Venezuelan Declaration of Independence
http://dbpedia.org/resource/Venezuelan_Declaration_of_Independence an entity of type: Abstraction100002137
The Venezuelan Declaration of Independence (Spanish: Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) is a statement adopted by a congress of Venezuelan provinces on July 5, 1811, through which Venezuelans made the decision to separate from the Spanish Crown in order to establish a new nation based on the premises of equality of individuals, abolition of censorship and dedication to freedom of expression. These principles were enshrined as a constitutional principle for the new nation and were radically opposed to the political, cultural, and social practices that had existed during three hundred years of colonization.
rdf:langString
إعلان الاستقلال الفنزويلي (بالإسبانية: Cinco de Julio) هو بيان اعتمده كونغرس المقاطعات الفنزويلية في 5 يوليو 1811، والذي اتخذ الفنزويليون من خلاله قرار الانفصال عن التاج الإسباني من أجل إقامة دولة جديدة على أساس مبدأ المساواة بين الأفراد وإلغاء الرقابة والتفاني لحرية التعبير. تم تكريس هذه المبادئ كمبدأ دستوري للأمة الجديدة وكانت تعارض بشكل جذري الممارسات السياسية والثقافية والاجتماعية التي كانت موجودة خلال ثلاثمائة عام من الاستعمار. اختارت المقاطعات الثلاث المتبقية (مقاطعة ماراكايبو ومقاطعة كورو ومقاطعة غوايانا) التي لم تشارك في المؤتمر الفنزويلي البقاء تحت الحكم الإسباني.
rdf:langString
L'Acta de la Declaració de la Independència de Veneçuela és un document en el qual representants de set de les deu províncies pertanyents a la Capitania General de Veneçuela a Sud-amèrica reunides en la Capella Santa Rosa de Lima van declarar la seva independència de la Corona d'Espanya, establint una nova nació basada en principis republicans i federals, abolint per sempre la monarquia sota els valors de la igualtat dels individus, la prohibició de la censura i la llibertat d'expressió. Consagra el principi constitucional i s'oposa radicalment a les pràctiques polítiques, culturals i socials que havien existit durant tres-cents anys en l'Amèrica espanyola. La Declaració és notable per ésser el primer cas d'una Colònia espanyola d'Amèrica que declara la seva independència absoluta.
rdf:langString
El Acta de la Independencia de Venezuela es un documento redactado y firmado desde el 5 de julio de 1811, en el que representantes de siete de las diez provincias pertenecientes a la Capitanía General de Venezuela en Sudamérica, reunidas en la capilla Santa Rosa de Lima de la ciudad de Caracas. Declararon el 5 de julio su independencia de la Corona de España, estableciendo una nueva nación basada en principios republicanos y federales, aboliendo para siempre la Monarquía bajo los valores de la igualdad de los individuos, la libertad de expresión y la prohibición de la censura. Consagra el principio constitucional y se opone radicalmente a las prácticas políticas, culturales y sociales que habían existido durante trescientos años en la América española. La Declaración es notable por ser el
rdf:langString
De onafhankelijkheidsverklaring van Venezuela (Spaans: Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) is een verklaring die op 5 juli 1811 door een congres van de Venezolaanse provincies werd goedgekeurd, waarbij besloten werd zich af te scheiden van de Spaanse Kroon om een nieuwe natie te vestigen op basis van individuele gelijkheid, afschaffing van censuur en toewijding aan de vrijheid van meningsuiting. Deze principes werden verankerd als een grondwettelijk recht voor de nieuwe natie en waren radicaal tegengesteld aan de politieke, culturele en sociale praktijken die gedurende driehonderd jaar van kolonisatie bestonden.
rdf:langString
A Ata da Declaração da Independência de Venezuela é um documento no qual representantes de sete das dez províncias pertencentes à Capitania Geral da Venezuela na América do Sul, reunidas na , declararam sua independência da Coroa da Espanha, estabelecendo uma nova nação baseada em princípios republicanos e federativos. Esse documento aboliu a Monarquia, prometeu reduzir as desigualdades entre os indivíduos, aboliu a censura e instituiu a liberdade de expressão.
rdf:langString
Декларація незалежності Венесуели — декларація, прийнята на з'їзді конгресу провінцій Венесуели 5 липня 1811 року, відповідно до якої венесуельці прийняли рішення відійти від влади іспанської корони з метою створення нової незалежної держави. Нова республіка мала базуватись на принципах рівності громадян, відмові від цензури та свободі слова й думки. Ці принципи було закріплено в першій конституції країни. Під Декларацією підписались представники семи з десяти провінцій: , Кумана, Барінас, , , Мерида та Трухільйо.
