Variable star designation

http://dbpedia.org/resource/Variable_star_designation an entity of type: WikicatVariableStars

تسمية النجوم المتغيرة كان الاعتقاد السائد ولفترة طويلة ان النجوم المتغيرة نادرة، ولم يتسنى لنظام تسمية النجوم المتغيرة ان يتطور الأ عندما تم اكتشاف أعداد كبيرة من هذة النجوم، ولأسباب تاريخية، فأن نظام تسمية النجوم أكثر تعقيدًا مما يجب أن يكون. rdf:langString
Zur Benennung veränderlicher Sterne wurde ein an die Bayer-Bezeichnungen angelehntes System entwickelt, bei dem eine Kennung gefolgt vom lateinischen Genitiv des Sternbildnamens verwendet wird. rdf:langString
In astronomy, a variable star designation is a unique identifier given to variable stars. It uses a variation on the Bayer designation format, with an identifying label (as described below) preceding the Latin genitive of the name of the constellation in which the star lies. See List of constellations for a list of constellations and the genitive forms of their names. The identifying label can be one or two Latin letters or a V plus a number (e.g. V399). Examples are R Coronae Borealis, YZ Ceti, V603 Aquilae. rdf:langString
아르겔란더 명명법(Argelander designation)은 변광성에 이름을 붙이는 방법으로 독일의 천문학자 프리드리히 빌헬름 아르겔란더가 1862년에 제안하고, 이후 확장되었다. rdf:langString
變星命名是指命名变星的方法与规则。 變星命名採用與拜耳命名法相似的方法,使用拉丁字母和所在星座名稱結合來命名。(請參考星座) rdf:langString
Les estrelles variables es denominen segons una variant de la designació de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -lletra grega o nombre- seguit del genitiu llatí de la constel·lació a la qual pertany). Abans de la segona meitat del segle xix eren poques les estrellas conegudes, i semblava raonable utilitzar les lletres de l'alfabet llatí a partir de la R per a evitar la confusió amb els tipus espectrals. El desenvolupament de l'astrofotografia i els descobriments cada vegada més nombrosos d'estrelles variables van conduir a arribar al final de l'alfabet. Llavors en van utilitzar dues lletres; quan aquest sistema també es va esgotar es va utilitzar una lletra seguida d'un nombre. rdf:langString
Las estrellas variables se denominan según una variante de la denominación de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -letra griega o número- seguido del genitivo latino de la constelación a la cual pertenece). Antes de la segunda mitad del siglo XIX eran pocas las estrellas conocidas, y parecía razonable el utilizar las letras del alfabeto latino a partir de la R para evitar toda confusión con los tipos espectrales. El desarrollo de la astrofotografía y los descubrimientos cada vez más numerosos de estrellas variables condujeron a alcanzar el final del alfabeto. Dos letras se utilizaron después; cuando este sistema también se agotó se utilizó una letra seguida de un número. rdf:langString
Les étoiles variables sont nommées suivant une variation des désignations utilisées par Bayer ou Flamsteed (à savoir un identifiant - une lettre ou un nombre - suivi du génitif latin de la constellation à laquelle elle appartient). Avant la deuxième moitié du XIXe siècle, peu d'étoiles variables étaient connues et il semblait raisonnable d'utiliser les lettres de l'alphabet latin, à partir de la lettre R pour éviter toute confusion avec les types spectraux. Le développement de la photographie en astronomie et les découvertes de plus en plus nombreuses d'étoiles variables conduisirent à atteindre la fin de l'alphabet. Deux lettres furent ensuite utilisées, puis, lorsque ce système s'épuisa lui aussi, on utilisa simplement la lettre V (comme « variable ») suivi d'un nombre. rdf:langString
