The Soul of a Man

rdf:langString The Soul of a Man

rdf:langString The Soul of a Man és una pel·lícula documental del 2003 dirigida per Wim Wenders, que tracta les figures dels cantants de blues , i . És la segona de les set que componen la sèrie The Blues, produïda per Martin Scorsese. Els tres músics triats per Wenders presenten tres formes d'aproximació al blues i també dues èpoques de la seva evolució. Blind Willie Johnson utilitzà el gènere del blues per transmetre el missatge religiós del gospel i fou l'autor del tema Soul of a man, que dona nom al film. Skip James va trobar en la música una alternativa a la vida conflictiva del seu entorn, que reflectia en les seves cançons, i desenvolupà un estil molt personal de tocar la guitarra. Ambdós formen part de la primera generació de bluesmen que va realitzar gravacions a les dècades de 1920-1930. J. B. Lenoir pertany a la generació posterior, emigrada al nord: la seva carrera es desenvolupà a Chicago durant les dècades del 1950-1960, i introduí en la seva música la reivindicació social i política: contra el masclisme i la violència de gènere, pel drets civils dels afroamericans, contra la guerra de Vietnam. Davant l'escassetat d'imatges d'arxiu, el documental recorre a recreacions d'escenes, especialment de cantant i predicant pels carrers i de les sessions de gravació de . Utilitza també els records i les gravacions casolanes dels amics de J. B. Lenoir. A més inclou interpretacions de cançons de tots tres músics per diversos artistes contemporanis: Beck Hansen, , Nick Cave and the Bad Seeds, , , , , , Bonnie Raitt, Lou Reed, Marc Ribot, , , Lucinda Williams, i gravacions d'arxiu de John Mayall. En les escenes reconstruïdes Chris Thomas King fa el paper de Blind Willie Johnson i Keith B. Brown el de Skip James. L'objectiu del film, com la resta de la sèrie, és reflectir l'esperit del blues i com ha influït personalment en l'autor i en altres artistes, i transmetre la seva universalitat, més que no fer una història completa o definitiva del Blues. La pel·lícula va guanyar un Premi Emmy for Outstanding Cinematography for Nonfiction Programming, i el premi del públic al Festival Internacional de Cine de São Paulo. Va ser projectada fora de competició al Festival de Canes del 2003.