The Three Graces (sculpture)
http://dbpedia.org/resource/The_Three_Graces_(sculpture) an entity of type: WikicatMarbleSculptures
Antonio Canova’s statue The Three Graces is a Neoclassical sculpture, in marble, of the mythological three Charites, daughters of Zeus – identified on some engravings of the statue as, from left to right, Euphrosyne, Aglaea and Thalia – who were said to represent youth/beauty (Thalia), mirth (Euphrosyne), and elegance (Aglaea). The Graces presided over banquets and gatherings, to delight the guests of the gods. As such they have served as subjects for historical artists including Sandro Botticelli and Bertel Thorvaldsen. A version of the sculpture is in the Hermitage Museum, and another is owned jointly and exhibited in turn by the Victoria and Albert Museum and the Scottish National Gallery.
rdf:langString
Le Tre Grazie è il nome assegnato a due sculture di Antonio Canova ritraenti le tre famose dee della mitologia greca e realizzate tra il 1812 e il 1817. Ne esistono infatti due versioni: la prima è conservata al Museo dell'Ermitage di San Pietroburgo, mentre una sua replica successiva è esposta al Victoria and Albert Museum di Londra.
rdf:langString
De tre gracerna av Antonio Canova är en nyklassicistisk marmorskulptur föreställande de tre mytologiska gracerna. Zeus döttrar identifieras av några graveringar på statyn såsom, från vänster till höger: Euphrosyne, Aglaea och Thalia – som sades representera skönhet, charm och glädje. Gracerna närvarade vid banketter och samlingar främst för att underhålla och förnöja gudarnas gäster. Som sådana har de alltid visat sig vara attraktiva varelser för konstnärer genom åren, framträdande bland dessa är Sandro Botticelli och Bertel Thorvaldsen.
rdf:langString
L'obra de Antonio Canova Les tres Gràcies és un grup escultòric d'estil neoclàssic, en marbre, de les tres càrites mitològiques, filles de Zeus que representaven la bellesa, l'encant i l'alegria. Les Gràcies presidien banquets i reunions principalment per entretenir i delectar els invitats dels Déus. S'identifiquen en alguns gravats de l'estàtua com (d'esquerra a dreta) Aglaia, Eufròsine i Talia. De l'obra de Canova existeixen realment dues versions: la primera, encarregada per Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleó, es conserva en el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg (Rússia); la segona, encarregada per un noble anglès, el duc de Bedford, va sortir a la venda el 1994 i va ser adquirida per dues institucions britàniques que l'exposen alternativament, el Victoria & Albert Museum de
rdf:langString
La obra de Antonio Canova Las tres Gracias es un grupo escultórico de estilo neoclásico, en mármol, de las tres cárites mitológicas, hijas de Zeus que representaban la alegría, la belleza y la fertilidad. Las Gracias presidían banquetes y reuniones principalmente para entretener y deleitar a los invitados de los dioses. Se identifican en algunos grabados de la estatua como (de izquierda a derecha) Eufrósine, Aglaya y Thalía. De la obra de Canova existen realmente dos versiones: la primera, encargada por Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleón, se conserva en el Museo del Hermitage de San Petersburgo (Rusia); la segunda, encargada por un noble inglés, el duque de Bedford, salió a la venta en 1994 y fue adquirida por dos instituciones británicas que la exponen alternativamente, el Victor
rdf:langString
La statue des Trois Grâces d'Antonio Canova est une sculpture néoclassique, en marbre, des trois Charites de la mythologie, filles de Zeus – identifiées sur certaines gravures de la statue comme, de gauche à droite, Euphrosine, Aglaée et Thalie, incarnant respectivement la joie, le charme et la beauté. Les Grâces présidaient les banquets et les réunions. Comme telles, elles ont été représentées par des artistes tels que Sandro Botticelli et Bertel Thorvaldsen.
