Ultraist movement

rdf:langString Ultraisme

rdf:langString L'ultraisme és un moviment literari nascut a Espanya el 1919, amb la intenció d'enfrontar-se al modernisme, que havia dominat la poesia en llengua espanyola de finals del segle xix. Va ser "llançat" a les tertúlies del Café Colonial de Madrid, presidides per Rafael Cansinos Assens. Entre d'altres, van formar part del nucli ultraista Guillermo de Torre, Juan Larrea, Gerardo Diego, i l'argentí Jorge Luis Borges, que en aquells moments residia a Madrid. El primer manifest ultraista aparegué a la revista Grecia el 1919 i el seu teoritzador fou Guillermo de Torre amb el Manifiesto vertical ultraísta (1920). A la revista Baleares es publicà el 15 de febrer de 1921 el Manifest de l’Ultra (1921), signat pel mateix Borges i per Joan Alomar, Fortunio Bonanova i Jacob Sureda: “No pretenem rectificar l’ànima, ni tampoc la naturalesa. El que renovem són els mitjans d’expressió”. En consonància amb el futurisme rus i italià, el dadaisme i el surrealisme francès, l'ultraisme, que s'extingiria el 1922 amb la desaparició de la revista Ultra, es va proposar un canvi estètic, menys ambiciós que el del surrealisme, que pretenia estendre's a totes les arts i, fins i tot, a la vida quotidiana. Els ultraistes van renegar del manierisme i de l'opulència del modernisme, moviment iniciat pel poeta nicaragüenc Rubén Darío. La poesia ultraista va apel·lar a imatges vigoroses, de vegades xocants, amb referències al món modern i a les noves tecnologies; l'eliminació de la rima i una disposició tipogràfica lliure del poema, en una pretesa fusió de la plàstica i la poesia. En un article publicat a la revista Nosotros, de Buenos Aires, el 1921, Borges va sintetitzar així els objectius de l'ultraisme: * Reducció de la lírica al seu element primordial: la metàfora. * Eliminació de les frases mitjanceres, els nexes i els adjectius inútils. * Abolició dels treballs ornamentals, el confessionalisme, la circumstanciació, les prèdiques i la nebulositat rebuscada. * Síntesi de dues o més imatges en una, ampliant d'aquesta manera la seva facultat de suggeriment. L'expressió "treballs ornamentals" era una clara referència al modernisme rubendarià, que els ultraistes consideraven recarregat de guarniments i sense substància. L'ultraisme coincidia amb les altres avantguardes en l'eliminació del sentimentalisme. L'ultraisme era afí al , del poeta xilè Vicente Huidobro, que va passar per les tertúlies dels ultraistes. Huidobro pretenia que un poema fos sempre un objecte nou i diferent de la resta, que havia de crear-se "com la natura crea un arbre", posició que implicava la llibertat del poema enfront de la realitat, inclosa la realitat íntima de l'autor.