κράτησε όλες τις υποσχέσεις του, προστάτευσε την περιουσία του Γουλιέλμου ο οποίος έγινε κόμης στο Σάρρεϋ μαζί με την σύζυγο του. Μια συνωμοσία ωστόσο δημιουργήθηκε με την άνοδο στον θρόνο του Ερρίκου Πλανταγενέτη από τον αρχιεπίσκοπο Γερβάσιο του Καντέρμπερι με την βοήθεια Φλαμανδών μισθοφόρων, οι συνωμότες είχαν σκοπό να δολοφονήσουν τον Ερρίκο και να ανεβάσουν στον θρόνο τον Γουλιέλμο.Ο Γουλιέλμος του Μπλουά παντρεύτηκε την Ισαβέλλα του Βαρέν, 4η κόμισσα του Σάρρεϋ (1148) χωρίς να αποκτήσουν παιδιά. Πέθανε από ασθένεια έξω από τις πύλες της Τουλούζης και τάφηκε στο Πουατεβέν αβαείο του Μοντμορέλ, τον διαδέχθηκε στην κομητεία της Βουλώνης η αδελφή του Μαρία Α΄ της Βουλώνης. Η χήρα του παντρεύτηκε σε δεύτερο γάμο της τον Αμελίν Πλανταγενέτη, νόθο γιο του Γοδεφρείδου Πλανταγενέτη.
rdf:langString
Vilhelmo la 1-a, grafo de Bulonjo (n. ĉ. 1137, m. la 11-an de oktobro 1159), estis la tria filo de reĝo Stefano de Anglio kaj Matilda de Bulonjo. En 1148 li edziĝis al , kaj, per tio, iĝis grafo de Surrey. Ili ne havis infanojn. Lia pli aĝa frato, Eŭstako la 4-a (Bulonjo), mortis en 1153 kaj li heredis la graflandon. Tamen, lia patro Stefano promesis la heredon de la angla trono al la estonta Henriko la 2-a (Anglio) - tio estis parto de akordo kiu ĉesigis longan enlandan militon en Anglio. Kiam (la sekvantan jaron) Henriko iĝis reĝo, li formale konfirmis ke Vilhelmo havis la titolon de grafo de Surrey. Laŭ la kronikisto Gervase de Canterbury, Vilhelmo aŭ partoprenis aŭ favoris komploton murdi Henrikon, sed eble tio estas nur onidiro. En 1159 Vilhelmo mortis antaŭ la pordego de Tuluzo, kaj entombiĝis en la abatejo Montmorel (en Poitiers). Poste lia vidvino edziĝis al , duonfrato de Henriko la 2-a.
rdf:langString
Wilhelm von Blois (* um 1132/37; † 11. Oktober 1159) war ein englischer Prinz, Graf von Boulogne und Mortain, sowie Earl of Surrey aus dem Haus Blois. Wilhelm war der dritte Sohn des englischen Königs Stephan von Blois und der Gräfin Mathilda von Boulogne. Von seinem Vater wurde er 1148/49 mit Isabel de Warenne verheiratet, nachdem deren Vater William de Warenne, 3. Earl of Surrey, auf dem zweiten Kreuzzug gefallen war. Somit wurde Wilhelm aus dem Recht seiner Frau selbst Earl of Surrey. Nach dem Tod seines älteren Bruders Eustach im Jahr 1153 wurde Wilhelm von seinem Vater nicht zum neuen Erben des englischen Throns erklärt. Um den Bürgerkrieg gegen das Haus Plantagenet zu beenden, erkannte König Stephan im Vertrag von Wallingford stattdessen seinen Rivalen Heinrich von Anjou als rechtmäßigen Thronerben an. Wilhelm scheint sich mit dem Thronverzicht abgefunden zu haben, jedenfalls schloss er sich nach dem Tod seines Vaters 1154 dem Gefolge König Heinrichs II. an. Neben der von seinem Bruder 1153 geerbten Grafschaft Boulogne erhielt er vom neuen König 1154 auch die normannische Grafschaft Mortain als Lehen. In England hielt er die Burgen von Pevensey und Norwich, die er allerdings 1157 an den König abtreten musste. 1159 empfing Wilhelm vom König in Carlisle die Schwertleite und begleitete ihn anschließend auf den erfolglosen Eroberungszug gegen Toulouse. Auf der Rückreise nach England starb Wilhelm im Poitou und wurde in Montmorillon bestattet. Da Wilhelm keine Kinder hatte, wurde die Grafschaft Mortain von Heinrich II. in die herzogliche Domäne der Normandie eingezogen. Die Grafschaft Boulogne erbte jedoch seine Schwester Maria, die allerdings Äbtissin der Abtei von Romsey war. Seine Witwe heiratete 1164 Hamelin, einen Halbbruder des Königs.
