The Death of Ivan Ilyich

rdf:langString La mort d'Ivan Ilitx

rdf:langString La mort d'Ivan Ilitx (en rus: Смерть Ивана Ильича, Smert Ivana Ilitxa), publicada per primer cop el 1886, és un relat de Lev Tolstoi. Es tracta d'una de les obres de ficció més elogiades de la darrera etapa de l'autor rus. Sorgeix, en part, de l'angoixa intel·lectual i de la lluita espiritual de l'autor que el va dur a la conversió al cristianisme. En el centre de la història hi ha l'examen sobre la natura de la vida i la mort, i com pot l'home arribar a acceptar la inevitabilitat de la mort. Vladimir Nabokov i Mahatma Gandhi defensaven aquesta obra com la millor de tota la literatura russa. La mort d'Ivan Ilitx és el reflex del significat misteriós que tenia la mort per a Tolstoi. L'argument gira a l'entorn d'Ivan Ilitx, un petit buròcrata que fou educat sota la convicció que podria assolir un càrrec al govern de l'imperi tsarista. De mica en mica, els seus ideals es van complint. Tanmateix, s'adona que aquest esforç no ha servit de res, ja que en arribar a la posició que sempre havia somiat, es pregunta quin sentit han tingut tants sacrificis. El relat va adquirint una gran potencialitat. Això es visualitza als moments de recerca interna d'Ivan, que ho ha aconseguit tot, té una família decent i una posició respectable, però li falta una cosa: la pròpia existència. El lector s'adona que Ivan va desapareixent mentre va avançant la trama, a partir del moment que li notifiquen que pateix una malaltia que té l'origen en un cop, totalment simbòlic, que es fa al caure d'unes escales en un accident domèstic. Ivan no sabrà què fer, i desitja en primer lloc trobar consol. Però, davant de la seva sorpresa, aquest li és negat fins i tot pels seus éssers estimats. Ivan és una nosa per a la gent que l'envolta, que desitja que es mori perquè els deixi lliure una plaça burocràtica. Ivan veu com el fantasma de la mort ronda per casa seva, sentirà les seves passes i resarà per curar-se. Però tot serà inútil: al final, el destí li jugarà una mala passada i morirà. L'obra va més enllà del simple tema de la mort. El protagonista s'adona, amb la seva pròpia mort, que tot té un final i que, mitjançant aquest final, podrà descansar. En català n'existeixen tres versions, una del 2002 signada per Anna Estopà, una de Victòria Izquierdo i Àngels Margarit publicada l'any 2004 en un volum conjunt amb La sonata a Kreutzer i finalment una traducció de Francesc Payarols, a cura de l'Editorial Barcino.