Uxellodunum
http://dbpedia.org/resource/Uxellodunum an entity of type: Thing
El asedio de Uxeloduno fue un episodio militar de la Guerra de las Galias. Uxeloduno (en latín, Uxellodunum) era un oppidum galo ubicado cerca de lo que hoy en día es Vayrac sobre el río Dordoña en Francia. Esta plaza fuerte dentro de las tierras de la tribu cadurca. Según Aulo Hircio en su añadido a los Comentarios a la guerra de las Galias de Julio César, la última revuelta contra la autoridad de Roma en la Galia ocurrió aquí, y fue brutalmente castigado.
rdf:langString
Uxelloduno era un oppidum gallico ubicato nei pressi dell'odierna collina di Puy D'Issolu, Vayrac, in Francia, nell'antico territorio della tribù dei Cadurci. Secondo quanto scritto da Aulo Irzio nell'VIII libro del De bello Gallico fu il luogo dove si verificò l'ultima rivolta contro la dominazione romana imposta in Gallia da Gaio Giulio Cesare e che fu stroncata brutalmente dal proconsole dopo un assedio: a tutti coloro che avevano impugnato un'arma furono mozzate le mani. In questo modo Cesare volle dare un esempio che scoraggiasse ulteriori velleità di ribellione.
rdf:langString
Uxellodunum was een Gallisch oppidum uit de oudheid, gelegen aan de rivier de Dordogne bij het hedendaagse dorp Vayrac. De vesting lag in het gebied van de . Uxellodunum was in 51 v.Chr. de locatie van de laatste Gallische opstand tegen de Romeinen. In de Commentarii de bello Gallico beschrijft Julius Caesar het oppidum als een sterke vesting, mede dankzij zijn natuurlijke ligging op een heuvel, bijna geheel omgeven door een vallei.
rdf:langString
Uxellodunum era una ciutat dels gals cadurcs. No se sap on era situada però es pensa que era al riu Òlt (Oltis) o al Dordonha (Duranius). D'Anville la situa a Puech d'Issolu, a un petit afluent del segon riu anomenat Tourmente.
rdf:langString
Uxellodunum war eine antike Siedlung (oppidum) des keltischen Volkes der Kadurker in Gallien. Uxellodunum war die letzte gallische Siedlung, die im Sommer des Jahres 51 v. Chr. von Gaius Iulius Caesar im Gallischen Krieg belagert und eingenommen wurde. Cäsar ließ zu diesem Zweck das Wasser einer nahegelegenen Quelle umleiten.
rdf:langString
Uxellodunum est le nom d'un oppidum gaulois, situé dans le Quercy actuel. Il est surtout connu pour avoir été le lieu de la dernière bataille de la guerre des Gaules, en 51 av. J.-C., César emportant la reddition de la place à la suite de son siège. Son nom signifie la « forteresse élevée » (uxel, élevé, et dunum, latinisation du gaulois dunon, forteresse - voir Dun). C'est un nom gaulois assez répandu qui a évolué en Issolu, Issoudun, Exoudun.
rdf:langString
Uxellodunum is an Iron Age hill fort, or oppidum, located above the river Dordogne near the modern-day French village of Vayrac in the Lot department. This stronghold lay within the lands of the Cadurci tribe. According to Aulus Hirtius in his addendum to Julius Caesar's Commentaries on the Gallic War, the last revolt against Rome's authority in Gaul occurred here, and was brutally punished.