La nomenclatura delle stelle variabili usa una variazione della nomenclatura di Bayer per assegnare i nomi alle stelle. Nei secoli scorsi erano conosciute solo poche stelle variabili, e perciò sembrò ragionevole usare le lettere dell'alfabeto romano, iniziando dalla R (infatti Bayer si era fermato alla Q) e aggiungendo alla lettera il genitivo latino della costellazione in cui si trova (per esempio, R Coronae Borealis). Ancora nel 1836, solo una costellazione aveva dovuto ricorrere alla S perché era stata scoperta una seconda variabile in essa, il Serpente. rdf:langString
アルゲランダー記法(アルゲランダーきほう、Argelander designation)は、フリードリヒ・ヴィルヘルム・アルゲランダーが1862年に提案し後に拡張された、変光星の命名法である。 バイエル符号と同様に、アルファベット等の符号と星座名の属格の組み合わせで表す。バイエル符号でギリシャ文字が付いていない変光星を対象に、変光が発見された順に、次の順序で符号を使う。 * 1番目から9番目: R, S, ……, Z * 10番目から54番目: RR, RS, ……, RZ, SS, ST, ……, SZ, TT, TU, ……, ZZ * 55番目から334番目: AA, AB, ……, AZ, BB, BC, ……, PZ, QQ, ……, QZ(ただしJは使わない) * 335番目以降: V335, V336, …… たとえば、YZ Ceti(くじら座YZ星)のように表す。これらのうちアルゲランダーが当初提案したのはQZまでである。 Rから始まっているのは、バイエル符号がQまでを使っている事や、変光星の多くは赤いため「赤」を意味するドイツ語のrot(ロート)やフランス語のrouge(ルージュ)の略だと思われることもある。 銀河系以外の銀河の変光星は、「銀河名 + V + 銀河内での通し番号」で表す。たとえば、「LMC V0001」(大マゼラン雲で最初の変光星)のようにである。 rdf:langString
Nazewnictwo gwiazd zmiennych – stały, ogólnoświatowy sposób nadawania nazw kolejno odkrytym gwiazdom zmiennym. Międzynarodowa Unia Astronomiczna (IAU) powołała komisję, która zajmuje się nadawaniem nazw gwiazdom zmiennym. Nazwy są nadawane według kolejności, w jakiej gwiazdy zmienne zostały odkryte w konkretnym gwiazdozbiorze. Jeśli gwiazda posiadała wcześniej nadaną nazwę oznaczoną literą alfabetu greckiego, będzie ona dalej nazywana w ten sposób. Jeśli nie posiada ona takiej nazwy, otrzymuje w kolejności literę R, S i dalej do litery Z oraz dopełniacz łacińskiej nazwy gwiazdozbioru, w którym się znajduje. Następne gwiazdy otrzymywały oznaczenia od RR, RS do RZ, dalej SS do SZ, TT do TZ aż do ZZ. W dalszej kolejności nazwy nadawano od AA, AB do QZ, jednak z każdorazowym pominięciem litery rdf:langString
A designação de estrelas variáveis utiliza uma variação do formato de rótulo identificador da designação de Bayer (conforme a descrição abaixo) combinada com o genitivo latino do nome da constelação onde fica a estrela. Consulte a lista de constelações para ver uma lista de constelações. O sistema de nomenclatura atual consiste em: Exemplos de designações incluem R Coronae Borealis, YZ Ceti e . É importante observar que a segunda letra jamais está à frente no alfabeto do que a primeira, ou seja, nenhuma estrela pode ser BA, CA, CB, DA, etc. rdf:langString
Переменные звезды имеют специальные обозначения, если они ещё не были обозначены буквой греческого алфавита, в формате обозначения Байера, в сочетании с именем созвездия в родительном падеже, в котором эта звезда находится. (см. Список созвездий и их латинское название (родительный падеж)). В основе действующей системы именования лежат следующие принципы: * затем звёзды обозначаются, начиная с АА до АZ, затем ВВ … BZ, CC … CZ и так далее до достижения QZ, опуская буквы JJ … JZ В качестве примера можно привести Дельта Цефея, R Северной Короны, YZ Кита, V603 Орла. rdf:langString
rdf:langString تسمية النجوم المتغيرة
rdf:langString Designació d'estrella variable
rdf:langString Benennung veränderlicher Sterne
rdf:langString Denominación de estrellas variables
rdf:langString Désignation des étoiles variables
rdf:langString Nomenclatura delle stelle variabili
rdf:langString アルゲランダー記法
rdf:langString 아르겔란더 명명법
rdf:langString Nazewnictwo gwiazd zmiennych
rdf:langString Designação de estrela variável
rdf:langString Variable star designation
rdf:langString Обозначения переменных звёзд
rdf:langString 變星命名法
xsd:integer 32799
xsd:integer 1064433575
