The Postmodern Condition
http://dbpedia.org/resource/The_Postmodern_Condition an entity of type: Thing
La condizione postmoderna. Rapporto sul sapere (La conditione postmoderne. Rapport sur le savoir) è un'opera scritta dal filosofo francese Jean-François Lyotard che ha definito la nozione di post-moderno. L'opera ha rivestito una grandissima importanza per vari ambiti del sapere: dalla letteratura alla filosofia, fino al dibattito politico attuale.
rdf:langString
《后现代状态：关于知识的报告》（法語：La condition postmoderne: rapport sur le savoir，又译《后现代状况：关于知识的报告》）是哲学家让-弗朗索瓦·利奥塔于1979年所著的一本书，他在其中分析了后现代社会中的知识的概念，认为这是“宏大敘事”或元叙事的终结，他认为宏大叙事这是现代性的典型特征。利奥塔将“后现代主义”这个此前仅由艺术评论家使用的词语引入了哲学和社会科学中，其观察结果如下：“简化到极点，我们可以把对元叙事的怀疑看作是‘后现代’”。该书最初是由魁北克大学委托撰写的关于技术对精密科學影响的报告，颇具影响力。利奥塔后来承认，他对自己要撰写的科学知识“了解有限”，认为《后现代状态》是他最糟糕的书。
rdf:langString
La condició postmoderna: Informe sobre el saber és un assaig de cent-nou pàgines que Jean-François Lyotard va escriure en 1974 i que posava en dubte el que al món occidental d'aleshores es considerava coneixement, a més dels cànons i les metanarratives en general. El títol original en francès va ser La condition postmoderne: rapport sur le savoir. Es considera una de les aportacions més conegudes al debat sobre la postmodernitat.
rdf:langString
La condición postmoderna: Informe sobre el saber (del francés: La condition postmoderne: rapport sur le savoir) es un libro escrito por Jean-François Lyotard en 1979 que analiza la epistemología de la cultura postmoderna como final de las "grandes narrativas" o metanarrativas, que Lyotard considera la característica principal de la modernidad. Influyente a pesar de su brevedad, el libro fue escrito originalmente como un informe dirigido al Conseil des universités du Québec. El texto introduce además el término "postmodernismo" en filosofía (hasta entonces solo utilizado en crítica del arte), con la siguiente cita: "Simplificando hasta el extremo, defino lo postmoderno como una incredulidad hacia las metanarrativas".
rdf:langString
La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir (1979) est un ouvrage de Jean-François Lyotard, qui a popularisé le paradigme esthétique de postmodernisme dans les milieux universitaires. Il s'agit à l'origine d'un « Rapport sur le savoir au XXe siècle », commandé par le gouvernement du Québec. Il considère en particulier que la question du progrès scientifique est bouleversée par l'« incrédulité » envers les métarécits, c'est-à-dire des schémas narratifs totalisants et globaux qui visent à expliquer l'intégralité de l'histoire humaine, de l'expérience et de la connaissance. Confrontant le savoir scientifique au savoir narratif, il interroge ces catégories à l'aune des changements induits par l'informatisation de la société à l'ère post-industrielle. Les deux métarécits de la Modernité qui
rdf:langString
The Postmodern Condition: A Report on Knowledge (French: La condition postmoderne: rapport sur le savoir) is a 1979 book by the philosopher Jean-François Lyotard, in which the author analyzes the notion of knowledge in postmodern society as the end of 'grand narratives' or metanarratives, which he considers a quintessential feature of modernity. Lyotard introduced the term 'postmodernism', which was previously only used by art critics, into philosophy and social sciences, with the following observation: "Simplifying to the extreme, I define postmodern as incredulity towards metanarratives". Originally written as a report on the influence of technology in exact sciences, commissioned by the Conseil des universités du Québec, the book was influential. Lyotard later admitted that he had a "le
rdf:langString
La condition postmoderne: rapport sur le savoir (1979) is een kort maar invloedrijk boek van de Franse filosoof Jean-François Lyotard, waarin deze de epistemologie van de postmoderne cultuur duidt als het einde van de (Frans: grand récits of métanarratifs): overkoepelende filosofische theorieën van wetenschap en geschiedenis die als hij kenmerkend beschouwt voor de moderniteit. Het werk introduceerde de filosofische term 'postmodernisme' die eerder in de kunstkritiek gebruikt werd.