rdf:langString
rdf:langString
Uxellodunum
rdf:langString
Uxellodunum
rdf:langString
Asedio de Uxeloduno
rdf:langString
Uxellodunum
rdf:langString
Uxelloduno
rdf:langString
Uxellodunum
rdf:langString
Uxellodunum
xsd:float
44.95000076293945
xsd:float
1.679999947547913
xsd:integer
6472332
xsd:integer
1116096787
xsd:string
44.95 1.68
rdf:langString
Uxellodunum era una ciutat dels gals cadurcs. No se sap on era situada però es pensa que era al riu Òlt (Oltis) o al Dordonha (Duranius). D'Anville la situa a Puech d'Issolu, a un petit afluent del segon riu anomenat Tourmente. L'any 51 aC es van refugiar a la ciutat el cap dels sènons Drappes i el cap cadurc Lucteri (Lucterius) que després d'enfrontar-se als romans amb un cert èxit durant algun temps, eren perseguits per Gai Canini Rèbil, legat de Cèsar. La ciutat era una posició molt forta i de difícil conquesta, protegida per roques tan escarpades que un home armat difícilment s'hi podia enfilar encara que no trobés resistència. El turó on s'aixecava la ciutat estava envoltat per una vall profunda, per on hi passava un riu. La part de la ciutat que no tenia el riu a sota estava encerclada de fortes muralles, i a la vora hi havia una font d'aigua abundant, que abastia la ciutat durant el setge que Rèbil hi va establir, ja que els ciutadans no podien baixar al riu. Rèbil va repartir les seves dues legions en tres campaments, situats en llocs prou elevats com per evitar una evacuació sobtada de la ciutat, amb la intenció d'anar reduint el cercle gradualment. Drappes i Lucteri van veure les intencions del romà i poder sortir de la ciutat de nit amb un gran nombre d'homes, deixant-ne 2.000 per defensar Uxellodunum amb la intenció de recollir una gran quantitat de gra. Mentre Lucteri intentava introduir-lo a la ciutat va ser sorprès, i els romans van destruir el contingent de Lucteri, massacrant tots els seus homes. Drappes que es trobava a uns 20 km va ser sorprès per la cavalleria lleugera romana, formada principalment per germànics, i ell va seguir darrere amb una legió. Va poder aturar aquest segon comboi, destruint o capturant els gals, i va fer presoner a Drappes. Llavors va poder reduir el cercle del setge sense por a una intervenció externa, i les seves legions es van veure reforçades per l'arribada de Gai Fabi amb noves tropes, que van començar el bloqueig d'una part de la ciutat. Juli Cèsar, que va tenir notícies del que passava a Uxellodunum, va sentir-se molest per la resistència de la ciutat i va marxar cap aquell lloc ràpidament amb la seva cavalleria, ordenant que el seguissin dues legions. Quan va arribar, va veure les dificultats d'assaltar la ciutat. Segons va saber per alguns desertors, la ciutat estava ben proveïda d'aliments, i només es podia vèncer tallant el subministrament d'aigua. Va ordenar que se situessin arquers i foners per evitar que els gals accedissin al riu. Sext Juli Frontí descriu amb detall les mesures estratègiques que va adoptar Cèsar. Va veure que era impossible tallar la font que la ciutat tenia al costat de la muralla, però va trobar algunes de les deus per on arribava l'aigua allà. Com a mesura de distracció va ordenar la construcció d'una rampa fins al peu de la font per fer-hi pujar una torre de setge que va començar a construir. Mentrestant un altre grup de soldats excavava mines per arribar a les fonts de subministrament d'aigua. Els gals, quan van veure que la torre començava a ser operativa i arribava a l'alçada de la font, van atacar-la amb totes les seves forces i la van incendiar. Els romans van aconseguir apagar el foc en mig de cruents combats, i Cèsar va ordenar que les legions simulessin un assalt a les muralles, enfilant-se per totes bandes i llançant grans crits. Els gals es van retirar a l'interior de la ciutat i llavors els minadors, que havien arribat als orígens de la font, van tallar l'aigua. Quan la font es va assecar, els gals, pensant que els déus els havien abandonat, van caure en la desesperació i es van rendir, després que molts d'ells haguessin mort de sed. Per castigar els gals i per donar un exemple, Juli Cèsar va fer tallar les mans als gals vençuts que quedaven vius i els va dispersar per tota la Gàl·lia.