rdf:langString
Декларация независимости Венесуэлы (исп. Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) — декларация, принятая на конгрессе провинций Венесуэлы 5 июля 1811 года, согласно которой венесуэльцы приняли решение отойти от власти испанской короны с целью создания нового независимого государства. Новая республика должна была базироваться на принципах равенства граждан, отказе от цензуры и свободе слова и мысли. Эти принципы были закреплены в первой Конституции страны.Под Декларацией подписались представители семи из десяти провинций: Баринас, Трухильо, Барселона.Три других провинции (Маракайбо, Коро и Гуаяна) отказались участвовать в Декларации и остались под властью Испании.
rdf:langString
rdf:langString
إعلان الاستقلال الفنزويلي
rdf:langString
Acta de la Declaració d'Independència de Veneçuela
rdf:langString
Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela
rdf:langString
Onafhankelijkheidsverklaring van Venezuela
rdf:langString
Ata da Declaração de Independência da Venezuela
rdf:langString
Декларация независимости Венесуэлы
rdf:langString
Venezuelan Declaration of Independence
rdf:langString
Декларація незалежності Венесуели
xsd:integer
2389505
xsd:integer
1114099718
rdf:langString
L'Acta de la Declaració de la Independència de Veneçuela és un document en el qual representants de set de les deu províncies pertanyents a la Capitania General de Veneçuela a Sud-amèrica reunides en la Capella Santa Rosa de Lima van declarar la seva independència de la Corona d'Espanya, establint una nova nació basada en principis republicans i federals, abolint per sempre la monarquia sota els valors de la igualtat dels individus, la prohibició de la censura i la llibertat d'expressió. Consagra el principi constitucional i s'oposa radicalment a les pràctiques polítiques, culturals i socials que havien existit durant tres-cents anys en l'Amèrica espanyola. La Declaració és notable per ésser el primer cas d'una Colònia espanyola d'Amèrica que declara la seva independència absoluta. Les set províncies van explicar les seves raons per a aquesta acció, entre elles, que era funest que una petita nació d'Europa governés les grans extensions del Nou món, i que Veneçuela havia recuperat el dret a l'autonomia després de les abdicacions de Carles IV i Ferran VII a Baiona que va conduir a l'ocupació del tron espanyol per la dinastia francesa Bonaparte. Aquesta inestabilitat política a Espanya va dictar que els veneçolans havien de governar-se per si mateixos, malgrat la germandat que compartien amb els espanyols. Les set províncies eren de Caracas, de Cumaná, província de Barinas, província de Margarita, província de Barcelona, província de Mèrida i de la província de Trujillo. Les tres províncies restants no van participar en el mencionat Congrés Constituent a causa de la seva decisió de romandre sota l'autoritat de la Corona Espanyola representada per la Junta Suprema Central. La nova nació que aquesta declaració va proclamar seria la Primera República de Veneçuela, posteriorment amb la promulgació de la Constitució Federal de 1811 oficialitzaria el nom de la nació com Estats de Veneçuela. Va ser elaborada per Juan Germán Roscio i , ratificada pel Congrés el 7 de juliol de 1811, i passada al llibre d'Actes el 17 d'agost de 1811, a Caracas. Cada 5 de juliol se celebra com el Dia de la independència de Veneçuela. El Llibre d'Actes original del primer Congrés de Veneçuela que conté la Declaració es troba en el Saló El·líptic del Palau Federal Legislatiu, a Caracas.
rdf:langString
إعلان الاستقلال الفنزويلي (بالإسبانية: Cinco de Julio) هو بيان اعتمده كونغرس المقاطعات الفنزويلية في 5 يوليو 1811، والذي اتخذ الفنزويليون من خلاله قرار الانفصال عن التاج الإسباني من أجل إقامة دولة جديدة على أساس مبدأ المساواة بين الأفراد وإلغاء الرقابة والتفاني لحرية التعبير. تم تكريس هذه المبادئ كمبدأ دستوري للأمة الجديدة وكانت تعارض بشكل جذري الممارسات السياسية والثقافية والاجتماعية التي كانت موجودة خلال ثلاثمائة عام من الاستعمار. أعلنت سبع مقاطعات من المقاطعات العشر التابعة للنقيب العام لفنزويلا استقلالها وشرحت أسباب هذا الإجراء، من بينها، أنه من المحظور أن دولة أوروبية صغيرة تحكم مساحات كبيرة من العالم الجديد، وأن أمريكا الإسبانية استعادت حقها بالحكم الذاتي بعد تنازل كارلوس الرابع وفيرناندو السابع عن العرش في بايون، وأن عدم الاستقرار السياسي في إسبانيا فرض على الفنزويليين حكم أنفسهم، على الرغم من الأخوة التي تقاسموها مع الإسبان. كانت المقاطعات السبع هي مقاطعة كاراكاس ومقاطعة كومانا ومقاطعة باريناس ومقاطعة مارغريتا ومقاطعة برشلونة ومقاطعة ميريدا ومقاطعة تروخيو. اختارت المقاطعات الثلاث المتبقية (مقاطعة ماراكايبو ومقاطعة كورو ومقاطعة غوايانا) التي لم تشارك في المؤتمر الفنزويلي البقاء تحت الحكم الإسباني. تم الإعلان عن دولة جديدة تسمى الكونفدرالية الأمريكية لفنزويلا وكتب الوثيقة بشكل أساسي كريستوبال ميندوزا وخوان جيرمان روسكيو. صدق الكونجرس عليها في 7 يوليو 1811، وسجل في محاضر الكونغرس في 17 أغسطس 1811 في كاراكاس. يتم الاحتفال بذكرى الإعلان كيوم الاستقلال. الكتاب الأصلي لمحاضر المؤتمر الأول لفنزويلا موجود في القصر التشريعي الفيدرالي في كاراكاس. الوثيقة محفوظة في متحف بيت سيمون رودريغيز للرسائل الأولى. تمت إضافة توقيع الرئيس هوغو تشافيز إلى نسخة معروضة من الوثيقة في 31 مايو 2013، من قبل إدارة مادورو، تكريماً للرئيس السابق. أدى ذلك إلى غضب بين مختلف القطاعات المعارضة للإدارة المذكورة.