rdf:langString Les estrelles variables es denominen segons una variant de la designació de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -lletra grega o nombre- seguit del genitiu llatí de la constel·lació a la qual pertany). Abans de la segona meitat del segle xix eren poques les estrellas conegudes, i semblava raonable utilitzar les lletres de l'alfabet llatí a partir de la R per a evitar la confusió amb els tipus espectrals. El desenvolupament de l'astrofotografia i els descobriments cada vegada més nombrosos d'estrelles variables van conduir a arribar al final de l'alfabet. Llavors en van utilitzar dues lletres; quan aquest sistema també es va esgotar es va utilitzar una lletra seguida d'un nombre. En l'actualitat, el sistema de nomenament és el següent: * Les estrelles nomenades segons l'alfabet grec (designació de Bayer) conserven aquesta denominació. * Les primeres estrelles reben la lletra R, després la S, i així successivament fins a la Z. * Les estrelles següents reben les lletres RR a RZ, després SS fins a SZ, i així successivament fins a arribar a ZZ. * S'utilitzen després les lletres AA fins a AZ, BB fins a BZ i així successivament fins a QZ, amb l'excepció que s'ometen totes les parelles de lletres on apareix la J. * S'abandona l'alfabet llatí després de 334 combinacions. Les estrelles següents són nomenades V335, V336, etc. La notació Vnnn amb nnn inferior a 335 també es pot usar per a les estrelles nomenades amb lletres. Així, V1 correspon a R, V9 a Z, V10 a AA i V334 en QZ. La segona lletra mai pot estar en l'alfabet abans que la primera, i per això combinacions com BA o ZS no són vàlides. Exemples de denominació d'estrelles variables són: Delta Cephei, R Coronae Borealis, YZ Ceti i .
rdf:langString تسمية النجوم المتغيرة كان الاعتقاد السائد ولفترة طويلة ان النجوم المتغيرة نادرة، ولم يتسنى لنظام تسمية النجوم المتغيرة ان يتطور الأ عندما تم اكتشاف أعداد كبيرة من هذة النجوم، ولأسباب تاريخية، فأن نظام تسمية النجوم أكثر تعقيدًا مما يجب أن يكون.
rdf:langString Zur Benennung veränderlicher Sterne wurde ein an die Bayer-Bezeichnungen angelehntes System entwickelt, bei dem eine Kennung gefolgt vom lateinischen Genitiv des Sternbildnamens verwendet wird.
rdf:langString Las estrellas variables se denominan según una variante de la denominación de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -letra griega o número- seguido del genitivo latino de la constelación a la cual pertenece). Antes de la segunda mitad del siglo XIX eran pocas las estrellas conocidas, y parecía razonable el utilizar las letras del alfabeto latino a partir de la R para evitar toda confusión con los tipos espectrales. El desarrollo de la astrofotografía y los descubrimientos cada vez más numerosos de estrellas variables condujeron a alcanzar el final del alfabeto. Dos letras se utilizaron después; cuando este sistema también se agotó se utilizó una letra seguida de un número. En la actualidad, el sistema de nombramiento es el siguiente: * Las estrellas nombradas según el alfabeto griego (designación de Bayer) conservan esa denominación. * Las primeras estrellas reciben la letra R, luego la S, y así sucesivamente hasta la Z. * Las estrellas siguientes reciben las letras RR a RZ, después SS hasta SZ, y así sucesivamente hasta alcanzar ZZ. * Se utilizan después las letras AA hasta AZ, BB hasta BZ y así sucesivamente hasta QZ, con la salvedad de que se omiten todas las parejas de letras en donde aparece la J. * Se abandona el alfabeto latino tras 334 combinaciones. Las estrellas siguientes son nombradas V335, V336, etc. La notación Vnnn con nnn inferior a 335 también se puede usar para las estrellas nombradas con letras. Así, V1 corresponde a R, V9 a Z, V10 a AA y V334 en QZ. Nótese que la segunda letra nunca puede estar en el alfabeto antes que la primera, por lo que combinaciones como BA o ZS no son válidas. Ejemplos de denominación de estrellas variables son: Delta Cephei, R Coronae Borealis, YZ Ceti y V4647 Sagittarii.
