Valentinianism
http://dbpedia.org/resource/Valentinianism an entity of type: Thing
Ως Βαλεντινιανισμός εννοείται θρησκευτικό κίνημα στα συμφραζόμενα του Γνωστικισμού. Ονομάστηκε έτσι από τον γνωστικό Βαλεντίνο, που έζησε κατά τον 2ο αιώνα και εγκατέλειψε την ορθοδοξία για τον γνωστικισμό. Το δόγμα του ονομάστηκε Βαλεντινιανισμός και διαδόθηκε ταχύτατα μετά τον θάνατό του και πέραν της Ρώμης στην Αίγυπτο. Μέσω της Αιγύπτου πέρασε στη Μικρά Ασία, τη Συρία και τη ΒΔ Αφρική. Αργότερα το κίνημα του Βαλεντινιανισμού διασπάστηκε σε δύο σχολές σκέψης, την ανατολική και τη δυτική και παρέμεινε ενεργό έως τον 4ο αιώνα, όταν η ρωμαϊκή αυτοκρατορία θεσμοποίησε τον χριστιανισμό ως κρατική θρησκεία. Τα περισσότερα στοιχεία μας για τον Βαλεντινιανισμό αντλούνται από την κριτική του Ειρηναίου που ασχολήθηκε ιδιαίτερα με το συγκεκριμένο γνωστικό κίνημα.
rdf:langString
Der Valentinianismus (altgriechisch Βαλεντινιανισμός) ist die von den Schülern des Gnostikers Valentinus vertretene gnostisch-christliche Lehre. Ihre Anhängerschaft war eine der am weitesten verbreiteten Bewegungen der antiken Gnosis.
rdf:langString
Valentinianisme adalah salah satu gerakan Kristen Gnostik besar. Didirikan oleh pada abad kedua Masehi, pengaruhnya menyebar luas, tak hanya di Roma, tetapi juga dari Afrika Barat Laut sampai Mesir dan Asia Kecil sampai Suriah di bagian timur.
rdf:langString
ヴァレンティヌス派はグノーシス主義の代表的な派閥、運動である。2世紀に（英語版）によって創始され、その影響はローマだけでなく、北西アフリカ、エジプト、小アジア、東のシリアまで広く及んだ。その後、運動の歴史の中で東洋派と西洋派に分かれた。ヴァレンティヌスの弟子たちは、ローマ皇帝テオドシウス1世が（西暦380年）を発布し、ニカイア派キリスト教をローマ帝国の国教とすることを宣言した後、4世紀に入っても活動を続けた。 ヴァレンティヌスと彼の名を冠したグノーシス運動の教義、実践、信念は、原始正統派のキリスト教指導者や学者から異端として非難された。リヨンのエイレナイオスやローマのヒッポリュトスなどの著名な教父たちは、グノーシス主義に反対する文書を書いている。初代教会の指導者たちはグノーシス主義の文書を破壊することを奨励していたため、ヴァレンティヌス主義の活動や思想に関する情報の多くは、その批判者や反論者から得られたものである。
rdf:langString
Валентиниане — последователи египетского философа II века Валентина, основавшего в Риме собственную философскую школу, гностико-христианское учение которой в Европе принято называть «валентианизмом» (англ. valentinianism; лат. valentinianismus, т.е. валентинианством). Эта изолированная школа продержалась до V века и в некоторых городах имела даже особые храмы.
rdf:langString
Walentynianie – gnostycka grupa religijna istniejąca w II i III wieku stworzona około 135 roku przez Walentyna i jego uczniów: Herakleona, Ptolemeusza, Markosa i Teodora.
rdf:langString
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics. La secta va ser fundada per Valentí al segle II, la seva influència es va estendre ràpidament, no només a Roma on Valentí predicava, i a la vall del Roine, sinó també per una zona que anava des del nord d'Àfrica fins a Egipte i a l'Àsia Menor i Síria.
rdf:langString
El valentinianismo fue una de las más importantes sectas cristianas gnósticas del siglo II, fundada por Valentín y sus discípulos. Su influencia se difundió ampliamente, no solo dentro de Roma sino también desde el noroccidente africano hasta Egipto y hasta Asia Menor y Siria en el oriente. Posteriormente el movimiento se dividió entre las escuelas oriental y occidental. Los discípulos de Valentín se mantuvieron activos hasta el siglo IV, después de que el Imperio romano se declarara cristiano.