rdf:langString
rdf:langString
La condició postmoderna
rdf:langString
La condición postmoderna
rdf:langString
La Condition postmoderne
rdf:langString
La condizione postmoderna
rdf:langString
La condition postmoderne
rdf:langString
The Postmodern Condition
rdf:langString
后现代状态
rdf:langString
The Postmodern Condition
rdf:langString
La condition postmoderne: rapport sur le savoir
rdf:langString
The Postmodern Condition
xsd:integer
6698415
xsd:integer
1084442487
rdf:langString
Geoffrey Bennington and Brian Massumi
rdf:langString
Postmodern culture, technology, epistemology
rdf:langString
Cover of the French edition
rdf:langString
France
rdf:langString
French
rdf:langString
Print
xsd:integer
1979
xsd:integer
1984
rdf:langString
rdf:langString
La condition postmoderne: rapport sur le savoir
rdf:langString
La condició postmoderna: Informe sobre el saber és un assaig de cent-nou pàgines que Jean-François Lyotard va escriure en 1974 i que posava en dubte el que al món occidental d'aleshores es considerava coneixement, a més dels cànons i les metanarratives en general. El títol original en francès va ser La condition postmoderne: rapport sur le savoir. Es considera una de les aportacions més conegudes al debat sobre la postmodernitat. Escrit per un autor que va popularitzar el paradigma estètic del postmodernisme a l'entorn universitari francès, originàriament es tractava d'un informe sobre el saber al segle xx que va encarregar-li el govern de Quebec. Lyotard considera que la qüestió del progrés científic està alterat per la "incredulitat" contra les metanarratives, és a dir, els esquemes narratius totalitaris i globalitzadors que pretenen explicar la integritat de la història humana, de la seva experiència i el seu coneixement. Confrontant el saber científic al narratiu, s'interroga sobre aquestes categories des de la mirada dels canvis als quals han pogut estar sotmeses per la informatització de la societat a l'. Les meta-narratives de la modernitat que posa en qüestió són l'emancipació del subjecte racional i les interpretacions hegelianes de la història de la humanitat que, segons ell, van legitimar el projecte de les ciències modernes (de l'edat contemporània) i dels seus poders econòmics i polítics. Lyotard considera que, després de les atrocitats del nazisme i de la informatització de la societat, aquestes meta-narratives han perdut tota credibilitat possible i que el "saber" proposat per aquests poders s'ha convertit en una simple mercaderia informacional.
rdf:langString
La Condition postmoderne. Rapport sur le savoir (1979) est un ouvrage de Jean-François Lyotard, qui a popularisé le paradigme esthétique de postmodernisme dans les milieux universitaires. Il s'agit à l'origine d'un « Rapport sur le savoir au XXe siècle », commandé par le gouvernement du Québec. Il considère en particulier que la question du progrès scientifique est bouleversée par l'« incrédulité » envers les métarécits, c'est-à-dire des schémas narratifs totalisants et globaux qui visent à expliquer l'intégralité de l'histoire humaine, de l'expérience et de la connaissance. Confrontant le savoir scientifique au savoir narratif, il interroge ces catégories à l'aune des changements induits par l'informatisation de la société à l'ère post-industrielle. Les deux métarécits de la Modernité qui sont remis en cause sont d'un côté celui de l'émancipation du sujet rationnel, de l'autre celui, hégélien, de l'histoire de l'Esprit universel. Or, selon Lyotard, ces grands récits légitimaient le projet des sciences modernes ; après Auschwitz et l'informatisation de la société, ils auraient perdu toute crédibilité, le savoir devenant dès lors une simple « marchandise informationnelle ». Comment, alors, légitimer la science ?
rdf:langString
La condición postmoderna: Informe sobre el saber (del francés: La condition postmoderne: rapport sur le savoir) es un libro escrito por Jean-François Lyotard en 1979 que analiza la epistemología de la cultura postmoderna como final de las "grandes narrativas" o metanarrativas, que Lyotard considera la característica principal de la modernidad. Influyente a pesar de su brevedad, el libro fue escrito originalmente como un informe dirigido al Conseil des universités du Québec. El texto introduce además el término "postmodernismo" en filosofía (hasta entonces solo utilizado en crítica del arte), con la siguiente cita: "Simplificando hasta el extremo, defino lo postmoderno como una incredulidad hacia las metanarrativas". Ejemplos de metanarrativas son el reduccionismo y las interpretaciones teleológicas de la historia de la humanidad, como puedan ser la Ilustración y el Marxismo. Estas se han convertido en insostenibles, según Lyotard, debido al progreso tecnológico en comunicaciones, medios de comunicación de masas e informática. Técnicas como la inteligencia artificial o la traducción automática muestran una transición hacia la lingüística y la producción simbólica como elementos centrales de la economía postindustrial y la cultura postmoderna, a las que se dio paso a finales de los años 50 con la reconstrucción de Europa occidental. El resultado es una pluralidad de juegos del lenguaje (término definido por Ludwig Wittgenstein), sin ninguna estructura general. La ciencia moderna, por lo tanto, destruye sus propias metanarrativas. Lyotard expresa su preferencia por una pluralidad de pequeñas narrativas que compitan entre ellas, reemplazando el totalitarismo de las metanarrativas. Por esta razón, 'La condición postmoderna: Informe sobre el saber ha sido criticado como una excusa para un relativismo extremo. Sin embargo, el autor sugiere la existencia de una verdad objetiva, pero añade que debido a la limitada capacidad de conocimiento que los humanos pueden llegar a comprender, nunca serán capaces de conocerla. En otras palabras, no hay certeza en las ideas, solamente mejor o peores interpretaciones de las cosas. La condición postmoderna: Informe sobre el saber fue escrito como un informe, encargado por el gobierno de Quebec, sobre la influencia de la tecnología en la noción de conocimiento en ciencias exactas. Lyotard admitió[cita requerida] que entonces tenía un conocimiento "muy limitado" de la ciencia sobre la que estaba escribiendo, y para compensar, se "inventó historias" e hizo referencia a libros que en realidad no había leído.[cita requerida] En retrospectiva, lo llamó "una parodia" y "simplemente el peor de todos mis libros". Para pesar de su autor, se lo considera frecuentemente como su mejor obra.[cita requerida]
rdf:langString
The Postmodern Condition: A Report on Knowledge (French: La condition postmoderne: rapport sur le savoir) is a 1979 book by the philosopher Jean-François Lyotard, in which the author analyzes the notion of knowledge in postmodern society as the end of 'grand narratives' or metanarratives, which he considers a quintessential feature of modernity. Lyotard introduced the term 'postmodernism', which was previously only used by art critics, into philosophy and social sciences, with the following observation: "Simplifying to the extreme, I define postmodern as incredulity towards metanarratives". Originally written as a report on the influence of technology in exact sciences, commissioned by the Conseil des universités du Québec, the book was influential. Lyotard later admitted that he had a "less than limited" knowledge of the science he was to write about, deeming The Postmodern Condition his worst book.
