Symphony No. 2 (Bruckner)

rdf:langString Simfonia núm. 2 (Bruckner)

rdf:langString La Simfonia núm. 2 en do menor (A 93), d'Anton Bruckner va ser composta principalment a Viena a partir de 1871 (els esbossos n'havien estat traçats a Londres durant una gira de concerts d'orgue), sent conclosa a al setembre de 1872. Està escrita en la mateixa tonalitat que la Simfonia núm. 1, però és més clara, més aèria i també més moderada. Va ser anomenada Simfonia de l'Alta Àustria per August Göllerich, primer biògraf de Bruckner. Bruckner va fer-ne algunes revisions de detall entre 1875 i 1876, i posteriorment en l'any 1877: talls en cadascun dels moviments i, sobretot, substitució del remarcable solo de trompa al final de l'Adagio (considerat d'execució massa difícil a l'època!) per un solo de clarinet. No obstant això, molts directors d'orquestra tornen a restablir avui dia el solo de trompa, així com els diversos talls i les repeticions del Scherzo, que havien sofert la mateixa sort. En tot cas, la Simfonia núm. 2 no gaudeix avui dia de la mateixa popularitat que les seues germanes posteriors, ni tampoc la de la seua germana anterior. No obstant això, respecte de la Simfonia núm. 1, la forma s'engrandeix, l'organització s'aprofundeix (els moviments extrems presenten motius comuns), i l'equilibri general queda més palès. Liszt, a qui va ser dedicada l'obra i respecte de la qual es va mostrar força "entusiasmat", fins i tot es va esforçar, en va, en fer-la interpretar. L'estrena no va arribar fins al 26 d'octubre de 1873 a Viena, sota la direcció del compositor; amb èxit.