rdf:langString
Guillermo I de Blois (c. 1137 - 11 de octubre de 1159) fue conde de Boulogne (17 de agosto de 1153-1159) y conde de Surrey jure uxoris (1153-1159 ). Fue el tercer hijo del rey Esteban de Inglaterra y Matilde I de Boulogne. Cuando su hermano mayor, Eustace IV de Boulogne, murió en 1153, Guillermo fue pasado por alto en la sucesión de Inglaterra. Su padre, en cambio aceptó el trono al joven Enrique Plantagenet. El nuevo rey Enrique era bastante generoso en su tratamiento con Guillermo de Blois, confirmando su posesión del condado de Surrey jure uxoris (en el derecho de su esposa). Sin embargo, Gervase de Canterbury afirma que, un complot contra la vida de Enrique fue descubierto en 1154 entre algunos mercenarios flamencos. El plan era asesinar a Enrique en Canterbury, y, al parecer Guillermo de Blois tenía conocimiento de esta trama o estaba en complot con los mercenarios. Sea cual sea la verdad, Enrique huyó de Canterbury y regresó a Normandía. Guillermo de Blois se había casado con Isabel de Warenne, cuarta condesa de Surrey, en 1148. No tuvieron hijos antes de su muerte en 1159. Obtuvo el título de conde de Mortain el 25 de octubre de 1154. Luchó en el sitio de Toulouse en octubre de 1159. Murió ante las puertas de Toulouse Francia, y fue enterrado en la abadía Poitevin de Montmorel. Le sucedió como conde de Boulogne su hermana, María I, quien tuvo que abandonar el convento. Su viuda se volvió a casar con .
rdf:langString
Guillaume de Blois (vers 1135 – 11 octobre 1159), comte de Boulogne, de Mortain et de Surrey, lord de Pevensey, Eye, Lancaster, fut un important baron anglo-normand.
rdf:langString
Guillaume I dari Blois (skt. 1137 – 11 Oktober 1159) merupakan seorang Comte Boulogne (1153–1159) dan Earl Surrey jure uxoris (1153–1159). Ia adalah putra kedua Raja Stephen dari Inggris dan Mathilde I, Comtesse Boulogne.
rdf:langString
William I (c. 1137 – 11 October 1159) (French: Guillaume de Boulogne) was Count of Boulogne and Earl of Surrey jure uxoris from 1153 until his death. He was the second son of Stephen, King of England, and Matilda I, Countess of Boulogne. William married Isabel de Warenne, 4th Countess of Surrey, in 1148. In 1153, Stephen agreed to pass over William's elder brother Eustace IV of Boulogne as heir to the throne, conceding the succession to Henry Plantagenet, son of his cousin and rival Empress Matilda. Eustace died shortly afterwards and when his father signed the Treaty of Wallingford, William received the lands intended for both brothers, making him immensely rich. The treaty ended the Anarchy, a succession struggle between Stephen and Matilda of which both sides were growing weary. Stephen died in 1154, and Henry initially allowed William of Blois to retain the earldom of Surrey jure uxoris (in right of his wife). However, Gervase of Canterbury asserts a plot against Henry's life was discovered in 1154 among some Flemish mercenaries. The plan was to assassinate Henry in Canterbury, and allegedly William of Blois had knowledge of this plot or was in connivance with the mercenaries. Whatever the truth, Henry fled Canterbury and returned to Normandy. William had no children. He died in 1159 of disease near Toulouse, and was buried at the Poitevin abbey of Montmorel (French: Abbaye de Montmorel). He was succeeded in his county by his sister Mary I. His widow remarried to Henry's half-brother Hamelin.
rdf:langString
Wilhelm z Blois (ur. ok. 1137, zm. 11 października 1159 w Tuluzie) – hrabia Mortain i Boulogne, najmłodszy syn króla Anglii Stefana z Blois i Matyldy I, hrabiny Boulogne, córki hrabiego Eustachego III.