rdf:langString
El Acta de la Independencia de Venezuela es un documento redactado y firmado desde el 5 de julio de 1811, en el que representantes de siete de las diez provincias pertenecientes a la Capitanía General de Venezuela en Sudamérica, reunidas en la capilla Santa Rosa de Lima de la ciudad de Caracas. Declararon el 5 de julio su independencia de la Corona de España, estableciendo una nueva nación basada en principios republicanos y federales, aboliendo para siempre la Monarquía bajo los valores de la igualdad de los individuos, la libertad de expresión y la prohibición de la censura. Consagra el principio constitucional y se opone radicalmente a las prácticas políticas, culturales y sociales que habían existido durante trescientos años en la América española. La Declaración es notable por ser el primer caso de una Colonia española de América que declara su independencia absoluta. Las siete provincias explicaron sus razones para esta acción, entre ellas, que era funesto que una pequeña nación de Europa gobernara las grandes extensiones del Nuevo Mundo, y que Venezuela había recuperado el derecho a la autonomía después de las abdicaciones de Carlos IV y Fernando VII en Bayona los que condujo a la ocupación del trono español por la dinastía francesa Bonaparte. Esta inestabilidad política en España dictó que los venezolanos debían gobernarse por sí mismos, a pesar de la hermandad que compartían con los españoles. Las tres provincias restantes no participaron en dicho Congreso Constituyente debido a su decisión de permanecer bajo la autoridad de la Corona Española representada por el Consejo de Regencia de España e Indias. La nueva nación que esta declaración proclamó sería la Confederación Americana de Venezuela, posteriormente con la promulgación de la Constitución Federal de 1811 oficializaría el nombre de la nación como Estados de Venezuela. Fue elaborada por Juan Germán Roscio y Francisco Isnardi, ratificada por el Congreso el 7 de julio de 1811, y pasada al libro de Actas el 17 de agosto de 1811, en Caracas. Cada 5 de julio se celebra como el Día de la Independencia de Venezuela. El Libro de Actas original del primer Congreso de Venezuela que contiene la Declaración.
rdf:langString
The Venezuelan Declaration of Independence (Spanish: Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) is a statement adopted by a congress of Venezuelan provinces on July 5, 1811, through which Venezuelans made the decision to separate from the Spanish Crown in order to establish a new nation based on the premises of equality of individuals, abolition of censorship and dedication to freedom of expression. These principles were enshrined as a constitutional principle for the new nation and were radically opposed to the political, cultural, and social practices that had existed during three hundred years of colonization.
