Surtshellir
http://dbpedia.org/resource/Surtshellir an entity of type: Thing
Die Lavahöhle Surtshellir liegt ungefähr 8 Kilometer nordöstlich von Kalmanstunga entfernt im Lavafeld Hallmundarhraun westlich des Gletschers Langjökull in Island. Die Laven entströmten im 9. Jahrhundert Kratern an der Nordwestseite des Langjökull.
rdf:langString
Surtshellir es una cueva de lava situada en el oeste de Islandia, a unos 60 km de la localidad de Borgarnes. Con aproximadamente 1800 metros de longitud, es la cueva más larga de este tipo en el país. Aunque se menciona en el trabajo medieval histórico-geográfico Landnámabók (libro de los asentamientos), fue el primero en dar una documentación completa de la cueva en su viaje de 1750 a la región. Su nombre se debe al fuego gigante Surtr, una figura prominente en la mitología nórdica, que está profetizado «para engullir un día al mundo en el fuego de su espada».
rdf:langString
Surtshellir Islandian dagoen leizea da, herrialdeko luzeena. Borgarnes herritik 60 kilometrotara dago.
rdf:langString
La Surtshellir, toponyme islandais signifiant littéralement en français « la caverne de Surt », est un tunnel de lave d'Islande formant la plus grande grotte du pays. Elle se trouve dans l'Ouest du pays, dans le Hallmundarhraun, en bordure des Hautes Terres, à l'ouest de l'Eiríksjökull et au nord-est de la .
rdf:langString
Surtshellir är en lavagrotta i republiken Island. Den ligger i Hallmundarhraun i regionen Västlandet, i den västra delen av landet. Grottans längd är cirka 1 500 meter, och den ligger 40 meter under markytan. Den grotta som kallas "hellisins Surts" i Landnámabók är med stor sannolikhet Surtshellir. Båda namnen betyder "Surts grotta". Arkeologiska studier har funnit tecken på förkristen kultaktivitet i grottan. Grundlig dokumentation av grottan gjordes först 1750 av Eggert Ólafsson. Enligt Eggerts egen utsago skulle lokalbefolkningen ha varnat honom att grottan var hemsökt.
rdf:langString
Surtshellir és una cova de lava situada a l'oest d'Islàndia, a uns 60 km de l'assentament de Borgarnes. D'aproximadament una milla de longitud, és la cova més llarga d'aquest país. Va ser el primer tub de lava conegut al món, almenys pels espeleòlegs moderns, i va romandre com el tub de lava més llarg conegut fins a finals del segle xix. Tot i que es va esmentar a l'obra històric-geogràfica medieval Landnámabók, Eggert Ólafsson va ser el primer a donar una documentació exhaustiva de la cova en els seus viatges de 1750 a la regió. Té el nom del gegant del foc Surtr, una figura destacada de la mitologia nòrdica, que es profetitza que un dia va engolir el món en el foc de la seva espasa en flames.
rdf:langString
Surtshellir je jeskyně na Islandu. Nachází se na lávovém poli nedaleko města Borgarnes v regionu Vesturland. Vznikla jako lávový tunel zhruba před tisícem let. Je nejdelší jeskyní na Islandu, měří asi 1970 metrů na délku, maximální šířka dosahuje 15 metrů a maximální výška deset metrů. Je volně přístupná a tvoří společný komplex s jeskyní . Jeskyně je pojmenována podle legendárního obra Surtra. První zprávu o jejím průzkumu podal roku 1750 . Její stěny tvoří magma a čedič s četnými krápníky a vrstvou ledu. Teplota uvnitř se pohybuje mezi 2 až 5° C.