rdf:langString Les étoiles variables sont nommées suivant une variation des désignations utilisées par Bayer ou Flamsteed (à savoir un identifiant - une lettre ou un nombre - suivi du génitif latin de la constellation à laquelle elle appartient). Avant la deuxième moitié du XIXe siècle, peu d'étoiles variables étaient connues et il semblait raisonnable d'utiliser les lettres de l'alphabet latin, à partir de la lettre R pour éviter toute confusion avec les types spectraux. Le développement de la photographie en astronomie et les découvertes de plus en plus nombreuses d'étoiles variables conduisirent à atteindre la fin de l'alphabet. Deux lettres furent ensuite utilisées, puis, lorsque ce système s'épuisa lui aussi, on utilisa simplement la lettre V (comme « variable ») suivi d'un nombre. À l'heure actuelle, le système de désignation est le suivant : * Les étoiles nommées d'après l'alphabet grec (désignation de Bayer) conservent cette dénomination. * Les 9 premières étoiles (1-9) reçoivent la lettre R, puis S, et ainsi de suite jusqu'à Z. * Les 9 étoiles suivantes (10-18) reçoivent les lettres RR à RZ. * On continue pour les 36 étoiles suivantes (19-54) avec SS jusqu'à SZ (pas de SR), TT jusqu'à TZ et ainsi de suite pour atteindre ZZ. La deuxième lettre est donc toujours aussi tard ou plus tard dans l'alphabet que la première. * On utilise ensuite pour les 280 étoiles suivantes (55-334) AA jusqu'à AZ, BB jusqu'à BZ et ainsi de suite jusqu'à QZ, si ce n'est que l'on omet tous les couples de lettres comprenant la lettre J. Comme précédemment, la deuxième lettre est donc toujours aussi tard ou plus tard dans l'alphabet que la première (donc pas de BA, CA, CB, DA, DB, DC, EA, etc.). * On abandonne l'alphabet latin après les 334 combinaisons précédentes (334 = 25 × 26 / 2 + 9, le 9 venant des désignations R à Z du début et l'autre terme de tous les couples de deux lettres (hormis J) classées par ordre alphabétique. Les étoiles suivantes sont nommées V335, V336, etc. Les notations Vnnn avec nnn entier inférieur à 335 sont également tolérées pour les 334 premières étoiles. Ainsi, V1 correspond à R, V9 à Z, V10 à RR, etc., jusqu'à V334 à QZ. Exemple de désignations : Delta Cephei, R Coronae Borealis, , .
rdf:langString In astronomy, a variable star designation is a unique identifier given to variable stars. It uses a variation on the Bayer designation format, with an identifying label (as described below) preceding the Latin genitive of the name of the constellation in which the star lies. See List of constellations for a list of constellations and the genitive forms of their names. The identifying label can be one or two Latin letters or a V plus a number (e.g. V399). Examples are R Coronae Borealis, YZ Ceti, V603 Aquilae.
rdf:langString 아르겔란더 명명법(Argelander designation)은 변광성에 이름을 붙이는 방법으로 독일의 천문학자 프리드리히 빌헬름 아르겔란더가 1862년에 제안하고, 이후 확장되었다.
rdf:langString La nomenclatura delle stelle variabili usa una variazione della nomenclatura di Bayer per assegnare i nomi alle stelle. Nei secoli scorsi erano conosciute solo poche stelle variabili, e perciò sembrò ragionevole usare le lettere dell'alfabeto romano, iniziando dalla R (infatti Bayer si era fermato alla Q) e aggiungendo alla lettera il genitivo latino della costellazione in cui si trova (per esempio, R Coronae Borealis). Ancora nel 1836, solo una costellazione aveva dovuto ricorrere alla S perché era stata scoperta una seconda variabile in essa, il Serpente. L'avvento della fotografia astronomica fece aumentare enormemente il numero di stelle variabili conosciute, e i loro nomi raggiunsero velocemente la Z. Si tentò di correre ai ripari ricorrendo al raddoppio: iniziando da RR, poi RS, fino a ZZ. Anche questo non bastò, e si ripartì dall'inizio dell'alfabeto: AA, AB, fino a QZ, avendo quindi 334 combinazioni disponibili per ogni costellazione. I progressi strumentali fecero piazza pulita anche di questo numero, e gli astronomi rinunciarono alle lettere, usando semplicemente un numero progressivo che, per coerenza storica, fu fatto partire da 335. Riassumendo, il sistema di numerazione delle stelle variabili ha questa struttura: * Parte dalla lettera R e arriva fino alla Z. * Continua con RR..RZ, poi SS..SZ, TT..TZ fino a ZZ. * Usa quindi AA..AZ, BB..BZ e così via fino a QZ. * Abbandona l'alfabeto latino dopo 334 combinazioni e inizia a numerare con una "V" preposta al numero: V335, V336, e così via all'infinito. * Nota bene: la lettera J è sempre omessa. Esempi di nomi di stelle variabili: R Coronae Borealis, RR Lyrae, YY Geminorum e V348 Sagittarii.