rdf:langString
ギヨーム1世(Guillaume I, 1137年頃 - 1159年10月11日)は、(在位:1153年 - 1159年)およびサリー伯(在位:1148年 - 1159年)。イングランド王スティーブンとブローニュ女伯マティルドの次男で、ブローニュ伯ウスタシュ4世とブローニュ女伯マリーの弟。英語名はウィリアム(William)。
rdf:langString
Guglielmo di Boulogne, in francese Guillaume de Boulogne o Guillaume de Blois (1137 circa – Tolosa, 11 ottobre 1159) fu Conte del Surrey (de iure uxoris) dal 1148 e conte di Mortain e conte di Boulogne dal 1153 e alla sua morte ed inoltre, per un breve periodo fu erede del ducato di Normandia e del trono d'Inghilterra. Blasone della contea di Boulogne
rdf:langString
Willem I van Boulogne (1137 - Toulouse, 1159) was een zoon van koning Stefanus van Engeland en Mathilde van Boulogne. Hij was graaf van Boulogne van 1153 tot 1159, in opvolging van zijn kinderloos gestorven broer Eustaas. Hij was gehuwd met Isabella van , dochter van graaf Willem III, kleindochter van Willem II van Warenne, maar ook dit huwelijk bleef kinderloos. Willem was via zijn huwelijk ook graaf van Surrey-. Zijn zus Maria van Boulogne erfde het graafschap.
rdf:langString
Wilhelm I av Boulogne, född 1137, död 1159, var regerande greve av Boulogne från 1153 till 1159.
rdf:langString
Guilherme I (c. 1134 – Toulouse, 11 de outubro de 1159) foi conde de Bolonha e também conde de Surrey, o último título em direito de sua esposa. Ele era o quinto e último filho do rei Estêvão de Inglaterra com Matilde I, Condessa de Bolonha, o terceiro filho homem. Quando Eustácio IV, seu irmão mais velho, morreu em 1153, Guilherme recebeu o título de conde de Bolonha, mas foi colocado de lado na questão da sucessão do trono inglês. Seu pai nomeou o jovem Henrique Plantageneta como seu sucessor. Após a morte de Estêvão, o rei Henrique II foi generoso com Guilherme, confirmando seu título de conde de Surrey em direito de sua esposa. Entretanto, foi descoberto em 1154 um plano de Gervásio da Cantuária para assassinar o rei Henrique II através de mercenários flamencos. O plano era matar o rei na Cantuária, e alguns relatos dizem que Guilherme sabia da trama ou estava ajudando os mercenários. Independentemente da verdade, Henrique fugiu da Cantuária e foi para a Normandia. Guilherme casou-se com Isabel de Warenne, 4.ª Condessa de Surrey, em 1148. Eles não tiveram filhos. Guilherme morreu em 1159 em Toulouse, França, sendo sucedido como conde de Bolonha por sua irmã Maria.
rdf:langString
Вильгельм де Блуа (фр. Guillaume de Blois; ок. 1137 — 11 октября 1159) — младший сын английского короля Стефана Блуаского, граф Булони и граф де Мортен с 1153 года.
rdf:langString
布卢瓦的吉约姆一世(英语作威廉一世)(1137年-1159年10月11日),是布洛涅伯爵和根据妻权的萨里伯爵(1153年 - 1159年)。他是英格兰国王斯蒂芬和布洛涅女伯爵瑪蒂爾德一世的第三子。 吉约姆在1148年娶了。1153年,斯蒂芬同意取消吉约姆的哥哥尤斯塔斯的继承权,让给表妹王位竞争者玛蒂尔达皇后的儿子亨利·金雀花。尤斯塔斯不久去世,当其父签订《沃林福德和约》,吉约姆得到了原本预期由兄弟俩继承的土地,这使他非常富有。该和约结束了这场令双方都疲惫不堪的继承权之争。 1154年斯蒂芬驾崩后,新继位的亨利二世国王起初允许吉约姆保有根据妻权对萨里伯爵领地的所有权。但和弗兰德雇佣兵的阴谋在1154年被察觉,这些人企图在根德伯里谋杀亨利,吉约姆也被怀疑知情甚至同谋。无论真相如何,亨利逃离坎特布里,回到诺曼底。 吉约姆没有孩子。1159年,吉约姆在图卢斯附近因病去世,葬在。《蒙特·费尔南多编年史》记载了他的死,称他为“布洛涅伯爵吉约姆”。他的布洛涅伯爵爵位由姐姐瑪麗一世继承,而他的遗孀则改嫁给亨利二世父亲若弗鲁瓦的私生子。
xsd:nonNegativeInteger
4082
xsd:gYear
1159
xsd:gYear
1153