rdf:langString
Surtshellir (pengucapan bahasa Islandia: ) adalah yang terletak di Islandia barat, sekitar 60 km dari pemukiman Borgarnes. Dengan panjang sekitar satu mil, gua ini adalah salah satu gua terpanjang di Islandia. Gua ini merupakan pembuluh lava pertama yang diketahui dan dipelajari oleh ahli speleologi modern, dan tetap menjadi tabung lava terpanjang yang diketahui sampai akhir abad ke-19. Meskipun disebutkan dalam karya sejarah-geografis abad pertengahan, Landnámabók, Eggert lafsson adalah orang pertama yang memberikan dokumentasi menyeluruh tentang gua tersebut melalui perjalanannya pada tahun 1750 di wilayah tersebut. Nama gua ini diambil dari nama raksasa api, Surtr, seorang tokoh dalam mitologi Nordik. Menurut mitologi, raksasa ini pada suatu hari dinubuatkan akan menelan dunia dalam ap
rdf:langString
Surtshellir (Icelandic pronunciation: [ˈsʏr̥(t)sˌhɛtlɪr̥]) is a lava cave located in western Iceland, around 60 km from the settlement of Borgarnes. Approximately a mile in length, it is one of the longest such caves in the country. It was the first known lava tube in the world, at least by modern speleologists, and remained the longest known lava tube until the end of the 19th century. While mentioned in the medieval historical-geographical work Landnámabók, Eggert Ólafsson was the first to give a thorough documentation of the cave in his 1750 travels of the region. It is named after the fire giant Surtr, a prominent figure in Norse mythology, who is prophesied to one day engulf the world in the fire of his flaming sword.
rdf:langString
De Surtshellir is een grot op IJsland. Het ligt ongeveer 8 kilometer ten noordoosten van de boerderij Kalmanstunga in het Hallmundarhraun-lavaveld ten westen van de Eiríksjökull-gletsjer. De lavagrot ontstond meer dan duizend jaar geleden toen de bovenkant van stromende lava afkoelde, en de daaronder liggende nog vloeibare lava kon wegstromen, waardoor er een holte achterbleef. Toen een gedeelte van het dak instortte ontstond er een toegang. Surtshellir werd in 1679 door een zekere Arngrim ontdekt. Van die tijd af tot aan het einde van de negentiende eeuw was ze de langste bekende lavagrot ter wereld, en is daardoor ook de bekendste grot van IJsland geworden. De grot is 1970 meter lang en het hoogteverschil bedraagt 37 meter. In de grot schommelt de temperatuur tussen 2 en 5°C. In de dire
rdf:langString
Сюртсхедлир (исл. Surtshellir) — лавовая пещера, расположенная в западной части Исландии, примерно в 60 км от города Боргарнес. Достигая мили в длину, является самой длинной из подобных пещер Исландии. Первое подробное описание пещеры дал Эггерт Оулафссон во время путешествия по данной местности в 1750-х гг. Названа пещера в честь огненного великана Сурта, владыки Муспельхейма. Пещера долгое время служила источником предрассудков для населявших окрестные горы исландцев. Эггерта Оулафссона предупреждали о привидениях, обитавших в пещере. Говорили, что в пещере раньше жил сам Сурт.
rdf:langString
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Surtshellir
rdf:langString
Сюртсхедлир
rdf:langString
Surtshellir
xsd:float
64.78420257568359
xsd:float
-20.72771072387695
xsd:integer
21429419
xsd:integer
1084720148
xsd:string
64.7842 -20.72771
rdf:langString
Surtshellir je jeskyně na Islandu. Nachází se na lávovém poli nedaleko města Borgarnes v regionu Vesturland. Vznikla jako lávový tunel zhruba před tisícem let. Je nejdelší jeskyní na Islandu, měří asi 1970 metrů na délku, maximální šířka dosahuje 15 metrů a maximální výška deset metrů. Je volně přístupná a tvoří společný komplex s jeskyní . Jeskyně je pojmenována podle legendárního obra Surtra. První zprávu o jejím průzkumu podal roku 1750 . Její stěny tvoří magma a čedič s četnými krápníky a vrstvou ledu. Teplota uvnitř se pohybuje mezi 2 až 5° C. Ve středověku byla jeskyně útočištěm psanců, jejichž osudy popisuje literární dílo . Byly zde nalezeny kamenné zdi a četné kosti zvěře.
