Violin Sonata No. 1 (Brahms)

rdf:langString Sonata per a violí i piano núm. 1 (Brahms)

rdf:langString La Sonata per a violí i piano núm. 1 en sol major, op. 78, va ser començada el 1878 i escrita en gran part durant la primavera i l'estiu de 1879 a Pörtschach am Wörthersee (Caríntia), reflectint així el meravellós ambient del balneari de Caríntia. Allà, Brahms va escriure multitud d'obres en solitud, època en què ja era conegut com un dels grans compositors a Alemanya. Va ser interpretada el 8 de novembre de 1879 a Bonn pels esposos Robert Heckmann (violí) i Marie - Heckmann Hertig (piano) i estrenada el 29 de novembre de 1879 a Viena, on la van interpretar el mateix autor i el violinista Hallmesberger. Va ser publicada el mateix any a Berlín per N. Simrock. L'audiència qualificà l'obra com una de les petites grans obres mestres per aquest gènere que s'havien escrit mai. L'obra és coneguda amb el nom de Regensonate ("Sonata de la pluja") i té relació amb el seu propi lied Regenlied (Cançó de la pluja) op. 59 núm. 3, a més de Nachklang (Eco), op. 59 núm. 4, a l'estil de Schubert. Està basat en un bell poema elegíac de l'escriptor nòrdic Klaus Groth (1819-1899), on l'autor torna nostàlgicament a la joventut. És un text ple de sentiments de record, melancolia i nostàlgia. Es caracteritza per un gran lirisme entre els dos instruments i l'astúcia en la temàtica, que crea un motiu generador i el sap variar de mil maneres. Aquesta obra ha estat de gran inspiració pel repertori cambrístic romàntic.