Teatro Nuovo (Naples)

rdf:langString Teatro Nuovo (Nàpols)

rdf:langString El Teatro Nuovo és un teatre de Nàpols que va ser construït el 1723 per l'arquitecte i escenògraf en nom dels empresaris teatrals Giacinto (o Giacomo) De Laurentiis i Angelo Carasale. Vaccaro va haver de dissenyar el teatre per a un lloc de petites dimensions. Tot i així va aconseguir un teatre amb una capacitat de mil seients. El teatre té la forma clàssica de ferradura, dividit en cinc nivells, cada un dividit en tretze llotges. Al setembre 1723 es van dur a terme l'estrena de La Locinna d'. El teatre es va convertir ràpidament en el temple de l'opera buffa i va veure l'èxit de Domenico Cimarosa, Niccolò Piccinni i Giovanni Paisiello, l'òpera Il Socrate immaginario del qual va ser posada en escena en aquest teatre el 1775. La nit del 20 de febrer de 1861, un incendi va destruir completament el teatre i va ser reconstruït segons els plànols de l'arquitecte Ulisse Rizzi, que n'era copropietari. El teatre va entrar de nou en servei el 1864. En 1866 va tenir lloc l'estrena mundial d'I due mariti de , el 1870 Il cacciatore delle Alp de D'Arienzo, el 1878 Griselda o La marchesa di Saluzzo d', el 1879 La figlia del diavolo de D'Arienzo, en 1887 Le trappole d'amore de Scarano, el 1894 L'amico Francesco de , on Enrico Caruso va fer el seu debut.