rdf:langString
Valentinianism was one of the major Gnostic Christian movements. Founded by Valentinus in the 2nd century AD, its influence spread widely, not just within Rome but also from Northwest Africa to Egypt through to Asia Minor and Syria in the East. Later in the movement's history it broke into an Eastern and a Western school. Disciples of Valentinus continued to be active into the 4th century AD, after the Roman Emperor Theodosius I issued the Edict of Thessalonica (380 AD), which declared Nicene Christianity as the State church of the Roman Empire.
rdf:langString
I Valentiniani erano seguaci del vescovo gnostico Valentino (II secolo). Essi predicavano metodi per liberare il proprio pneuma con lo studio di testi sacri e con cerimonie quali unzione e la camera nuziale, quest'ultima celebrata con baci sulla bocca come descritto nel Vangelo di Filippo (31 e 55) . Tra i principali discepoli di Valentino si ricordano Marco, Eracleone e Tolomeo, per il ramo latino della dottrina, e Teodoto di Bisanzio per il ramo greco. Anche il famoso filosofo e teologo Origene venne molto influenzato da queste correnti di pensiero.
rdf:langString
발렌티누스주의(Valentinianism) 또는 발렌티누스파(Valentinians)는 기원후 2세기에 발렌티누스(Valentinus: c.100년 - c.160년/180년)에 의해 설립된 나스티시즘(Gnosticism, 영지주의) 운동의 한 분파이다. 발렌티누스주의는 당시의 주요한 나스티시즘 운동 분파들 중의 하나였다. 발렌티누스주의가 영향력을 미친 지역은 아주 광범위하였는데 로마에만 국한되지 않고 소아시아, 시리아, 이집트 그리고 북서아프리카에까지 영향력을 미쳤다. 발렌티누스주의는 후대에 동부학파(Eastern school)와 서부학파(Western school)의 2개의 학파로 분리되었다. 발렌티누스의 제자들은 기독교가 로마 제국(Roman Empire: 27 BC - AD 476/1453)의 국가 종교로 공식적으로 승인(AD 380년)된 때였던 기원후 4세기까지 활발히 활동하였다.
rdf:langString
Het valentinianisme was in de Romeinse oudheid de meest verbreide en invloedrijke stroming binnen de gnostiek. Een herkenbare identiteit van de beweging was rond het midden van de tweede eeuw aanwezig. Al in de tweede helft van die eeuw werden de opvattingen ervan bestreden door kerkvaders als Ireneüs van Lyon (ca.140-202) en ook Justinus (110/114-ca.165).
rdf:langString
O valentianismo foi um movimento gnóstico, que foi fundado por Valentim no século II. O valentianismo foi um dos principais movimentos gnósticos. Sua influência foi muito difundida, não apenas dentro de Roma, mas também no Egito através da Ásia Menor e Síria, a leste, e Noroeste da África . Mais tarde na história do movimento que se quebrou em duas escolas, uma escola de oriental e uma escola ocidental. Discípulos de Valentino continuaram a ser ativos no século IV, após o Império Romano ser declarado cristão .
rdf:langString
rdf:langString
Valentinianism
rdf:langString
Valentinians
rdf:langString
Valentinianismus
rdf:langString
Βαλεντιανισμός
rdf:langString
Valentinianismo
rdf:langString
Valentinianisme
rdf:langString
Valentiniani
rdf:langString
ヴァレンティヌス派
rdf:langString
발렌티누스파
rdf:langString
Valentinianisme
rdf:langString
Walentynianie
rdf:langString
Valentianismo
rdf:langString
Валентиниане
xsd:integer
1946569
xsd:integer
1117572478
rdf:langString
April 2015
rdf:langString
Wilhelm
rdf:langString
Bousset
xsd:integer
852
rdf:langString
The chapters in question don't refer to Valentinians but to Barbelites, Borborites, Ophites and Sethians
xsd:integer
27
rdf:langString
Valentinus and the Valentinians
rdf:langString
Els Valentinians van ser un dels principals moviments cristians gnòstics. La secta va ser fundada per Valentí al segle II, la seva influència es va estendre ràpidament, no només a Roma on Valentí predicava, i a la vall del Roine, sinó també per una zona que anava des del nord d'Àfrica fins a Egipte i a l'Àsia Menor i Síria. Encara que els deixebles es van estendre molt, els valentinians van conservar una bona unitat doctrinal. Acceptaven el cànon ecumènic del Nou Testament i no acostumaven a alterar el text canònic. Segons Tertulià, Valentí, al contrari que Marció, l'utilitzava "integro instrumento". Sobre l'Antic Testament tenien una actitud matisada. No el rebutjaven com els marcionites, però el llegien fent distincions sobre la seva interpretació, expressades