Teatro della Pergola

rdf:langString Teatro della Pergola

rdf:langString El Teatro della Pergola, també conegut com el Teatro degl'Immobili, és un teatre d'òpera de la ciutat de Florència a Itàlia. Està situat al centre de la ciutat, a la Via della Pergola, de la qual el teatre porta el seu nom. Va ser construït en estructura de fusta el 1656 sota el patrocini del cardenal Joan Carles de Mèdici seguint els dissenys de l'arquitecte , fill de l'escultor Pietro Tacca. Concebut com a teatre privat per la noblesa florentina, fou el primer teatre d'òpera de Florència. És considerat com el més antic d'Itàlia, en haver ocupat el mateix lloc durant més de tres i mitja centúria. El cardenal hi tenia un seient privilegiat, cobert per un baldaquí, darrere del qual tenia una habitació privada, des d'on es podia retreure tot i continuar a admirar l'escenari. Aquesta tenia un passadís secret que conduïa directament darrere de l'escenari. Es va inaugurar el 7 de febrer de 1657 amb l'òpera bufa Il potestà di Colognole de Jacopo Melani. Quatre anys més tard, el 1651, per a la celebració del casament entre Cosme III de Mèdici amb Margarida Lluïsa d'Orleans es va representar , també de Melani. Després de la mort de Joan Carles de Mèdici el 1663, el teatre es va tancar. El 1688 Ferran de Mèdici el va remodelar pel seu casament amb i hi fa representar de Giovanni Maria Pagliardi. Però després de les festivitats, Ferran va tancar el teatre i va deixar totes les factures per pagar. Cosme III va poder evitar l'embargament i va reobrir el teatre el 1781 amb l'estrena de Scanderbeg d'Antonio Vivaldi, seguida de de Luca Antonio Predieri. Més novetats les van succeir, entre elles del mateix Predieri, de Vivaldi i de Giovanni Porta. Pel carnaval de 1736 es va estrenar de Vivaldi. En general, s'oferien tres o quatre òperes cada temporada, ocasionalment amb algun ballet. La Pergola va ser renovada sota el guiatge de l'arquitecte cap al final de la dècada del 1730 i entrat el 1740. Florència tenia llavors catorze teatres, però la Pergola era l'únic dedicat exclusivament a l'òpera. Durant el segle xix, a més de l'oferta d'òperes tradicionals, el teatre va gaudir de diverses estrenes absolutes, moltes d'elles de compositors menors però les seves òperes dels quals eren populars en aquell temps: i de , , i de Giuseppe Persiani, de Luigi Ricci, de Federico Ricci, de Giulio Alary, de Giuseppe Apolloni, de , d'Abramo Basevi, d'Alessandro Biagi, de Fabio Campana, de Gialdino Gialdini, de , de , i les tres òperes del compositor local Ermanno Picchi. Les òperes dels grans compositors estrenades al teatre comprenen Rosmonda d'Inghilterra, Parisina d'Este de Donizetti i de Mascagni. Però sens dubte l'òpera que va donar més prestigi al teatre fou de Verdi.