rdf:langString
Surtshellir és una cova de lava situada a l'oest d'Islàndia, a uns 60 km de l'assentament de Borgarnes. D'aproximadament una milla de longitud, és la cova més llarga d'aquest país. Va ser el primer tub de lava conegut al món, almenys pels espeleòlegs moderns, i va romandre com el tub de lava més llarg conegut fins a finals del segle xix. Tot i que es va esmentar a l'obra històric-geogràfica medieval Landnámabók, Eggert Ólafsson va ser el primer a donar una documentació exhaustiva de la cova en els seus viatges de 1750 a la regió. Té el nom del gegant del foc Surtr, una figura destacada de la mitologia nòrdica, que es profetitza que un dia va engolir el món en el foc de la seva espasa en flames. En ser d'origen volcànic, les parets de l'interior estan compostes per capes vitrificades de magma i basalt. El sostre de la cova té uns 10 metres d'alçada al punt més alt i els túnels fan uns 15 m d'amplada amb la seva amplada màxima. El sòl està cobert per una capa perpètua de gel i fragments caiguts de lava solidificada, i els grans espeleotemes de gel són habituals a la cova. L'alçada del sostre és molt variable a tota la cova i a les darreres extremitats és de només 2–4 m. Al segle x, la cova i els passadissos que surten de la caverna principal es van utilitzar com a amagatalls per a marginats i bandolers que robaven bestiar als pagesos i pastors que vivien a la zona. S'han trobat proves de la seva existència en forma d'ossos d'ovelles i bous menjats per alimentar-se a diversos túnels; Un dels mateixos túnels també havia estat equipat amb una porta de fabricació humana. La cova ha estat durant molt de temps una font de superstició per als islandesos que habiten les muntanyes pròximes. Eggert Ólafsson va recordar que els habitants locals havien advertit dels fantasmes que es deia que habitaven al seu interior i se li va assegurar que el seu partit seria assassinat per si entraven. Es va dir que el mateix Surtr va viure dins de la cova i, sent un gegant del foc, va ser la causa de la creació de la cova. Surtshellir es troba molt a prop d'una altra cova de lava, Stefánshellir, amb la qual forma un complex conegut com el sistema Surtshellir-Stefánshellir. Ambdues coves estaven profusament decorades amb lavacicles i estalagmites de lava en el passat, basant-se en la prospecció dels troncs trencats i trossos destrossats d'aquestes formacions. Això es deu tant al vandalisme intencionat dels caçadors de records com a l'alt trànsit a través de les coves, amb visitants que trencaven els fragments més fràgils de les formacions. Es tracta d'un fet lamentable en moltes coves islandeses. Imatges de Surtshellir
* L'entrada al tub de lava Surtshellir al camp de lava Hallmundarhraun, amb Eiríksjökull al fons.
* Entrada, vista des de dins. La llosa blanca és gel, que es conservava a l'estiu.
* MFormes de passatge típiques del sistema de tubs de lava Surtshellir-Stefanshellir, que mostren parets intactes i terres de pahoehoe. Selecció de Wikicommons
rdf:langString
Die Lavahöhle Surtshellir liegt ungefähr 8 Kilometer nordöstlich von Kalmanstunga entfernt im Lavafeld Hallmundarhraun westlich des Gletschers Langjökull in Island. Die Laven entströmten im 9. Jahrhundert Kratern an der Nordwestseite des Langjökull.
rdf:langString
Surtshellir es una cueva de lava situada en el oeste de Islandia, a unos 60 km de la localidad de Borgarnes. Con aproximadamente 1800 metros de longitud, es la cueva más larga de este tipo en el país. Aunque se menciona en el trabajo medieval histórico-geográfico Landnámabók (libro de los asentamientos), fue el primero en dar una documentación completa de la cueva en su viaje de 1750 a la región. Su nombre se debe al fuego gigante Surtr, una figura prominente en la mitología nórdica, que está profetizado «para engullir un día al mundo en el fuego de su espada».
rdf:langString
Surtshellir Islandian dagoen leizea da, herrialdeko luzeena. Borgarnes herritik 60 kilometrotara dago.
rdf:langString
La Surtshellir, toponyme islandais signifiant littéralement en français « la caverne de Surt », est un tunnel de lave d'Islande formant la plus grande grotte du pays. Elle se trouve dans l'Ouest du pays, dans le Hallmundarhraun, en bordure des Hautes Terres, à l'ouest de l'Eiríksjökull et au nord-est de la .