rdf:langString
De onafhankelijkheidsverklaring van Venezuela (Spaans: Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) is een verklaring die op 5 juli 1811 door een congres van de Venezolaanse provincies werd goedgekeurd, waarbij besloten werd zich af te scheiden van de Spaanse Kroon om een nieuwe natie te vestigen op basis van individuele gelijkheid, afschaffing van censuur en toewijding aan de vrijheid van meningsuiting. Deze principes werden verankerd als een grondwettelijk recht voor de nieuwe natie en waren radicaal tegengesteld aan de politieke, culturele en sociale praktijken die gedurende driehonderd jaar van kolonisatie bestonden. Zeven van de tien provincies die tot het behoorden, riepen hun onafhankelijkheid uit om redenen dat het onder meer pijnlijk was dat een kleine Europese natie de grote uitbreidingen van de Nieuwe Wereld regeerde en dat Spaans-Amerika het recht had op zelfbestuur na de abdicaties van Karel IV en Ferdinand VII in Bayonne en dat de politieke instabiliteit in Spanje ervoor zorgde dat Venezuela zichzelf moest besturen, ondanks de broederschap die zij met de Spanjaarden deelden. De zeven provincies waren de provincia de Caracas, provincia de Nueva Andalucía y Paria, provincia de Barinas, provincia de Margarita, provincia de Barcelona, provincia de Mérida en de provincia de Trujillo. De overige drie provincies, de provincia de Maracaibo, provincia de Coro en de provincia de Guayana, namen niet deel aan het congres omdat ze zich niet wilden afscheiden van de Spaanse Kroon. De verklaring kondigde een nieuwe natie aan, genaamd de Confederación Americana de Venezuela en werd voornamelijk geschreven door en . De verklaring werd bekrachtigd door het congres op 7 juli 1811, en opgenomen in de notulenen van het congres op 17 augustus 1811 in Caracas. Jaarlijks wordt op 5 juli de nationale feestdag gevierd en de originele notulen worden bewaard in het Palacio Federal Legislativo. Een kopie van het document wordt tentoongesteld in het museum Casa de Las Primeras Letras. Op 31 mei 2013 werd op de digitale facsimile, op aangeven van president Nicolás Maduro de handtekening van Hugo Chávez toegevoegd als eerbetoon aan de overleden president. Dit leidde tot heel wat protesten en verontwaardiging bij de oppositie in het land.
rdf:langString
Декларация независимости Венесуэлы (исп. Acta de la Declaración de Independencia de Venezuela) — декларация, принятая на конгрессе провинций Венесуэлы 5 июля 1811 года, согласно которой венесуэльцы приняли решение отойти от власти испанской короны с целью создания нового независимого государства. Новая республика должна была базироваться на принципах равенства граждан, отказе от цензуры и свободе слова и мысли. Эти принципы были закреплены в первой Конституции страны.Под Декларацией подписались представители семи из десяти провинций: Баринас, Трухильо, Барселона.Три других провинции (Маракайбо, Коро и Гуаяна) отказались участвовать в Декларации и остались под властью Испании. Главными авторами Декларации независимости Венесуэлы были Кристобаль Мендоса и . Она была ратифицирована Конгрессом 7 июля 1811 года.День подписания Декларации отмечается в Венесуэле как День независимости. Оригинал протокола первого Конгресса Венесуэлы хранится во Дворце парламента, в Каракасе.
rdf:langString
A Ata da Declaração da Independência de Venezuela é um documento no qual representantes de sete das dez províncias pertencentes à Capitania Geral da Venezuela na América do Sul, reunidas na , declararam sua independência da Coroa da Espanha, estabelecendo uma nova nação baseada em princípios republicanos e federativos. Esse documento aboliu a Monarquia, prometeu reduzir as desigualdades entre os indivíduos, aboliu a censura e instituiu a liberdade de expressão. As sete províncias eram contrárias ao domínio espanhol sobre o Novo Mundo, e a Venezuela tinha recuperado o direito à autonomia após as abdicações de Carlos IV e Fernando VII em Baiona. No entanto, o trono espanhol foi ocupado pela Casa de Bonaparte, o que causou instabilidade política na Espanha, levando os venezuelanos a governarem a si mesmos. As três províncias restantes não participaram do Congresso Constituinte, porque decidiram permanecer sob a autoridade da Coroa Espanhola representada pelo . No dia 5 de julho, celebra-se o Dia da Independência de Venezuela. O Livro de Atas original do primeiro Congresso de Venezuela, que contém a Declaração, encontra-se no Salão Elíptico do Palácio Federal Legislativo, em Caracas.
rdf:langString
Декларація незалежності Венесуели — декларація, прийнята на з'їзді конгресу провінцій Венесуели 5 липня 1811 року, відповідно до якої венесуельці прийняли рішення відійти від влади іспанської корони з метою створення нової незалежної держави. Нова республіка мала базуватись на принципах рівності громадян, відмові від цензури та свободі слова й думки. Ці принципи було закріплено в першій конституції країни. Під Декларацією підписались представники семи з десяти провінцій: , Кумана, Барінас, , , Мерида та Трухільйо. Три інших провінції відмовились брати участь у Декларації та залишились під владою Іспанії. Головними авторами Декларації незалежності Венесуели були Крістобаль Мендоса та . Її було ратифіковано Конгресом 7 липня 1811 року. День підписання Декларації відзначається у Венесуелі як День незалежності. Оригінал протоколу першого Конгресу Венесуели зберігається в Палаці парламенту, в Каракасі.
xsd:nonNegativeInteger
5115