Symphony No. 5 (Raff)

rdf:langString Simfonia núm. 5 (Raff)

rdf:langString La Simfonia núm. 5 Lenore en mi major, op. 177, és una simfonia composta per Joachim Raff el 1872. Està inspirada en el poema (1773) de l'escriptor gòtic alemany . Joachim Raff va arribar al zenit de la seva carrera i va aconseguir el cim de l'èxit com a compositor gràcies a l'enorme clamor del públic que va obtenir la seva Simfonia núm. 5, subtitulada Lenore. Ja amb anterioritat, la història d'amor de Lenore i Wilhelm havia estat portada al camp de la música, encara que en forma d'oratori, pel compositor txec Anton Reicha. Raff era un compositor molt acostumat a treballar en la forma del poema simfònic, sobretot en la seva època com a secretari i orquestrador de Franz Liszt, i va veure en aquesta història en què una promesa d'amor és duta a terme més enllà de la mort, un projecte en el qual desenvolupar les seves enormes capacitats per a la composició, i assegurar-se encara més després de l'èxit de la seva , el favor no només del públic sinó també de la crítica musical més exigent. La simfonia va connectar ràpidament amb el sentiment popular, segurament perquè, i a diferència d'altres tantes obres inspirades en amors impossibles, els protagonistes d'aquesta, tant Lenore, una noia que viu en un poble, com Wilhelm, un simple soldat, van connectar amb la gent senzilla que s'hi va veure reflectida. El tema de "Marxa Militar" que apareix en el tercer moviment va ser, amb una melodia enganxosa i cantabile, molt popular en el seu temps i fou arreglada per a tota mena de formacions, des del piano solo del saló fins a l'orguenet de carrer.