rdf:langString
Surtshellir (pengucapan bahasa Islandia: ) adalah yang terletak di Islandia barat, sekitar 60 km dari pemukiman Borgarnes. Dengan panjang sekitar satu mil, gua ini adalah salah satu gua terpanjang di Islandia. Gua ini merupakan pembuluh lava pertama yang diketahui dan dipelajari oleh ahli speleologi modern, dan tetap menjadi tabung lava terpanjang yang diketahui sampai akhir abad ke-19. Meskipun disebutkan dalam karya sejarah-geografis abad pertengahan, Landnámabók, Eggert lafsson adalah orang pertama yang memberikan dokumentasi menyeluruh tentang gua tersebut melalui perjalanannya pada tahun 1750 di wilayah tersebut. Nama gua ini diambil dari nama raksasa api, Surtr, seorang tokoh dalam mitologi Nordik. Menurut mitologi, raksasa ini pada suatu hari dinubuatkan akan menelan dunia dalam api dari pedangnya yang menyala.
rdf:langString
Surtshellir (Icelandic pronunciation: [ˈsʏr̥(t)sˌhɛtlɪr̥]) is a lava cave located in western Iceland, around 60 km from the settlement of Borgarnes. Approximately a mile in length, it is one of the longest such caves in the country. It was the first known lava tube in the world, at least by modern speleologists, and remained the longest known lava tube until the end of the 19th century. While mentioned in the medieval historical-geographical work Landnámabók, Eggert Ólafsson was the first to give a thorough documentation of the cave in his 1750 travels of the region. It is named after the fire giant Surtr, a prominent figure in Norse mythology, who is prophesied to one day engulf the world in the fire of his flaming sword. Surtshellir was formed as a lava tube in a massive, effusive, shield-volcano eruption at the northern end of the Prestahnúkur volcanic system. At least three and possibly four vents opened on the edge of Langjökull glacier during this long-lived eruption, which has been dated to the first decades of Iceland's settlement (c. 880-920). Ultimately, the eruption covered 240 km2 (90 mi2) of once fertile grazing and settled land beneath sheets of lava 20 meters thick, or more. Surtshellir is one of 20 known caves in the Hallmundarhraun lava field that once carried magma from the vents to the farthest ends of the lava field, more than 50 km to the west. Eight of these (including Viðgelmir and Hallmundarhellir) are known to contain archaeological remains of varying age; Surtshellir's are the most extensive. Being of volcanic origin, the walls of the interior are composed of vitrified layers of magma and basalt. The roof of the cave is about 10 metres high at the highest point, and the tunnels are around 15m broad at their greatest width. The floor of the lowest and westernmost part of the cave, called Íshellir ("Ice Cave"), is covered in a perpetual sheeting of ice and large ice speleothems are common within the cave. The height of the roof is highly variable throughout the cave, and at the latter extremities is only 2–4 m. Four massive openings in the roof have formed since at least the 17th century and blocks of lava fallen from the cave's ceiling cover much of the floor in the rest of the cave, documenting the cave's slow collapse. It was long thought that the cave and the passages that intersect the cave's main tunnel were used as hideouts for outlaws and bandits who would steal livestock from the farmers and shepherds living in the area. However, the earliest reference to the cave by name, in the 12th-13th century Icelandic "Book of Settlements" (Landnámabók) describes the 150 km journey of a chieftain's son, Þorvaldur holbarki ("hollow throat") Þorðarson, through Iceland's interior to sing a poem of praise (a "drápa") – a ritual act – to the giant that lived inside "hellisins Surts", Surt's cave. Archaeological research inside the cave in 2001, 2012, and 2013 has shown that remains once thought to be evidence of outlaws' activity in the cave – including bones of domestic sheep/goats, horses, pigs, cattle, and possibly fowl – instead document evidence of Viking Age ritual activities undertaken inside the cave for 65-100 years prior to Iceland's conversion to Christianity around AD 1000. The cave itself has long been a source of superstition for the Icelanders inhabiting the nearby farms. Eggert Ólafsson recalled having been warned by locals of the ghosts that were said to dwell within and was assured that his party would be killed by them if they were to enter. Surtr himself was said to have once lived within the cave and, being a fire giant, to have been the cause of the cave's creation. Surtshellir is in close proximity to another lava cave, , with which it forms a complex referred to as the Surtshellir-Stefánshellir system. Both caves were profusely decorated with lavacicles and lava stalagmites in the past, based on survey of the broken stubs and shattered pieces of these formations. This has resulted from both deliberate vandalism from souvenir hunters and from high traffic through the caves with visitors bumping into and breaking the fragile formations. This is an unfortunate occurrence in many Icelandic caves.