rdf:langString
Uxellodunum war eine antike Siedlung (oppidum) des keltischen Volkes der Kadurker in Gallien. Uxellodunum war die letzte gallische Siedlung, die im Sommer des Jahres 51 v. Chr. von Gaius Iulius Caesar im Gallischen Krieg belagert und eingenommen wurde. Cäsar ließ zu diesem Zweck das Wasser einer nahegelegenen Quelle umleiten. Die Lage von Uxellodunum war lange Zeit umstritten: Einige Forscher lokalisierten den Platz bei Capdenac oder Luzech. Nach erneuten Ausgrabungsarbeiten im Jahr 2001 im Norden des Quercy ist man sich sicher, die antike Stätte entdeckt zu haben: Man identifiziert sie nun mit dem Puy d'Issolud, einem Tafelberg über dem Tal der Dordogne in der Nähe der heutigen Gemeinden Vayrac und Saint-Denis-lès-Martel im Département Lot – einem Platz, der den Archäologen schon seit dem 19. Jahrhundert bekannt ist. Hier wurden Siedlungsreste von der keltischen über die römische bis zur merowingischen Zeit gefunden.
rdf:langString
Uxellodunum est le nom d'un oppidum gaulois, situé dans le Quercy actuel. Il est surtout connu pour avoir été le lieu de la dernière bataille de la guerre des Gaules, en 51 av. J.-C., César emportant la reddition de la place à la suite de son siège. Son nom signifie la « forteresse élevée » (uxel, élevé, et dunum, latinisation du gaulois dunon, forteresse - voir Dun). C'est un nom gaulois assez répandu qui a évolué en Issolu, Issoudun, Exoudun. Longtemps objet de débats, la localisation d'Uxellodunum au Puy d'Issolud sur la commune de Vayrac (Lot), est désormais reconnue par la communauté scientifique et le ministère de la Culture. Localement, cette identification reste parfois contestée par des particuliers et des associations : Capdenac-le-Haut, situé dans une boucle du Lot, ainsi que Cantayrac, lieudit dans le camp militaire de Caylus en Tarn-et-Garonne, se rapprochent également de la description faite dans La Guerre des Gaules par Jules César.
rdf:langString
El asedio de Uxeloduno fue un episodio militar de la Guerra de las Galias. Uxeloduno (en latín, Uxellodunum) era un oppidum galo ubicado cerca de lo que hoy en día es Vayrac sobre el río Dordoña en Francia. Esta plaza fuerte dentro de las tierras de la tribu cadurca. Según Aulo Hircio en su añadido a los Comentarios a la guerra de las Galias de Julio César, la última revuelta contra la autoridad de Roma en la Galia ocurrió aquí, y fue brutalmente castigado.
rdf:langString
Uxelloduno era un oppidum gallico ubicato nei pressi dell'odierna collina di Puy D'Issolu, Vayrac, in Francia, nell'antico territorio della tribù dei Cadurci. Secondo quanto scritto da Aulo Irzio nell'VIII libro del De bello Gallico fu il luogo dove si verificò l'ultima rivolta contro la dominazione romana imposta in Gallia da Gaio Giulio Cesare e che fu stroncata brutalmente dal proconsole dopo un assedio: a tutti coloro che avevano impugnato un'arma furono mozzate le mani. In questo modo Cesare volle dare un esempio che scoraggiasse ulteriori velleità di ribellione.
rdf:langString
Uxellodunum is an Iron Age hill fort, or oppidum, located above the river Dordogne near the modern-day French village of Vayrac in the Lot department. This stronghold lay within the lands of the Cadurci tribe. According to Aulus Hirtius in his addendum to Julius Caesar's Commentaries on the Gallic War, the last revolt against Rome's authority in Gaul occurred here, and was brutally punished. The Commentaries on the Gallic War describe Uxellodunum as being strongly fortified by its natural position, with a river dividing the valley below that almost surrounded the steep craggy mountain on which the citadel was built.The name apparently means "high fort"; "dun" is a Celtic word for fort, which is to be found in many place-names.
rdf:langString
Uxellodunum was een Gallisch oppidum uit de oudheid, gelegen aan de rivier de Dordogne bij het hedendaagse dorp Vayrac. De vesting lag in het gebied van de . Uxellodunum was in 51 v.Chr. de locatie van de laatste Gallische opstand tegen de Romeinen. In de Commentarii de bello Gallico beschrijft Julius Caesar het oppidum als een sterke vesting, mede dankzij zijn natuurlijke ligging op een heuvel, bijna geheel omgeven door een vallei.
xsd:nonNegativeInteger
6862
<Geometry>
POINT(1.6799999475479 44.950000762939)