rdf:langString アルゲランダー記法(アルゲランダーきほう、Argelander designation)は、フリードリヒ・ヴィルヘルム・アルゲランダーが1862年に提案し後に拡張された、変光星の命名法である。 バイエル符号と同様に、アルファベット等の符号と星座名の属格の組み合わせで表す。バイエル符号でギリシャ文字が付いていない変光星を対象に、変光が発見された順に、次の順序で符号を使う。 * 1番目から9番目: R, S, ……, Z * 10番目から54番目: RR, RS, ……, RZ, SS, ST, ……, SZ, TT, TU, ……, ZZ * 55番目から334番目: AA, AB, ……, AZ, BB, BC, ……, PZ, QQ, ……, QZ(ただしJは使わない) * 335番目以降: V335, V336, …… たとえば、YZ Ceti(くじら座YZ星)のように表す。これらのうちアルゲランダーが当初提案したのはQZまでである。 Rから始まっているのは、バイエル符号がQまでを使っている事や、変光星の多くは赤いため「赤」を意味するドイツ語のrot(ロート)やフランス語のrouge(ルージュ)の略だと思われることもある。 バイエル符号でギリシャ文字が付いている変光星には、アルゲランダー記法は付かない。しかし、バイエル符号がラテン文字の場合には、重複してアルゲランダー記法が付けられる。たとえば、りゅうこつ座PP星のバイエル符号はりゅうこつ座p星である。 新星の場合は、アルゲランダー記法による命名のほかに「属格 + 西暦年 + その年にその星座で発見された新星の通し番号(1個目の場合は省略)」で表すこともある。たとえば V5116 Sgr()は NOVA Sgr 2005 No 2(2005年第2いて座新星の意)とも呼ばれる。 銀河系以外の銀河の変光星は、「銀河名 + V + 銀河内での通し番号」で表す。たとえば、「LMC V0001」(大マゼラン雲で最初の変光星)のようにである。
rdf:langString A designação de estrelas variáveis utiliza uma variação do formato de rótulo identificador da designação de Bayer (conforme a descrição abaixo) combinada com o genitivo latino do nome da constelação onde fica a estrela. Consulte a lista de constelações para ver uma lista de constelações. O sistema de nomenclatura atual consiste em: * Estrelas que possuem designações de Bayer em letra grega não recebem novas designações. * Caso contrário, começa-se com a letra R e avança-se até à letra Z. * Prossegue-se com RR...RZ, então SS...Sz, TT...TZ e assim em diante até ZZ. * Utiliza-se AA...AZ, BB...BZ, CC...CZ e assim em diante até QZ, omitindo-se J tanto na primeira quanto na segunda posição. * Abandona-se a escrita latina após 334 combinações de letras e começa-se a nomear as estrelas com V335, V336 e assim em diante. Exemplos de designações incluem R Coronae Borealis, YZ Ceti e . É importante observar que a segunda letra jamais está à frente no alfabeto do que a primeira, ou seja, nenhuma estrela pode ser BA, CA, CB, DA, etc. A maior parte das estrelas variáveis recentemente descobertas recebem inicialmente de seus descobridores apenas uma designação de catálogo, daí "nomes" como OT J155631.0-080440 e SDSS J110014.72+131552.1 para dois objetos recém-descobertos. Essas estrelas eventualmente receberão nomes no formato descrito acima.