rdf:langString
De Surtshellir is een grot op IJsland. Het ligt ongeveer 8 kilometer ten noordoosten van de boerderij Kalmanstunga in het Hallmundarhraun-lavaveld ten westen van de Eiríksjökull-gletsjer. De lavagrot ontstond meer dan duizend jaar geleden toen de bovenkant van stromende lava afkoelde, en de daaronder liggende nog vloeibare lava kon wegstromen, waardoor er een holte achterbleef. Toen een gedeelte van het dak instortte ontstond er een toegang. Surtshellir werd in 1679 door een zekere Arngrim ontdekt. Van die tijd af tot aan het einde van de negentiende eeuw was ze de langste bekende lavagrot ter wereld, en is daardoor ook de bekendste grot van IJsland geworden. De grot is 1970 meter lang en het hoogteverschil bedraagt 37 meter. In de grot schommelt de temperatuur tussen 2 en 5°C. In de directe nabijheid van Surtshellir bevinden zich nog twee kleinere grotten: Stefánshellir en Íshellir. Deze grotten behoren tot hetzelfde gangenstelsel als Surtshellir maar ze zijn wel van elkaar gescheiden. Een zeldzaamheid is dat er in de grot lavastalagmieten en -stalactieten voorkomen, en het is derhalve streng verboden om delen daarvan af te breken en/of te mee te nemen. Ook op andere plaatsen op IJsland komen lavagrotten voor. De Surtshellir is naar de vuurreus Surt uit de Noordse mythologie vernoemd.
rdf:langString
Surtshellir är en lavagrotta i republiken Island. Den ligger i Hallmundarhraun i regionen Västlandet, i den västra delen av landet. Grottans längd är cirka 1 500 meter, och den ligger 40 meter under markytan. Den grotta som kallas "hellisins Surts" i Landnámabók är med stor sannolikhet Surtshellir. Båda namnen betyder "Surts grotta". Arkeologiska studier har funnit tecken på förkristen kultaktivitet i grottan. Grundlig dokumentation av grottan gjordes först 1750 av Eggert Ólafsson. Enligt Eggerts egen utsago skulle lokalbefolkningen ha varnat honom att grottan var hemsökt.
rdf:langString
Сюртсхедлир (исл. Surtshellir) — лавовая пещера, расположенная в западной части Исландии, примерно в 60 км от города Боргарнес. Достигая мили в длину, является самой длинной из подобных пещер Исландии. Первое подробное описание пещеры дал Эггерт Оулафссон во время путешествия по данной местности в 1750-х гг. Названа пещера в честь огненного великана Сурта, владыки Муспельхейма. Пещера имеет вулканическое происхождение, внутренние стены сложены остекленевшими слоями магмы и базальта. Наибольшая высота свода равна 10 м, ширина туннелей достигает 15 м. Пол пещеры покрыт листами льда и фрагментами затвердевшей лавы; большое количество натечных образований. Высота свода меняется на протяжении пещеры, составляя на дальнем её краю 2-4 м. В 10 веке пещера служила убежищем для изгнанников и преступников, которые угоняли домашний скот у фермеров и пастухов. Доказательствами прежней населенности служили кости употребленных в пищу овец и быков, обнаруженные в некоторых туннелях. Один из туннелей был снабжен дверью, созданной руками человека. Пещера долгое время служила источником предрассудков для населявших окрестные горы исландцев. Эггерта Оулафссона предупреждали о привидениях, обитавших в пещере. Говорили, что в пещере раньше жил сам Сурт. Сюртсхедлир находится неподалеку от другой лавовой пещеры, Стефаунсхедлир.
xsd:nonNegativeInteger
9812
<Geometry>
POINT(-20.727710723877 64.784202575684)