rdf:langString
La condizione postmoderna. Rapporto sul sapere (La conditione postmoderne. Rapport sur le savoir) è un'opera scritta dal filosofo francese Jean-François Lyotard che ha definito la nozione di post-moderno. L'opera ha rivestito una grandissima importanza per vari ambiti del sapere: dalla letteratura alla filosofia, fino al dibattito politico attuale.
rdf:langString
La condition postmoderne: rapport sur le savoir (1979) is een kort maar invloedrijk boek van de Franse filosoof Jean-François Lyotard, waarin deze de epistemologie van de postmoderne cultuur duidt als het einde van de (Frans: grand récits of métanarratifs): overkoepelende filosofische theorieën van wetenschap en geschiedenis die als hij kenmerkend beschouwt voor de moderniteit. Het werk introduceerde de filosofische term 'postmodernisme' die eerder in de kunstkritiek gebruikt werd. Tot de métanarratifs behoren het reductionisme in de wetenschapsfilosofie en de teleologische opvattingen van de menselijke geschiedenis zoals die van de Verlichting (bevrijding van de mensheid door de rede) en het marxisme (bevrijding van de mensheid door klassenstrijd, culminerend in de communistische ). Deze verhalen zijn onhoudbaar geworden, meent Lyotard, door de technologische vooruitgang op de gebieden van communicatie, massamedia en informatica. Technieken als kunstmatige intelligentie en machinaal vertalen, die eind jaren 70 een grote vlucht namen, duiden op een verschuiving naar talige en symbolische productie als centraal element in de en de daarmee samenhangende postmoderne cultuur, die eind jaren 50 was begonnen na de wederopbouw van West-Europa. Het gevolg hiervan is een veelheid aan 'taalspelen' (een term ontleend aan Wittgenstein) zonder overkoepelende structuur, waarmee de wetenschap haar eigen métanarratif ondergraaft. Het boek pleit voor een diversiteit aan kleine verhalen die met elkaar kunnen concurreren, ter vervanging van de totaliserende grote verhalen. Hierdoor is het vaak gelezen als een pleidooi voor ongebreideld relativisme, dat voor velen ook als wezenskenmerk van de postmoderne filosofie is gaan gelden. La condition postmoderne werd geschreven als rapport over de invloed van technologie op de epistemologie van de exacte wetenschappen, in opdracht van de regering van Quebec. Hiermee is het een 'vreemde eend' in het oeuvre van Lyotard, omdat hij (zoals hij zelf later toegaf) een 'minder dan beperkte' kennis van de exacte vakken bezat. Zijn gebruikelijke hoofdthema's, kunst en politiek, komen niet in het werk voor. Om zijn geringe kennis te compenseren, verzon Lyotard verhalen en verwees hij naar verscheidene boeken die hij nooit gelezen had. Achteraf noemde hij La condition 'een parodie' en 'simpelweg de slechtste van al mijn boeken'.
rdf:langString
《后现代状态：关于知识的报告》（法語：La condition postmoderne: rapport sur le savoir，又译《后现代状况：关于知识的报告》）是哲学家让-弗朗索瓦·利奥塔于1979年所著的一本书，他在其中分析了后现代社会中的知识的概念，认为这是“宏大敘事”或元叙事的终结，他认为宏大叙事这是现代性的典型特征。利奥塔将“后现代主义”这个此前仅由艺术评论家使用的词语引入了哲学和社会科学中，其观察结果如下：“简化到极点，我们可以把对元叙事的怀疑看作是‘后现代’”。该书最初是由魁北克大学委托撰写的关于技术对精密科學影响的报告，颇具影响力。利奥塔后来承认，他对自己要撰写的科学知识“了解有限”，认为《后现代状态》是他最糟糕的书。
xsd:nonNegativeInteger
5264