molt clarament a la Epístola a Flora escrita per Ptolemeu, un valentinià. El sistema filosòfic dels valentinians era bàsicament platònic. La seva concepció de la gnosi era absolutament radical: només la gnosi salva.Ensenyaven la distinció entre el Déu Suprem i el Creador, un ens diferent. El Salvador il·lumina als gnòstics i els guia cap al "descobriment" de la seva realitat divina. Quan un creient es mor, l'element diví que té incorporat es reintegra en el pleroma. En tots els seus textos especulatius utilitzaven una detallada simbologia sexual. No van voler mai separar-se de l'Església, i no es consideraven una secta a part. Però el valentinisme era vist com una amenaça per al cristianisme i els Pares de l'Església i altres erudits cristians, la van combatre, tant per la seva influència, com també per la seva doctrina, pràctiques i creences. Els gnòstics van ser condemnats com heretges, i Ireneu de Lió a Adversus haereses i Hipòlit de Roma Refutació de totes les heretgies van escriure contra els valentinians. Tertulià va escriure un llibre específic contra ells, Adversus Valentínianum. Justí, que quan Valentí predicava es trobava a Roma, va denunciar Marció com a heretge, però no fa menció dels valentinians. Això s'explica perquè els seguidors de Valentí, tal com feien Plató i Aristòtil, tenien un llenguatge per al públic en general i un altre per als iniciats de la seva escola. Els seus escrits exotèrics s'adaptaven a les doctrines de l'església. Va ser Ireneu el que va descobrir els textos interns de la secta i va denunciar la seva heterodòxia. El valentinisme, segons Hipòlit de Roma, es va dividir en dues branques, la itàlica i la oriental. A la primera hi pertanyen Ptolemeu, Heracleó, Secund i Florí. A la oriental hi van pertànyer Teodot, Axiònic, i probablement Marc. Tertulià també parla de la divisió en dues escoles.
rdf:langString
Ως Βαλεντινιανισμός εννοείται θρησκευτικό κίνημα στα συμφραζόμενα του Γνωστικισμού. Ονομάστηκε έτσι από τον γνωστικό Βαλεντίνο, που έζησε κατά τον 2ο αιώνα και εγκατέλειψε την ορθοδοξία για τον γνωστικισμό. Το δόγμα του ονομάστηκε Βαλεντινιανισμός και διαδόθηκε ταχύτατα μετά τον θάνατό του και πέραν της Ρώμης στην Αίγυπτο. Μέσω της Αιγύπτου πέρασε στη Μικρά Ασία, τη Συρία και τη ΒΔ Αφρική. Αργότερα το κίνημα του Βαλεντινιανισμού διασπάστηκε σε δύο σχολές σκέψης, την ανατολική και τη δυτική και παρέμεινε ενεργό έως τον 4ο αιώνα, όταν η ρωμαϊκή αυτοκρατορία θεσμοποίησε τον χριστιανισμό ως κρατική θρησκεία. Τα περισσότερα στοιχεία μας για τον Βαλεντινιανισμό αντλούνται από την κριτική του Ειρηναίου που ασχολήθηκε ιδιαίτερα με το συγκεκριμένο γνωστικό κίνημα.
rdf:langString
Der Valentinianismus (altgriechisch Βαλεντινιανισμός) ist die von den Schülern des Gnostikers Valentinus vertretene gnostisch-christliche Lehre. Ihre Anhängerschaft war eine der am weitesten verbreiteten Bewegungen der antiken Gnosis.
rdf:langString
El valentinianismo fue una de las más importantes sectas cristianas gnósticas del siglo II, fundada por Valentín y sus discípulos. Su influencia se difundió ampliamente, no solo dentro de Roma sino también desde el noroccidente africano hasta Egipto y hasta Asia Menor y Siria en el oriente. Posteriormente el movimiento se dividió entre las escuelas oriental y occidental. Los discípulos de Valentín se mantuvieron activos hasta el siglo IV, después de que el Imperio romano se declarara cristiano. La doctrina, prácticas y creencias de Valentín y el movimiento gnóstico que llevaba su nombre fueron condenadas como heréticas por líderes y estudiosos proto-ortodoxos de la iglesia. Prominentes padres de la Iglesia como Ireneo de Lyon e Hipólito de Roma escribieron en contra del gnosticismo. Puesto que los primitivos líderes de la iglesia invitaron a la destrucción de los textos gnósticos, la mayoría de la evidencia a favor de la teoría valentiniana viene de sus críticos y detractores, particularmente Ireneo, pues tenía una particular preocupación por refutar el valentinianismo.
