Thomas Barbour

rdf:langString Thomas Barbour

rdf:langString Thomas Barbour (Martha's Vineyard, Massachusetts, 19 d'agost de 1884 − Boston, 8 de gener de 1946) va ser un naturalista, herpetòleg i ornitòleg estatunidenc. Des del 1927 fins al 1946 va ser el director del Museu de Zoologia Comparativa fundat el 1859 per Louis Agassiz a la Universitat Harvard a Cambridge, Massachusetts. Va ser el major de quatre germans, va néixer el 1884, fill del Coronel William Barbour, i de Julia Adelaide Sprague. El seu pare va ser fundador i president de The Linen Thread Company, Inc, una reeixida empresa de fabricació de fils amb negocis en els Estats Units, Irlanda, i Escòcia. Encara que va néixer a Martha's Vineyard, Massachusetts, on la família estava passant l'estiu, Barbour va créixer a , Nova Jersey, on un els seus germans més joves, , va entrar en l'arena política, convertint-se dues vegades en senador dels Estats Units per Nova Jersey, del 1931 al 1937 i del 1938 al 1943. Als quinze anys, Thomas Barbour va ser portat a fer una visita a la Universitat Harvard, que va començar pel Museu de Zoologia Comparativa, al que després assistiria. A Harvard, va estudiar sota la guia d'Alexander Agassiz, fill de Louis Agassiz. Havent rebut els seus títols de llicenciat, de Màster i de Doctor d'aquesta universitat, Barbour es va unir a la facultat el 1911 quan la seva tesi doctoral va ser publicada, i va prendre posició del càrrec de curador de rèptils i amfibis al Museu de Zoologia Comparativa. Eventualment es va convertir en el professor "Alexander Agassiz" de Zoologia i, el 1927, en director del museu. Encara interessat primerament en rèptils i amfibis, també va estudiar aus i insectes, particularment papallones. Els seus interessos biològics, però, estaven notòriament diversificats, tant que va ser considerat un dels últims supervivents de la seva espècie: un naturalista. Els seus viatges científics el van portar a través de l'Àfrica, l'Àsia, l'Amèrica del Nord, l'Amèrica del Sud, i l'Amèrica Central, entre altres regions. Particularment va gaudir de Panamà, Costa Rica, i Cuba, la que va visitar per llargues temporades en almenys en trenta ocasions des del 1908, generalment quedant-se al Jardí Botànic de Cienfuegos a la part sud de Cuba (Cienfuegos). En el seu llibre, Naturalist in Cuba, Barbour escriu: "Sospito que sóc l'únic naturalista nord-americà que ha visitat totes les parts de l'illa una vegada i una altra, de manera que no només sóc un cubà per adopció, sinó un devot amic de la seva terra i del seu poble". Addicionalment a les esperables discussions científiques de la flora i la fauna de l'illa, Barbour proveeix una descripció de la societat i la cultura cubanes. El 1923 i el 1924 va ser un dels científics i benefactors financers que va fundar el Laboratori de l' de Panamà, locació del Smithsonian Tropical Research Institute. L'illa, originalment el cim d'una muntanya, està situada al mig del , que va ser creat quan el va ser represada durant el projecte de construcció del Canal de Panamà. A més de molt més que 400 articles acadèmics Barbour va escriure diversos llibres, inclosos els autobiogràfics Naturalist at Large (1945) (= Naturalista en tot el sentit), Naturalist in Cuba (1945) (= Naturalista a Cuba ), i That Vanishing Eden (1944) (= Aquest Edèn que desapareix) el qual explora el món natural d'una remota i subdesenvolupada Florida. El 1906 Barbour es va casar amb Rosamund Pierce de Brookline, MA. Una lluna de mel de dos anys els va portar a través dels remots paratges de les Índies Orientals Holandeses, Índia, Birmània, Java, Xina, i Nova Guinea amb l'esposa de Barbour ajudar a fotografiar animals i recol·lectar espècimens. De la seva unió van resultar sis fills i onze nets. La casa familiar va estar a Clarendon Street de Back Bay, Boston, i passaven els estius a Beverly Farms, Massachusetts. Després d'una breu malaltia, Thomas Barbour, que havia patit durant molt de temps afeccions del cor, va morir el 1946.