rdf:langString Nazewnictwo gwiazd zmiennych – stały, ogólnoświatowy sposób nadawania nazw kolejno odkrytym gwiazdom zmiennym. Międzynarodowa Unia Astronomiczna (IAU) powołała komisję, która zajmuje się nadawaniem nazw gwiazdom zmiennym. Nazwy są nadawane według kolejności, w jakiej gwiazdy zmienne zostały odkryte w konkretnym gwiazdozbiorze. Jeśli gwiazda posiadała wcześniej nadaną nazwę oznaczoną literą alfabetu greckiego, będzie ona dalej nazywana w ten sposób. Jeśli nie posiada ona takiej nazwy, otrzymuje w kolejności literę R, S i dalej do litery Z oraz dopełniacz łacińskiej nazwy gwiazdozbioru, w którym się znajduje. Następne gwiazdy otrzymywały oznaczenia od RR, RS do RZ, dalej SS do SZ, TT do TZ aż do ZZ. W dalszej kolejności nazwy nadawano od AA, AB do QZ, jednak z każdorazowym pominięciem litery J. Ten sposób nazewnictwa pozwala na nadanie 334 nazw dla każdej konstelacji. Ponieważ w Drodze Mlecznej odkryto ponad 40 000 gwiazd zmiennych oraz kolejnych kilka tysięcy gwiazd podejrzewanych jako zmienne, koniecznym okazało się wyznaczenie dodatkowego nazewnictwa. Dlatego po nazwach QZ kolejnym gwiazdom zmiennym nadawano nazwy V335, V336 i dalej, ponieważ 334 nazwy zostały nadane już wcześniej według przyjętej nomenklatury. Ten sposób nazewnictwa gwiazd zmiennych jest już nieograniczony i służy do pełnej identyfikacji gwiazdy. Ten system nazewnictwa zainicjował Friedrich Argelander. Nadawanie nazw od wielkiej litery R rozpoczął z dwóch powodów: małe litery oraz pierwsza część wielkich liter alfabetu została wcześniej wykorzystana dla innych oznaczeń, pozostawiając wolne ostatnie litery alfabetu, a także uważał, że zmienność gwiazd jest zjawiskiem rzadkim i z pewnością nie zostanie odkrytych więcej niż 9 gwiazd zmiennych w jakiejkolwiek konstelacji. Powód, dla którego litera J została pominięta w tej nomenklaturze pozostaje nieznany. Przykładami nazw gwiazd zmiennych są R Coronae Borealis (R CrB), RR Lyrae (RR Lyr), KY Cygni (KY Cyg) czy V838 Monocerotis (V838 Mon).
rdf:langString Переменные звезды имеют специальные обозначения, если они ещё не были обозначены буквой греческого алфавита, в формате обозначения Байера, в сочетании с именем созвездия в родительном падеже, в котором эта звезда находится. (см. Список созвездий и их латинское название (родительный падеж)). В основе действующей системы именования лежат следующие принципы: * если звезда уже имеет обозначение Байера греческой буквой, то никаких новых обозначений ей не даётся; * в противном случае, звезда обозначается, начиная с буквы R и до Z; * затем звёзды обозначаются, начиная с RR до RZ, затем используется обозначение от SS до SZ, затем от TT до TZ и так далее до ZZ * затем звёзды обозначаются, начиная с АА до АZ, затем ВВ … BZ, CC … CZ и так далее до достижения QZ, опуская буквы JJ … JZ * начиная с 335-ой звезды их называют V335, V336, и так далее; * вторая буква никогда не может быть ближе к началу алфавита, чем первая, например, ни одна звезда не может быть обозначена ВА, СА, СВ, DА и так далее В качестве примера можно привести Дельта Цефея, R Северной Короны, YZ Кита, V603 Орла. Большинство вновь открытых переменных звезд первоначально будут обозначены только каталожными именами, например, такими как OT J155631.0-080440 или SDSS J110014.72 + 131552.1, но затем их названия должны быть заменены именами в формате, описанном выше.
rdf:langString 變星命名是指命名变星的方法与规则。 變星命名採用與拜耳命名法相似的方法,使用拉丁字母和所在星座名稱結合來命名。(請參考星座)
xsd:nonNegativeInteger 6543

data from the linked data cloud