rdf:langString
Valentinianisme adalah salah satu gerakan Kristen Gnostik besar. Didirikan oleh pada abad kedua Masehi, pengaruhnya menyebar luas, tak hanya di Roma, tetapi juga dari Afrika Barat Laut sampai Mesir dan Asia Kecil sampai Suriah di bagian timur.
rdf:langString
I Valentiniani erano seguaci del vescovo gnostico Valentino (II secolo). Essi predicavano metodi per liberare il proprio pneuma con lo studio di testi sacri e con cerimonie quali unzione e la camera nuziale, quest'ultima celebrata con baci sulla bocca come descritto nel Vangelo di Filippo (31 e 55) . Tra i principali discepoli di Valentino si ricordano Marco, Eracleone e Tolomeo, per il ramo latino della dottrina, e Teodoto di Bisanzio per il ramo greco. Anche il famoso filosofo e teologo Origene venne molto influenzato da queste correnti di pensiero. Nell'arco di due secoli i seguaci di questo credo o rientrarono nell'ortodossia cristiana o confluirono nel manicheismo.
rdf:langString
ヴァレンティヌス派はグノーシス主義の代表的な派閥、運動である。2世紀に（英語版）によって創始され、その影響はローマだけでなく、北西アフリカ、エジプト、小アジア、東のシリアまで広く及んだ。その後、運動の歴史の中で東洋派と西洋派に分かれた。ヴァレンティヌスの弟子たちは、ローマ皇帝テオドシウス1世が（西暦380年）を発布し、ニカイア派キリスト教をローマ帝国の国教とすることを宣言した後、4世紀に入っても活動を続けた。 ヴァレンティヌスと彼の名を冠したグノーシス運動の教義、実践、信念は、原始正統派のキリスト教指導者や学者から異端として非難された。リヨンのエイレナイオスやローマのヒッポリュトスなどの著名な教父たちは、グノーシス主義に反対する文書を書いている。初代教会の指導者たちはグノーシス主義の文書を破壊することを奨励していたため、ヴァレンティヌス主義の活動や思想に関する情報の多くは、その批判者や反論者から得られたものである。
rdf:langString
Valentinianism was one of the major Gnostic Christian movements. Founded by Valentinus in the 2nd century AD, its influence spread widely, not just within Rome but also from Northwest Africa to Egypt through to Asia Minor and Syria in the East. Later in the movement's history it broke into an Eastern and a Western school. Disciples of Valentinus continued to be active into the 4th century AD, after the Roman Emperor Theodosius I issued the Edict of Thessalonica (380 AD), which declared Nicene Christianity as the State church of the Roman Empire. The doctrine, practices and beliefs of Valentinus and the Gnostic movement that bore his name were condemned as heretical by proto-orthodox Christian leaders and scholars. Prominent Church Fathers such as Irenaeus of Lyons and Hippolytus of Rome wrote against Gnosticism. Because early church leaders encouraged the destruction of Gnostic texts, most evidence for the Valentinian theory comes from its critics and detractors, most notably Irenaeus, since he was especially concerned with refuting Valentinianism.
rdf:langString
발렌티누스주의(Valentinianism) 또는 발렌티누스파(Valentinians)는 기원후 2세기에 발렌티누스(Valentinus: c.100년 - c.160년/180년)에 의해 설립된 나스티시즘(Gnosticism, 영지주의) 운동의 한 분파이다. 발렌티누스주의는 당시의 주요한 나스티시즘 운동 분파들 중의 하나였다. 발렌티누스주의가 영향력을 미친 지역은 아주 광범위하였는데 로마에만 국한되지 않고 소아시아, 시리아, 이집트 그리고 북서아프리카에까지 영향력을 미쳤다. 발렌티누스주의는 후대에 동부학파(Eastern school)와 서부학파(Western school)의 2개의 학파로 분리되었다. 발렌티누스의 제자들은 기독교가 로마 제국(Roman Empire: 27 BC - AD 476/1453)의 국가 종교로 공식적으로 승인(AD 380년)된 때였던 기원후 4세기까지 활발히 활동하였다. 기독교 지도자들과 학자들은 발렌티누스와 그의 이름을 따라 명명된 나스티시즘 운동을 기독교에 대한 위협이라고 여겼다. 발렌티누스주의가 가진 영향력 때문 뿐만 아니라 발렌티누스주의가 주장하는 교의와 수행들과 믿음들 때문에 기독교에 대한 위협이 된다고 여겼다. 나스틱파(Gnostics, 나스티시즘주의자들)는 이단자라고 비난받았다. 이레나이우스(Irenaeus of Lyons: AD 2세기 - c.202년)와 히폴리토스(Hippolytus of Rome: c. 170년 - c. 236년)와 같은 저명한 기독교 교부들은 나스티시즘을 반박하는 책들을 썼다. 발렌티누스주의의 교의에 대한 대부분의 자료들은 발렌티누스주의를 반대하여 비판하는 사람들과 발렌티누스주의를 헐뜯고 나쁘게 말하는 사람들이 기록한 책들에서 얻어진 것들이다. 이들 중 대표적인 사람이 이레나이우스이다. 이것은 이레나이우스가 발렌티누스주의를 논파하는데에 특별히 관심을 가졌기 때문이었다.