rdf:langString
rdf:langString
Les tres Gràcies (Canova)
rdf:langString
Las tres Gracias (Canova)
rdf:langString
Les Trois Grâces (Canova)
rdf:langString
Tre Grazie (Canova)
rdf:langString
The Three Graces (sculpture)
rdf:langString
De tre gracerna (skulptur)
xsd:integer
1916420
xsd:integer
1113469972
rdf:langString
L'obra de Antonio Canova Les tres Gràcies és un grup escultòric d'estil neoclàssic, en marbre, de les tres càrites mitològiques, filles de Zeus que representaven la bellesa, l'encant i l'alegria. Les Gràcies presidien banquets i reunions principalment per entretenir i delectar els invitats dels Déus. S'identifiquen en alguns gravats de l'estàtua com (d'esquerra a dreta) Aglaia, Eufròsine i Talia. De l'obra de Canova existeixen realment dues versions: la primera, encarregada per Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleó, es conserva en el Museu de l'Ermitage de Sant Petersburg (Rússia); la segona, encarregada per un noble anglès, el duc de Bedford, va sortir a la venda el 1994 i va ser adquirida per dues institucions britàniques que l'exposen alternativament, el Victoria & Albert Museum de Londres i la National Gallery of Scotland.
rdf:langString
La obra de Antonio Canova Las tres Gracias es un grupo escultórico de estilo neoclásico, en mármol, de las tres cárites mitológicas, hijas de Zeus que representaban la alegría, la belleza y la fertilidad. Las Gracias presidían banquetes y reuniones principalmente para entretener y deleitar a los invitados de los dioses. Se identifican en algunos grabados de la estatua como (de izquierda a derecha) Eufrósine, Aglaya y Thalía. De la obra de Canova existen realmente dos versiones: la primera, encargada por Josefina de Beauharnais, esposa de Napoleón, se conserva en el Museo del Hermitage de San Petersburgo (Rusia); la segunda, encargada por un noble inglés, el duque de Bedford, salió a la venta en 1994 y fue adquirida por dos instituciones británicas que la exponen alternativamente, el Victoria & Albert Museum de Londres y las Galerías nacionales de Escocia.
rdf:langString
La statue des Trois Grâces d'Antonio Canova est une sculpture néoclassique, en marbre, des trois Charites de la mythologie, filles de Zeus – identifiées sur certaines gravures de la statue comme, de gauche à droite, Euphrosine, Aglaée et Thalie, incarnant respectivement la joie, le charme et la beauté. Les Grâces présidaient les banquets et les réunions. Comme telles, elles ont été représentées par des artistes tels que Sandro Botticelli et Bertel Thorvaldsen. Une première version de la sculpture, dite « de l’impératrice », est conservée au musée de l'Ermitage ; une seconde version, dite « du duc de Bedford », est la propriété conjointe du Victoria and Albert Museum et de la Galerie nationale d'Écosse où elle est alternativement exposée.
rdf:langString
Antonio Canova’s statue The Three Graces is a Neoclassical sculpture, in marble, of the mythological three Charites, daughters of Zeus – identified on some engravings of the statue as, from left to right, Euphrosyne, Aglaea and Thalia – who were said to represent youth/beauty (Thalia), mirth (Euphrosyne), and elegance (Aglaea). The Graces presided over banquets and gatherings, to delight the guests of the gods. As such they have served as subjects for historical artists including Sandro Botticelli and Bertel Thorvaldsen. A version of the sculpture is in the Hermitage Museum, and another is owned jointly and exhibited in turn by the Victoria and Albert Museum and the Scottish National Gallery.
rdf:langString
Le Tre Grazie è il nome assegnato a due sculture di Antonio Canova ritraenti le tre famose dee della mitologia greca e realizzate tra il 1812 e il 1817. Ne esistono infatti due versioni: la prima è conservata al Museo dell'Ermitage di San Pietroburgo, mentre una sua replica successiva è esposta al Victoria and Albert Museum di Londra.
rdf:langString
De tre gracerna av Antonio Canova är en nyklassicistisk marmorskulptur föreställande de tre mytologiska gracerna. Zeus döttrar identifieras av några graveringar på statyn såsom, från vänster till höger: Euphrosyne, Aglaea och Thalia – som sades representera skönhet, charm och glädje. Gracerna närvarade vid banketter och samlingar främst för att underhålla och förnöja gudarnas gäster. Som sådana har de alltid visat sig vara attraktiva varelser för konstnärer genom åren, framträdande bland dessa är Sandro Botticelli och Bertel Thorvaldsen.
xsd:nonNegativeInteger
8955