rdf:langString
Het valentinianisme was in de Romeinse oudheid de meest verbreide en invloedrijke stroming binnen de gnostiek. Een herkenbare identiteit van de beweging was rond het midden van de tweede eeuw aanwezig. Al in de tweede helft van die eeuw werden de opvattingen ervan bestreden door kerkvaders als Ireneüs van Lyon (ca.140-202) en ook Justinus (110/114-ca.165). Valentinianen hebben echter altijd – anders dan bij andere gnostische bewegingen – geprobeerd deel uit te blijven maken van de katholieke kerk. Concentraties van valentinianen waren aanwezig in Alexandrië, Antiochië en vooral Rome. Ondanks de tegenstand bleven zij geruime tijd in staat hun leer te prediken en te onderwijzen. Even voor 200 werd Florinus, een van de belangrijkste valentinianen van die periode, door Victor I de bisschop van Rome nog tot priester gewijd. Vanaf de vierde eeuw werd hun situatie meer precair. Tijdens het bewind van Constantijn de Grote (280-337) kreeg het georganiseerde orthodoxe christendom aanzienlijke privileges. Tijdens het bewind van Theodosius I (346-395) werd dit de staatsgodsdienst. Vanaf 392 werd een harde lijn van vervolging ingezet en werden groepen als de valentinianen in feite gelijk gesteld met heidenen en vervolgd. Het valentinianisme bleef als beweging nog enige tijd in een meer gemarginaliseerde positie stand houden. Nieuwe regelgeving tegen hen en andere ketters geachte bewegingen kwam tot stand tijdens het Concilie van Trullo in 692. Dit is de laatste keer dat de valentinianen in een kerkelijk document worden genoemd. Begin achtste eeuw was de beweging verdwenen.
rdf:langString
Валентиниане — последователи египетского философа II века Валентина, основавшего в Риме собственную философскую школу, гностико-христианское учение которой в Европе принято называть «валентианизмом» (англ. valentinianism; лат. valentinianismus, т.е. валентинианством). Эта изолированная школа продержалась до V века и в некоторых городах имела даже особые храмы.
rdf:langString
O valentianismo foi um movimento gnóstico, que foi fundado por Valentim no século II. O valentianismo foi um dos principais movimentos gnósticos. Sua influência foi muito difundida, não apenas dentro de Roma, mas também no Egito através da Ásia Menor e Síria, a leste, e Noroeste da África . Mais tarde na história do movimento que se quebrou em duas escolas, uma escola de oriental e uma escola ocidental. Discípulos de Valentino continuaram a ser ativos no século IV, após o Império Romano ser declarado cristão . Valentino e o movimento gnóstico que leva seu nome foram considerados ameaças ao cristianismo por líderes religiosos e estudiosos cristãos, não só por causa de sua influência, mas também por causa de suas doutrinas, práticas e crenças. Gnósticos foram condenados como hereges, e os pais proeminentes da Igreja, como Irineu de Lyon e Hipólito de Roma escreveram contra o gnosticismo. A maioria das evidências para a teoria dos valentinos vem de seus críticos e detratores, sobretudo Irineu, já que ele estava especialmente preocupado em a refutar o valentianismo . Além de extremamente importante para o desenvolvimento do Cristianismo primitivo, o valentinianismo também é um importante componente do movimento histórico-filosófico conhecido como Médio platonismo
rdf:langString
Walentynianie – gnostycka grupa religijna istniejąca w II i III wieku stworzona około 135 roku przez Walentyna i jego uczniów: Herakleona, Ptolemeusza, Markosa i Teodora.
rdf:langString
Wilhelm Bousset
xsd:nonNegativeInteger
45754
